Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Manuel Brullet i Tenas

  • Manuel Brullet i Tenas

Memòria

Manel Brullet Tenas (Mataró, 1941) es graduà a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona l’any 1966 i des del 1968 és professor de projectes d’aquesta facultat. Va ser membre del tribunal de projectes de final de carrera de l’ETSAB en el període 1979-1991 i sotsdirector de l’escola entre 1994 i 1998. Des de finals dels seixanta comença a treballar de manera independent i obre el seu propi despatx d’arquitectura.

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Escola del Cros i Escola de les Aigües

    Manuel Brullet i Tenas

    Escola del Cros i Escola de les Aigües

    Una traçada determina la implantació de les dues escoles, de manera perpendicular a aquest traç apareixen diferents pavellons lineals que generen una diversitat d'espais exteriors. El convenciment que els edificis públics d'equipaments poden i han d’actuar com a elements estructurants del territori és un punt de partida bàsic d'aquest projecte. La situació suburbana del terreny i la visió personal sobre la ciutat, porten a plantejar un model edificador de finca urbanitzada i colonitzada a imatge de les implantacions extensives territorials urbanes de finals de segle XIX. La opció d'aquest tipus d’edificació en forma de "tapís" fa possible la recerca d'un edifici escolar flexible i domèstic. Flexible perquè les circulacions en malla, a causa de la seva neutralitat, possibiliten molts tipus de funcionament pedagògic; i domèstic perquè les dimensions i el caràcter específic dels diferents espais interiors-exteriors en porten a la individualització de cadascun d’ells. L'edifici tapís en forma de pinta, d'una sola planta, s'adhereix i es tanca vers la carretera exterior i s'obre ordenadament cap a l'interior de la parcel•la amb petits semisoterranis. Al tancament de l’edifici es situen els espais comuns i perpendicularment a aquests espais, van sorgint els habitatges dels conserges i els pavellons de les aules, juntament amb els espais exteriors: passejos, aules-jardí, places, estanys, hortets, i patis de joc. Tant l'estructura portant dels murs de ceràmica, com els espais resultants són fruit d'una reflexió estricta sobre el procés constructiu, així com també ho son els materials utilitzats i els seus acabats.
  2. Reforma dels Edificis Nou i 'Novíssim' de l'Ajuntament de Barcelona

    Manuel Brullet i Tenas, Albert de Pineda i Álvarez

    Reforma dels Edificis Nou i 'Novíssim' de l'Ajuntament de Barcelona

    El conjunt de l'Ajuntament de Barcelona està format per tres edificis. L'edifici antic, amb sis segles d’antiguitat, un veritable tractat d'història de la ciutat i dels diferents estils arquitectònics, des del gòtic fins al modernisme. L'edifici anomenat "nou" construït amb motiu de l'exposició internacional del 1928. L'edifici anomenat "novíssim", projectat el 1958, una polèmica construcció en alçada en ple centre històric de la ciutat. La descentralització administrativa de l'ajuntament ha possibilitat el plantejament d'una remodelació general. Els objectius urbanístics plantejats passen per recuperar la dimensió històrica de la plaça Sant Miquel. Es busca la dignificació d’aquest espai maltractat mitjançant les següents actuacions: la recerca d’un nou emplaçament per l'aparcament de cotxes de la plaça, la mostra les ruïnes romanes del subsòl i la reducció de l'alçada de l'edifici novíssim. Es pretén establir una autonomia urbana entre els tres edificis i una línia de cel més adient a la trama de Ciutat Vella. Els objectius funcionals del conjunt passen per potenciar la permeabilitat dels edificis per a l'ús urbà. Es proporciona un accés als tres edificis des d'un únic vestíbul d'entrada. Es proposa una millora de la connexió entre els tres edificis, fent desaparèixer el caràcter laberíntic i les barreres arquitectòniques. Finalment, s’ha buscat una ubicació per a la nova sala de plens: més confortable, ben equipada, i amb més capacitat. Les propostes arquitectòniques plantejades en la remodelació parteixen d’un esponjament general dels edificis, de l’eliminació d’afegits i racons produïts per l'acumulació indiscriminada d'usos. En l'edifici històric es vol remarcar la singularitat del Saló de Cent, fent més comprensible tot el conjunt. La nova circulació vertical de l'edifici vell permet la comprensió de totes les plantes de l'edifici i, a la vegada, serveix com a porta d’accés a l'edifici nou, a partir del nou eix plaça Sant Jaume - edifici vell - edifici nou. La recuperació de la funcionalitat i urbanitat de l'entrada dels edificis nou i novíssim s’aconsegueix mitjançant l'aparició d'una gran lògia d’accés per a activitats exteriors.
  3. Poliesportiu Virrei Amat

    Manuel Brullet i Tenas

  4. Centre Penitenciari Can Brians

    Bonell i Gil Arquitectes, Esteve Bonell i Costa, Manuel Brullet i Tenas, Josep Maria Gil i Guitart, Francesc Rius i Camps

