El programa afronta la ubicació d’un bar-restaurant en un indret caracteritzat pels elements naturals, l’aigua i els arbres. El projecte inventa de cap i de nou una topografia artificial construïda per mitjà de seccions successives i crea una nova edificació que atorga singularitat a aquest punt concret. La concepció del quiosc preveu les activitats de bar i restaurant a l’aire lliure, de manera que els espais tancats són de dimensions molt petites. Les activitats es distribueixen ordenadament en els diferents àmbits creats: el dinamisme de les activitats lúdiques a la façana urbana, i els punts de vista més contemplatius mirant al llac.

Una seqüència de places organitzen l'àmbit de casc antic deBanyoles; de la Plaça dels Turers, a la Plaça Major, a la Plaça dels Estudis, de la Font, de Teatre, de l'església de Santa Maria, i de l'Monestir; espais tots ells que deuen el seu nom a l'edifici a què s'ofereixen com a vestíbul. En aquest moment, un àmbit de circulació rodada molt deteriorada pel temps. En aquesta seqüència de carrers i places, les sèquies de de l'estany de Banyoles, que s'utilitzaven per regar els horts estaven en desús i funcionaven com clavegueram en comptes de transportar aigua neta, com en el seu origen. El projecte planteja la recuperació dels espais públics i al mateix temps recuperar els canals en els seus recorreguts originals per la ciutat. Les sèquies es tornen visibles en els seus recorreguts a tot el nucli antic, quedant-se obertes i reconstruint la seva secció per on circula. A uns espais ja de per si interessants, s'incorpora una nova qualitat visual i també el que suposa la incorporació de el so i la percepció de l'aigua. Tot l'àmbit es pavimenta amb pedra de Banyoles, el travertí, pedra calcària que s'ha format al subsòl i amb la qual fossin construïts tot els edificis principals, esglésies, cases medievals i monuments.

El projecte consisteix en la construcció de dues plantes d'aparcament subterrànies a l'àrea de l'estació central de Girona. L'excavació permet definir un espai públic per als usuaris del tren i dels mateixos veïns. Aquesta superfície que cobreix el gran buit previ disposa de talls pels quals la llum arriba als espais inferiors i els transforma. El mateix relleu dels lluernaris es transforma en l'espai exterior públic, en un espai de joc i de descans.

El projecte va suposar una oportunitat per tornar a al barri d'una forma interessada; es tractava ja no d'una visita lúdica, d'un descobrir la seva gent, els seus bars, el seu aroma ... sinó més aviat d'una comprovació de el lloc amb l'afany d'identificar allò que ens permetés revelar les seves qualitats i poder-lo descriure d'una manera precisa a propòsit d'un projecte. Un intent, en definitiva, de voler explicar una realitat, d'oferir un nou i més complet sentit a un projecte d'arquitectura, més enllà de resoldre un programa, un encàrrec. Ja en el concurs per al mercat vam fer un collage amb uns peixos de Cesar Manrique, uns dibuixos per a nens que podien contenir i explicar l'alegria d'aquesta gent, la seva vivacitat, la seva energia, la seva il·lusió tot i moltes, sovint, dificultats. El Mercat sempre ha estat un element de cohesió social de barri, un referent, de vegades gairebé secret i només visible per als seus habitants. Aquesta condició de densitat que té el mercat en relació a la ciutat devia ser una condició de el projecte, de manera que l'edifici i el seu entorn més immediat realment deviniesen un punt de referència clar d'aquesta petita part de la ciutat de Barcelona. És sorprenent veure ara les fotos que vam fer de l'mercat durant la construcció, quan les peces, els ossos, d'aquest enorme animal, s'anaven transportant pels carrers fins al seu lloc definitiu. És bonic pensar en el record d'aquests trossos transportats al llarg de les mateixes carrers; com un veí, testimoni de la mateixa manera de l'edifici, o al menys d'algun fragment de l'mercat.

No és una casa de cap de setmana, sinó que es resideix en ella tot l'any. La seva situació respecte del poble de Mollet la singularitza estratègicament. La construcció existent, actualment cuina, permetia fixar un moment per al nou projecte. Els murs s'estendrien a la mateixa cota que els existents, o variant aquesta lleugerament, zigzaguejant, a fi d'obtenir els espais necessaris... canviant de cota per assumir la lleu topografia del solar... La construcció seria horitzontal, allargada... recollint el paisatge, movent-se delicadament per a obtenir les millors vistes... o tancant petits espais... redibuixant... i dibuixant. Els murs es comencen a construir entre els pins, i es dirigeixen a la construcció existent, l'envolten... i baixen cap a les oliveres. Construeixen els espais necessaris i es fragmenten en un moment concret per col·locar per sobre de la casa un estudi, un observatori... Es retallen, simplement, les finestres, quan volen mostrar un fragment del paisatge.

