En Imatges
-
© PINEARQ
-
© PINEARQ
-
© PINEARQ
-
© PINEARQ
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
Es tracta d’una nova edificació en una zona urbana consolidada, amb una cara cap a la Ronda del General Mitre, una de les vies més importants i de més densitat de trànsit de Barcelona, i els altres costats cap a petites vies de barri. Per això, l’edifici varia en alçada i les façanes responen a aquests entorns diferents.
Es disposa un sòcol revestit amb panells de formigó que marca les primeres plantes de l’edificació; les plantes altes, de les habitacions, es treballen amb panells acabats en alumini que es pleguen en algunes parts per marcar les obertures a l’exterior. El mòdul revestit de llistons de fusta que sobresurt sobre la via principal acull espais d’ús comunitari per cada planta.
A les característiques de la zona, se suma el repte de produir espais col·lectius –de protecció, intercanvi i estada– en una parcel·la de mínimes dimensions per a un edifici d'aquesta tipologia. Es comptava just amb àrea suficient per a desenvolupar les habitacions i les zones de serveis, però es va buscar la manera de crear espais perquè els pacients poguessin socialitzar.
En la planta baixa del Dolors Aleu, en la part sud de l'edifici, les activitats del gimnàs i de la cafeteria, generalment limitades als espais creats per a tals finalitats, poden estendre's fins a la terrassa, oberta per un costat cap a la Ronda del General Mitre. La coberta que resulta del canvi de volumetria en la planta tercera es torna transitable i s'utilitza com a terrassa per a pacients i visitants. El passadís central, que organitza els espais en totes les plantes, en aquest nivell s'obre cap a l'exterior per a configurar un pati amb arbres i bancs de descans. La fusta i el metall de les façanes es repeteixen en el mobiliari i en el paviment de la terrassa, coherents amb la materialitat de tot l'edifici. En la planta tipus es disposen dues zones interiors de trobada, cadascuna en la rematada del passadís central. Aquests espais es van deixar lliures, amb la capacitat d'assumir qualsevol tipus de funció col·lectiva.