    Centre Penitenciari Can Brians

    Construir una presó és construir un món tancat, com ho eren les abadies, els monestirs o les antigues acròpolis. A imatge de totes elles, una presó és un petit món abstret, situat en un medi rural on viuen i treballen 1500 persones. Apareixen per tant relacions humanes, interaccions personals i col·lectives i, en definitiva, una forta relació entre l’home i l’espai. Es tracta de crear una “ciutat” en terreny verge atenent a reflexions d’ordre geogràfic i paisatgístic per aconseguir una bona implantació, però sobre tot havent de resoldre els aspectes programàtics de gran complexitat on es prioritzen les qüestions de control i seguretat. Es plantegen situacions urbanes semblants, però no iguals a les de la ciutat tradicional. Aquí la plaça no és lloc de reunió, el carrer té més sentit de separació que de comunicació i en les façanes la reclusió és més important que la comunicació entre interior i exterior.
  5. Hospital del Mar

    Manuel Brullet i Tenas, Albert de Pineda i Álvarez

    Hospital del Mar

    El projecte d’ampliació i remodelació de l’Hospital del Mar tenia un objectiu doble: definir la nova organització funcional i física de l’hospital olímpic i concretar la seva estructura i imatge dins de les actuacions i projectes urbans del front marítim immediat. Des del punt de vista urbà les noves edificacions de l’hospital havien de connectar el barri de la Barceloneta amb la nova Vil·la Olímpica mitjançant la organització d’una nova façana del passeig marítim. D’altra banda hi havia la voluntat d’integrar aquests equipaments hospitalaris i d’investigació amb la trama d’espais verds del front marítim, oferint uns espais arquitectònics ambientals, agradables i esponjats. La llum natural, les relacions dins-fora i la recerca d’un ambient domèstic van ser els paràmetres que van guiar la definició del projecte. La obtenció d’aquest ambient domèstic confortable es proposa tant des de la personalització funcional de l’edifici, evitant la massificació en els accessos, consultes i serveis hospitalaris, com des de la personalització de cada subconjunt de l’hospital. També es treballa en l’aprofundiment dels continguts funcionals de cada espai per a possibilitar l’apropiació d’aquests espais per part del personal sanitari. Per a evitar la sensació d’un edifici massa gran i anònim, amb espais massificats, es personalitza cada subconjunt de l’hospital per possibilitar-ne la identificació, mitjançant la forma, els materials, el color i la llum. Per a aconseguir un ambient domèstic, tant des del projecte de l’edifici com des de l’equipament, s’ha d’aprofundir en els continguts de l’espai. La idea de confort espacial neix, en part, a partir de la possibilitat d’apropiació de l’espai. En aquest sentit s’ha intentat que totes les instal·lacions es fonguessin dins l’ambient general de la manera més harmònica possible. Tots els espais gaudeixen de les instal·lacions més avançades, però no se’n fa ostentació. Els mobles són un element essencial en la personalització dels espais arquitectònics i en l’obtenció del citat ambient domèstic.
  6. CAP Cirera Molins

    Manuel Brullet i Tenas

    CAP Cirera Molins

    L’edifici, a partir d’un programa molt precís, busca el seu lloc en un entorn degradat i agressiu mitjançant la seva forma i la seva posició en el solar. Es col•loca en un extrem del solar per allunyar-se d’un edifici industrial de grans dimensions i es descompon en tres peces perpendiculars a un mur de contenció que defineix el límit nord del solar. La descomposició de l’edifici en tres volums busca proporcionar un caràcter fort a la implantació. L’estricte programa tipus d’un CAP es distribueix en aquests tres cossos de planta baixa i pis, formalitzats a través de la seva coberta d’una sola pendent i de la façana inclinada a sobre el carrer, units per dos blocs més baixos que contenen els serveis i les escales. Actualment s’està duent a terme un projecte d’ampliació que consta de dues noves peces que pretenen seguir la volumetria del CAP actual i que s’ ubicaran a continuació de les altres.
  7. Escola Vaixell Burriac i Institut Vilatzara

    Brullet - De Luna Arquitectes, Manuel Brullet i Tenas, Alfonso de Luna Colldefors

    Escola Vaixell Burriac i Institut Vilatzara

    El projecte ordena dos conjunts escolars, una escola i un institut, dins la totalitat d’una illa de cases de forma trapezoïdal, de 5.000 metres quadrats, situada al nou eixample de Vilassar de Mar, traçat sobre una antiga zona agrícola. Si bé l’escola i l’institut queden inclosos dins una mateixa parcel·la, es tracta de dos organismes amb un funcionament totalment independent, que es relacionen per la simple juxtaposició de les zones de contacte posteriors. Tots dos edificis s’organitzen per mitjà de pavellons connectats entre ells a través de les circulacions exteriors, que poden estar cobertes o no. La varietat dels espais exteriors (claustres, patis, placetes, jardins, porxos, cobertes vegetals) defineixen el caràcter de cadascuna de les edificacions. El projecte s’estructura a partir de la disposició d’aquests espais exteriors, travats amb l’edificació a través de les cobertes alternades.
  8. Poliesportiu Premià de Dalt

    Brullet - De Luna Arquitectes, Manuel Brullet i Tenas, Alfonso de Luna Colldefors

