Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

El monument construït a Jacint Verdaguer va ser realitzat entre 1914 i 1924 en el creuament dels carrers Passeig Sant Joan, Mallorca i Avinguda de la Diagonal. El projecte es deu a l'equip format per l'arquitecte Josep M. Pericas i l'escultor Joan Borrell, que van ser els guanyadors del concurs públic convocat per l'Ajuntament de Barcelona l'any 1912. Posteriorment els germans Miquel i Llucià Oslé es van unir al projecte. El monument consisteix en una columna de més de 20 metres d'alçada, al coronament de la qual es disposa la figura del mossèn Jacint Verdaguer. La columna es troba envoltada per una estructura de pedra de planta circular decorada amb escultures i relleus. L'element que envolta la columna presenta una planta circular i s'assenta a sobre d'una base o pòdium, a partir del qual es desenvolupa un parament construït íntegrament en pedra, amb carreus regulars de grans dimensions. Consta de tres obertures (o punts de pas) i de tres elements de planta semicircular que s'adossen a aquesta base i que es desenvolupen en alçat creant una estructura torrejada que es corona amb una escultura. Aquestes figures, obra de Joan Borrell Nicolau, estan realitzades en bronze i representen al·legories de la poesia: l'èpica, la mística i la popular. Entre aquestes figures i, disposats a la part superior de l'estructura de tancament del monument -a sobre de tres mènsules- es disposen una sèrie de relleus obra dels germans Llucià i Miquel Oslé i Sàenz de Medrano que representen diverses escenes del poema L'Atlàntida de Verdaguer. Al centre del conjunt, en una petita zona enjardinada s'aixeca la gran columna sobre la qual hi ha la figura en bronze de Jacint Verdaguer realitzada per l'escultor Joan Borrell. Tal com ja s'avançava, l'accés a la columna es realitza a través de tres passos que es configuren com petites obertures flanquejades per dos pilars que es rematen amb un element gairebé esfèric i decoració de línies sinuoses d'inspiració vegetal. Al pilar es localitzen petits gravats amb uns puttis que sostenen unes garlandes. La columna construïda integrament amb carreus de pedra es corona amb un capitell d'ordre corinti molt esquemàtic que es remata amb un àbac hexagonal que serveix com base a l'escultura del mossèn. En la part superior de la columna hi ha un text que diu "A mossèn Jacinto Verdaguer". Poc després de morir el poeta mossèn Cinto Verdaguer (Folgueroles, 1845- Vil·la Joana, Vallvidrera, 1902), es va veure la necessitat d'erigir-li un monument; no obstant això, no va ser convocat el concurs del projecte fins al 1912. El guanyador va ser l'equip format per l'arquitecte Josep M. Pericas i l'escultor Joan Borrell, tot i que finalment hi van participar també els germans Oslé, que havien presentat un projecte alternatiu. Borrell va realitzar l'estàtua de mossèn Cinto (en bronze) i les de les al·legories a la poesia (en pedra). Llucià i Miquel Oslé van realitzar els relleus del fris que envolta la columna i que fan referència al poema escrit per Jacint Verdaguer, L'Atlàntida. La primera pedra es va posar l'any 1914 però les obres es van allargar fins el 1924. Les obres de reurbanització de la Diagonal i el Passeig de Sant Joan de la segona meitat del segle XX van fer desaparèixer la grada que se situava als peus del monument.

Font: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació