Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Mercat Central de Reus

  • Mercat Central de Reus

  • Mercat Central de Reus

Memòria

Sardà va fer el primer projecte per al Mercat Central l’any 1934, quan era arquitecte municipal de Reus, però l’edifici existent respon a un projecte del 1943 i construït el 1949. El mercat segueix una tipologia d’un gran espai central amb dues crugies laterals més baixes, és a dir, una configuració basilical, suportada per peus drets i cintres metàlliques. La disposició simètrica del mercat queda reflectida a l’exterior amb un joc purista de volums que intenten trencar les grans dimensions de l’edifici. Els cossos de les cantonades són més baixos que la façana principal, però més alts que les façanes laterals. La façana central queda endarrerida, flota sobre l’ombra de l’entrada, de banda a banda, i adopta un ritme de quatre llargues obertures verticals. Sardà adopta la tècnica de l’esglaonament de volums per enriquir la imatge de l’edifici i atorgar-li un caràcter monumental.

Autor: Maurici Pla

Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007

La idea de construir un edificio para albergar las paradas del Mercadal proviene de finales del XIX. En 1932 el ayuntamiento republicano compró el solar donde se encontraba situado el Teatre Circ, un edificio modernista de 1901 que fue derribado en 1935, después de pasar a propiedad municipal. En 1934 Antoni Sardà desarrolló un proyecto para este emplazamiento, actuando como arquitecto municipal. Estaba previsto que las obras empezaran en 1936, pero se tuvieron que interrumpir por la Guerra Civil. En 1943 se actualizó el proyecto y se acabó de construir en 1949. El edificio es simétrico y está concebido como uno de los grandes mercados del siglo XIX, como una gran plaza pública cubierta por una estructura de pilares y cerchas metálicas de gran dimensión. La diferencia se encuentra en el cerramiento de ladrillo, que introduce el lenguaje abstracto y dinámico de la Bauhaus y el Gatcpac. Destacan los volúmenes simples coronados por una cornisa, las ventanas horizontales y verticales de gran dimensión y los grandes voladizos de hormigón armado de las marquesinas exteriores. Las fachadas combinan el estuco de color ocre con pequeños elementos de obra vista que les dan continuidad a los huecos.

Autor: Xavier Llobet i Ribeiro

Font: DOCOMOMO Ibérico

Autors

Sobre el mapa