    Poliesportiu Premià de Dalt

    Situat en un magnífic paisatge sobre les primeres estribacions muntanyoses del maresme, la seva forma i dimensió es relacionen amb els suaus perfils de la geografia de l’entorn. El poliesportiu es concep com a un volum definit i compacte, col•locat a la pendent i amb una part pròpia encastada en aquesta. Situat a l’extrem de ponent de la parcel•la, presideix el conjunt d’equipaments i ofereix una imatge clara de l’accés obert des del carrer. La resolució de la coberta, de xapa galvanitzada, obeeix una directriu curvilínia que dóna unitat al seu perfil i el relaciona amb la suavitat dels turons que rodegen Premià. Aquesta directriu es repeteix de manera invertida a l’interior, de manera que s’obté un gran finestral orientat al nord que il•lumina la pista de joc. A la banda nord, el terreny s’enllaça amb un pla inclinat pavimentat sobre el que hi apareixen tres grans lluernes que il•luminen els vestidors de la planta inferior. La cota d’accés del públic des del carrer es manté travessant transversalment l’edifici fins arribar a les graderies que es converteixen en un gran mirador en volada amb vistes al mar i al paisatge. La intensa llum del sud es controla juxtaposant un cos baix que conté les grades i el pas principal d’espectadors. Els arbres existents (garrofers, ametllers i oliveres) que es conserven i s’incorporen a la urbanització projectada. Es reserva un espai connectat amb els vestidors i l’entrada des de l’exterior on s’hi ubicarà un gimnàs. A l’exterior, el formigó de l’estructura vista, les testeres de totxo i el vidre de les finestres construeixen les façanes.
  9. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura - Reformes i Rehabilitacions

    Premi FAD

    Hospital del Mar

    Manuel Brullet i Tenas, Albert de Pineda i Álvarez

  10. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Reforma dels Edificis Nou i 'Novíssim' de l'Ajuntament de Barcelona

    Manuel Brullet i Tenas, Albert de Pineda i Álvarez

  11. Escola Pública Turó del Cargol

    Brullet - De Luna Arquitectes, Manuel Brullet i Tenas, Alfonso de Luna Colldefors

    Escola Pública Turó del Cargol

    El solar on s’ubica l’escola està situat darrera del santuari de Sant Josep de la Muntanya, al barri de La Salut. Es tracta d’un terreny molt accidentat ja que és una porció de muntanya amb un desnivell total de 25 metres. En aquest sentit, l’escola presenta dos accessos: un per la part superior, a través d’un mirador, i l’altre a la part inferior, al costat de l’aparcament de l’Hospital de l’Esperança que ocupa tota la part baixa del conjunt. En aquest context de relleu abrupte la recerca de plans horitzontals per a possibilitar l’aparició de patis de joc és una constant de tot el projecte. Aquest el composen tres edificis: el bloc d’aparcament-plataforma, a sobre d’aquest un edifici d’una planta on trobem els equipaments de l’escola (gimnàs, menjador i cuina) amb el pati esportiu al mateix nivell, i finalment un tercer edifici, penjat de la muntanya, en el qual es situen els espais específicament escolars. Tots ells sumen vuit plantes d’alçada. La situació de les aules a la part més elevada del terreny permet gaudir d’unes bones vistes de la ciutat i possibilita un impacte solar òptim evitant l’ombra que projecta el gran edifici del convent. La relació dels edificis amb la pedra de la muntanya, la recuperació de la vegetació existent, el control de la llum solar, les circulacions verticals i les vistes pròximes i llunyanes son les qüestions principals que van estructurar la realització del projecte.
  12. Piscina Coberta Granollers

    Brullet - De Luna Arquitectes, Manuel Brullet i Tenas, Alfonso de Luna Colldefors

    Piscina Coberta Granollers

  13. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Escola Vaixell Burriac i Institut Vilatzara

    Brullet - De Luna Arquitectes, Manuel Brullet i Tenas, Alfonso de Luna Colldefors

  14. Hospital General de Santa Caterina

    Brullet - De Luna Arquitectes, Manuel Brullet i Tenas, Alfonso de Luna Colldefors, Albert de Pineda i Álvarez, Albert Vitaller i Santiró

    Hospital General de Santa Caterina

    El nou hospital forma part del complex del Parc Hospitalari Martí i Julià, originat per la presència del vell sanatori psiquiàtric projectat per Francesc Folguera i Emili Blanch als anys trenta. L’hospital de Santa Caterina se situa a la banda sud del Parc, i la part interior és ocupada per una gran trama de pavellons d’una sola planta, de manera que la vegetació pot penetrar dins els patis generats per aquests pavellons. Tota la implantació de l’hospital és baixa i extensa, i consta d’una malla bireticular de dues direccions superposada a una estructura lineal de creixement en direcció est-oest. Les circulacions segueixen dues traces paral·leles en aquesta direcció, una per al personal i l’altra per als usuaris externs. Cada unitat funcional queda situada dins aquesta estructura bàsica. D’aquesta manera s’obté una estructura hospitalària que permet el creixement i les modificacions, una organització oberta que és una de les premisses principals del disseny.
  15. Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química de la URV

    Brullet - De Luna Arquitectes, Manuel Brullet i Tenas, Alfonso de Luna Colldefors

    Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química de la URV

    El programa funcional d’una facultat universitària s’adequa perfectament a la conformació del paisatge general del campus i al ponderat equilibri entre l’esfera privada i la pública, representada aquesta darrera per la gran plaça central. El nou edifici determina en bona mesura la nova façana del campus a la ciutat. Aquesta nova zona universitària s’organitza per mitjà d’uns grans paquets edificats, responsables de la imatge dels carrers i dels passejos per a vianants del campus. A l’interior d’aquests grans contenidors es creen diferents àmbits interiors de caràcter col·lectiu, com ara places i patis de dimensions diverses. Aquests espais interiors són els generadors de l’estructura organitzativa del programa. Les noves edificacions reprodueixen les bases tipològiques de les construccions preexistents al campus, es recolzen en els carrers perimetrals i deixen lliure la plaça central, que serà completada per la nova biblioteca.
  16. Hospital Psiquiàtric Salt

    Manuel Brullet i Tenas, Albert de Pineda i Álvarez

    Hospital Psiquiàtric Salt

    El caràcter actual del parc i les baixes alçades dels pavellons existents, que donen un aire agradable al conjunt, són considerats molt positius per a la teràpia de malalts psíquics. La tradició higienista de construir un equipament sanitari en un entorn natural és una de les premisses per a l’ordenació del centre. L’edifici s’ha dividit en tres unitats d’infermeria tal com es definia en el pla funcional, ubicant-ne dues a la planta baixa i una a la planta pis. L’esmentada primera planta es relaciona amb la zona enjardinada amb l’objectiu d’evitar l’aïllament d’aquesta unitat respecte l’exterior. La disposició de la planta en forma de "L" permet definir uns patis oberts cap als que es bolquen totes les activitats comunes i públiques del centre; també facilita la diferenciació de l’àrea diürna i la nocturna. Així, l’arbrat i l’enjardinament es converteixen en elements bàsics de l’ordenació de l’edifici. La imatge de l’edifici es procura que s’integri amb la dimensió de l’arbrat actual i futur, evitant que una edificació excessivament alta o massiva perjudiqui l’equilibri entre edificació i vegetació. Des d’una visió llunyana ha de ser una imatge clara, representativa i identificable però no gaire dura; la dimensió, el color, i el ritme defineixen aquests valors.
  17. Habitatges Ronda de Dalt

    Conxita Balcells i Blesa, Manuel Brullet i Tenas

  18. Edifici d'Habitatges Gaudí

    Brullet - De Luna Arquitectes, Manuel Brullet i Tenas, Alfonso de Luna Colldefors

    Edifici d'Habitatges Gaudí

    Conjuntament amb l’encàrrec de rehabilitar la Nau Gaudí, l’Ajuntament de Mataró li demana a BrulletDeLuna una proposta per realitzar una ordenació general del entorns de la Nau. Dins d’aquesta ordenació s’hi inclou el disseny de les façanes del nou conjunt de vivendes que tanca la plaça on s’insereix la Nau Gaudí. Així doncs, es tracta de procurar una façana adient per acompanyar l’obra de Gaudí. El punt de partida del projecte és la recerca d’uns materials amb una tectònica potent capaç de coexistir amb la presència de la Nau. S’aposta per una combinació de fabrica de totxo i fusta, encaixada dins d’una retícula de perfils d’acer. La textura resultant combina la materialitat de les antigues fàbriques de principi de segle, l’ordre estructural propi de la racionalitat tècnica i la domesticitat necessària per un edifici de vivenda. És important també la proposat d’un façana profunda amb una galería-balcó que genera un espai intermedi, interessant tant des de el punt de vista climàtic com per els jocs espaial que crea.
  19. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Habitatges Ronda de Dalt

    Conxita Balcells i Blesa, Manuel Brullet i Tenas

  20. Escola Superior d'Agricultura de Barcelona de la UPC

    Brullet - De Luna Arquitectes, Manuel Brullet i Tenas, Alfonso de Luna Colldefors, Albert de Pineda i Álvarez

