Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Estació de Ràdio Barcelona

  • Estació de Ràdio Barcelona

Memòria

Radio Barcelona se constituyó en 1922 y empezó a emitir en 1924 desde el Hotel Colón de Barcelona. Las antenas de la emisora estaban situadas en la cima del Tibidabo y era necesario construir un edificio para las máquinas, que le encargaron a Rubió i Tudurí. Sin embargo tenemos que mencionar un problema con las fechas. El propio Rubió atribuye el inicio del proyecto en 1922. Sin embargo, tal como especifica Antonio Pizza, los planos tienen fecha de 1929. En su libro Diàlegs sobre l'arquitectura de 1927, Rubió introduce el pensamiento de Le Corbusier en Catalunya, un racionalismo que ya se ve reflejado en este pabellón. La estación Radio Barcelona contiene máquinas y transmisores, pero también algunas dependencias para visitas y recepciones que recuerdan a la Metrópoli de Fritz Lang. Este proyecto y el edificio para la Metro Goldwin Meyer de 1934 en Barcelona son dos proyectos vinculados al mundo del audiovisual que expresan la modernidad de estas nuevas tecnologías. Sin embargo, a lo largo de su carrera Rubió trabajó indistintamente con varios estilos, según las exigencias del encargo. También desarrolló varias restauraciones y propuestas historicistas, como el monasterio de Montserrat y el Convento de Pedralbes.

Autor: Xavier Llobet i Ribeiro

Font: DOCOMOMO Ibérico

Autors

Sobre el mapa