Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Detalle:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Memoria

En servei el 2008, l’edifici Casademont, amb 8.300 m2 de sostre i dedicat a serveis de recerca aplicada i generals, segueix literalment el planejament. Obre la cara frontal al nord —llum de treball i, alhora, visió del paisatge— i ofereix la cara sud, protegida per un explícit brise-soleil, a la captació energètica. L’edifici és llarg i seriat i així es vol expressar, amb una repetició austera de formigó tenyit i preformat tant en l’estructura com en els tancaments. Un prisma longitudinal conté els accessos i manté la continuïtat, àdhuc fent-se pont sobre el paisatge i els passos interns, mentre que un ritme de capses de menor alçada i de programa obert s’hi ancora transversalment.

Autor: Josep Maria Birulés i Bertran

Fuente: Guia d'arquitectura de Girona, àrea urbana : Girona, Salt, Sarrià de Ter, Vilablareix / Josep Maria Birulés ; fotografies de Joan del Pozo.

Autores

Como ir

Sobre el Mapa

Premiadas
Catalogadas
Desaparecidas
Todas las obras

Constelación

Cronología

  1. Pla Especial del Parc Científic i Tecnològic de la UdG

    Camil Cofan i Amiel, Clara Jiménez i Xiberta, Pere Solà i Busquets

    Complex en creixement, nascut de l’impuls de la jove (1992) Universitat per tal de crear un àmbit d’intercanvi entre la recerca universitària i les activitats d’innovació i de coneixement del món industrial. En un model que defuig tant el simple polígon industrial selecte com un hàbitat només universitari, la Fundació (2002) que el regeix integra institucions públiques i, alhora, grups empresarials i canalitza inversions d’origen tant local com europeu. El planejament racta 20 ha d’una petita vall, fins aleshores preservada del creixement planificat. Assigna 7,3 ha al Parc, ordena les peces marginals preexistents i dedica la resta a sistema viari i entorn del riu Onyar. Tot separant-se de l’amenaça fluvial, i travessat per eixos viaris principals, no aconsegueix un recinte unitari; les peces principals es delineen com a bancals ortogonals al vial que s’enfilen gradualment al turó. Algunes peces en curs volen atendre la tecnologia d’aliments (CENTA, 2.000 m2), el turisme i la producció d’imatge (Monturiol, 9.000 m2) i la recerca sobre l’aigua (ICRA, 5.000 m2), amb un petit centre de robòtica submarina.
  2. Centre de Recerca Casademont de la UdG

    Xerardo Estévez, Bàrbara Noguerol i Díez, Estanislau Puig Durall

    Centre de Recerca Casademont de la UdG

    En servei el 2008, l’edifici Casademont, amb 8.300 m2 de sostre i dedicat a serveis de recerca aplicada i generals, segueix literalment el planejament. Obre la cara frontal al nord —llum de treball i, alhora, visió del paisatge— i ofereix la cara sud, protegida per un explícit brise-soleil, a la captació energètica. L’edifici és llarg i seriat i així es vol expressar, amb una repetició austera de formigó tenyit i preformat tant en l’estructura com en els tancaments. Un prisma longitudinal conté els accessos i manté la continuïtat, àdhuc fent-se pont sobre el paisatge i els passos interns, mentre que un ritme de capses de menor alçada i de programa obert s’hi ancora transversalment.

Obras Relacionadas

Conjunto Parc Científic i Tecnològic de la UdG

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.