Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Mora-Sanvisens Arquitectes Associats

Memòria

MORA-SANVISENS, Arquitectes Associats és una societat d’arquitectura, rehabilitació, disseny i urbanisme, fundada l'any 1998 pels arquitectes Gabriel Mora i Carmina Sanvisens.

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Casa MS I

    Mora-Sanvisens Arquitectes Associats, Gabriel Mora i Gramunt, Carmina Sanvisens Montón

    La intervenció es desenvolupa en un edifici construït el 1917, situat en un dels pocs passatges per a vianants existents a la part alta de Barcelona. En aquest passatge s’intentà experimentar la compatibilitat del model anglès de ciutat jardí amb el tipus de casa adossada. D’aquesta arquitectura existent s’ha conservat la façana al carrer, sens dubte la millor referència testimonial de l’època de construcció. Quan es va iniciar la restauració, la casa es trobava en un estat ruïnós, conservant-se’n exclusivament la seva estructura essencial: façanes, parets de càrrega i l’escala de volta catalana. A partir d’aquests elements l’espai interior es va distribuir de nou. A la crugia central queda a una banda l’escala, de la que es canvien tots els seus acabats superficials, a l’altra banda la cuina i menjador-office que es ventila i il·lumina a través d’un petit pati interior i a la façana respectivament. A la zona que dóna al jardí s’ha suprimit l’antiga galeria adossada a façana. A través d’una vidriera correguda la sala d’estar i el menjador es perllonguen espaialment vers el jardí posterior fins el porxo que tanca la testera oposada. A la planta pis es situen els dormitoris. Al terrat es va reestructurar de nou el volum existent originàriament, traslladant-lo cap a la part nord per donar cabuda a una piscina i un solàrium a la part sud, i quedant l’espai posterior com a terrat auxiliar de servei.
  2. Estació de Metro L4: El Maresme-Fòrum

    Mora-Sanvisens Arquitectes Associats, Gabriel Mora i Gramunt, Carmina Sanvisens Montón

    Estació de Metro L4: El Maresme-Fòrum

    L'estació soterrada de metro Maresme Fòrum es construeix per accentuar l'arribada del transport públic al recinte del Fòrum de les Cultures 2004. Aquesta estació pertany al traçat de la línia L4, existent i en funcionament. L’obra s’executà a cel obert i amb grans dificultats constructives, ja que havia de ser compatible amb la circulació dels trens. El projecte inicial s'estructurava a partir de la seva secció i consistia en col·locar la galeria d'instal·lacions i ventilació sota les andanes, deixant lliure l'estructura que cobreix l'estació. Per raons econòmiques i de terminis d’obra es va realitzar un segon projecte que, tot i disminuir tant el cost de l’estructura com el temps de construcció, obligava a passar les ventilacions de l’estació pel sostre, emmascarant la claretat de la secció principal. Aquest canvi obligà a replantejar el disseny inicial, projectant un sostre intermig sobre les andanes pel pas d’instal·lacions (electricitat, ventilació, senyalització i telecomunicacions). Aquest sostre consisteix en unes estructures que suporten safates metàl·liques per servir de filtre i, alhora, de pantalla difusora de la il·luminació de les andanes deixant, en un segon pla, les instal·lacions de renovació d'aire. La decisió adequada del material, el disseny i les corresponents relacions es converteixen en la clau del projecte. L'estructura és de murs pantalla, amb l'andana coberta mitjançant grans bigues prefabricades de formigó postensat. Els sostres estan revestits amb cel-rasos de malla metàl·lica unint els espais de recepció (vestíbuls) i circulació (passadissos i andanes), aquesta malla contínua filtra la llum, amaga les instal·lacions i serveix de suport per a la senyalització. El revestiment dels murs pantalla en vestíbuls i passadissos són peces de granit de 20x100cm suportades amb elements metàl·lics. A les andanes les pantalles estructurals estan revestides per lloses prefabricades de formigó de 126 x 300 col·locades verticalment. Les zones on no es pot aplicar el mòdul de revestiment, com els espais destinats a ascensors i escales, són de xapa d’acer inoxidable. Els objectes funcionals -taquilles, papereres, senyalitzacions i ascensors- s'unifiquen utilitzant el vidre i l'acer inoxidable en el seu disseny. Els bancs de les andanes són peces de formigó prefabricat de 60x200cm recolzades sobre perfils de ferro. Tota l'estació està pensada per tal que els materials i el disseny dels espais tinguin la màxima durabilitat i seguretat, evitant la degradació i potenciant la mobilitat i accessibilitat de tots els tipus de passatgers.
  3. Casa MPS

