Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Escola del Cros i Escola de les Aigües

  • Escola del Cros i Escola de les Aigües

  • Escola del Cros i Escola de les Aigües

  • Escola del Cros i Escola de les Aigües

  • Escola del Cros i Escola de les Aigües

  • Escola del Cros i Escola de les Aigües

  • Escola del Cros i Escola de les Aigües

  • Escola del Cros i Escola de les Aigües

  • Escola del Cros i Escola de les Aigües

  • Escola del Cros i Escola de les Aigües

  • Escola del Cros i Escola de les Aigües

  • Escola del Cros i Escola de les Aigües

  • Escola del Cros i Escola de les Aigües

  • Escola del Cros i Escola de les Aigües

  • Escola del Cros i Escola de les Aigües

Memòria

Una traçada determina la implantació de les dues escoles, de manera perpendicular a aquest traç apareixen diferents pavellons lineals que generen una diversitat d'espais exteriors. El convenciment que els edificis públics d'equipaments poden i han d’actuar com a elements estructurants del territori és un punt de partida bàsic d'aquest projecte. La situació suburbana del terreny i la visió personal sobre la ciutat, porten a plantejar un model edificador de finca urbanitzada i colonitzada a imatge de les implantacions extensives territorials urbanes de finals de segle XIX. La opció d'aquest tipus d’edificació en forma de "tapís" fa possible la recerca d'un edifici escolar flexible i domèstic. Flexible perquè les circulacions en malla, a causa de la seva neutralitat, possibiliten molts tipus de funcionament pedagògic; i domèstic perquè les dimensions i el caràcter específic dels diferents espais interiors-exteriors en porten a la individualització de cadascun d’ells. L'edifici tapís en forma de pinta, d'una sola planta, s'adhereix i es tanca vers la carretera exterior i s'obre ordenadament cap a l'interior de la parcel•la amb petits semisoterranis. Al tancament de l’edifici es situen els espais comuns i perpendicularment a aquests espais, van sorgint els habitatges dels conserges i els pavellons de les aules, juntament amb els espais exteriors: passejos, aules-jardí, places, estanys, hortets, i patis de joc. Tant l'estructura portant dels murs de ceràmica, com els espais resultants són fruit d'una reflexió estricta sobre el procés constructiu, així com també ho son els materials utilitzats i els seus acabats.

Autor: Manuel Brullet i Tenas

Autors

Sobre el mapa