Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
-
Perspectiva de l'exterior del conjunt dels Apartaments Solitari 2.
-
- Autor:
- Oscar Tusquets Blanca
- Studio PER
-
- Data:
- 1968 - 1969
-
- Tipus:
- Dibuix
-
- Fons / Ens dipositari:
- Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
close
Memòria
Arquitecte. Titulat el 1965 per l’ ETSAB. A més d’arquitecte i dissenyador és pintor i escriptor. Soci fundador del Studio Per i de BD Bcn Design. Al 1987 s’associa amb Carlos Díaz creant Tusquets, Díaz & Asociados
Font: Arxiu Històric del COAC
Obres (33)
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (46)
-
Bar i Sales Annexes del Col·legi Major Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat
Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca
Una espai de sostres alts, dimensions generoses i presidida per una sèrie ordenada de pilars, jàsseres i grans finestrals es va fragmentar i va organitzar per donar lloc a ambients diversos. L'element protagonista de la intervenció era un envà d'alçades diferents que buscava en la seva geometria trencada la màxima estabilitat en planta. Tot a la manera d'un biombo complex que contenia finestres, cortines corredisses, aplics, bandes de plàstic rentables, cantoneres, sòcols i tapajunts. Ja s'observa en aquest exercici inicial una manera de fer que estarà present en moltes de les obres posteriors. La preocupació pel confort, la cura per la construcció per senzilla que sigui i la valoració del lloc on s'intervé van ser les guies que van acompanyar el projecte en el seu camí per arribar a una forma, que ja aquí es volia més com una conseqüència que com un apriorisme. Amb la perspectiva que dóna mirar aquest treball al cap de cinquanta anys és fàcil detectar el món cultural del que va rebre tantes i fonamentals influències. Els admirats arquitectes italians del moment estaven llavors dedicats a recuperar aspectes oblidats per les primeres avantguardes, a ampliar conseqüentment el vocabulari utilitzat per elles, a rescatar l'ornamentació com a expressió del procés constructiu, a tenir en compte l'envelliment de les coses, a considerar l'entorn com un tema prioritari... i tot això interessava moltíssim i les seves obres estaven a pocs quilòmetres. -
Botiga Sonor
Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca
El local constava de planta baixa i soterrani i formava part d'un edifici amb un gran desordre en l'estructura i en les instal·lacions. El projecte, incapaç de treure partit a aquell paisatge descuidat, va proposar la creació d'un nou espai interior definit per una nova envoltant que l'abraçava i que discorria totalment independent de l'accidentat perímetre del local. El primer dibuix de tempteig consistia en una primera superposició d'una trama triangular sobre unes geometries casuals i en com canviava d'escala per adaptar-se a conveniència al que es volia amagar o envoltar. Un dibuix que expressava la recerca d'una estratègia que pretenia ser general per aquell tipus de situacions. La trama va acabar sent ortogonal i es va aplicar tant a les parets com a sostres i terres. Des del carrer, l'envoltant construïda es veia per l'exterior sortint entre els pilars de l'edifici sense tocar-los. La seva aparició posava de manifest tota l'estratègia de l'operació, com si interessés tant fer jocs de mans com explicar-ne el truc. -
Premi FAD
Guardonat / Premiat. Categoria: InteriorismeBotiga SonorOficines Ibars
Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca
En el projecte es nota una gran sintonia, admiració i respecte per l'edifici. El nou buit d'entrada des del carrer es va aconseguir amb una simple extracció de la llinda que separava dues finestres superposades i es va subratllar amb una marquesina lleugera i una discreta placa de llautó tènuement il·luminada. El cancell disminuïa en alçada fins a adquirir la dimensió del gruix del mur i poder així casar netament amb l'arc superior. Es van conservar les velles portes de caoba i en els seus nous emplaçaments es va procurar posar-les en evidència com a peces d'interès. També es van conservar les reixes i les fusteries de finestres. Les antigues motllures, tallades a vegades pels nous envans, van quedar com a testimoni d'anteriors distribucions i les targes de vidre van permetre contemplar aquest joc des de qualsevol punt de les oficines. Els nous tubs d'aire, exempts i penjats del cel ras, no van entrar en conflicte amb tot això. Res es va tirar, tot es va aprofitar. Va ser un exercici de superposició de capes amb la pretensió de que l'última no tapés l'anterior. Un Pentimento, una exhibició d'elements heterogenis que reflectien moments i sensibilitats diferents. Una voluntat de contribuir a no perdre la memòria.Casa Penina
Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca
A la majoria de les anomenades ciutats jardí, d'aquella idea romàntica de viure en un gran palau aïllat de la resta de l'món i envoltat per una naturalesa meravellosa només ha quedat la seva ridícula caricatura: petites construccions cenyides per estretes franges d'uns pocs metres d'amplada i separades del carrer i dels veïns per unes tanques obligatòriament baixes i calades que no ofereixen cap tipus de privacitat. En el cas que ens ocupa el solar era petit, de forma triangular, un retall sense sentit nascut d'una desafortunada divisió parcel·lària. La casa romana, la casa àrab, recolzades en els límits de la propietat, tancades a l'exterior excepte en el vestíbul d'entrada i obertes a un o diversos patis interiors, íntims i silenciosos, eren uns intel·ligents tipus edificatoris compactes, econòmics i que definien a més uns espais públics precisos i qualificats. Però tota la normativa impedeix aquest model comprovat i admirat. La proposta d'aquesta casa va néixer de la lluita entre aquests contraris, va néixer d'intentar crear un organisme confortable tot i haver de regir-se per unes regles que obligaven a un model d'ocupació del territori tan irracional. La planta va acabar adoptant una forma filamentosa, una successió d'espais relacionats per un llarg passadís que provocava una desproporcionada façana en relació a la superfície construïda, i tot per tal de poder definir dos patis oberts cap al sud, als quals donaven totes les dependències a través d'unes generoses obertures. Les altres façanes eren opaques i definien dues franges llargues i estretes. La que donava a l'veí es va destinar a accés a l'aparcament de superfície i la que donava al carrer es va cedir al poble i es va construir en ella un banc públic. Uns clients admirables.'ÒRIM, otro' Exposició de Joan Miró i Mural al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Studio PER, Pep Bonet Bertran, Cristian Cirici i Alomar, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca
Era finals del 1968 quan els arquitectes socis de Studio PER (Pep Bonet, Cristian Cirici, Lluís Clotet i Oscar Tusquets), que acabàvem de fer vint-i-set anys, vam rebre del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Balears l’encàrrec de fer el guió i el muntatge a la seu col·legial d’una contraexposició —que vam titular Orim, otro (Miró escrit de dreta a esquerra)— de l’exposició antològica organitzada per l’Ajuntament de Barcelona en el marc gòtic de l’antic Hospital de la Santa Creu. Malgrat les dificultats que la dictadura del general Franco representava per a l’obertura a l’estranger, ens sentíem molt pròxims als fets del maig del 68 a París. Barcelona era, aleshores, una ciutat més cosmopolita que ara, que no deixa de ser una ciutat a la qual l’èxit turístic li va diluint la personalitat. I guardem un record inesborrable d’aquells mesos en què vam estar treballant en el projecte, assessorats per Joan Brossa, Alexandre Cirici, Pere Portabella, Joan Prats i Antoni Tàpies, i sobretot del contacte amb Joan Miró. En el transcurs d’un sopar al Reno, vam exposar a Joan Miró el nostre guió, li vam demanar una intervenció personal sobre els vidres que envolten la planta baixa del Col·legi i vam fixar una data per visitar el seu estudi de Mallorca i escollir algunes pintures originals que haurien de formar part de l’exposició. A l’estudi de Miró hi vam anar l’Oscar Tusquets i jo mateix. La seva casa era bastant kitsch. Una peixera situada sobre una mena de parterre interior era l’element arquitectònic que més recordo de la sala d’estar on vam esperar que baixés del seu dormitori. Se’n va excusar dient que aquell era el terreny de la seva esposa Pilar, que tenia un germà arquitecte que els havia obsequiat amb el projecte. De seguida ens va conduir cap al seu estudi, un edifici de gran qualitat arquitectònica i molt viscut per Miró, ple d’obra seva en curs d’execució, retalls de revistes i de diaris i diversos objectes d’art primitiu africà. Ens van impressionar molt les pintures en què estava treballant. El nostre guió plantejava dividir l’exposició en dos espais ben diferenciats, separats per l’escala que duu a l’anomenada Sala Picasso i que proposàvem tancar lateralment i per sobre com si fos un túnel en fort pendent. L’espai inferior estaria dedicat al Miró d’abans de la Guerra Civil; l’espai de sobre, al Miró de després de la guerra. El túnel-escala entre els dos espais significaria l’època fosca de la guerra, i s’hi projectaria una pel·lícula que vam encarregar a Pere Portabella. Vam dissenyar els diferents racons i vitrines per posar-hi els quadres i objectes de l’exposició, amb els materials propis dels encofrats que ens va proporcionar desinteressadament l’empresa constructora que més apreciàvem en aquells temps, i que malauradament ha desaparegut del mercat: Famadas, SA. Pel que fa al contingut, malgrat que Miró, Prats i Tàpies ens van oferir obres originals de les seves col·leccions particulars, només vam utilitzar les obres que tenien més possibilitats didàctiques i una actitud més contestatària. Les grans obres no ens interessaven, ja es podien veure a la gran exposició de l’Hospital de la Santa Creu. Una gran part de la nostra exposició consistia en una