La gran superfície exigida pel programa ha donat lloc a un edifici dipositat sobre la topografia i que n’adopta el relleu. L’edifici té una part soterrada que acull el centre de salut i esportiu, i una planta superior de caràcter més social, amb les sales de reunió, el bar i el restaurant. Els espais inferiors queden il·luminats amb lluernes i no formen part del paisatge. El nivell superior queda cobert amb una gran superfície fosca, un llençol dipositat sobre l’estructura portant, de fusta, de manera que deixa veure tot el paisatge, ja que no toca a terra. L’estructura de la coberta queda suportada per un sistema de pilars metàl·lics de secció molt petita. L’edifici no ofereix resistència a la topografia ja existent, sinó que permet contemplar-la en continuïtat amb la nova construcció.

L'edifici es compon de dues parts, que corresponen a les seves diferents funcions: una inferior, semisoterrada, de formigó vist; l'altra esfèrica i vidre, surant en el paisatge. Aprofitant el desnivell de la parcel·la, la plataforma inferior conté el magatzem logístic, l'aparcament, el showroom, l'auditori, el teatre de la llum, una sala de presentacions i les instal·lacions. Tots aquests ambients necessiten foscor, per poder experimentar i exposar la llum artificial. La superfície superior de la plataforma és en realitat un sòl tècnic exterior cablejat, format per una sèrie de panells mòbils de diferents acabats, que permeten la flexibilitat necessària per poder muntar diverses configuracions de l'showroom exterior. Per sobre de la plataforma, en un equilibri dinàmic, sorgeix la part més representativa de l'complex, de forma esfèrica. S'hi troben les oficines, despatxos de direcció i zones d'investigació. L'edifici d'oficines es construeix al voltant d'un pati de llum que es desenvolupa com un complex sistema estructural format per cinc estructures metàl·liques. A l'arribar a la part superior aquest pilar s'uneix a través de cables a tracció amb altres deu elements verticals que subjecten perimetralment l'edifici.

El CEIP Annexe-Joan Puigbert és el nom que rep el centre escolar que ocupa un edifici de la primera meitat de la dècada dels 50 en forma de T, amb un volum principal al llarg del carrer principal i un edifici perpendicular a aquest en un punt més o menys central. L'edifici es troba en una posició topogràficament estranya atès que el terreny presenta un pendent molt important i aquest es troba encastat en aquest desnivell en el sentit del mateix pendent. L'edifici que construeix el carrer estava totalment en ús, contràriament a l'edifici perpendicular, que estava en una situació d'enorme deteriorament, sobretot estructural. El programa proposat pel Departament d'Ensenyament de Catalunya era d'ampliació d'aules ordinàries i aules específiques amb els seus serveis corresponents, amb un gimnàs o sala polivalent. El projecte proposa la demolició del volum perpendicular de manera que pugui donar continuïtat a l'espai exterior, des de la pineda en la seva cota superior al pati a la cota inferior. En aquesta topografia, i en la seva secció longitudinal, s'incorpora l'espai de sala polivalent o gimnàs. La coincidència d'aquest espai incorporat a la secció del terreny, amb el nucli principal d'accés, escala interior de l'edifici, permet definir i descobrir un nou espai de relació entre l'edifici existent, el nou espai lúdic i esportiu del gimnàs, i el mateix pati exterior. L'escala existent es deixa, doncs, suspesa, alliberant-la dels forjats que l'envoltaven, i s'incorpora a un nou espai vertical, que té continuïtat amb la sala polivalent i el mateix pati. El programa d'aules especials permet reorganitzar la proposta del Departament d'Ensenyament, de manera que en lloc d'incorporar al nou edifici aules convencionals i altres especials, es reorganitza l'existent amb la totalitat de les aules convencionals i s'especialitza el nou edifici amb les especials. Aquest nou edifici d'aules especials, tecnologia, biblioteca, informàtica, música, etc., s'adossa a la mitgera veïna, i no a l'edifici existent per a no negar el seu protagonisme i personalitat, connectant-se a aquest de manera puntual. El nou volum serà la nova entrada al centre, amb escales i ascensors, a més d'entrada natural al pati. Aquest plantejament o proposta d'accedir per aquest nou edifici es reforça per l'existència d'una petita plaça arbrada a la part davantera, que fa les funcions de vestíbul a la exterior de l'escola. El trasllat de l'accés a aquest punt, facilita així mateix el funcionament del centre sobretot per deixar i recollir els nens. També permet que aquest nou edifici pugui funcionar de manera independent de la resta del centre i pugui oferir servei nocturn, o un servei més general al públic. Tots dos edificis es dissenyen a partir d'un esquelet metàl·lic estructural clar, el qual es revesteix amb materials i sistemes constructius industrials. En realitat, l'estructura metàl·lica permet una gran rapidesa d'execució i la incorporació de tancaments industrialitzats, panells prefabricats metàl·lics, tant opacs com vidrats a l'interior de la seva geometria. En certa manera, podem parlar d'una intervenció quirúrgica. Tant en el volum de la sala polivalent, previ retallada de l'edifici existent al punt de màxim compromís, és a dir, l'escala principal, deixant-la en l'aire; com a l'edifici d'aules especials en la seva connexió amb l'existent.

