Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Habitatge La Floresta

  • Habitatge La Floresta

  • Habitatge La Floresta

  • Habitatge La Floresta

  • Habitatge La Floresta

  • Habitatge La Floresta

  • Habitatge La Floresta

  • Habitatge La Floresta

  • Habitatge La Floresta

  • Habitatge La Floresta

  • Habitatge La Floresta

  • Habitatge La Floresta

  • Habitatge La Floresta

  • Habitatge La Floresta

  • Habitatge La Floresta

  • Habitatge La Floresta

  • Habitatge La Floresta

  • Habitatge La Floresta

Memòria

A mig camí entre Barcelona i Sant Cugat, La Floresta és un barri residencial de baixa densitat enclavat a la serra de Collserola. Una desordenada constel·lació de casetes esquitxa els turons coberts d’abundant vegetació. A la Floresta tenen cabuda els camins de terra i d’asfalt, així com les cases de recent construcció i les autoconstruïdes els anys 50. L’habitatge substitueix precisament una petita edificació autoconstruïda en els anys 60 pels pares dels clients, que s’enderroca a causa de les greus patologies que presenta. La parcel·la té un gran desnivell i el projecte aprofita com a base la petita esplanada sobre la qual es trobava l’anterior habitatge. El projecte es desenvolupa en dos nivells i es planteja com un espai de reunió familiar, amb una planta baixa oberta i tres habitacions per quedar-se a dormir a la planta primera. Les obertures de les façanes busquen potenciar la relació de la casa amb la parcel·la i el bosc, i la planta superior rota respecte la baixa definint una sèrie de lluernaris i petites terrasses, deixant, al seu torn, espai per a que les copes dels arbres més properes s’acostin a la façana. L’interior de l’habitatge és una gran senzillesa i és el propi material de l’estructura el què defineix els acabats principals, amb fusta en cru a les parets i brillant al terra, buscant que l’exterior formi part de l’interior en forma de reflex.

Autor: Arquitectura G

Autors

Constel·lació