Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Imatge sol·licitada:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

* Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

Conjunt de dos edificis de línia i estructura simple, que s'estructura dins de l'estil modernista en la seva vessant historicista. El que és el Teatre, presenta una façana de dues plantes amb acabament de teulada a dos vessants i amb un coronament simulant una inexistent torratxa-golfes com les de les masies del tipus 2-IV de Danés i Torras. Però això es redueix a un perllongament vertical de la paret de la façana sense cap estructura posterior. A la planta baixa hi ha una porta central amb dues grans finestres rectangulars avui tapiades que conserven els seus forjats inicials i datats del 1903. El primer pis té una petita obertura central i una senzilla sanefa d'esgrafiats simulant un frontó que emmarca el nom del teatre i la data de construcció. L'edifici annex, el cafè, continua la línia historicista però més tipus casal, és a dir: dues plantes, amb obertures grans rectangulars als costats de la porta als baixos i tres balcons al primer pis, el central un xic més gran que els laterals però sense altres ampliacions. Tant les portes com les finestres estan remarcades per una ampla franja d'estuc llis igual que en el teatre. Aquest tret i l'ample sòcol comú és el nexe d'unió física i estètica entre els dos edificis, probablement connectats per la part interior, tal com era habitual. No es podia menysprear, en la construcció de la colònia, el vessant recreatiu per assolir un autèntic ambient social. La creació del cafè i el teatre, si ens atenim a les dates, va ser una de les dues que es van iniciar abans. A principi de segle la tertúlia del cafè, les cartes i petar la xerrada eren, junt amb el teatre professional o aficionat, la distracció més usual (algú va dir que "si els catalans no van gaire a teatre és perquè tots són dalt de l'escenari..."). El cafè continua la seva tasca i és encara és el més ampli i animat de la colònia.

Font: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Ateneu Edifici de línia simple, d'estil modernista historicista, de tipus casal, que es troba aixecat al costat del teatre Fontova. Té dues plantes amb tres obertures grans rectangulars a cada una. A la planta baixa hi ha la porta d'accés i dues finestres, i al primer pis hi trobem tres balcons, el central una mica més gran. Tant les portes com les finestres estan remarcades per una ampla franja d'estuc llis, que en ressalta l'obertura i són iguals a les del teatre, situat a tocar. Aquest tret i l'ample sòcol de la part baixa de la façana, és comú als dos edificis i és el nexe d'unió física i estètica entre elles. Segurament, tal com era habitual, ambdós estarien connectats per la planta baixa. El cafè situat a la primera planta, encara conserva molts dels detalls modernistes originals, com la fusteria, forja, bancs, taules i cadires, algunes portes i la mateixa distribució. L'Ateneu Unió fou una de les primeres institucions de la Colònia, fundada en una data possiblement anterior a 1899. El 1891 Eusebi Güell estableix a Josep Elias Basca , que construeix el cafè per a la seva pròpia explotació. El 1892 es va inaugurar el Teatre Fontova, abans que existís l'Ateneu Unió. El 1900 Güell compra a Elias el cafè construït i, cedeix l'us a l'Ateneu Unió, que s'havia fundat uns pocs anys abans en el marc del Teatre Fontova. Teatre i cafè quedaven units com a edificis de l'Ateneu Unió per sempre més. Era una societat recreativa amb saló-cafè, billar i biblioteca. Com a tal, doncs, el seu objectiu era fomentar la cultura i les activitats de caràcter lúdic i recreatiu. Aquí hi assajava la coral La Maquinista (agregada als Cors Clavé), s'hi feien reunions, balls, festes i obres teatrals al teatre Fontova, just al costat. La Colònia, més enllà de la seva activitat industrial, també tenia un vessant recreatiu per fer teixit social, i la creació del cafè i el teatre van ser clau per aconseguir-ho. Sembla que a principis de segle les tertúlies al cafè, les partides de cartes, dòmino o escacs, entre d'altres i el teatre eren la distracció més habituals a la colònia. Durant la Guerra Civil, l'Ateneu va ser el marc de moltes reunions polítiques i sindicals. Va haver de canviar el nom pel d'Unión Cultural. En els estatuts dels anys ‘30 es prohibia parlar malament de l'amo de la Colònia. L'any 2017, se celebrà el 125è aniversari (prenent com a data 1892, quan s'inaugurà el teatre), que és el primer local inaugurat dels que componen l'actual Ateneu. Així i tot, el primer esment a l'Ateneu pròpiament dit és de 1899 en els llibres d'actes, però segurament abans de redactar aquest document ja hi havia una organització provisional prèvia, la Sociedad de Bailes Fontova. Teatre Edifici situat a tocar de l'Ateneu Unió. És una estructura simple, d'estil modernista historicista. Presenta una façana de dues plantes amb acabament de teulada a doble vessant i amb un coronament simulant unes inexistents golfes. Això es tradueix en un perllongament vertical de la façana, però sense estructures a la banda posterior. A la planta baixa hi ha una porta central amb arc de mig punt, flanquejada per dues finestres també amb arc de mig punt a banda i banda. Aquestes finestres avui tapiades conserven els forjats originals datats el 1903, tal com es pot llegir. A les reixes forjades apareixen escuts de Catalunya, mostrant el caire catalanista de l'Ateneu. El cos que sobresurt de la façana és un afegit posterior, fet per ubicar-hi la màquina de projecció cinematogràfica. El primer pis té una petita obertura central i una senzilla sanefa d'esgrafiats simulant un frontó que emmarca el nom del teatre i la data de construcció, 1892. Tant les portes com les finestres estan remarcades per una ampla franja d'estuc llis, que en ressalta l'obertura i són iguals a les de l'Ateneu. Aquest tret i l'ample sòcol de la part baixa de la façana és el nexe d'unió física i estètica entre ambdós edificis. A principis dels 1960 es va fer el cos de taquilles i entrada a la sala, edificat sobre el pati. El teatre disposava d'unes llotges perifèriques en planta baixa i un pis amb bancs correguts a sobre. Aquesta disposició es va perdre quan es va voler donar més aforament a la platea. Aleshores es va fer un amfiteatre una mica més gran. És la mateixa reforma que es va fer quan el nou cancell d'entrada. El teatre té el teler a una altura suficient com per enlairar decorats sencers. Tant el teatre com l'Ateneu foren les primeres institucions recreatives de la colònia. Segons una notícia de la Vanguardia del dia 10 d'agost de 1892, se sap que amb motiu de la Festa Major de Santa Coloma de Cervelló s'inauguraria un teatre a la Colònia Güell "i es representaria una obra de teatre, Almodis, que havia guanyat els Jocs Florals de 1880". La Colònia més enllà de la seva activitat industrial, també tenia un vessant recreatiu per fer teixit social, i la creació del cafè i el teatre van ser clau per aconseguir-ho. Actualment disposa del seu propi grup de teatre amateur, Fontova Teatre. Forma part de l'Ateneu Unió. Conegut pels habitants de la Colònia com la Sala, la Sala de l'Ateneu, o el teatre de l'Ateneu,

Font: Mapes de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona (diba)

Com anar-hi

Sobre el mapa

Constel·lació

Obres Relacionades

Conjunt La Colonia Güell