Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

Sota l’ègida del feixisme vencedor del 1939, el llenguatge i la matriu dels projectes defugen les avantguardes assajades al primer terç del s. xx per abraçar patrons neoclàssics amb graus diversos d’abstracció. Pensada com a residència infantil, el 1963 esdevingué escola en una part i residència escolar femenina en l’altra. L’artefacte s’enclava amb rotunditat al pendent de la muntanya i estén un braç central per formar una “T” en conjunt. Té interès com a exemple del neorenaixentisme dels anys quaranta, plasmat en rajol i pedra artificial a la manera tan cara a la nova «avantguarda» falangista castellana, amb un cos central potent i coronat amb un gran timpà. Sobretot, però, destaca l’estructura de voltes bufades o «a la catalana», aquí d’un sol full de rajol, que Bosch aplicà metòdicament al llarg del seu exercici, seguint precursors tan rellevants com Guastavino. La reforma i l’ampliació projectades (Josep Miàs, 2007) desestimaran probablement una bona part dels espais originals.

Autor: Josep Maria Birulés i Bertran

Font: Guia d'arquitectura de Girona, àrea urbana : Girona, Salt, Sarrià de Ter, Vilablareix / Josep Maria Birulés ; fotografies de Joan del Pozo.

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Escola Puigbert

    Ignasi Bosch i Reitg

    Escola Puigbert

    Sota l’ègida del feixisme vencedor del 1939, el llenguatge i la matriu dels projectes defugen les avantguardes assajades al primer terç del s. xx per abraçar patrons neoclàssics amb graus diversos d’abstracció. Pensada com a residència infantil, el 1963 esdevingué escola en una part i residència escolar femenina en l’altra. L’artefacte s’enclava amb rotunditat al pendent de la muntanya i estén un braç central per formar una “T” en conjunt. Té interès com a exemple del neorenaixentisme dels anys quaranta, plasmat en rajol i pedra artificial a la manera tan cara a la nova «avantguarda» falangista castellana, amb un cos central potent i coronat amb un gran timpà. Sobretot, però, destaca l’estructura de voltes bufades o «a la catalana», aquí d’un sol full de rajol, que Bosch aplicà metòdicament al llarg del seu exercici, seguint precursors tan rellevants com Guastavino. La reforma i l’ampliació projectades (Josep Miàs, 2007) desestimaran probablement una bona part dels espais originals.
  2. Primera Reforma de l'Escola Puigbert

    Juan Gordillo Nieto

  3. Segona Reforma de l'Escola Puigbert

    Josep Maria Gener

  4. Escola Puigbert

    Josep Miàs i Gifré

    Escola Puigbert

    El CEIP Annexe-Joan Puigbert és el nom que rep el centre escolar que ocupa un edifici de la primera meitat de la dècada dels 50 en forma de T, amb un volum principal al llarg del carrer principal i un edifici perpendicular a aquest en un punt més o menys central. L'edifici es troba en una posició topogràficament estranya atès que el terreny presenta un pendent molt important i aquest es troba encastat en aquest desnivell en el sentit del mateix pendent. L'edifici que construeix el carrer estava totalment en ús, contràriament a l'edifici perpendicular, que estava en una situació d'enorme deteriorament, sobretot estructural. El programa proposat pel Departament d'Ensenyament de Catalunya era d'ampliació d'aules ordinàries i aules específiques amb els seus serveis corresponents, amb un gimnàs o sala polivalent. El projecte proposa la demolició del volum perpendicular de manera que pugui donar continuïtat a l'espai exterior, des de la pineda en la seva cota superior al pati a la cota inferior. En aquesta topografia, i en la seva secció longitudinal, s'incorpora l'espai de sala polivalent o gimnàs. La coincidència d'aquest espai incorporat a la secció del terreny, amb el nucli principal d'accés, escala interior de l'edifici, permet definir i descobrir un nou espai de relació entre l'edifici existent, el nou espai lúdic i esportiu del gimnàs, i el mateix pati exterior. L'escala existent es deixa, doncs, suspesa, alliberant-la dels forjats que l'envoltaven, i s'incorpora a un nou espai vertical, que té continuïtat amb la sala polivalent i el mateix pati. El programa d'aules especials permet reorganitzar la proposta del Departament d'Ensenyament, de manera que en lloc d'incorporar al nou edifici aules convencionals i altres especials, es reorganitza l'existent amb la totalitat de les aules convencionals i s'especialitza el nou edifici amb les especials. Aquest nou edifici d'aules especials, tecnologia, biblioteca, informàtica, música, etc., s'adossa a la mitgera veïna, i no a l'edifici existent per a no negar el seu protagonisme i personalitat, connectant-se a aquest de manera puntual. El nou volum serà la nova entrada al centre, amb escales i ascensors, a més d'entrada natural al pati. Aquest plantejament o proposta d'accedir per aquest nou edifici es reforça per l'existència d'una petita plaça arbrada a la part davantera, que fa les funcions de vestíbul a la exterior de l'escola. El trasllat de l'accés a aquest punt, facilita així mateix el funcionament del centre sobretot per deixar i recollir els nens. També permet que aquest nou edifici pugui funcionar de manera independent de la resta del centre i pugui oferir servei nocturn, o un servei més general al públic. Tots dos edificis es dissenyen a partir d'un esquelet metàl·lic estructural clar, el qual es revesteix amb materials i sistemes constructius industrials. En realitat, l'estructura metàl·lica permet una gran rapidesa d'execució i la incorporació de tancaments industrialitzats, panells prefabricats metàl·lics, tant opacs com vidrats a l'interior de la seva geometria. En certa manera, podem parlar d'una intervenció quirúrgica. Tant en el volum de la sala polivalent, previ retallada de l'edifici existent al punt de màxim compromís, és a dir, l'escala principal, deixant-la en l'aire; com a l'edifici d'aules especials en la seva connexió amb l'existent.