    Escola Superior d'Agricultura de Barcelona de la UPC

  21. Hospital Quirón

    Manuel Brullet i Tenas, Albert de Pineda i Álvarez

    Hospital Quirón

    El projecte de la policlínica Quirón, situada a la plaça Alfons Comín, dóna una resposta volumètrica a un solar amb una topografia molt accidentada. La característica principal és la gran pendent segons l´eix nord-sud del terreny, amb un desnivell màxim de setze metres. El projecte també havia d´oferir solucions respecte un entorn urbà molt particular, com ho és el gran nus circulatori de la plaça. A més a més, calia satisfer un programa hospitalari, específic i complex per definició. El principal repte arquitectònic de l´edifici va ser l´ordenació d´un programa excessiu (46.620 m2) per les dimensions del solar. La construcció consta de setze plantes, set de les quals són soterrades. En aquest sentit destaca un pati anglès, situat a la banda nord de l´edifici, que possibilita la il•luminació natural fins a l´última planta del pàrquing. De fet, la recerca de llum i ventilació naturals va ser una obsessió en aquest projecte tan compacte i soterrat. La volumetria en forma d´“L” de les plantes superiors, oberta cap a l´espai del carrer, obeeix al propòsit d´adaptar-se a l´estructura d´una plaça caracteritzada per l´agregació de diferents espais perimetrals al seu gran espai central. La volumetria adoptada busca també la relació de l´edifici amb els diferents espais públics que ell mateix genera. Així doncs la forma exterior de l´hospital es caracteritza per grans volums d´edificació ingràvida, que donen lloc a aquests espais i condicionen les seves relacions topogràfiques. Tota la façana es caracteritza per un revestiment d´alumini que ajuda l´edifici a aconseguir un més bon comportament climàtic. Aquest recobriment està conformat per unes peces especial fabricades exclusivament per a aquesta obra.
  22. Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)

    Brullet - De Luna Arquitectes, Manuel Brullet i Tenas, Albert de Pineda i Álvarez

    Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)

    El Parc de Recerca Biomèdica està situat en el front marítim de Barcelona, en un entorn caracteritzat per la proliferació d’edificis singulars. La proposta d’una gran plataforma que ordeni el solar, de forma molt irregular, i la col·locació a sobre d’un edifici sobreelevat en forma de con el·líptic truncat diagonalment ens ha permès d’endreçar l’entorn i relacionar-nos tranquil·lament amb els volums més pròxims. La forma el·líptica sorgeix de la necessitat d’adaptar un edifici de grans dimensions (uns 35.000 m2sobre rasant) a un solar molt ajustat de forma sensiblement irregular i amb volumetries molt diferents al seu voltant. L’edifici s’esglaona cap al mar, suavitza el front marítim i s’adapta a les edificacions del passeig marítim, que en aquesta zona presenten alçades reduïdes i s’aixeca per la part posterior, cap a la ciutat, perquè es disposa d’espai suficient. Aquesta forma esglaonada cap al mar facilita la ubicació a la coberta de panells solars per a la producció d’aigua calenta i electricitat. L’interior de l’edifici es buida per a crear una nova realitat independent de l’entorn, que emmarcarà i controlarà les vistes al mar i permetrà regular l’assolellament. L’estructura de l’edifici queda volada uns 7 metres en tot el seu perímetre. El revestiment de la façana es planteja amb fusta natural, calat, lleuger, sense tocar el terra. Aquesta segona pell permet un bon control lumínic i energètic de l’edifici.
  23. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química de la URV

    Brullet - De Luna Arquitectes, Manuel Brullet i Tenas, Alfonso de Luna Colldefors

  24. Nau Gaudí (Reforma per Acollir la Col·lecció Bassat)

    Brullet - De Luna Arquitectes, Manuel Brullet i Tenas, Alfonso de Luna Colldefors

    Nau Gaudí (Reforma per Acollir la Col·lecció Bassat)

    L’encàrrec proposa una reflexió sobre la construcció d’uns nous habitatges, la restauració de la xemeneia, la nau i l’edicle de Gaudí. A la nau de blanqueig, remodelada i restaurada, se li vol donar uns nous usos polivalents, això comporta que l’edifici restaurat ha de tenir unes bones prestacions tant des del punt de vista ambiental, com des del normatiu i d’equipaments. La proposta passa per construir un gran soterrani en les 4 primeres cirurgies de la nau, on s’hi ubiquen la maquinaria de l’aire condicionat, els nous serveis sanitaris, la maquinaria del nou ascensor entre la planta baixa i el soterrani, una escala i un magatzem. Es refan els arcs amputats pel costat del carrer Cooperativa i per tant s’envaeix l’actual calçada per a recuperar la implantació original de la nau. Es construeix un mur paral•lel al carrer per a recuperar l’espai amputat de la nau i el petit edicle. A causa de la impossibilitat de recuperar la façana oest original, la proposta planteja una nova façana que no té res a veure amb l’anterior. És una façana de vidre translúcid i òpal, amb càmera d’aire i un tractament especial que ens permetrà augmentar la il•luminació natural de la nau original, adequant-la als nous usos. Les façanes sud i est es construeixen segons les façanes que coneixem de la nau a partir d’una foto feta per Joan Bergós (figura 16). Per aïllar-la acústicament i tèrmica, sense modificar-ne l’aspecte original, s’ha decidit fer un doblament de la teulada i de l’envà de la façana est. En la teulada es col•loca un entramat de fusta amb la teula plana vista per sota, a sobre de la qual s’hi ubica un aïllament projectat amb una altra teula plana a sobre. La visió de l’interior i de l’exterior de la teulada serà l’original però estarà constructivament doblada. Si es calcula l’estructura dels arcs parabòlics de la nau, es veu que l’arc resisteix les càrregues de la nau construïda d’una forma molt precària. La solució a l’augment de les càrregues passarà per reforçar, mitjançant plaques d’acer inoxidable, la connexió dels tres taulons que composen l’arc de fusta (figura 18). Per a no modificar la imatge de l’arc, hem optat per encastar les plaques a banda i banda del tauló central. S’ha pensat en el vidre com element diferenciador entre els elements de la nau original i els nous elements. Aquests materials contemporanis (vidre translúcid i òpal transparent) es diferencien dels materials de finals del segle XIX i a la vegada reflecteixen i multipliquen les parts d’obra projectades per Gaudí.
  25. Escola Elisabeth

