Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Josep Miàs i Gifré

  • Josep Miàs i Gifré

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Tubo Bar

    Josep Miàs i Gifré, Josep Sallò, Francesc Pla Ferrer

    El bar ja existia. El treball ha consistit en repensar el bar després de la seva necessària insonorització. S'escull, per aïllar acústicament la sala, una caixa de formigó totalment exempta, que s'estén a tot el llarg del local. La nova pell és estructuralment independent i s'aprofita el fet de tornar a fonamentar per replantejar la nova secció: s'abomba el paviment augmentant l'alçada al centre, i s'amplia d'aquesta manera tot l'interior del local. Tot es construeix des de la nova caixa: se suspenen uns altells, s'obren unes lluernes, s'ancora el suport dels llums i acaba modelant les tarimes de les barres. El bar és ple. Aquesta idea acompanya durant tot el projecte: la façana és l'aparador de l'activitat del bar, la pròpia entrada et col·loca a l'interior i el pendent t'endinsa en ell. Però entre el públic només hi ha les barres: els "llocs" es construeixen des del sostre. El llum és l'element que permet definir aquests àmbits i encadenar-los com una successió de llocs. Els altells fan real l'ocupació del sostre col·locant com uns balcons de gent sobre el cap de l'altra gent. El llum de l'entrada inicia la narració. Recull l'ambient d'una barra més tranquil·la que queda arraconada entre la finestra-aparador i una gran pantalla d'ampolles. Sobre els caps, un tub metàl·lic és la infraestructura bàsica dels aparells de so i de llum. Suportarà una estructura de marcs de fusta revestida de xapa que es mostrarà primer cap a la façana i després rebrà els que, relliscant per l'altre costat de l'ampoller, apareixen a l'interior. Aquest rebedor funciona amb la idea de trànsit. Una segona llum envoltarà l'altell del DJ i, juntament amb una tercera que fa de barana de l'altell públic, quedarà emmarcada des de dalt d'una pista de ball. I serà des de dalt de l'últim altell des d'on el públic contemplarà la festa: el DJ treballant, gent ballant, els del billar, la pantalla i just a sota, com s'estan servint les copes. L'escala sota dels lluernaris. L'última làmpada il·luminada és de vidre i descansa en el paviment. Són els lavabos. A sobre, ocupant tota la secció del local, una contínua emissió d'imatges de vídeo nega el final del moviment que ha tingut lloc al llarg del "TUBO" del Bar, entre el carrer i la pantalla.
  2. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Interiorisme

    Premi FAD

    Tubo Bar

    Josep Miàs i Gifré, Josep Sallò, Francesc Pla Ferrer

  3. Els Banys Vells

    Josep Miàs i Gifré

    Els Banys Vells

    El programa afronta la ubicació d’un bar-restaurant en un indret caracteritzat pels elements naturals, l’aigua i els arbres. El projecte inventa de cap i de nou una topografia artificial construïda per mitjà de seccions successives i crea una nova edificació que atorga singularitat a aquest punt concret. La concepció del quiosc preveu les activitats de bar i restaurant a l’aire lliure, de manera que els espais tancats són de dimensions molt petites. Les activitats es distribueixen ordenadament en els diferents àmbits creats: el dinamisme de les activitats lúdiques a la façana urbana, i els punts de vista més contemplatius mirant al llac.
  4. Adequació d'Espais Públics al Casc Antic de Banyoles

    Josep Miàs i Gifré

    Adequació d'Espais Públics al Casc Antic de Banyoles

    Una seqüència de places organitzen l'àmbit de casc antic deBanyoles; de la Plaça dels Turers, a la Plaça Major, a la Plaça dels Estudis, de la Font, de Teatre, de l'església de Santa Maria, i de l'Monestir; espais tots ells que deuen el seu nom a l'edifici a què s'ofereixen com a vestíbul. En aquest moment, un àmbit de circulació rodada molt deteriorada pel temps. En aquesta seqüència de carrers i places, les sèquies de de l'estany de Banyoles, que s'utilitzaven per regar els horts estaven en desús i funcionaven com clavegueram en comptes de transportar aigua neta, com en el seu origen. El projecte planteja la recuperació dels espais públics i al mateix temps recuperar els canals en els seus recorreguts originals per la ciutat. Les sèquies es tornen visibles en els seus recorreguts a tot el nucli antic, quedant-se obertes i reconstruint la seva secció per on circula. A uns espais ja de per si interessants, s'incorpora una nova qualitat visual i també el que suposa la incorporació de el so i la percepció de l'aigua. Tot l'àmbit es pavimenta amb pedra de Banyoles, el travertí, pedra calcària que s'ha format al subsòl i amb la qual fossin construïts tot els edificis principals, esglésies, cases medievals i monuments.
  5. Habitatges Ibèria

