Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei i, si s'escau, mostrar publicitat relacionada amb les preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Al clicar "acceptar", vostè accepta l'ús d'aquestes cookies. Pot veure la política de cookies
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque Directors arquitecturacatalana.cat
credits
Qui som
Projecte de:
Promogut per:
Directors:
2019-2026Aureli Mora i Omar Ornaque
Comissió Documental:
2019-2026 Ramon FauraCarolina B. GarciaEduard CallísFrancesc RafatPau Albert Antoni López DaufíJoan FalguerasMercè BoschJaume FarrenyAnton PàmiesJuan Manuel ZaguirreJosep FerrandoFernando MarzáMoisés PuenteAureli MoraOmar Ornaque
Col·laboradors:
2019-2026Lluis AndreuSergi BallesterMaria Jesús QuinteroLucía M. VillodresMontse Viu
Col·laboradors Externs:
2019-2026Helena CepedaInès Martinel
Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Entitats Col·laboradores:
ArquinFAD
Fundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.
Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial.
Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.
L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana.
Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
L’edifici posa de manifest uns nous valors arquitectònics en el marc de la primera Exposició Universal. Es tracta d’una gran sala destinada a menjador i un cafè a la planta baixa, una capsa rectangular amb les façanes doblades, de manera que la imatge exterior de l’edifici es modela amb independència dels requeriments interiors. Les quatre cantonades s’emfasitzen mitjançant quatre torres amb els coronaments diferents. L’estructura respon a una aplicació rigorosa de la fàbrica de maó i el ferro, protagonistes de la nova arquitectura. També es resol amb claredat la relació entre l’ornamentació i l’estructura: els merlets del mur exterior fan la volta a l’edifici acompanyats d’uns escuts de ceràmica vitrificada amb inscripcions hermètiques. Es tracta del primer edifici-manifest del modernisme, que mostra algunes pautes que més tard d’altres arquitectes aplicaran a programes més complexos.
És la primera obra de Puig i Cadafalch a Barcelona, després d’algunes obres fetes a Mataró i Argentona. Es tracta d’una reinterpretació de la casa gòtica: la planta baixa és destinada a la cerveseria “Els Quatre Gats”, punt de trobada de les elits intel·lectuals més cosmopolites del modernisme, els “enamorats del nord”, en paraules d’Opisso. La planta noble es destina a l’habitatge dels propietaris, i les plantes tercera i quarta a habitatges de lloguer. Puig recull la vocació septentrional dels promotors amb una composició basada en el gòtic nòrdic: una gran fàbrica de maó amb profusos ornaments de pedra, sustentada per set grans arcs ogivals i coronada per una galeria sota un gran ràfec, amb escultures de Josep Llimona i Eusebi Arnau, i forges de Manuel Ballarín. Les tribunes de la planta noble i de la porta principal incorporen una densa ornamentació flamígera. La casa esdevé un potent punt d’atracció de la sensibilitat pròpia dels seus promotors.
El 1900 Miquel Salvadó, propietari de la Fonda Espanya, va encarregar a Domènech la reforma del seu establiment situat al Raval de Barcelona. Salvadó pretenia ampliar i modernitzar l’establiment, en ús des de 1859, per posar-lo al nivell dels nous restaurants que s’estaven creant al tombant de segle.
L’obra va consistir en reformar els menjadors i vestíbul de la fonda, que es va inaugurar el mateix 1900, reformar l’escala i col·locar ascensor, adequar la sala d’espera, el menjador dels hostes, la sala de música i la sala de descans i lectura que es van acabar el 1903.
Tot i que en principi només es tractava de canviar la decoració interior, Domènech va acabar fent una reforma integral de la planta baixa reordenant els espais i eliminant murs, fent-hi arribar la llum natural.
Els murs que separaven les diverses estances van ser substituïts per grans jàsseres metàl·liques suportades per pilastres amb capitells decorats i es va construir una gran claraboia de vidre.
Tots els interiors van ser profusament ornamentats, amb una gran creativitat decorativa, que s’adaptava a cada espai.
Especialment remarcables són les sirenes esgrafiades de Ramon Casas al menjador dels hostes.
L’any 1903 totes les obres es van donar per acabades i un any després va ser guardonat com el millor establiment comercial del concurs que convocava l’Ajuntament de Barcelona.
Al llarg dels anys ha anat canviant de propietaris, i tot i que ha sofert algunes modificacions, es manté gran part de l’obra de Domènech mantenint sempre l’ús original.
Nau principal de doble alçada amb un arc parabòlic emmarcant finestres realitzat amb un acurat treball de totxo. El mateix tractament es pot observar al cos annex, les instal·lacions del restaurant i la torre amb coberta a dues aigües.
Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses.
Participa!