Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. VillodresCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
Es tracta d'un edifici de planta rectangular i coberta a doble vessant, està conformat per tres cossos: un de central, més estret i vertical, amb una gran balconada balustrada al primer pis i una porta principal d'arc rebaixat; i dos cossos laterals, un xic més baixos que el central, amb tres finestres en planta baixa i tres més al primer pis. Totes les obertures, així com el ràfec i les separacions verticals entre els cossos són fets de maó. El conjunt està pintat de blanc i presenta una marcada simetria. (Sales, Salazar, 2011) Presenta dos cossos laterals amb un sòcol de pedra irregular a la part baixa.
El coronament actual, fet de totxo, és posterior a l'obra original.
El cos central, molt estret, emmarca l'entrada principal a l'equipament, a la qual s'accedeix amb una escala que compta amb cinc graons. La porta dóna a una sala que fa de distribuïdor, i on hi havia el despatx de taquilla. Per una banda, des d'aquest espai, s'accedia al cos lateral dret, que era l'antiga cafeteria, avui llar d'infants (actualment la porta està tapiada). Per una altra s'accedia al cos dret, que era la sala d'actes. Els dos cossos són rectangulars i paral·lels, essent l'esquerra molt més llarg doncs acaba rematat per la caixa escènica. D'aquesta manera, el cos central només aixopluga la sala i uns espais al primer pis just a sobre, als quals s'accedeix per una escala integrada en un nou cos paral·lel al llarg de la paret esquerra. En aquest espai del primer pis s'ubicava la sala noble o social de l'antiga societat recreativa.
El cos lateral esquerra, més llarg com hem dit, té la típica estructura de teatre envelat. La sala servia tant per a ball com per a teatre. El sostre va ser reformat amb fibra de vidre i no deixa veure les encavallades de fusta. Destaca el paviment de mosaic hidràulic.
El teatre conserva les antigues tramoies i camerinos.
El cos lateral dret consta d'una única planta i allí hi havia la cafeteria. Dóna a un pati. Actualment acull la guarderia municipal. La paret que dóna al pati mostra l'aparell de maçoneria irregular de pedruscall lligat amb argamassa, amb les cantoneres i les obertures arquitectòniques emmarcades amb totxo. Aquest acabat contrasta amb l'arrebossat de la façana principal.
L'edifici ha anat patint diferents transformacions al llarg del temps.
No hi ha documents que ens diguin la data en què fou construït el centre recreatiu de Carme. Tanmateix, la construcció d'aquest immoble caldria situar-la dins el primer quart del segle XX.
Abans de la Guerra Civil a Carme hi havia dos centres socials: el d'esquerres (actual casal de Carme) anomenat Centre Popular de Carme i el de dretes anomenat Centre Recreatiu (i objecte d'aquesta fitxa).
En el centre d'esquerres s'hi aplegaven els treballadors i en el de dretes els propietaris i fabricants. A Carme existia una gran rivalitat enter les dues societats. Situades en el mateix carrer, davant per davant.
El centre recreatiu de Carme acollia dues entitats: el "Centro Cooperativo Obrero" constituït al 1922 i la "Asociación Recreativa" fundada al 1925.
El primer té una finalitat social (instrucció, esbarjo, biblioteca, activitats culturals...) però la seva funció principal és la de cooperativa. Mentre que la "Asociación Recreativa" com el seu nom indica es dedicava a qüestions lúdiques com ara: funcions de ball i teatre.
Actualment el Centre Recreatiu és propietat de l'Ajuntament i bàsicament se n'utilitza la sala principal per a fer representacions de teatre, actes lúdics, etc
El municipi però, compta amb un nou equipament cultural edificat en el lloc que ocupava el Centre Popular.
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres