Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Centre Cívic Lleialtat Santsenca

  • Centre Cívic Lleialtat Santsenca

  • Centre Cívic Lleialtat Santsenca

  • Centre Cívic Lleialtat Santsenca

  • Centre Cívic Lleialtat Santsenca

  • Centre Cívic Lleialtat Santsenca

  • Centre Cívic Lleialtat Santsenca

  • Centre Cívic Lleialtat Santsenca

  • Centre Cívic Lleialtat Santsenca

  • Centre Cívic Lleialtat Santsenca

  • Centre Cívic Lleialtat Santsenca

  • Centre Cívic Lleialtat Santsenca

  • Centre Cívic Lleialtat Santsenca

  • Centre Cívic Lleialtat Santsenca

  • Centre Cívic Lleialtat Santsenca

  • Centre Cívic Lleialtat Santsenca

  • Centre Cívic Lleialtat Santsenca

  • Centre Cívic Lleialtat Santsenca

  • Centre Cívic Lleialtat Santsenca

  • Centre Cívic Lleialtat Santsenca

  • Centre Cívic Lleialtat Santsenca

  • Centre Cívic Lleialtat Santsenca

  • Centre Cívic Lleialtat Santsenca

  • Centre Cívic Lleialtat Santsenca

Memòria

El projecte parteix de tres premisses: entendre el valor de la història de la Lleialtat Santsenca (1928), una antiga cooperativa obrera del barri de Sants; conèixer amb precisió l’estat (físic) de l’edifici per aprofitar tot l’aprofitable; i ser sensibles amb tot el procés de col·laboració que van iniciar les entitats del barri el 2009 per recuperar-lo. Es plantegen quatre objectius bàsics: primer, aprofitar tot allò que fos útil de l’edificació original, enderrocant el que no fos reutilitzable; segon, traçar una estratègia d’intervenció definint aquelles accions imprescindibles, de caràcter més conservacionista o més additiu, que permetin recuperar i augmentar el potencial d’ús de tots els espais; tercer, establir un diàleg intens – i tens si és necessari – amb el context; i quart, elaborar una proposta sostenible, tant respecte la preexistència com a les noves intervencions. Inspirat en el Teatre Oficina de Lina Bo Bardi, l’Atri és un espai intermig bioclimatitzat capaç de vertebrar totes les circulacions a través d’un conjunt de passerel·les i escales que evoquen la imatge dels andamis d’obra. L’edifici funciona tèrmicament a partir d’estratègies passives basades en la inèrcia i l’aïllament; tres cobertes lleugeres permeten la il·luminació natural i faciliten la ventilació. L’augment de volum de les cobertes possibilita la captació solar: a l’hivern capta calor que es reverteix mitjançant recuperadors; a l’estiu es sobreescalfa l’aire de l’estrat superior de l’Atri, generant una convecció molt potent que expulsa l’aire calent per les finestres dels careners, accionats per sensors automàtics.

Autor: HARQUITECTES

Autors

Sobre el mapa