L'Edifici del Peu del Funicular és un edifici de l'any 1888 concebut com a estació de tren, des de la part inferior del la muntanya, en aquest cas del tren funicular que dóna accés a la muntanya del Tibidabo, i no només al parc sinó que antigament també als residents de la muntanya. L'edifici té les característiques arquitectòniques de la típica estació de tren. Es tracta d'un edifici-vestíbul a la planta baixa d'accés, amb un habitatge en el seu nivell superior per a la persona encarregada del manteniment de la línia fèrria. Adossat a aquest volum hi ha la coberta a dues aigües que cobreix el tren i les andanes d'accés a aquest, com si fos "la casa del tren". Evidentment l'edifici està en una posició en pendent, ateses les característiques del funicular. L'edifici havia estat modificat al llarg dels anys, afegint petites construccions auxiliars, i fins i tot pintat les seves façanes com a cartells publicitaris. Aquests cartells li conferien a l'edifici un caràcter comercial molt singular. La proposta proposa que aquest edifici vestíbul sigui l'avantsala a la realitat que el públic trobarà al parc, un món de fantasia. Aquesta intervenció consisteix en netejar l'edifici de les construccions afegides, i alliberar tant l'espai interior com l'exterior de construccions innecessàries. L'edifici que cobreix l'andana i el tren es desmunta i es torna a construir com l'anterior, per tal d'impermeabilitzar tot aquest espai, conservant les estructures de fusta, encavallades, i part de les ceràmiques de la coberta policroma. Exteriorment es saneja tot el revestiment existent i es pinta de nou l'estació. Les pintures comercials que s'havien fet sobre els murs de l'edifici no van poder ser recuperades per motius pressupostaris i es varen tornar a pintar amb línies de color blau, sobre una base protectora d'aquests dibuixos, de manera que en qualsevol moment es puguin tornar a fer visibles. A l'espai interior es va recuperar el seu estat inicial, deixant els sostres de ceràmica amb bigueria metàl·lica vistos. Els pilars metàl·lics de forja també es van recuperar, així com el paviment. L'espai del vestíbul s'habita amb uns llençols blancs que serviran de suport de les projeccions d'imatges de l'activitat que es desenvolupa al parc. Esperant el tren el públic podrà gaudir d'aquestes projeccions sobre aquests llençols, construïts amb pladur, que deixen entreveure i respirar a l'edifici existent. Es tracta d'una ocupació fràgil de l'espai, com si d'un fantasma es tractés. El sòl es conserva i s'incorporen unes peces de color simulant unes flors a terra. Aquests fantasmes, els llençols, de color blanc, es construeixen amb llistons de fusta quan aquestes superfícies incorporen espais tancats com la taquilla de venda de bitllets o la mateixa pèrgola que cobreix l'andana d'arribada. El petit lavabo, folrat a les parets i el sostre de panells corbats d'acer inoxidable perfectament reflectant, reinterpreta una habitació de miralls màgics deformants. Les finestres es recuperen i es protegeixen amb uns llençols de xapa, com una pell d'escates de peixos, fragmentant-se en el seu moviment d'obertura, convidant al públic a entrar, com si fos aquest nou edifici una atracció més del parc. La llum natural filtra suaument a través d'aquestes cortines metàl·liques. La intervenció va comprendre també el pintat dels dos trens antics a la manera de dos grans erugues acolorides que es mouen lentament amunt i avall pel bosc, i el portal de xapa que tanca els trens a les nits i que en contrallum és un bosc metàl·lic que es confon el bosc veritable del fons...