    Brullet - De Luna Arquitectes, Manuel Brullet i Tenas, Alfonso de Luna Colldefors

    Escola Elisabeth

    El programa escolar inclou tot el cicle educatiu, de la bressola a l’institut, passant pel parvulari i l’escola primària. El plantejament general del projecte es basa en la voluntat d’establir una estreta relació entre tots els grups pedagògics de l’escola, adequant espais personalitzats per a cada un d’ells, però a la vegada facilitant els intercanvis. La idea d’ordenació del conjunt ve de la voluntat d’estructurar l’escola com una “petita ciutat”, amb el seu centre, els seus carrers, els seus equipaments i les seves zones verdes. A “l’àgora”, el centre de l’escola, hi ha l’accés principal, la biblioteca, el gimnàs, la sala d’actes, els menjadors, l’administració i la direcció. Des d’aquesta plaça porxada accedim cap a l’esquerra a la zona de primària, pàrvuls i bressola i cap a la dreta a la zona de secundària. Hi ha una voluntat clara que l’escola toqui a terra i que les aules convencionals tinguin la seva prolongació natural en les aules jardí. A través de diferents pavellons i espais exteriors, que estan íntimament relacionats, es va estructurant tota l’escola. Gairebé tot el programa del centre es desenvolupa en planta baixa, exceptuant la zona de secundària que consta d’un pavelló amb tres nivells. Amb l’obra avançada s’ha ampliat el programa constructiu amb la necessitat de cobrir una pista poliesportiva exterior de 40 x 20 metres. Des del punt de vista del plantejament general d’implantació, el projecte ha apostat per ser generós estenent molt la planta baixa, i per contra s’ha optat per materials i tècniques de construcció senzilles i econòmiques per reduir costos.
  26. Hospital Moisès Broggi

    Manuel Brullet i Tenas, Albert de Pineda i Álvarez

    Hospital Moisès Broggi

    L'Hospital de Sant Joan Despí Doctor Moisès Broggi és un hospital de nova construcció destinat a donar servei a una població de 300.000 habitants de la comarca catalana del Baix Llobregat, a Espanya. L'organització i disposició de l'Hospital dins de la parcel·la ve determinada pels accessos a la mateixa, les orientacions, i les condicions topogràfiques del terreny. L'adaptació al lloc, i als seus condicionants d'accés i entorn, expliquen la solució adoptada. Efectivament, el terreny compta amb un llarg límit orientat al nord on es localitza l'avinguda del Baix Llobregat. L'accés principal se situa per l'extrem sud-oest de la parcel·la, en la cota més alta, des d'on també es pot accedir a la zona ambulatòria. No obstant això, l'accés principal a les consultes és independent i es situa en la façana nord, en l'avinguda del Baix Llobregat, des de la qual es pot accedir més fàcilment amb transport públic. També amb la idea de diferenciar els accessos segons la funcionalitat, l'accés d'urgències es situa en l'extrem nord-oest de la parcel·la. Aquest accés està en la cota més baixa, una planta per sota de l'accés principal. Finalment, l'accés al moll de càrrega i descàrrega es troba en la part est. Arquitectònicament s'ha optat per un edifici compacte mirant de solucionar tècnica i funcionalment els següents conceptes: 1. Especialització de les circulacions Les circulacions sanitàries i de públic diferenciades estan estudiades per evitar interferències entre una i l'altra. D'aquí la solució de col·locar totes les zones assistencials en el soterrani -1, per evitar l'aparició de llits en la planta d'accés. La proposta d'un accés independent a les consultes externes i a la resta de serveis ambulatoris possibilita l'accés de visites externes o enllitats des de dos accessos diferenciats. La claredat compositiva dels recorreguts i la contínua relació entre exterior i interior de l'edifici facilita a l'usuari una bona orientació dins de l'hospital. 2. Unitats d'hospitalització S'han orientat totes les habitacions de les unitats d'hospitalització al sud i al nou parc, amb vista cap a una zona tranquil·la i arbolada, protegint aquestes façanes a través d'un brise-solei de taules de fusta de cedre vermell de Canadà. S'ha obtingut que cap unitat d'hospitalització quedi aïllada respecte de les altres per possibilitar la interrelació de personal sanitari: d'aquí la solució de quatre unitats en la primera planta, tres en la segona i tres en la tercera. 3. Àrea de consultes externes Es diferencia respecte a l'àrea hospitalària pròpiament dita per millorar la seva funcionalitat. S'han construït cruixies més profundes per adaptar-se al funcionament horari diferenciat i s'ha potenciat la llum natural a través de la il·luminació zenital, sense necessitat de fer patis, aconseguint així un edifici compacte i reduint els costos de funcionament. 4. Volum edificat S'ha buscat un equilibri entre la pretensió d'aconseguir un edifici extens i la voluntat de preservar un espai important com a zona enjardinada, minimitzant alhora els recorreguts interns per fer més racional el funcionament de l'hospital. Aquesta compactació de l'edifici i el fet de situar molta edificació sota rasant, s'ha acompanyat amb la ubicació d'una sèrie de patis que permeten il·luminar la major part dels espais de l'edifici, buscant una petjada urbana discreta malgrat el gran volum edificat. 5. Sostenibilitat L'edifici normalitza el concepte de Sostenibilitat ja que s'incorpora des del disseny inicial, buscant crear un edifici capaç d'un gran estalvi energètic. Això s'aconsegueix tant pel disseny arquitectònic (edifici tancat al nord i obert al sud, controls del sol exterior mitjançant els brise-soleils, i disseny de les façanes) com per la instal·lació de mecanismes tècnics com són les plaques fotovoltaiques i els sistemes de reaprofitament d'aigües pluvials.
  27. Edifici Sociosanitari Salt