    Mora-Sanvisens Arquitectes Associats, Gabriel Mora i Gramunt, Carmina Sanvisens Montón

    Casa MPS

    La casa es troba al Ros, una de les cales que conformen la gran badia de Cadaqués. Situada davant de mar, a primera filera, i aixecada respecte del passeig de la riba, just per no veure els cotxes i els vianants. Urbanísticament, encara que a prop del casc antic, té una qualificació d'edificació aïllada. La parcel·la és petita, d'uns 480m2, amb una orientació sud-oest. L'edificació és un volum compacte de geometria simple com moltes altres construccions de Cadaqués. A aquest volum se li afegeixen elements lleugers: pèrgoles, tendals, persianes, branes i emmarcats de finestres que protegeixen de la intensa llum i li donen la textura de les ombres. El volum de la casa és esglaonat per l'aplicació de l'ordenança municipal que obliga a retardar la planta pis, recolzant-se sobre unes plataformes o bancals que baixen cap al mar. La coberta està en contrapendent per a donar més alçada a la façana de mar que recull la pèrgola de la planta pis. En la primera plataforma hi ha la zona d'estar-menjador; en la segona, la piscina; i en l’ última, el jardí. Des de la planta primera es veu el conjunt de plans esglaonats que, juntament amb el mar, formen un patchwork de colors i materials diferents. La piscina es desplaça del centre de la parcel·la ocupant un espai lateral entre la casa i el carrer, distorsionant així la seva simetria frontal. L’accés es produeix pel carrer lateral. L'entrada principal s’obre amb una gran vidriera que mostra l'escala que vincula les plantes i dóna llum al soterrani. S'ha donat accés al mar a través d'un conjunt d'escales que van comunicant les plataformes i tenen continuïtat fins a la terrassa de la planta pis. La continuïtat entre l'interior i l'exterior en la façana principal és reafirmada per la unitat del terra amb una pedra caliça de color verd-grisós que es confon amb el mar. Les parets interiors perimetrals són de totxo pintat per tal de donar una textura similar a les construccions antigues de pedra encalada. L'altre material és la fusta de taulell marí amb què es revesteixen els interiors, les divisions, els mobles i els sostres que volen recordar el confort dels camarots dels vaixells.
  4. Casa PS

    Mora-Sanvisens Arquitectes Associats, Gabriel Mora i Gramunt, Carmina Sanvisens Montón

    Casa PS

    La casa projectada és un volum elemental prismàtic, de dues plantes, amb coberta a dues aigües, empotrat a la pendent del terreny i orientat a sud i a les vistes. Degut a la seva llargària es divideix en dos cossos sota la mateixa coberta, separats per un porxo on es situa l'entrada, en planta baixa. A la planta pis es converteix en una galeria de distribució cap a la zona de dormitoris dels fills o la sala d’estar i apartament dels pares. Aquesta galeria fa, a la vegada, de vestíbul i zona de relax. La casa es construeix amb materials de la zona seguint les estrictes ordenances municipals. La coberta és de teula àrab i les parets de pedra seca i fusta. L'estructura de la casa és, en planta baixa, de pilars i llosa de formigó vist i, en la planta pis, de pilars i coberta d’encavallades, ambdós de fusta, que es converteixen en protagonistes espaials de l'interior de l'habitatge.
  5. Ampliació i Reforma de l'Escola Caritat Serinyana

    Mora-Sanvisens Arquitectes Associats, Gabriel Mora i Gramunt, Carmina Sanvisens Montón