selecció de fotografies ampliades de fragments de quadres en què era present tota la simbologia de Miró, com ara el sexe femení representat per uns peluts llavis genitals o bé capellans passant per l’anella, tal com es pot veure en els gravats de la sèrie Barcelona. Però en el nostre guió hi figurava, també, demanar a Joan Miró que fes alguna intervenció en els vidres que envolten la planta baixa de la seu del Col·legi d’Arquitectes, a la plaça Nova. Nosaltres imaginàvem que, en el millor dels casos, hi pintaria la seva signatura, però la seva resposta entusiasta va ser pintar-hi un mural en quatre colors i negre. A cadascun dels guionistes ens va assignar un color i ell es va reservar el negre, aplicat a escombra, per corregir el que nosaltres havíem de pintar moments abans. Era, en grans dimensions, la mateixa actitud que va portar Miró, en la darrera etapa de la seva vida com a artista, a pintar sobre quadres anònims que comprava en exposicions provincianes.Casa Fullà
Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca
L'especial relació entre els límits del solar i les alineacions que definien el pati interior d'illa provocava inevitablement l'aparició d'una enorme mitgera presidint el pati. Amb la intenció de suavitzar la seva presència es va tractar tot l'edifici amb el mateix material i els mateixos recursos constructius que els usats en les mitgeres tradicionals de Barcelona. La pretensió, sens dubte optimista, era que els veïns que vivien en els habitatges que s'obrien a l'pati no percebessin que l'edifici els donava l'esquena, sinó que els mostrés una façana el més semblant a les que donaven al carrer. En el projecte es noten moltes preocupacions alhora: resoldre l'accés als habitatges mitjançant un únic i generós espai que es va procurar lloc de trobada entre els veïns; barrejar el màxim nombre de tipus i mides d'habitatges per afavorir la diversitat dels ocupants; explorar les possibilitats dels àtics quan no es consideren simples afegits a un edifici projectat sense ells; donar privacitat i disminuir la superfície exagerada de les seves terrasses corregudes mitjançant unes claraboies que donaven llum zenital als pisos inferiors; cuines i banys radicalment interiors amb extraccions forçades... Molts temes per metre quadrat.Apartaments Ancla Roja
Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca
L'edifici evidenciava una sèrie de reflexions sobre les terrasses, un element omnipresent en l'entorn i tractat normalment amb molt poca consideració. Moltes de les decisions que sobre elles llavors es van prendre les podem veure repetides en obres posteriors. L'escassa amplada permesa per les ordenances va ser la causa que es desplacessin a les cantonades buscant en el gir uns espais més generosos. Per fer-les còmodes se les va protegir de vent, de sol i de les mirades indiscretes. La seva estructura de pilars i jàsseres de formigó va facilitar l'obertura d'uns buits generosos en les quatre cantonades de la massissa caixa d'obra de manera que es van convertir en una generosa prolongació de l'interior. La resta de les dependències ventilaven i s'il·luminaven mitjançant petites finestres obertes al mur. El tractament esglaonat de les dues plantes superiors va facilitar la relació de l'obra amb les diferents alçades dels edificis veïns.Casa Gil Sala
Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca
El carrer recte i d'una amplada constant quedava definit per uns plans de façana continus i paral·lels a les voreres. Algunes construccions es retranquejaven formant patis oberts entre elles, però la planta baixa mantenia sempre l'alineació per no debilitar el traçat del carrer. Les lleis de formació de l'estricte buit urbà, poques i clares, permetien una gran llibertat de mides i llenguatges de les arquitectures que l'abraçaven i el resultat de les llargues façanes contínues prenia l'aspecte d'enormes i complexos collage. La proposta va utilitzar aquesta manera de relacionar fragments tan present al barri i a la ciutat, com a mecanisme per resoldre el propi edifici. L'addició es va posar suaument sobre la planta baixa igual que les diferents cases ho feien les unes amb les altres. El projecte no va pretendre tractar l'edifici com una unitat estilística i per això el llenguatge de la novetat es va buscar tan diferent al d'allò conservat. Tampoc el projecte va modificar ni endreçar l'antic, no va esborrar pistes, el va deixar intacte com a testimoni d'altres històries, el va acceptar en el joc i el va tractar com un component més del trencaclosques urbà.Premi FAD
Guardonat / Premiat. Categoria: InteriorismeViatges Aerojet ExpressPremi FAD
Finalista. Categoria: ArquitecturaCasa Gil SalaPremi FAD
Finalista. Categoria: ArquitecturaCasa FullàAgència de Viatges Marítims Unión Lloyd
Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca
Un espai llarg i estret unia el carrer amb el pati interior d'illa. El projecte va pretendre no perdre de vista la valuosa llum a la fi del túnel i ampliar visualment l'amplada del local. Un mirall va cobrir tota la paret d'un dels costats i una sèrie de retallades permetien l'accés a unes dependències que estaven darrere. Uns accessos que no es van dissimular i que en canvi es van utilitzar per evidenciar el joc d'equívocs que la intervenció proposava.Viatges Aerojet Express
Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca
Aquells baixos amb una digna façana havien acollit anteriorment una botiga d'electrodomèstics decorada amb falses columnes, jàsseres i arcs de guix que amagaven i ordenaven estructura i instal·lacions. Una estratègia semblant a l'aplicada en Sonor però amb un llenguatge diferent. Es van usar els colors blanc i blau per realçar algun d'aquells elements i deixar a altres en segon pla, de manera que va emergir visualment un exempt i esvelt templet que es va convertir en el protagonista de la intervenció. Tota la resta de l'operació es va organitzar perquè aquesta elecció s'entengués. Uns focus cap amunt l'il·luminaven com si d'un monument es tractés. Els buits de façana es van cuidar de manera que des del carrer res impedís la seva visió i per aquest motiu els cartells característics d'aquestes agències es van traslladar a un biombo situat al fons de la botiga. Uns miralls verticals es van col·locar a dreta i esquerra dels grans finestrals en una posició radial que subratllava la seva centralitat, al mateix temps que oferien una cridanera visió calidoscòpica i distorsionada des del carrer. També des de l'interior el moviment de la ciutat es convertia en desconcertant. Unes llums horitzontals entre els miralls s'encenien i s'apagaven fingint un moviment de dins a fora en clara referència a imatges conegudes d'espectacles i mons en aquella època llunyans.Belvedere Georgina
Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca
Afegir un habitatge de 60 m² a un paratge tan bonic i tan a prop de l'aïllada casa Regàs no era fàcil i difícilment podia millorar el lloc. D'haver trobat alguna antiga construcció que formés part d'aquell paisatge, que coincidís més o menys amb la mida que interessava i que fos relativament fàcil d'adaptar al nou ús, hagués estat una sort enorme perquè tot hagués quedat resolt. El projecte va arrencar quan va optar per fer realitat aquest somni: es va construir un belvedere d'estil neoclàssic popular com si d'un objecte preexistent i anònim es tractés i al mateix temps es va modificar per adequar-lo al programa requerit. Les petjades de les simulades reformes van deixar pistes a tot arreu i van ajudar a descobrir de què tractava el joc: fer veure una obra en dos temps quan en realitat tot era simultani.Casa Regàs
Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca
Aquell esplèndid paratge estava presidit per una petita masia en molt mal estat i situada, com gairebé sempre, en el millor lloc i orientada de la millor manera. La seva grandària impedia que pogués acollir el nou programa, però el projecte no va dubtar en conservar-la i apropiar-se d'ella, d'usar-la com a part integrant de la nova proposta i de retre-li homenatge com a testimoni del passat. La nova edificació es va desenvolupar en dues plantes molt tancades a la tramuntana i obertes a sud. La superior va col·laborar amb la masia en la definició d'un espai intermedi molt protegit i la planta inferior va seguir el mateix esquema i també va viure d'un pati il·luminat i ventilat zenitalment. Un petit apartament per al servei, situat en una posició lleugerament apartada, es va plantejar de la mateixa manera. Les façanes eren ortogonals i seguien les directrius de l'antiga construcció a la zona de definició dels patis, i eren sinuoses a la manera dels bancals dels camps veïns en les restants. Es va buscar així respectar la vella masia utilitzant geometries que no l'desdibuixessin. El tractament de l'interior va evidenciar l'admiració per les cases tradicionals japoneses que tant podien utilitzar-se com un espai únic com compartimentar a voluntat en habitacions tancades i independents. Gairebé totes les divisions eren plegables i paradoxalment aquesta llibertat va conviure amb un tractament totalment rígid del mobiliari. Llits, taules i prestatgeries, totes elles d'obra, no es podien moure ni usar-se d'una altra manera a la prevista.Illa de Cases Puig i Cadafalch
Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca
Una línia d'alta tensió va obligar a definir una zona de protecció paral·lela a un dels carrers i va desplaçar el volum construït de manera que a partir d'aquesta restricció es va organitzar un generós espai semipúblic que es va tractar com avantsala dels dos importants accessos verticals als habitatges. La seva proximitat i obertura al carrer i la seva relació visual amb una gran avinguda que tenia davant li van donar una major amplitud i una millor connexió amb la ciutat. El projecte es pot veure com un esforç d'adaptació del model senzill de l'bloc a una complexa trama de ciutat mediterrània en la qual les cantonades són fonamentals. La relació entre els components, els petits gestos en les testeres i algun canvi en l'amplada dels blocs van permetre que la construcció contribuís a definir els carrers circumdants, que no eren ortogonals entre si. Era una obra que continuava amb la preocupació pel dimensionat generós i digne dels accessos comuns i en la qual apareixien per primera vegada les ganes per oferir la màxima llibertat en l'ús dels habitatges, concebudes com a espais rectangulars en planta, lliures de qualsevol accident estructural o d'instal·lacions i amb uns buits en façana que no predeterminaven cap ús i els permetien tots.Casa Rognoni
Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca
Un solar de geometria difícil situat en una ciutat jardí convencional. Dues cases per a dos germans amb una zona de convidats independent i comú a totes dues. El planejament havia previst una ampliació del carrer que va obligar a l'edifici a arraconar-se a la cantonada sud del solar i va condicionar absolutament la forma triangular de la planta que va acabar coincidint pràcticament amb l'única superfície on es podia construir. En aquest projecte les estretes franges d'obligada separació amb els veïns també es van destinar com a aparcament de cotxes i accés de vianants als habitatges, que es van obrir cap al jardí privat situat inevitablement a nord. Uns patis i unes claraboies van buscar el sol i la llum de sud.Premi FAD
Guardonat / Premiat. Categoria: ArquitecturaCasa RognoniHabitatges Jaume Mimó i Llobet 14-16
Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca
El projecte recull l’experiència dels apartaments projectats anteriorment al carrer Mozart de Sant Cugat. Cada apartament s’estructura al voltant d’un espai central que permet utilitzar-lo virtualment com un espai únic o bé com un conjunt d’estances independents. En aquest cas, el conjunt s’organitza en dos blocs que deixen un espai semipúblic central, de manera que el bloc que dóna la façana al carrer segueix la corba de l’alineació, per tal de restituir una certa dimensió urbana. A més, la possibilitat de construir a una major alçària permet disposar uns estudis a la darrera planta. Des de la planta baixa s’accedeix als apartaments, i des d’una galeria metàl·lica s’accedeix als estudis. Això permet experimentar l’espai central des de tots els nivells. A la banda exterior de tots dos blocs queden uns jardins privats vinculats als apartaments. Els estudis disposen d’una terrassa pròpia de dimensions folgades, que permet que sigui utilitzada com un jardí.Restaurant La Balsa
Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca
Una magnífica bassa de regadiu es va convertir en restaurant i el projecte va procurar no alterar-la i ressaltar l'antic dipòsit. El nou accés, les cuines, les dependències auxiliars i un petit apartament al voltant d'un pati, es van situar on abans estava l'aigua. A sobre i deixant unes generoses terrasses perimetrals es va construir un pavelló exempt a la manera de tants xiringuitos de platja. La seva construcció lleugera i de fusta volia ser el contrapunt a la construcció pesada i de maçoneria que l'envoltava.Casa al Club de Golf Costa Brava
Studio PER, Oscar Tusquets Blanca
La urbanització d'aquest club de golf era poc habitual en el nostre país. El tamany dels solars era acceptable. La gespa dels "carrers" del camp s'estenia sense interrupció pels jardins sense estacades dels xalets veïns. Vam decidir seguir els suggeriments que aquest entorn insòlit aportava. Al jardí continuava la gespa del golf. Plantaríem més alzines i pins com els que cobreixen les muntanyes veïnes. Només hi introduiríem una fila regular d'arbres de fulla caduca enfront de la façana de sol, dos pollancres i algunes flors als patis triangulars, i dos llorers magnifics per donar una mica d'intimitat a l'entrada. Una glorieta al límit del solar, lligada al mur de contenció, seria coberta amb una glicínia. La casa i la piscina, amb el seu annex, serien com una sèrie de rectangles simples de construcció tradicional. La manera de maclar aquests elements ens permetria adaptar-nos al terreny i crear uns espais oberts protegits del vent i de les vistes del carrer. Els materials emprats són: murs de càrrega de doble paret de 15 cms. de maó vist pintat de blanc a I'exterior i a I'interior; cercol de formigó vist formant jàsseres; rajola manual sense pintar en les pilastres exteriors; paviment interior de ceràmica vidriada; paviment exterior de pedra irregular de Banyoles; escales exteriors del mateix material; escales interiors en fusta de freixe; fusteria exterior amb corredores d'alumini; fusteria interior de fusta; coberta inclinada de bigues pretensades; cel ras encadellat de fusta de Flandes; teules arabs antigues; volada formada per plaques de formigó; claraboies amb teula de vidre a I'exterior i vidre opali a l'interior, amb il.luminació artificial entre ambdues.Premi FAD
Guardonat / Premiat (ex-aequo). Categoria: ArquitecturaRestaurant La BalsaApartaments Mozart-Fortuny