    Manuel Brullet i Tenas, Albert de Pineda i Álvarez

    Edifici Sociosanitari Salt

    L´edifici sociosanitari és la última construcció del conjunt del Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt que inclou també l´Hospital de Sta. Caterina i l´Hospital psiquiàtric, ambdós projectats també per BrulletDeLuna. El nou edifici es situa a la part Sud-oest de la parcel·la i compta amb una superfície construïda de 7.214 m2. El punt de partida pel disseny del sociosanitari serà la seva integració dins el conjunt del Parc Hospitalari. S’ha dissenyat un edifici amb soterrani, planta baixa i una única alçada. L´edifici es composa amb tres gran peces cadascuna de les quals conté habitacions i una sala comú. Cada peça està completament rodejada de zones verdes que qualifiquen els espais interiors. El treball acurat amb la llum natural i l’elecció de materials càlids doten a la construcció d´una domesticitat capaç de satisfer les necessitats dels residents del centre els quals, donat que han de passar llargues estades en l´edifici, han de sentir-se “com a casa”. El nou edifici compta amb una unitat d´hospitalització geriàtrica de mitja i llarga estada amb 22 habitacions, una unitat d’hospitalització psico-geriàtrica amb 22 habitacions i una unitat d’hospitalització psico-geriàtrica de demències de 21 habitacions. També hi ha un Centre de dia geriàtric i Centre de dia de demències, amb capacitat de 25 places cadascun, i que comparteixen serveis com recepció, despatxos mèdics i d´infermeria, sala de rehabilitació, magatzems… Finalment, hi ha una Unitat de diagnosi i valoració geriàtrica i de demències que està formada por cinc despatxos, sala d´espera i sala de reunions.
  28. Centre Esportiu 'Torre-Roja'

    Brullet - De Luna Arquitectes, Manuel Brullet i Tenas, Alfonso de Luna Colldefors

    Centre Esportiu 'Torre-Roja'

    Dins del projecte d’un gran complex esportiu al parc de la Torre Roja, compost per dues piscines cobertes i una pista poliesportiva, s’han realitzat com a primera etapa dos camps de futbol i els seus equipaments i vestidors els quals queden delimitats per un torrent i per l’avinguda central d’accés al parc. El projecte parteix d’una lectura atenta del solar. L’edifici de serveis i vestidors es col•loca en un esglaó topogràfic amb l’objectiu de minimitzar-ne el volum. El projecte ve determinat per la dualitat entre la potent presència de la muntanya a la cara nord i l’atenció que cal prestar a l’activitat esportiva situada al sud. Aquesta dualitat es resol en una coberta de secció asimètrica que obre l’edifici cap a les vistes de la muntanya i projecte les visuals vers el camp de futbol mitjançant una compressió de la secció que acaba en un ampli porxo. Gaudint de l’espacialitat de la secció mencionada es situen en planta baixa: el control d’accés, el bar, i despatxos administratius. Utilitzant una rampa lateral o bé unes escales interiors s’accedeix a la planta -1, on trobem els vestuaris que aconsegueixen una agradable calidesa caracteritzada per l’abundància de llum natural i la utilització generosa de la fusta. La combinació de zenc i deployeé conformen la imatge exterior de l’edifici
  29. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)

    Brullet - De Luna Arquitectes, Manuel Brullet i Tenas, Albert de Pineda i Álvarez

  30. Oficines Can Xammar

    Brullet - De Luna Arquitectes, Ioia Brullet Coll, Manuel Brullet i Tenas, Alfonso de Luna Colldefors