    Josep Miàs i Gifré

    Habitatges Ibèria

  6. Parking de l'Estació Central

    Josep Miàs i Gifré

    El projecte consisteix en la construcció de dues plantes d'aparcament subterrànies a l'àrea de l'estació central de Girona. L'excavació permet definir un espai públic per als usuaris del tren i dels mateixos veïns. Aquesta superfície que cobreix el gran buit previ disposa de talls pels quals la llum arriba als espais inferiors i els transforma. El mateix relleu dels lluernaris es transforma en l'espai exterior públic, en un espai de joc i de descans.
  7. Nou Mercat de la Barceloneta

    Josep Miàs i Gifré

    Nou Mercat de la Barceloneta

    El projecte va suposar una oportunitat per tornar a al barri d'una forma interessada; es tractava ja no d'una visita lúdica, d'un descobrir la seva gent, els seus bars, el seu aroma ... sinó més aviat d'una comprovació de el lloc amb l'afany d'identificar allò que ens permetés revelar les seves qualitats i poder-lo descriure d'una manera precisa a propòsit d'un projecte. Un intent, en definitiva, de voler explicar una realitat, d'oferir un nou i més complet sentit a un projecte d'arquitectura, més enllà de resoldre un programa, un encàrrec. Ja en el concurs per al mercat vam fer un collage amb uns peixos de Cesar Manrique, uns dibuixos per a nens que podien contenir i explicar l'alegria d'aquesta gent, la seva vivacitat, la seva energia, la seva il·lusió tot i moltes, sovint, dificultats. El Mercat sempre ha estat un element de cohesió social de barri, un referent, de vegades gairebé secret i només visible per als seus habitants. Aquesta condició de densitat que té el mercat en relació a la ciutat devia ser una condició de el projecte, de manera que l'edifici i el seu entorn més immediat realment deviniesen un punt de referència clar d'aquesta petita part de la ciutat de Barcelona. És sorprenent veure ara les fotos que vam fer de l'mercat durant la construcció, quan les peces, els ossos, d'aquest enorme animal, s'anaven transportant pels carrers fins al seu lloc definitiu. És bonic pensar en el record d'aquests trossos transportats al llarg de les mateixes carrers; com un veí, testimoni de la mateixa manera de l'edifici, o al menys d'algun fragment de l'mercat.
  8. Casa Paisatge

    Josep Miàs i Gifré

    Casa Paisatge

    No és una casa de cap de setmana, sinó que es resideix en ella tot l'any. La seva situació respecte del poble de Mollet la singularitza estratègicament. La construcció existent, actualment cuina, permetia fixar un moment per al nou projecte. Els murs s'estendrien a la mateixa cota que els existents, o variant aquesta lleugerament, zigzaguejant, a fi d'obtenir els espais necessaris... canviant de cota per assumir la lleu topografia del solar... La construcció seria horitzontal, allargada... recollint el paisatge, movent-se delicadament per a obtenir les millors vistes... o tancant petits espais... redibuixant... i dibuixant. Els murs es comencen a construir entre els pins, i es dirigeixen a la construcció existent, l'envolten... i baixen cap a les oliveres. Construeixen els espais necessaris i es fragmenten en un moment concret per col·locar per sobre de la casa un estudi, un observatori... Es retallen, simplement, les finestres, quan volen mostrar un fragment del paisatge.
  9. Casa Club del Fontanals Golf

    Josep Miàs i Gifré

    Casa Club del Fontanals Golf

    La gran superfície exigida pel programa ha donat lloc a un edifici dipositat sobre la topografia i que n’adopta el relleu. L’edifici té una part soterrada que acull el centre de salut i esportiu, i una planta superior de caràcter més social, amb les sales de reunió, el bar i el restaurant. Els espais inferiors queden il·luminats amb lluernes i no formen part del paisatge. El nivell superior queda cobert amb una gran superfície fosca, un llençol dipositat sobre l’estructura portant, de fusta, de manera que deixa veure tot el paisatge, ja que no toca a terra. L’estructura de la coberta queda suportada per un sistema de pilars metàl·lics de secció molt petita. L’edifici no ofereix resistència a la topografia ja existent, sinó que permet contemplar-la en continuïtat amb la nova construcció.
  10. Nova Seu d'iGuzzini

    Josep Miàs i Gifré

    Nova Seu d'iGuzzini

    L'edifici es compon de dues parts, que corresponen a les seves diferents funcions: una inferior, semisoterrada, de formigó vist; l'altra esfèrica i vidre, surant en el paisatge. Aprofitant el desnivell de la parcel·la, la plataforma inferior conté el magatzem logístic, l'aparcament, el showroom, l'auditori, el teatre de la llum, una sala de presentacions i les instal·lacions. Tots aquests ambients necessiten foscor, per poder experimentar i exposar la llum artificial. La superfície superior de la plataforma és en realitat un sòl tècnic exterior cablejat, format per una sèrie de panells mòbils de diferents acabats, que permeten la flexibilitat necessària per poder muntar diverses configuracions de l'showroom exterior. Per sobre de la plataforma, en un equilibri dinàmic, sorgeix la part més representativa de l'complex, de forma esfèrica. S'hi troben les oficines, despatxos de direcció i zones d'investigació. L'edifici d'oficines es construeix al voltant d'un pati de llum que es desenvolupa com un complex sistema estructural format per cinc estructures metàl·liques. A l'arribar a la part superior aquest pilar s'uneix a través de cables a tracció amb altres deu elements verticals que subjecten perimetralment l'edifici.
  11. Escola Puigbert

    Josep Miàs i Gifré

    Escola Puigbert

    El CEIP Annexe-Joan Puigbert és el nom que rep el centre escolar que ocupa un edifici de la primera meitat de la dècada dels 50 en forma de T, amb un volum principal al llarg del carrer principal i un edifici perpendicular a aquest en un punt més o menys central. L'edifici es troba en una posició topogràficament estranya atès que el terreny presenta un pendent molt important i aquest es troba encastat en aquest desnivell en el sentit del mateix pendent. L'edifici que construeix el carrer estava totalment en ús, contràriament a l'edifici perpendicular, que estava en una situació d'enorme deteriorament, sobretot estructural. El programa proposat pel Departament d'Ensenyament de Catalunya era d'ampliació d'aules ordinàries i aules específiques amb els seus serveis corresponents, amb un gimnàs o sala polivalent. El projecte proposa la demolició del volum perpendicular de manera que pugui donar continuïtat a l'espai exterior, des de la pineda en la seva cota superior al pati a la cota inferior. En aquesta topografia, i en la seva secció longitudinal, s'incorpora l'espai de sala polivalent o gimnàs. La coincidència d'aquest espai incorporat a la secció del terreny, amb el nucli principal d'accés, escala interior de l'edifici, permet definir i descobrir un nou espai de relació entre l'edifici existent, el nou espai lúdic i esportiu del gimnàs, i el mateix pati exterior. L'escala existent es deixa, doncs, suspesa, alliberant-la dels forjats que l'envoltaven, i s'incorpora a un nou espai vertical, que té continuïtat amb la sala polivalent i el mateix pati. El programa d'aules especials permet reorganitzar la proposta del Departament d'Ensenyament, de manera que en lloc d'incorporar al nou edifici aules convencionals i altres especials, es reorganitza l'existent amb la totalitat de les aules convencionals i s'especialitza el nou edifici amb les especials. Aquest nou edifici d'aules especials, tecnologia, biblioteca, informàtica, música, etc., s'adossa a la mitgera veïna, i no a l'edifici existent per a no negar el seu protagonisme i personalitat, connectant-se a aquest de manera puntual. El nou volum serà la nova entrada al centre, amb escales i ascensors, a més d'entrada natural al pati. Aquest plantejament o proposta d'accedir per aquest nou edifici es reforça per l'existència d'una petita plaça arbrada a la part davantera, que fa les funcions de vestíbul a la exterior de l'escola. El trasllat de l'accés a aquest punt, facilita així mateix el funcionament del centre sobretot per deixar i recollir els nens. També permet que aquest nou edifici pugui funcionar de manera independent de la resta del centre i pugui oferir servei nocturn, o un servei més general al públic. Tots dos edificis es dissenyen a partir d'un esquelet metàl·lic estructural clar, el qual es revesteix amb materials i sistemes constructius industrials. En realitat, l'estructura metàl·lica permet una gran rapidesa d'execució i la incorporació de tancaments industrialitzats, panells prefabricats metàl·lics, tant opacs com vidrats a l'interior de la seva geometria. En certa manera, podem parlar d'una intervenció quirúrgica. Tant en el volum de la sala polivalent, previ retallada de l'edifici existent al punt de màxim compromís, és a dir, l'escala principal, deixant-la en l'aire; com a l'edifici d'aules especials en la seva connexió amb l'existent.
  12. Marionetàrium

