Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Com anar-hi

En Imatges

Memòria

Radio Barcelona se constituyó en 1922 y empezó a emitir en 1924 desde el Hotel Colón de Barcelona. Las antenas de la emisora estaban situadas en la cima del Tibidabo y era necesario construir un edificio para las máquinas, que le encargaron a Rubió i Tudurí. Sin embargo tenemos que mencionar un problema con las fechas. El propio Rubió atribuye el inicio del proyecto en 1922. Sin embargo, tal como especifica Antonio Pizza, los planos tienen fecha de 1929. En su libro Diàlegs sobre l'arquitectura de 1927, Rubió introduce el pensamiento de Le Corbusier en Catalunya, un racionalismo que ya se ve reflejado en este pabellón. La estación Radio Barcelona contiene máquinas y transmisores, pero también algunas dependencias para visitas y recepciones que recuerdan a la Metrópoli de Fritz Lang. Este proyecto y el edificio para la Metro Goldwin Meyer de 1934 en Barcelona son dos proyectos vinculados al mundo del audiovisual que expresan la modernidad de estas nuevas tecnologías. Sin embargo, a lo largo de su carrera Rubió trabajó indistintamente con varios estilos, según las exigencias del encargo. También desarrolló varias restauraciones y propuestas historicistas, como el monasterio de Montserrat y el Convento de Pedralbes.

Autor: Xavier Llobet i Ribeiro

Font: DOCOMOMO Ibérico

Edifici situat a la muntanya del Tibidabo i actualment queda dins del recinte del Parc d'Atraccions del Tibidabo. És de planta rectangular i consta de planta baixa, un pis i coberta a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. A la façana principal un alt mur fa de sòcol de l'edifici i al centre hi ha encastat un gran relleu de bronze obra d'Àngel Tarrach; aquest relleu es va fer com a homenatge a la República i l'acompanya una placa que diu "Per aquesta antena Francesc Macià deia al món que Catalunya esdevenia República". Dues escales arrenquen des d'aquest espai central cap els extrems en sentits oposats; la barana és un mur tancat en diagonal amb un esglaó al mig. Un cop a dalt l'edifici queda una mica enretirat respecte al mur de tancament del sòcol creant un passadís entre ells; aquest esta cobert per una marquesina d'obra, situada entre la planta baixa i el primer pis, aguantada per columnes llises. A la planta baixa hi ha una sèrie de grans finestres rectangulars, cobertes amb una reixa, que ocupen gairebé la totalitat del mur. A la planta superior les parets són de pavès. Els murs estan arrebossats i pintats de blanc sense cap decoració. Radio Barcelona es va fundar l'any 1922 pels membres de l'Associació Nacional de Radiodifusió Josep Maria de Guillén-Garcia i Gómez, Royston Saint Noble, Eduard Rifà i Anglada, Eduard Solà i Guardiola i Pau Llorens. Va començar a emetre al 1924 des de la cúpula de l'Hotel Colón de Barcelona; la Direcció General de Comunicacions va assignar a l'estació la referència EAJ-1 (codis referents a Espanya, Telegrafia sense fils -AJ- i primera emissora autoritzada). L'èxit aconseguit per l'emissora va fer que decidissin adquirir un equip més potent. Al 1926 van comprar una emissora de 2 quilovats i mig de potència en antena i 10 quilovats en el generador, que era la primera d'Europa en el seu gènere; estava fabricada per la International Western Electric de Nova York i va ser adquirida a la companyia Teléfonos Bell, S.A. aquest nou aparell en va instal·lar al Tibidabo, en uns terrenys cedits per l'Hotel Florida. Al mateix temps van canviar de lloc els estudis; la nova ubicació va ser a l'edifici del Tívoli (C. Casp, 12). El fet de tenir les antenes al Tibidabo va fer necessari construir un edifici per les maquines i el projecte es va encarregar a Nicolau Maria Rubió i Tudurí. Malgrat se li atribuïa l'inici del projecte l'any 1922, el professor Antonio Pizza de Nanno a la seva Tesi Doctoral "Barcelona 1929-1936. Il Ponte incompinto dell'arditettura", defensa que en realitat és del 1929, tal i com es pot veure en els plànols (on apareix la data 1929) i en el permís d'obres (tramitat en la mateixa data). El Pavelló de Ràdio Barcelona contenia maquinària i transmissors, però també algunes sales per a recepcions i visites. En els interiors, ja perduts, es podia observar una clara influència d'Adolf Loos.

Font: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació