Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Habitatges Frégoli I

  • Habitatges Frégoli I

  • Habitatges Frégoli I

  • Habitatges Frégoli I

  • Habitatges Frégoli I

  • Habitatges Frégoli I

  • Habitatges Frégoli I

  • Habitatges Frégoli I

  • Habitatges Frégoli I

  • Habitatges Frégoli I

  • Habitatges Frégoli I

  • Habitatges Frégoli I

  • Habitatges Frégoli I

  • Habitatges Frégoli I

  • Habitatges Frégoli I

  • Habitatges Frégoli I

  • Habitatges Frégoli I

  • Habitatges Frégoli I

  • Habitatges Frégoli I

  • Habitatges Frégoli I

  • Habitatges Frégoli I

Memòria

Edifici per una comunitat de propietaris en una parcel·la estreta i llarga (9x40m) al barri de Sant Gervasi. Es tracta d'aconseguir un espai domèstic no convencional per habitatges de poca superfície. Un espai diferent, qualificat a partir de la connexió visual de les diferents parts de l’habitatge que es desenvolupa en dos nivells de 2 i 4,20m d’altura.

Autor: Esteve Bonell i Costa

L’edifici ocupa un solar en cantonada molt llarg i estret, i, per tant, amb poques possibilitats de donar amplitud als habitatges. Bonell opta per recuperar un model de la tradició racionalista: l’habitatge en dúplex, de manera que alguns espais abasten dos nivells. La disposició dels habitatges al llarg de la faixa porta a adoptar diferents tipus: a la banda de la mitgera, dos habitatges simètrics disposen d’un entresolat amb dos dormitoris. A la part central, l’escala és exterior, abasta tot el gruix del solar i dóna accés a dos habitatges asimètrics, però que mimetitzen els entresolats dels mòduls anteriors. L’habitatge de la cantonada té una configuració específica i modifica la disposició de l’entresolat, com també l’escala d’accés. La casuística que compon la sèrie d’habitatges queda reflectida a la façana, amb la interrupció dels volums de les tribunes i la continuïtat vertical de les balconeres.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

Autors

Sobre el mapa