L'edifici històric de Parc d'Atraccions del Tibidabo ha estat ocupat durant anys amb diferents programes, amb múltiples i diferents compartimentacions. La intervenció que proposem permet recuperar l'espai central de pilars de fosa i bigues en gelosia, per fer-ho compatible amb la incorporació de nous espais per a ús de el públic. Deixem l'edifici històric respirar, alliberat de totes les seves compartimentacions, falsos sostres i paviments superposats. El nou programa d'aquest edifici consisteix a incorporar un nou teatre de titelles, una sala de festes, una nova botiga de souvenirs, i una sala auditori així com nous accessos a altres atraccions. Tractem la proposta, com uns grans animals que han incorporat el programa definint uns nous espais habitables, i ocupant sigilosament el gran espai lliure. Uns animals que s'han anat construint lentament, des del seu primer esquelet, encara visible en alguns d'ells, per a després ser recoberts, com faríem amb els mateixos ninots de parc. Un paisatge imaginari o simplement un lloc inventat, les referències ja no estan en el món real, sinó en el món dels somnis, dels somnis dels seus habitants: els nens.

La nostra intervenció al Mercat Municipal de Rubí interpreta una forta ambició de remodelació urbanística: el projecte de reforma del mercat i el seu espai adjacent es proposa crear una nova centralitat a la ciutat, un lloc de trobada i de referència. El mercat existent es situa, de fet, en un lloc estratègic, en una illa de forma triangular de la qual pren la seva forma. A la banda nord d'aquest, prèviament a la intervenció, hi havia una altra parcel·la triangular on s'ubicava la vella escola bressol municipal, degradada i inadequada, que necessitava una reubicació. El projecte proposa alliberar aquest lloc limítrof amb el mercat , deixant-lo com una gran plaça pública que resolgui el desnivell topogràfic d'aquest àmbit a través de diverses plataformes a diferents cotes. Al mateix temps, el projecte proposa girar els accessos del mercat cap a aquest nou espai públic que, a més de vestíbul exterior, es convertirà en la prolongació de l'activitat comercial de l'interior de l'edifici per a fires i esdeveniments comercials puntuals a l'aire lliure. Aquesta nova orientació del mercat cap a la plaça topogràfica permet pensar en la construcció d'un edifici-façana al llarg de la façana nord, que es destina a les noves dependències municipals i de l'administració del mercat. Així, l'edifici municipal ocupa tot el front i sobrepassa l'alçada del mercat actual, desenvolupant-se en tres nivells i convertint-se en un gran rètol bombat. A la planta baixa, l'edifici incorpora espais comercials lligats al mercat existent, i organitza els accessos principals del mercat i de l'aparcament subterrani. L'àrea per sota de la plaça s'ocupa amb dos nivells d'aparcament subterrani, connectat amb l'aparcament existent del mercat. El projecte inclou la remodelació de les plantes inferiors existents per tal d'integrar-les en aquests nous nivells d'aparcament, amb la instal·lació de càmeres frigorífiques i espais per a la gestió de residus. "Hem construït una mena de platja urbana, on la gent s'asseurà a prendre el sol, passejar i jugar. Una nova topografia que permet salvar el desnivell entre el carrer i el nivell d'accés al mercat, una plaça de sorra i paviment. L'edifici, com d'aigua, és un front d'ones, un gran edifici transparent i de color blau, on l'escuma encara brilla. En realitat, pensem en un paisatge marí, de blaus i grisos, i una coberta de colors on l'aigua hauria de tornar a ser protagonista”

L’edifici Plug-in es situa al començament del carrer Pere IV, en l’àrea 22@ de Barcelona. Les illes dissenyades per Ildefons Cerdà, i ocupades inicialment per tallers, indústries i alguns blocs residencials han estat parcialment enderrocades, mantenint tan sols aquells edificis que per la seva singularitat arquitectònica mereixien ser conservats. Nous edificis d’oficines, residencials, hotelers i de serveis, han anat ocupant els espais buits entre els que han estat conservats. La irregularitat de l’illa permet, així mateix, que tingui sentit el creuament a través de l’edifici d’un carrer a l’altre. Per això, l’edifici s’organitza a partir d’una crugia òptima per a l’ús d’oficines, resultant en tres volums creuats, del carrer Pere IV a Pujades. La volumetria final és la d’un edifici fragmentat amb espais verticals entre els volums, els carrers-pati, que donen complexitat espacial a aquests butis interiors de comunicació i accés.