Studio PER, Lluís Clotet i Ballús, Oscar Tusquets Blanca
Ni la dimensió escassa de la parcel·la, ni la seva excessiva pendent, ni la seva geometria en planta, ni el nombre d'apartaments que es podien i per tant s'havien de construir van permetre trobar la més mínima escletxa per on millorar la implantació volumètrica que el redactor de les ordenances havia decidit. El projecte només va trobar la llibertat de pintar-ho tot d'un verd camuflatge per procurar que tot allò passés el més desapercebut possible enmig d'aquell paisatge en el qual apareixien discretes i entranyables torres d'estiueig de mitjans del segle passat. L'esforç es va concentrar en l'organització interior. Es va decidir que cada apartament, encara que només tingués 90 m2, es desenvolupés en vertical perquè tots poguessin gaudir del contacte directe amb el jardí. Eren habitatges d'una sola paret, un sistema constructiu elemental que l'obra va intentar explicar clarament, que es van organitzar a partir d'un buit central, cobert i il·luminat zenitalment. En un lateral estava situada l'escala que en els seus replans donava accés a una sèrie d'estades totes de la mateixa dimensió i separades del buit mitjançant unes portes plegables. Les llums i les ventilacions creuades, el joc de les múltiples compartimentacions possibles i els buits de façana que no volien afavorir usos predeterminats, van donar una gran llibertat a aquells petits interiors. Els usuaris van respondre amb una enorme imaginació al que l'edifici els oferia i les maneres diferents i imprevistes de com es van viure aquells 12 apartaments iguals haguessin merescut un estudi documentat. Uns anys després d'inaugurats i en un solar confrontant es van construir unes dependències auxiliars i una piscina comunitària. Una paret es va convertir en l'element que va organitzar l'ampliació al separar radicalment el món dels trasters tractats a la manera dels apartaments veïns, del món brillant i lluminós de les rajoles i de l'aigua. De la sèrie ordenada de portes que donaven a la piscina, una donava accés als vestuaris, altres eren falses, una altra era un mirall que simulava un buit i una última comunicava una altra vegada a l'exterior, a un pati d'un dels apartaments.Coberta de Vidre del Restaurant Azulete
Pepe Cortés, Ignacio Paricio i Ansuategui, Oscar Tusquets Blanca
Un bell xalet modernista a la part alta de la ciutat. Al jardí, sota els arbres, menjava la gent durant l'estiu. La decisió clau va ser desaconsellar l'alteració de l'interior del xalet per ubicar-hi el menjador. Recomanem deixar les taules on eren i cobrir-les amb un paraigua de vidre. A l'interior del xalet, respectant les habitacions de l'antic habitatge, es va ubicar el bar i un menjador privat. Sempre es van decorar parets com a jardins i sostres com a firmaments. En aquest menjador-hivernacle aconseguim arbres vius a les parets, i al sostre... un cel real. Azulete va ser enderrocat en contra de la decidida opinió de l'arquitecte; una rèplica s'ha construït a l'Hotel Miramar.Premi FAD
Guardonat / Premiat. Categoria: InteriorismeCoberta de Vidre del Restaurant AzuletePremi Ciutat de Barcelona
Guardonat / Premiat. Categoria: Restauració de FaçanesRestauració de la Façana i Remodelació de la Planta Baixa de la Casa Lleó MoreraPremi FAD
Guardonat / Premiat (ex-aequo). Categoria: Arquitectura - Reformes i RehabilitacionsReforma i Ampliació del Palau de la Música CatalanaReforma i Ampliació del Palau de la Música Catalana
Carles Díaz Gómez, Oscar Tusquets Blanca
El nostre treball va consistir a rehabilitar, modernitzar i ampliar aquesta joia universal d'arquitectura Art Nouveau: l'auditori aixecat el 1906 per Domènech i Montaner i que des d'aleshores no ha deixat de funcionar amb aquesta finalitat. En la primera fase, que es va perllongar durant bastants anys, vam restaurar parts molt danyades del vell edifici i el vam dotar de serveis sanitaris, d'accessibilitat, de seguretat i de confort imprevisibles cent anys enrere. Però l'aportació més significativa va ser aprofitar part del solar de l'església inacabada veïna per obrir el possible el pati, fins llavors sempre ocult i sorprenentment resolt per Domènech amb una riquesa similar a la de les façanes principals i aconseguir, així, un nou accés al Palau. En l'ampliació situada al costat del escenari vam col·locar serveis per als artistes: sala d'assajos, vestuaris, camerinos, biblioteca...EU Mies Award
NominatCaves ChandonVilla Andrea
Mi casa y mi estudio situados en la parte alta de la ciudad. Un sencillo cubo de tres plantas. Mi vivienda se ubica en la planta baja en contacto directo con el jardín. La primera y segunda plantas albergan nuestro estudio que gira en torno a un vacío de doble altura. La distribución de la planta baja es sencilla y muy simétrica; un homenaje a Andrea Paladio. En su centro, el gran salón-estudio. Frente a la casa y de su mismo tamaño, un auténtico “Hortus conclusus”.Jardins de la Villa Andrea
Bet Figueras, Oscar Tusquets Blanca
