Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Com anar-hi

En Imatges

Memòria

En un indret de Barcelona de caràcter perifèric i amb grans construccions aïllades, Coderch diferencia molt clarament el món de la planta baixa amb els volums emergents en alçària. En resposta a un programa terciari de grans dimensions, projecta un organisme format per quatre torres quadrifòlies amb les corbes i les contracorbes molt suaus. Tres de les torres comparteixen les dues primeres plantes, amb un perímetre que les abraça en un gran sòcol unificador. La modulació del mur-cortina és molt estreta, per permetre els girs i contragirs, i els mòduls recorren el perímetre tot seguint un ritme de dents de serra. Els nuclis de comunicacions verticals, al centre de cada torre, queden encaixats entre quatre grans pilars de formigó, complementats al perímetre per sèries de pilars metàl·lics equidistants. La imatge que ofereixen les torres expressa la mobilitat d’un sector de ciutat marcat per les grans vies de trànsit i les edificacions aïllades.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

Aquest conjunt de quatre torres d’oficines està situat en una zona en expansió que enllaçava la Diagonal amb el barri de les Corts. L'ordenació urbanística ja venia prefixada i els arquitectes van decidir ondular el perímetre de les torres, recuperant les primeres solucions de Mies van der Rohe i algunes de les formes dels gots d'Alvar Aalto. Tres de les torres estan unides per la planta baixa i la distribució de totes es desenvolupa al voltant d'un nucli central perquè la totalitat de les oficines tingui llum natural i vistes a l'exterior. El nucli central es converteix alhora en una zona de recepció, trobada i circulació que conté els serveis.
Les façanes estan resoltes amb murs cortina que es divideixen en franges verticals per poder adaptar-se al perímetre i estan muntades en dents de serra. D'aquesta manera se simplifica el lliurament de les fusteries i es poden matisar gradualment les diferents tonalitats de llum que proporciona l'orientació en el transcurs de la jornada. La façana incorpora uns ampits interiors de fàbrica de maó que milloren el comportament tèrmic dels murs cortina i aconsegueix adaptar-los al fort assolellament del clima mediterrani.

Autor: Xavier Llobet i Ribeiro

Font: DOCOMOMO Ibérico

A partir d'una ordenació urbanística prèvia, Coderch rep l'encàrrec de construir un conjunt d'edificis en alçada gairebé a l'encreuament de la Diagonal amb la Gran Via de Carles III. El programa d'oficines es resol amb un nucli estructural central, lloc de comunicació i serveis, amb l'escala desplaçada en un dels eixos per afavorir l'accés des del carrer. L'estructura es complementa amb un sistema de pilars perimetral.

El conjunt està format per quatre torres, tres d'elles, les més properes a la Diagonal, unides per per un sòcol de PB+1 que dona continuitat urbana, i una quarta, aïllada, però seguint el mateix ordre i volumètricament en concordància amb les anteriors. Les torres són de forma sinuosa, arrodonint-se i minvant la rotunditat que hagués suposat una geometría quadrada. El sòcol també s’integra en aquests canvis suaus de direcció i absorbeix les torres sense estridències. El conjunt esta construït amb una solució de mur cortina que recupera l'esperit pel qual va ser creat. Les fines fusteries que es van solapant aporten una sensació de lleugeresa que afavoreix la continuitat i l'elegancia d'un conjunt resolt amb la sobrietat d'un únic detall.

Autor: Omar Ornaque Mor

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura
  2. Edificis Trade

    José Antonio Coderch de Sentmenat, Manuel Valls i Vergés

    Edificis Trade

    En un indret de Barcelona de caràcter perifèric i amb grans construccions aïllades, Coderch diferencia molt clarament el món de la planta baixa amb els volums emergents en alçària. En resposta a un programa terciari de grans dimensions, projecta un organisme format per quatre torres quadrifòlies amb les corbes i les contracorbes molt suaus. Tres de les torres comparteixen les dues primeres plantes, amb un perímetre que les abraça en un gran sòcol unificador. La modulació del mur-cortina és molt estreta, per permetre els girs i contragirs, i els mòduls recorren el perímetre tot seguint un ritme de dents de serra. Els nuclis de comunicacions verticals, al centre de cada torre, queden encaixats entre quatre grans pilars de formigó, complementats al perímetre per sèries de pilars metàl·lics equidistants. La imatge que ofereixen les torres expressa la mobilitat d’un sector de ciutat marcat per les grans vies de trànsit i les edificacions aïllades.