Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
  • Casa Neeskens

    Josep Emili Hernández-Cros, Gabriel Mora i Gramunt

    Casa Neeskens

    La decisió inicial fou la de construir una casa revestida de pedra, ja que així ho exigien les ordenances de la zona, però intentant fugir del pintoresquisme habitual. Per tal d'aconseguir-ho s'adoptà una geometria molt precisa: el rectangle (per accentuar l'estereotomia de la pedra), que adopta la tipologia de l'impluvium en introduir un pati en diagonal cap al qual s'hi aboquen totes les parts representatives de l'habitatge.

    1975 - 1976

  • Escola Farigola

    Carmina Sanvisens Montón

    Escola Farigola

    L'edifici es situa en una illa força gran on hi trobem la majoria dels equipaments esportius del municipi de Seva. El solar es troba enclotat respecte el carrer i és pràcticament pla. L'escola s'organitza en planta baixa, construint un edifici en extensió que organitzi al mateix temps l'espai exterior dedicat a esports i jardins. Es composa de dos cossos: un quadrat més alt, amb un pati central que acull els espais comuns de l'escola, i l'altre, rectangular, allargassat i de menor alçada, que conté l'aulari, orientat al Sud. L'exterior de l'edifici relaciona materials típics de la zona amb el formigó vist. Tant en l'interior com en l'exterior, l'estructura és vista. S'ha pensat en tractar la llum de manera natural, aprofitant la directa a través de les finestres i balconades, i la indirecta, just per sota de la coberta, que il·lumina els espais per sobre, mitjançant unes peces de formigó prefabricat vidriades. Des de fora, l'escola sembla bastant tancada a l'exterior; des de dins, la llum queda molt controlada a sud i perforada al nord. Des del punt de vista funcional, les activitats queden diferenciades a partir de la forma de l'edifici. Contrasten les línies rectes de l'arquitectura amb la vegetació.

    1988 - 1993

  • Casa Big Sur

    Urban Resilience Thinking Design Studio, Rafael de Balanzó Joue

    Casa Big Sur

    Situada a l’altiplà del de la Masia del Montanyà (720 m d’alçada) que pertany al massís del Montseny caracteritzat per un clima Mediterrani d’alçada , la Casa BIG SUR està envoltada per un paisatge cobert d´alzinars , esquitxat de pins pinyoners; la natura segueix unes alineacions , direcció sud-est, pautades per les falles de les roques sedimentàries que composen el terreny. La idea del projecte es basa a potenciar les marques del paisatge envers l’arquitectura, revaloritzant l’expressió del lloc, creant una relació entre els espais interiors i exteriors i fent correspondre cada espai habitable amb un jardí ,amb una visió singular del projecte paisatgístic consistent en la interpretació diferenciada de cadascuna de les avingudes d'arbres. Un mur paral·lel , al llarg de la façana del carrer Collformic, permet la intimidat interior del jardí , deixant un espai natural del costat del carrer que protegeix del soroll i de la visió del cotxes i permet gaudir de les vistes sobre els cingles de Collsuspina. A partir de l´ estricta geometria de la casa amb una distribució longitudinal dirigida a Sud , es reflecteix el ritme variable del paisatge en la volumètrica de l'arquitectura amb una alternança de 3 mòduls pesants, verticals i tancats amb 3 mòduls buits, horitzontals i oberts emprats del text descrit per Sócrates evocant la forma de la seva casa imaginària. La concepció volumètrica de l’arquitectura basada en el contrast -pesant/lleuger- dels mòduls s'ha emfatitzat amb una intervenció artística amb dinàmica .L’expressió plàstica del moviment expressada en els plafons de tancament – amb colors molt lluminosos- dels volums lleugers , es materialitza mitjançant la instal·lació d’una escultura col·locada als ràfecs de les teulades costat sud i formada per lletres que composen el text d’un poema de l’autor Ramon Serrano . De la sombra del verso amordazado -el Brull midi, el Montseny enraçiné blue vert violet - el césped del sueño cubreix el fado on le soleil baña la mort del pi. El desplaçament de la seva pròpia ombra en la superfície dels plafons , a diferents alçades i inclinacions segons l’hora del dia i l’època de l’any, proporciona unes percepcions i sensacions visuals que varien i reflecteixen el paisatge que pateix el mateix procés cíclic evolutiu .L’espai vidrat central permet una transparència entre l’accés al nord i el jardí en la part sud. A la façana nord s’han pintat els plafons amb un negre profund, tenint en compte que en cap moment del dia reben llum directe del sol. Aquest interès per les constants del lloc i del temps , també es reflecteix en la construcció seguint una lògica conceptual del projecte. Tot el projecte està modulat en base als blocs d´ argila expandida 20cm x 30 cm x 50cm (ARLIBLOCK) amb acabat monocapa per l’impermeabilització i estuc de calç. S’aprofita l’ inèrcia tèrmica d’aquests murs continguts en l’espai central vidrat (protegit per un gran ràfec de 1,40 m ) per mantenir la casa a una temperatura agradable l’hivern.Els elements pesants caracteritzats pel nucli central massís i tancat de l’habitatge, està composat per un sol espai amb xemeneia, cuina, galeria oberta i hivernacle a planta baixa i amb un apartament-estudi a la planta primera amb galeria oberta en referència als àmbits de les masies. Aquest mòdul mínim bàsic permet desenvolupar totes les activitats necessàries de l’hivern sense necessitat d’utilitzar la resta de la casa composada per dos apartaments més i una piscina quan arriba la resta de la família els caps de setmana o l’estiu. L’escala serveix a l’estiu com a conducte de ventilació ascendent de tota la casa fins a la teulada plana ajardinada. Els espais lleugers constituïts per una estructura de bigues de fusta massisses de pi, i amb elements estructurals prefabricats amb aïllament per les façanes i cobertes ventilades amb pannells de fusta i ciment i teules planes respectivament. La façana sud vidrada i alta i la façana nord molt més baixa i cega per la protecció dels vents del Nord. El aprofitament dels recursos naturals existents com la recollida de l’ aigua, la col·locació de la piscina al sud en contacte amb l' edifici protegida del vent així com una preocupació per la vegetació i arbres autòctons a fi d’aconseguir un jardí natural.

    1996 - 1998

  • s. XX

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.