    Oficines Can Xammar

    Seguint l’ordenació urbanística existent, es tractava de construir un edifici de planta baixa i dos pisos, en un solar molt proper a les restes de la muralla del segle XVI de la vila de Mataró. El projecte s’ha configurat a partir de resposta a les complexitats del solar caracteritzat per la presència de la muralla, una topografia violenta i la posició de l’edifici com a tancament lateral de la plaça de Can Xammar. La nostra proposta volumètrica es va plantejar fonamentalment sobre dues premises. La primera era la de fer possible la màxima visió de les restes de muralla des de la plaça de Can Xammar. Amb aquest objectiu, es procura no edificar en planta baixa tota la superfície del solar, i alhora es proposen dos grans volades -en la part de mar i muntanya- que faciliten les vistes sobre la muralla. La segona premisa era la de seguir l’estructura parcel·laria del casc antic de Mataró convertint el solar donat de planta irregular en una parcel·la rectangular. La petita dimensió de la parcel·la convertida en una peça aïllada dins de l’estructura urbana, la necessitat de que el volum proposat estructurés la plaça de Can Xammar, el disseny d’una estructura portant capaç de soportar les dues grans volades i la voluntat de que l’edifici agafés una imatge abstracta per separar-se conceptualment de la imatge figurativa de la muralla, van portar a la definició formal i constructiva del nou edifici.
  31. Centre Cultural d'El Prat de Llobregat

    Brullet - De Luna Arquitectes, Manuel Brullet i Tenas, Alfonso de Luna Colldefors

    Centre Cultural d'El Prat de Llobregat

    El centre cultural d’El Prat de Llobregat està situat a la plaça Catalunya i conté una biblioteca, l’arxiu històric del municipi, i una sala d’actes. La volumetria exterior del complex cultural, recoberta d’una elegant pell de zenc, es configura com un cos rotund només fragmentat per la irrupció de la sala d'actes i un buidat central que serveix com a pati d'entrada. L’interior de l’edifici contrasta amb l’agressivitat de l’aspecte exterior; les successions espacials, els treball en secció, la utilització de materials càlids o la serenitat que aporta la llum zenital, generen una interessant experiència atmosfèrica especialment espectacular en el triple espai que conforma l’accés a la biblioteca.
  32. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Arquitectura

    Premi FAD

    Escola Elisabeth

    Brullet - De Luna Arquitectes, Manuel Brullet i Tenas, Alfonso de Luna Colldefors

  33. Rehabilitació del Palau Savassona

    Brullet - De Luna Arquitectes, Mateu Barba Teixidor, Manuel Brullet i Tenas, Alfonso de Luna Colldefors, Eduard Montané Balagué

    Rehabilitació del Palau Savassona

    La rehabilitació del Palau Savassona, seu de l’Ateneu Barcelonès, és un projecte de llarg recorregut, que ha cobert algunes de les seves etapes més importants: la rehabilitació de la Biblioteca Jujol, la biblioteca Canuda, l’arxiu, l’escala, la recuperació de les façanes, són petits projectes per separat, amb un voluntat comuna de recuperació d’aquest edifici del S. XVIII, on hi conviuen els espais originals (sostres del pintor tardobarroc, Francesc Pla, el Vigatà) amb les reformes modernistes dels arquitectes Font-Gumà i Josep Maria Jujol. L’edifici a desgrat del seu passat esplendorós i d’estar vinculat a una institució cultural important de la societat civil no va escapar dels efectes del franquisme com ho demostra la remunta de tres plantes que va patir a finals dels anys 60. El projecte de rehabilitació és aquest lent anar posant ordre en aquest conjunt, posant en valor materials i oficis de les intervencions passades, amb una actualització contemporània del seu funcionament.
  34. Biblioteca Sant Ildefons

    Brullet - De Luna Arquitectes, Mateu Barba Teixidor, Manuel Brullet i Tenas, Alfonso de Luna Colldefors

    Biblioteca Sant Ildefons

    En un entorn d'edificis d'habitatges en alçada dels anys 60, el nou equipament s'ubica ocupant intersticis entre una escola i un nou edifici d’habitatges socials. La nova biblioteca és així un edifici en planta baixa i soterrani i amb poca façana. Amb aquest solar acotat proposem amplis espais interiors il·luminats zenitalment i una coberta enjardinada farcida d'una vuitantena de lluernaris cilíndrics de gran format, que són la il·luminació natural de l'edifici i un dels protagonistes formals de l'equipament. L’espai central de l’edifici de la biblioteca és sala general de lectura. Un espai lluminós, diàfan i ple d’activitat. Una gran sala caracteritzada per la seva il·luminació natural i per la relació visual que estableix entre els nivells superior i inferior de l’edifici. Exteriorment, un porxo i una façana envidrada, permet llegir els dos programes de l'edifici, una sala d'actes i la biblioteca. Un doble equipament i un punt de referència de la vida del barri.
  35. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionat

    Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Rehabilitació del Palau Savassona

    Brullet - De Luna Arquitectes, Mateu Barba Teixidor, Manuel Brullet i Tenas, Alfonso de Luna Colldefors, Eduard Montané Balagué

  36. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionat

    Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Centre Cultural d'El Prat de Llobregat

    Brullet - De Luna Arquitectes, Manuel Brullet i Tenas, Alfonso de Luna Colldefors

  37. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionat

    Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Biblioteca Sant Ildefons

    Brullet - De Luna Arquitectes, Mateu Barba Teixidor, Manuel Brullet i Tenas, Alfonso de Luna Colldefors

Bibliografia

Societats