En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
Situat a prop de la platja de Sant Salvador (El Vendrell), en terreny agrícola, al costat de la via del tren, el 1966 es va projectar un nou dipòsit elevat de 285 m³ per subministrar aigua a la població d'estiueig, que es calculava llavors en uns 5.000 habitants, en plena època d'expansió de nous edificis destinats a segones residències turístiques. El dipòsit s'havia d'emplenar per gravetat en una primera fase i es preveia, en una segona fase, la connexió a un dipòsit enterrat molt més gran quan el progressiu augment de la població ho fes necessari. El seu autor, Enric Ventosa Serra, era enginyer de la Diputació Provincial de Tarragona, ens encarregat de la gestió de la instal·lació, i autor de nombroses obres d'infraestructura d'usos molt diversos, encara que no es coneixen altres obres de perfil semblant a la d’aquest dipòsit.
Es tracta d'una construcció de 31,5 m d'alçada conformada per un peu de cinc braços de 22 m disposats en estrella, de dimensió en planta creixent a mesura que s'eleva, resolta en maó ceràmic perforat que serveix d'encofrat perdut al formigó armat que suporta el dipòsit superior, tot ell també de formigó armat. La part inferior és de forma esfèrica, la lateral troncocònica amb un diàmetre que s'incrementa en alçada. A l'interior de la base i del dipòsit es disposen escales destinades a les operacions de manteniment.