Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
-
1860
-
1864
-
1882 - 1883
-
1888
-
Cafè-Restaurant de l'Exposició Internacional de 1888
L’edifici posa de manifest uns nous valors arquitectònics en el marc de la primera Exposició Universal. Es tracta d’una gran sala destinada a menjador i un cafè a la planta baixa, una capsa rectangular amb les façanes doblades, de manera que la imatge exterior de l’edifici es modela amb independència dels requeriments interiors. Les quatre cantonades s’emfasitzen mitjançant quatre torres amb els coronaments diferents. L’estructura respon a una aplicació rigorosa de la fàbrica de maó i el ferro, protagonistes de la nova arquitectura. També es resol amb claredat la relació entre l’ornamentació i l’estructura: els merlets del mur exterior fan la volta a l’edifici acompanyats d’uns escuts de ceràmica vitrificada amb inscripcions hermètiques. Es tracta del primer edifici-manifest del modernisme, que mostra algunes pautes que més tard d’altres arquitectes aplicaran a programes més complexos.1887 - 1892
-
Casa Martí
És la primera obra de Puig i Cadafalch a Barcelona, després d’algunes obres fetes a Mataró i Argentona. Es tracta d’una reinterpretació de la casa gòtica: la planta baixa és destinada a la cerveseria “Els Quatre Gats”, punt de trobada de les elits intel·lectuals més cosmopolites del modernisme, els “enamorats del nord”, en paraules d’Opisso. La planta noble es destina a l’habitatge dels propietaris, i les plantes tercera i quarta a habitatges de lloguer. Puig recull la vocació septentrional dels promotors amb una composició basada en el gòtic nòrdic: una gran fàbrica de maó amb profusos ornaments de pedra, sustentada per set grans arcs ogivals i coronada per una galeria sota un gran ràfec, amb escultures de Josep Llimona i Eusebi Arnau, i forges de Manuel Ballarín. Les tribunes de la planta noble i de la porta principal incorporen una densa ornamentació flamígera. La casa esdevé un potent punt d’atracció de la sensibilitat pròpia dels seus promotors.1895 - 1896
-
1896
-
1897
-
1902
-
Reforma Interior de la Fonda Espanya
El 1900 Miquel Salvadó, propietari de la Fonda Espanya, va encarregar a Domènech la reforma del seu establiment situat al Raval de Barcelona. Salvadó pretenia ampliar i modernitzar l’establiment, en ús des de 1859, per posar-lo al nivell dels nous restaurants que s’estaven creant al tombant de segle. L’obra va consistir en reformar els menjadors i vestíbul de la fonda, que es va inaugurar el mateix 1900, reformar l’escala i col·locar ascensor, adequar la sala d’espera, el menjador dels hostes, la sala de música i la sala de descans i lectura que es van acabar el 1903. Tot i que en principi només es tractava de canviar la decoració interior, Domènech va acabar fent una reforma integral de la planta baixa reordenant els espais i eliminant murs, fent-hi arribar la llum natural. Els murs que separaven les diverses estances van ser substituïts per grans jàsseres metàl·liques suportades per pilastres amb capitells decorats i es va construir una gran claraboia de vidre. Tots els interiors van ser profusament ornamentats, amb una gran creativitat decorativa, que s’adaptava a cada espai. Especialment remarcables són les sirenes esgrafiades de Ramon Casas al menjador dels hostes. L’any 1903 totes les obres es van donar per acabades i un any després va ser guardonat com el millor establiment comercial del concurs que convocava l’Ajuntament de Barcelona. Al llarg dels anys ha anat canviant de propietaris, i tot i que ha sofert algunes modificacions, es manté gran part de l’obra de Domènech mantenint sempre l’ús original.1900 - 1903
-
1904
-
1909
-
1910
-
1912
-
1912 - 1913
-
Restaurant del Santuari de la Misericòrdia
Nau principal de doble alçada amb un arc parabòlic emmarcant finestres realitzat amb un acurat treball de totxo. El mateix tractament es pot observar al cos annex, les instal·lacions del restaurant i la torre amb coberta a dues aigües.1914
-
1916
-
1921
-
1919 - 1923
-
s. XX (primera meitat)
-
Cafè del Casal Gelidenc
autoria desconeguda
Gran edifici rectangular de marcada solidesa, cobert a dues vessants, de dues plantes la primera amb voltes de rajola i la segona amb cel ras i decoració "art decó". Cal remarcar l'extraordinària lluminositat deguda als grans finestrals i el balcó longitudinal de l'esquerra de l'edifici, on a la barana hi apareix l'escut de Catalunya, motiu que es repeteix a les dues finestres de les golfes, on a una d'elles ha desaparegut.s. XX