    Josep Miàs i Gifré

    Marionetàrium

    L'edifici històric de Parc d'Atraccions del Tibidabo ha estat ocupat durant anys amb diferents programes, amb múltiples i diferents compartimentacions. La intervenció que proposem permet recuperar l'espai central de pilars de fosa i bigues en gelosia, per fer-ho compatible amb la incorporació de nous espais per a ús de el públic. Deixem l'edifici històric respirar, alliberat de totes les seves compartimentacions, falsos sostres i paviments superposats. El nou programa d'aquest edifici consisteix a incorporar un nou teatre de titelles, una sala de festes, una nova botiga de souvenirs, i una sala auditori així com nous accessos a altres atraccions. Tractem la proposta, com uns grans animals que han incorporat el programa definint uns nous espais habitables, i ocupant sigilosament el gran espai lliure. Uns animals que s'han anat construint lentament, des del seu primer esquelet, encara visible en alguns d'ells, per a després ser recoberts, com faríem amb els mateixos ninots de parc. Un paisatge imaginari o simplement un lloc inventat, les referències ja no estan en el món real, sinó en el món dels somnis, dels somnis dels seus habitants: els nens.
  13. Estació del Funicular del Tibidabo

    Josep Miàs i Gifré

    Estació del Funicular del Tibidabo

    L'Edifici de l'Peu de l'Funicular és un edifici de l'any 1888 concebut com a estació de tren, a la part inferior de l'la muntanya. Es tracta d'un edifici vestíbul, amb un habitatge en el seu nivell superior per a la persona encarregada de l'manteniment de la línia fèrria. Adossat a aquest volum hi ha la coberta a dues aigües que cobreix el tren i les andanes d'accés. L'edifici està en una posició en pendent, donades les característiques de l'funicular. L'estació al llarg dels anys havia estat modificada, afegint-petites construccions auxiliars, i fins i tot pintat les seves façanes a manera de cartells publicitaris. Aquests cartells li conferien a l'edifici un caràcter comercial molt singular. La proposta proposa que aquest edifici vestíbul sigui l'avantsala a la realitat que el públic trobarà al parc, un món de fantasia. La intervenció consisteix a netejar l'edifici de les construccions afegides, i alliberar tant l'espai interior com exterior de construccions innecessàries. La coberta que cobreix l'andana i el tren es desmunta i es torna a construir a semblança anterior, a fi d'impermeabilitzar tot aquest espai, conservant les estructures de fusta, armadures, i part de les ceràmiques. Exteriorment es saneja tot el revestiment existent i es pinta de nou l'estació. Les pintures comercials es reinterpreten amb línies de color blau, alhora que protegides per una base protectora, de manera que en qualsevol moment es puguin tornar a fer visibles.
  14. Premi FAD

    Seleccionat. Categoria: Ciutat i Paisatge

    Premi FAD

    Adequació d'Espais Públics al Casc Antic de Banyoles

    Josep Miàs i Gifré

  15. Plug-In Building

    Josep Miàs i Gifré

    Plug-In Building

    L’edifici Plug-in es situa al començament del carrer Pere IV, en l’àrea 22@ de Barcelona. Les illes dissenyades per Ildefons Cerdà, i ocupades inicialment per tallers, indústries i alguns blocs residencials han estat parcialment enderrocades, mantenint tan sols aquells edificis que per la seva singularitat arquitectònica mereixien ser conservats. Nous edificis d’oficines, residencials, hotelers i de serveis, han anat ocupant els espais buits entre els que han estat conservats. La irregularitat de l’illa permet, així mateix, que tingui sentit el creuament a través de l’edifici d’un carrer a l’altre. Per això, l’edifici s’organitza a partir d’una crugia òptima per a l’ús d’oficines, resultant en tres volums creuats, del carrer Pere IV a Pujades. La volumetria final és la d’un edifici fragmentat amb espais verticals entre els volums, els carrers-pati, que donen complexitat espacial a aquests butis interiors de comunicació i accés.
  16. Mostres d'Arquitectura (Barcelona)

    Seleccionat
    Plug-In Building

    Josep Miàs i Gifré

Bibliografia