Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

Edifici entre mitgeres que ocupa la cantonada entre la Via Laietana i el carrer Joan Massana. Les dues façanes s'articulen mitjançant la torre poligonal situada al xamfrà. El bloc del carrer Joan Massana consta de planta baixa, entresòl i cinc plantes, mentre que la torre i el bloc de la Via Laietana tenen un pis més. La façana de la Via Laietana és molt estreta. A la planta baixa hi ha una gran obertura rectangular, que es correspon amb un local comercial, i el parament és llis. A l'entresòl hi ha tres finestres separades per pilars que donen l'aparença d'una gran finestra correguda; totes tres es recolzen sobre un ampit motllurat i la resta del parament és llis. Als quatre primers pisos s'obren portes separades per pilars que donen a balcons amb la base de pedra i la barana de ferro; aquí el parament dibuixa unes línies horitzontals i el quart nivell està rematat per una cornisa llisa. Al cinquè pis s'obren dues finestres i el parament és llis, però la part superior està acabada com si fos un gran capitell d'una pilastra. L'últim nivell queda mig ocult per la volada de la decoració del pis inferior; té una gran finestra horitzontal i el mur està rematat per una cornisa motllurada. La façana del carrer Joan Massana és molt més llarga i està dividida en tres parts. Les dues laterals són similars a la façana de la Via Laietana i a la central s'obren petits balcons seguint tres eixos longitudinals i el parament és llis. La gran cornisa amb forma de capitell recorre els tres trams i d'aquesta manera unifica la façana. La torre de la cantonada té forma de mig hexàgon. La planta baixa i l'entresòl tenen característiques similars a les altres, però a la part central hi ha un gran relleu, obra de Joan Rebull, titulat Banyistes, amb motius al·legòrics de la marina. A la primera planta hi ha una tribuna poligonal a cada cara de la torre i als pisos superior hi ha un petit balcó per planta excepte en el superior on hi ha una finestra amb l'ampit motllurat. La torre està coronada amb la mateixa cornisa amb forma de capitell de les façanes laterals. Aquest edifici pertany a una època en què Antoni Puig i Gairalt s'anava allunyant del Noucentisme per adoptar fórmules de l'Art Déco internacional i que a poc a poc el van apropar al racionalisme En el projecte original aquesta casa anava pintada de color verd poma, però l'Ajuntament s'hi va oposar per considerar-ho massa agosarat. Llavors es va pintar de color blau i groc, colors que la restauració feta el 2016 va recuperar.

Font: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació