Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Masia Empordà

  • Masia Empordà

  • Masia Empordà

  • Masia Empordà

  • Masia Empordà

  • Masia Empordà

  • Masia Empordà

  • Masia Empordà

  • Masia Empordà

  • Masia Empordà

  • Masia Empordà

  • Masia Empordà

  • Masia Empordà

  • Masia Empordà

  • Masia Empordà

  • Masia Empordà

Memòria

Es tracta d’una masia situada als afores d’un poble típic empordanès, emplaçada en el punt en què el poble es dissemina i les cases deixen de ser adossades per convertir-se en masies rodejades de camps. El primer acostament va ser entendre el funcionament d’una casa de tres plantes que sumava incomptables estances i on s’alternaven espais amb un passat agrícola amb altres d’ús domèstic. En aquestes condicions, el cor de la casa era l’espai més marginal i llòbrec de tot el conjunt. La principal intervenció sorgeix d’esponjar el volum aprofitant un pati existent en planta baixa i obrint-ne un de nou de generoses dimensions a la segona. Aquests espais contigus entre sí, es convertiran en el distribuïdor central de la casa i en la piscina. Es deixa l’estructura mural vista de tota la casa netejant-la d’envans i es connecten les estances entre sí, aconseguint que totes tinguin relació amb l’exterior. S’afegeixen noves circulacions amb la voluntat de potenciar el caràcter laberíntic de la casa, aportant una complexitat que, paradoxalment, facilita l’ús de l’habitatge. Tant l’estructura metàl·lica com les noves portes i finestres es pinten de color bordeus per a que s’identifiqui fàcilment la intervenció en la preexistència. Els volums de pedra i color blanc trencat busquen una imatge neutra on els materials puguin jugar un paper crucial en la construcció dels espais. D’aquesta manera, la rajola vidriada de color marró és el fil conductor que acompanya l’habitant en tot moment. Els terres es recuperen aprofitant l’antiga rajola vermella, en la qual la petjada del temps és visible, en contrast amb el pulcre reflex de la nova ceràmica. El resultat és una casa amb infinitat de salons, menjadors i habitacions on la família i els seus freqüents convidats poden habitar sense sentir la necessitat d’abandonar l’interior. El paisatge empordanès s’aboca a les finestres, mentre que l’interior s’obre a un laberint de diferents estances i patis de llum tamisada.

Autor: Arquitectura G

Autors

Constel·lació