Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei i, si s'escau, mostrar publicitat relacionada amb les preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Al clicar "acceptar", vostè accepta l'ús d'aquestes cookies. Pot veure la política de cookies
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque Directors arquitecturacatalana.cat
credits
Qui som
Projecte de:
Promogut per:
Directors:
2019-2025Aureli Mora i Omar Ornaque
Comissió Documental:
2019-2025 Ramon FauraCarolina B. GarciaEduard CallísFrancesc RafatPau Albert Antoni López DaufíJoan FalguerasMercè BoschJaume FarrenyAnton PàmiesJuan Manuel ZaguirreJosep FerrandoFernando MarzáMoisés PuenteAureli MoraOmar Ornaque
Col·laboradors:
2019-2025Lluis AndreuSergi BallesterMaria Jesús QuinteroLucía M. VillodresMontse Viu
Col·laboradors Externs:
2019-2025Helena CepedaInès Martinel
Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Entitats Col·laboradores:
ArquinFAD
Fundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.
Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial.
Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.
L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana.
Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
El nou Restaurant de Can Roca s'emplaça a l'antiga Torre de Can Sunyer i les edificacions adjacents. L'encàrrec de crear un nou restaurant pensat per a un nombre limitat de comensals, donat el caràcter elaborat i exquisit de la cuina, i de crear una atmosfera relaxada i íntima, estaven totalment oposats a les característiques de l'espai existent. L'èxit del Restaurant del Celler de Can Roca al llarg dels anys s'ha basat en l'aportació de cadascun dels germans Roca, un treball a tres bandes que ha aconseguit la perfecta harmonia entre la cuina, les postres i el celler, a més d'un acurat servei. Aquest joc a tres bandes ha estat el punt de partida per gestar el nou projecte d'arquitectura. El motiu pel qual s'ha volgut potenciar la planta triangular del menjador existent i de treballar amb la idea de tres jardins de caràcter totalment diferent, però que es complementen entre ells. La intervenció arquitectònica ha perseguit connectar visualment tots els espais, obrir-se a l'entorn immediat dels jardins, el primer d'accés i el segon on trobem l'hort amagat darrere la Torre, per tal de potenciar-los i al mateix temps de crear-ne de nous que organitzin l'interior. El projecte parteix d'un gran buit que penetra sobre el teixit de l'edificació existent de la sala principal. Amb aquesta intervenció, juntament amb l'obertura de grans finestres i l'ajut de reflexos dels paraments de miralls s'han creat relacions fins ara inexistents, agrupant tots els espais en un sol conjunt que s'observa i dialoga entre totes les parts. Aquestes operacions relacionen l'exterior immediat amb l'interior ajudant a jerarquitzar els espais i organitzar els usos. En la planta triangular de la sala existent la proposta perfora el volum amb una caixa triangular de vidre que aporta llum i transparència a l'interior. Aquest nou element exterior a l'interior reorganitza les circulacions i els comensals al voltant. També aporta més força i llum al menjador i equilibra la superfície restant a l'espai íntim que requereix aquest tipus de cuina. Aquesta intervenció crea un espai de contemplació, intimista, d'introspecció de si mateix, que s'observa des de tots els racons, però sense mostrar-se totalment degut al reflex del vidre i a la nova vegetació que arrenca cap al cel. Neix així, el tercer jardí.
El nou Restaurant de Can Roca s'emplaça a l'antiga Torre de Can Sunyer i les edificacions adjacents. L'encàrrec de crear un nou restaurant pensat per a un nombre limitat de comensals, donat el caràcter elaborat i exquisit de la cuina, i de crear una atmosfera relaxada i íntima, estaven totalment oposats a les característiques de l'espai existent.
L'èxit del Restaurant del Celler de Can Roca al llarg dels anys s'ha basat en l'aportació de cadascun dels germans Roca, un treball a tres bandes que ha aconseguit la perfecta harmonia entre la cuina, les postres i el celler, a més d'un acurat servei.
Aquest joc a tres bandes ha estat el punt de partida per gestar el nou projecte d'arquitectura. El motiu pel qual s'ha volgut potenciar la planta triangular del menjador existent i de treballar amb la idea de tres jardins de caràcter totalment diferent, però que es complementen entre ells.
La intervenció arquitectònica ha perseguit connectar visualment tots els espais, obrir-se a l'entorn immediat dels jardins, el primer d'accés i el segon on trobem l'hort amagat darrere la Torre, per tal de potenciar-los i al mateix temps de crear-ne de nous que organitzin l'interior.
El projecte parteix d'un gran buit que penetra sobre el teixit de l'edificació existent de la sala principal. Amb aquesta intervenció, juntament amb l'obertura de grans finestres i l'ajut de reflexos dels paraments de miralls s'han creat relacions fins ara inexistents, agrupant tots els espais en un sol conjunt que s'observa i dialoga entre totes les parts. Aquestes operacions relacionen l'exterior immediat amb l'interior ajudant a jerarquitzar els espais i organitzar els usos.
En la planta triangular de la sala existent la proposta perfora el volum amb una caixa triangular de vidre que aporta llum i transparència a l'interior. Aquest nou element exterior a l'interior reorganitza les circulacions i els comensals al voltant. També aporta més força i llum al menjador i equilibra la superfície restant a l'espai íntim que requereix aquest tipus de cuina. Aquesta intervenció crea un espai de contemplació, intimista, d'introspecció de si mateix, que s'observa des de tots els racons, però sense mostrar-se totalment degut al reflex del vidre i a la nova vegetació que arrenca cap al cel. Neix així, el tercer jardí.
Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses.
Participa!
