Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
close
Memòria
Arquitecte per l'ESARQ UIC, soci fundador d'Arquitectura-G
Obres (9)
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (13)
-
Masia Empordà
Arquitectura G, Jonathan Arnabat Vila, Jordi Ayala-Bril, Aitor Fuentes Mendizabal, Igor Urdampilleta Placencia
Es tracta d’una masia situada als afores d’un poble típic empordanès, emplaçada en el punt en què el poble es dissemina i les cases deixen de ser adossades per convertir-se en masies rodejades de camps. El primer acostament va ser entendre el funcionament d’una casa de tres plantes que sumava incomptables estances i on s’alternaven espais amb un passat agrícola amb altres d’ús domèstic. En aquestes condicions, el cor de la casa era l’espai més marginal i llòbrec de tot el conjunt. La principal intervenció sorgeix d’esponjar el volum aprofitant un pati existent en planta baixa i obrint-ne un de nou de generoses dimensions a la segona. Aquests espais contigus entre sí, es convertiran en el distribuïdor central de la casa i en la piscina. Es deixa l’estructura mural vista de tota la casa netejant-la d’envans i es connecten les estances entre sí, aconseguint que totes tinguin relació amb l’exterior. S’afegeixen noves circulacions amb la voluntat de potenciar el caràcter laberíntic de la casa, aportant una complexitat que, paradoxalment, facilita l’ús de l’habitatge. Tant l’estructura metàl·lica com les noves portes i finestres es pinten de color bordeus per a que s’identifiqui fàcilment la intervenció en la preexistència. Els volums de pedra i color blanc trencat busquen una imatge neutra on els materials puguin jugar un paper crucial en la construcció dels espais. D’aquesta manera, la rajola vidriada de color marró és el fil conductor que acompanya l’habitant en tot moment. Els terres es recuperen aprofitant l’antiga rajola vermella, en la qual la petjada del temps és visible, en contrast amb el pulcre reflex de la nova ceràmica. El resultat és una casa amb infinitat de salons, menjadors i habitacions on la família i els seus freqüents convidats poden habitar sense sentir la necessitat d’abandonar l’interior. El paisatge empordanès s’aboca a les finestres, mentre que l’interior s’obre a un laberint de diferents estances i patis de llum tamisada. -
Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona
Guardonat / Premiat. Categoria: ArquitecturaMasia EmpordàHabitatge La Tallada
Arquitectura G, Jonathan Arnabat Vila, Jordi Ayala-Bril, Aitor Fuentes Mendizabal, Igor Urdampilleta Placencia
Habitatge entre mitgeres situat a la Tallada, un petit poble típic de l’Empordà. El volum de la casa a rehabilitar havia patit canvis i ampliacions que donaven al conjunt un peculiar aspecte de torre. El projecte ha perseguit potenciar aquest caràcter vertical de la casa que ens semblava summament atractiu en l’entorn. Des de l’entrada comença l’ascens a través d’escalinates i escales que van donant accés a les diferents estances fins a arribar a la piscina, que és el punt més alt de la casa. Alguns dels forats originals del volum superior tenien una proporció allargada i acabaven en arcs de mig punt, tipologia habitual en moltes cases de poble. Es va decidir copiar aquest patró i repetir-lo en tota la planta superior, tant en portes i finestres com en passos entre estances. La façana principal també participa d’aquest llenguatge, mostrant a l’exterior la seqüència d’espais que s’apilen a l’interior de l’habitatge a través d’un gran forat vertical. La rajola ceràmica de color marró és el fil conductor que acompanya l’habitant en tot moment. Cada habitacle es dissenya com una peça autònoma i té el seu propi mobiliari construït en obra i revestit de ceràmica de 13x13. La decisió de cobrir tots els plans horitzontals amb aquesta peça genera extensos mantells marrons tornassolats que se superposen a través de les diferents diagonals visuals. Els terres es reinterpreten mitjançant ceràmica quadrada de color vermell, en la qual el traç del temps es farà visible, en contrast amb el pulcre reflex de la nova ceràmica brillant.Apartament de 700m2 per a un Solter
Arquitectura G, Jonathan Arnabat Vila, Jordi Ayala-Bril, Aitor Fuentes Mendizabal, Albert Guerra Romera, Igor Urdampilleta Placencia
La primera vegada que vam visitar aquest espai, les màquines de cosir encara estaven al seu lloc. Es tractava d’un únic espai diàfan d’aproximadament 10x70m destinat a un taller de confecció que havia tancat les seves portes. L’encàrrec consistia en transformar el taller en un habitatge per a una sola persona. A més, el programa també contemplava una zona d’estudi i un taller de creació artística. Es perseguien dos objectius principals. Per un costat, definir espais d’una escala abastable, humana, en el context d’una nau de grans proporcions. Per un altre, com a contrapunt, que en cap moment es perdés la percepció d’estar en un únic espai de caràcter singular. Com a conseqüència d’aquests dos objectius, es va descartar la compartimentació de l’espai diàfan mitjançant envans. Així, el projecte planteja una sèrie de divisòries de diferent caràcter que articulen l’espai en funció de les necessitats del programa. Aquests objectes independents mai entren en contacte amb les parets perimetrals o el sostre, preservant la continuïtat visual de l’espai diàfan original. Com a complement, s’ha manipulat el perímetre de la nau en les zones de contacte amb l’exterior, creant dos grans elements separadors que introdueixen aire, llum i vegetació: la terrassa i el jardí. Amb aquesta estratègia de compartimentació obtenim una seqüència d’espais la privacitat dels quals va augmentant segons avança cap a l’interior de l’habitatge. La zona de taller de creació artística se situa a l’accés. A continuació, es troben l’espai d’estar i la cuina i, per últim, es troba la zona més privada de l’habitatge. Era important aconseguir una atmosfera de recolliment en aquesta última zona, sense que per això el dormitori i el bany es convertissin en capses aïllades de la resta. La plataforma elevada acosta l’usuari al sostre, donant-li la sensació d’estar en un espai d’una escala menor, que al seu torn domina la resta. El projecte és d’una gran simplicitat a nivell material. S’utilitza una paleta de dos colors aplicant cada color en dues textures.Can Migris
Arquitectura G, Jonathan Arnabat Vila, Jordi Ayala-Bril, Aitor Fuentes Mendizabal, Igor Urdampilleta Placencia
El terreny on actuem és una parcel·la plana i allargada de 7.000m2 destinada al cultiu, situada als afores de Santa Margarida de Montbui. La parcel·la comptava inicialment amb una edificació d’ús agrícola en estat de ruïna que ens van encarregar de transformar en habitatge. La normativa, que qualificava la construcció preexistent com a masia, va fer que s’hagués de respectar la volumetria original, així com la posició dels forats en les façanes. El volum tenia una relació directa amb l’entorn, sense preàmbuls en la transició des del camp cap a l’interior. El canvi de programa exigia definir un entorn immediat de l’habitatge més acotat i protegit respecte a una plana totalment oberta, per la qual cosa es va excavar 1m fins la cota de terrassa que dóna accés a l’habitatge i la comunica amb la resta de la urbanització exterior, que defineix un paisatge artificial que fa de mediador entre la casa i el camp. El programa funcional es desenvolupa mitjançant plataformes esglaonades que orbiten al voltant d’un nucli central portant. Aquest nucli, que actua com un gran pilar, conté les instal·lacions i escales, relacionant totes les estances de la casa. La centralitat d’aquest pilar permet que els forjats metàl·lics salvin llums més petites i, per tant, tinguin un gruix menor, accentuant el contrast entre el pes d’allò que suporta i la lleugeresa d’allò que és suportat. La materialitat de la casa aprofundeix en aquesta voluntat de contrast, de tal manera que els elements portants principals són rugosos, pesats i grollers, mentre que els elements secundaris i particions interiors tenen superfícies més llises, construïdes amb estructura lleugera. La intervenció compta amb una paleta cromàtica de tons terrossos que busca relacionar-se amb l’entorn. L’habitatge es desenvolupa en altura com una successió d’entre-plantes d’altura variable que ascendeix des de les zones comuns cap als dormitoris, acabant el seu recorregut en un balcó que es projecta cap als camps de cereal.Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona
Seleccionat. Categoria: ArquitecturaHabitatge La TalladaHabitatge a Palau-Sator
Arquitectura G, Jonathan Arnabat Vila, Jordi Ayala-Bril, Aitor Fuentes Mendizabal, Igor Urdampilleta Placencia
La parcel·la, inicialment ocupada per una antiga casa entre mitgeres en estat de ruïna, està situada al casc antic medieval de la petita localitat empordanesa. S’ha decidit mantenir el murs de pedra originals i inserir el nou volum enretirant-los respecte a aquests. La casa se separa també de la mitgera veïna en planta baixa per a cedir un nou passatge al poble que connecta el carrer Major amb la muralla medieval. S’ha aprofitat aquest gest per a situar l’entrada a la casa. D’aquesta manera, el passatge és també un hall d’accés cobert on, a més, es pot aparcar la bici o emmagatzemar llenya. La zona de nit en planta baixa es connecta a les zones comuns de planta primera a través d’una escala central de cargol, el màstil de la qual s’allarga fins a la coberta per a aguantar-la.Habitatge La Floresta
Arquitectura G, Jonathan Arnabat Vila, Jordi Ayala-Bril, Aitor Fuentes Mendizabal, Igor Urdampilleta Placencia
A mig camí entre Barcelona i Sant Cugat, La Floresta és un barri residencial de baixa densitat enclavat a la serra de Collserola. Una desordenada constel·lació de casetes esquitxa els turons coberts d’abundant vegetació. A la Floresta tenen cabuda els camins de terra i d’asfalt, així com les cases de recent construcció i les autoconstruïdes els anys 50. L’habitatge substitueix precisament una petita edificació autoconstruïda en els anys 60 pels pares dels clients, que s’enderroca a causa de les greus patologies que presenta. La parcel·la té un gran desnivell i el projecte aprofita com a base la petita esplanada sobre la qual es trobava l’anterior habitatge. El projecte es desenvolupa en dos nivells i es planteja com un espai de reunió familiar, amb una planta baixa oberta i tres habitacions per quedar-se a dormir a la planta primera. Les obertures de les façanes busquen potenciar la relació de la casa amb la parcel·la i el bosc, i la planta superior rota respecte la baixa definint una sèrie de lluernaris i petites terrasses, deixant, al seu torn, espai per a que les copes dels arbres més properes s’acostin a la façana. L’interior de l’habitatge és una gran senzillesa i és el propi material de l’estructura el què defineix els acabats principals, amb fusta en cru a les parets i brillant al terra, buscant que l’exterior formi part de l’interior en forma de reflex.Premi FAD
Finalista. Categoria: InteriorismeApartament de 700m2 per a un SolterPremis d’Arquitectura de les Comarques de Girona
Menció Especial. Categoria: Rehabilitació: Obres de Restauració, Rehabilitació o ReformaHabitatge a Palau-SatorSocietats