...davant la casa i de la mateixa mida, un autèntic “Hortus conclusus”: Fruiters, plantes aromàtiques, rosers, verdures… a banda i banda d'un safareig negre on a més ens banyem. El terra d´aquest interior a l'aire lliure és albero sevillà. Al voltant de l'hort i de la casa un jardí d'arbres de fulla perenne amb un terra de granit disgregat rosa, ni un pam de gespa.Casa del Laberint
Una mansió situada a la part alta del Maresme, la bella zona costanera situada al nord de Barcelona. Rehabilitar una edificació d'interès relatiu però situada en el millor lloc del terreny i amb vestigis del segle XIV i successives reformes que van culminar en una reestructuració de principis del segle XX. Dissenyar la reforma de la mansió i de les zones adjacents: garatge, terrasses, piscines i casa de convidats. Un bellíssim i ampli terreny en pendent cap al mar, un bosc d'arbres mediterranis, on poder crear un jardí fascinant. Un client arriscat i amb mitjans econòmics que ens va lliurar tota la seva confiança. Un grup d'amics, professionals de l'arquitectura i de diverses artesanies, units per crear una obra realment singular.Segona Ampliació del Palau de la Música Catalana - Petit Palau
Carles Díaz Gómez, Oscar Tusquets Blanca
Deu anys més tard de la primera intervenció es va aconseguir el trasllat total de l'església veïna que va possibilitar la nostra aportació més transcendental al monument: atorgar una nova façana del Palau obrint totalment a la nova plaça el riquíssim pati lateral de Domènech. Ell va somiar amb un edifici exempt i nosaltres, un segle més tard, vam fer realitat el seu somni. Així com a la cara Nord de la plaça havíem aixecat un edifici per als músics (camerinos, biblioteca ...), a la cara Sud aixequem un per al públic i l'escola de música. I sota la nova plaça una sala per a 540 espectadors dotada de noves tecnologies que tant necessitava Palau.EU Mies Award
NominatSegona Ampliació del Palau de la Música Catalana - Petit PalauArxiu (103)
-
Dibuix
Perspectiva de l'exterior del conjunt dels Apartaments Solitari 2.
Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de l'interior de la Casa Gil Sala.
Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de l'interior de la Casa Gil Sala.
Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de l'exterior del Belvedere Georgina.
Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Esbós de la passera de connexió dels Habitatges Jaume Mimó i Llobet.
© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva interior de l'estar de la Casa Regàs
© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de l'interior de l'agència Viatges Aerojet Express.
Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Esbós de la passera de connexió dels Habitatges Jaume Mimó i Llobet.
© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de l'interior del Belvedere Georgina.
Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Esbós de la façana de l'agència Viatges Aerojet Express.
Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Secció longitudinal de la Reforma i Ampliació del Palau de la Música Catalana.
© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Alçat de la façana posterior de la Reforma i Ampliació del Palau de la Música Catalana.
© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Secció transversal de la Reforma i Ampliació del Palau de la Música Catalana.
© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva interior de l'estar de la Casa Regàs
© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Esbós de la passera de connexió dels Habitatges Jaume Mimó i Llobet.
© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva interior de l'estar de la Casa Regàs
© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de l'exterior del Belvedere Georgina.
Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de l'interior de l'agència Viatges Aerojet Express.
Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de l'interior de l'Agència de viatges marítims Unión Lloyd..
Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Esbós de l'interior de l'Agència de viatges marítims Unión Lloyd.
© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de l'interior de l'Agència de viatges marítims Unión Lloyd.
© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de l'interior de l'Agència de viatges marítims Unión Lloyd..
Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de l'interior de l'Exposició 'ÒRIM, otro' de Joan Miró al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).
© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de l'exterior de l'Exposició 'ÒRIM, otro' de Joan Miró al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).
© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Cartell de l'Exposició 'ÒRIM, otro' de Joan Miró al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).
-
Dibuix
Perspectiva de l'interior de l'Exposició 'ÒRIM, otro' de Joan Miró al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC).
Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Ancla Roja.
© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Ancla Roja.
© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Ancla Roja.
© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Ancla Roja.
© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Ancla Roja.
© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Diagrama del volum i estructura del Restaurant La Balsa.
© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Secció i plànol de fusteries del Restaurant La Balsa.
© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Secció de detall del Restaurant La Balsa.
© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Planta i secció la planta soterrani del Restaurant La Balsa.
© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Planta general del Restaurant La Balsa.
© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de l'interior del Bar i Sales Annexes del Col·legi Major Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat.
Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de l'entrada de les Oficines Ibars.
© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de l'interior del Bar i Sales Annexes del Col·legi Major Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat.
Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de l'interior de la Botiga Sonor.
© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de l'interior de la Botiga Sonor.
© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de l'interior de les Oficines Ibars.
© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de l'interior de les Oficines Ibars.
© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de l'interior del Bar i Sales Annexes del Col·legi Major Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat.
Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de l'interior de la Botiga Sonor.
© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de l'interior del Bar i Sales Annexes del Col·legi Major Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat.
Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de l'accés de les Oficines Ibars.
© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Planta conceptual prèvia de la Botiga Sonor
© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de l'interior de les Oficines Ibars.
© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de detall de la barra del Bar del Col·legi Major Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat.
Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de l'interior de la Botiga Sonor.
© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de l'interior de les Oficines Ibars.
© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de l'interior del Bar i Sales Annexes del Col·legi Major Sant Raimon de Penyafort i Nostra Senyora de Montserrat.
Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de l'interior de la Botiga Sonor.
© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de l'exterior de la Casa Rognoni.
Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de l'exterior de la Casa Rognoni.
Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de l'interior de la Casa Rognoni.
Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de l'interior de la Casa Rognoni.
Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de l'interior de la Casa Rognoni.
Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de l'interior de la Casa Rognoni.
Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Axonometria de l'interior de la Casa Penina.
© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de l'exterior de la Casa Penina.
© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Axonometria d'estudi de l'exterior de la Casa Penina.
© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Alçat de l'exterior de la Casa Penina.
© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva del nucli de comunicacions de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch.
Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de l'accés del carrer de la Casa Penina.
© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Planta d'estudi de la Casa Penina.
© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de l'interior de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch.
Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva general de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch
© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de l'interior de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch.
Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de la façana posterior de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch.
Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de l'exterior de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch.
Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de l'exterior de l'Illa de Cases Puig i Cadafalch.
Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de la façana posterior de la Casa Penina.
© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de l'exterior de la Casa Fullà.
© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva del vestíbul d'accés de la Casa Fullà.
© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de l'exterior de la Casa Fullà.
© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva del vestíbul d'accés de la Casa Fullà.
© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva del vestíbul d'accés de la Casa Fullà.
© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva del nucli de comunicació de la Casa Fullà.
© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de l'exterior de la Casa Fullà.
© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de l'accés de la Casa Fullà.
© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de l'interior dels Apartaments Mozart-Fortuny.
© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Mozart-Fortuny.
Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de l'interior dels Apartaments Mozart-Fortuny.
© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Mozart-Fortuny.
© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de l'exterior dels Apartaments Mozart-Fortuny.
© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Axonometria del conjunt dels Apartaments Mozart-Fortuny.
© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de l'interior dels Apartaments Mozart-Fortuny.
© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva seccionada de l'interior dels Apartaments Mozart-Fortuny.
© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva del conjunt dels Apartaments Mozart-Fortuny.
© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de l'exterior dels Apartaments 'El Colomer'.
Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Esbós de la façana dels Apartaments 'El Colomer'.
Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva seccionada de l'interior dels Apartaments 'El Colomer'.
© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Esbós del conjunt dels Apartaments 'El Colomer'.
© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva del conjunt dels Apartaments 'El Colomer'.
© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de l'exterior dels Apartaments 'El Colomer'.
© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de l'interior dels Apartaments 'El Colomer'.
© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de l'exterior dels Apartaments 'El Colomer'.
© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva del conjunt dels Apartaments 'El Colomer'.
© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Esbós del conjunt dels Apartaments 'El Colomer'.
© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva del conjunt dels Apartaments 'El Colomer'.
© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Perspectiva de l'exterior dels Apartaments 'El Colomer'.
© Fons Clotet, Tusquets, Paricio / Arxiu Històric del COAC
Audiovisual (5)
-
10:15
Giardinetto Sessions con Óscar Tusquets
-
31:54
Elogio a la Luz #6: Óscar Tusquets, "Dios lo ve"
-
1:18:44
Conferencia de Oscar Tusquets
-
3:44
Tusquets diu Clotet
-
16:02
Entrevista a Oscar Tusquets Blanca: "Ser bona persona és més divertit"
Bibliografia (104)
Societats
