Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

En servei el 2008, l’edifici Casademont, amb 8.300 m2 de sostre i dedicat a serveis de recerca aplicada i generals, segueix literalment el planejament. Obre la cara frontal al nord —llum de treball i, alhora, visió del paisatge— i ofereix la cara sud, protegida per un explícit brise-soleil, a la captació energètica. L’edifici és llarg i seriat i així es vol expressar, amb una repetició austera de formigó tenyit i preformat tant en l’estructura com en els tancaments. Un prisma longitudinal conté els accessos i manté la continuïtat, àdhuc fent-se pont sobre el paisatge i els passos interns, mentre que un ritme de capses de menor alçada i de programa obert s’hi ancora transversalment.

Autor: Josep Maria Birulés i Bertran

Font: Guia d'arquitectura de Girona, àrea urbana : Girona, Salt, Sarrià de Ter, Vilablareix / Josep Maria Birulés ; fotografies de Joan del Pozo.

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Centre de Recerca Casademont de la UdG

    Xerardo Estévez, Bàrbara Noguerol i Díez, Estanislau Puig Durall

    Centre de Recerca Casademont de la UdG

    En servei el 2008, l’edifici Casademont, amb 8.300 m2 de sostre i dedicat a serveis de recerca aplicada i generals, segueix literalment el planejament. Obre la cara frontal al nord —llum de treball i, alhora, visió del paisatge— i ofereix la cara sud, protegida per un explícit brise-soleil, a la captació energètica. L’edifici és llarg i seriat i així es vol expressar, amb una repetició austera de formigó tenyit i preformat tant en l’estructura com en els tancaments. Un prisma longitudinal conté els accessos i manté la continuïtat, àdhuc fent-se pont sobre el paisatge i els passos interns, mentre que un ritme de capses de menor alçada i de programa obert s’hi ancora transversalment.
  2. Pla Especial del Parc Científic i Tecnològic de la UdG

    Camil Cofan i Amiel, Clara Jiménez i Xiberta, Pere Solà i Busquets

    Complex en creixement, nascut de l’impuls de la jove (1992) Universitat per tal de crear un àmbit d’intercanvi entre la recerca universitària i les activitats d’innovació i de coneixement del món industrial. En un model que defuig tant el simple polígon industrial selecte com un hàbitat només universitari, la Fundació (2002) que el regeix integra institucions públiques i, alhora, grups empresarials i canalitza inversions d’origen tant local com europeu. El planejament racta 20 ha d’una petita vall, fins aleshores preservada del creixement planificat. Assigna 7,3 ha al Parc, ordena les peces marginals preexistents i dedica la resta a sistema viari i entorn del riu Onyar. Tot separant-se de l’amenaça fluvial, i travessat per eixos viaris principals, no aconsegueix un recinte unitari; les peces principals es delineen com a bancals ortogonals al vial que s’enfilen gradualment al turó. Algunes peces en curs volen atendre la tecnologia d’aliments (CENTA, 2.000 m2), el turisme i la producció d’imatge (Monturiol, 9.000 m2) i la recerca sobre l’aigua (ICRA, 5.000 m2), amb un petit centre de robòtica submarina.

Obres Relacionades

Conjunt Parc Científic i Tecnològic de la UdG