    Ampliació i Reforma de l'Escola Caritat Serinyana

    Entrant a Cadaqués, a la riba esquerra i fent front a la vila Vella, es troba l’Escola Caritat Serinyana, edifici construït el 1924 d’estil clàssic d’influència francesa. Cap als anys 80 es realitza una reeixida ampliació amb el nou ordre arquitectònic; una franja blanca allargada. L’última operació consisteix en la segona i definitiva ampliació de l’escola Primària i la nova creació de l’Institut de Secundaria amb els corresponents espais comuns; menjador, sala polivalent, vestidors, administració, etc. i també la ubicació de tres pistes esportives. Aquest conjunt escolar actual representa un augment de superfície important, de més de 4.200m2, un fort impacte per la imatge fragmentada de petit gra que caracteritza la morfologia constructiva de la vila. La nova proposa són unes edificacions lineals i esglaonades en tres nivells amb un llenguatge neutre, emprant la pedra, extreta de la mateixa obra, evocant les “bancades o travesses” agrícoles, característiques del paisatge de Cadaqués que s’adapten perfectament a la topografia del terreny i es mimetitzen amb ell. L’edifici lineal resultant té una longitud de 150m i el conformen exclusivament els espais de les aules, que s’agrupen de dos en dos formant a la vegada una estructura fragmentada que ressalta l’abstracció geomètrica, evitant la monotonia. Sobre els tres nivells i ha amb contacte amb el terreny rocós es situen les pistes esportives separades per les edificacions que contenen els serveis comuns. Les edificacions són d’estructura de formigó deixat vist i els tancaments de pedra extreta de la mateixa obra i executada en sec com es feia antigament. El resultat és un gran conjunt d’edificis que respecten la memòria i harmonitzen amb el lloc; edificis negres que fan un esforç per trobar la mida adequada, per desaparèixer educadament davant de l’esclat blanc de Cadaqués.
  6. Casa Vehí

    Mora-Sanvisens Arquitectes Associats, Gabriel Mora i Gramunt, Carmina Sanvisens Montón

    Casa Vehí

    En el paratge de s'Alqueria, a Cadaqués, les ordenances són tan restrictives que condicionen tot tipus d'arquitectura. Les edificacions tan sols poden tenir una planta, la coberta ha d'ésser inclinada i amb teula i les parets han d’estar revestides o construïdes en pedra local. Aquestes mesures, que en principi s'estableixen per garantir l'èxit de la integració de les edificacions en el paisatge, no aconsegueixen el seu propòsit, perquè la qualitat arquitectònica, que és el que domina, es independent d’aquestes tres condicions establertes. L’habitatge projectat s’adapta a aquestes mesures proposant tres volums coberts amb una sola pendent, formant dos d'ells una ‘L’ orientada a sud, oberta a les vistes de la cala de s'Alqueria i protegida del vent de tramuntana que bufa del nord. Aquests tres volums recullen un seguit de tres espais: un d'entrada a l'habitatge, on es converteix en porxo pels vehicles; el segon, obert a sud, abraça unes plataformes a diferents nivells a les que s’inclou la piscina; i el tercer, a un nivell més baix, es l'entrada als serveis i al garatge soterrat.
  7. Estació de Metro L9-L10: La Sagrera

    Mora-Sanvisens Arquitectes Associats, Gabriel Mora i Gramunt, Carmina Sanvisens Montón

    Estació de Metro L9-L10: La Sagrera

    La Generalitat de Catalunya actualment està portant a terme les obres d'infraestructura del túnel i estacions de la nova línia de Metro L9-L10. Per encàrrec de GISA es redacta el projecte de condicionament interior i accessos de l'estació de La Sagrera L9-L10. La intervenció es centra en el projecte d'instal·lacions pròpies de les estacions i el tractament dels interiors en relació a tancaments i divisòries, paviments, revestiments, cel rasos, disseny dels elements de l’andana i previsió de la ubicació dels elements d’equipament de peatge i venda i de senyalització segons prescripcions del projecte específic per a L4 i, temporalment L9. La característica principal d'aquesta estació és la profunditat a la que està l'andana respecte els punts d'accés (aprox. 37m). Aquesta condició ha estat la que ha definit la geometria, tant de l'estació com de la forma d’accedir a l'andana. L'accés es realitza des del vestíbul principal de la L5, per tant l'àmbit del projecte comença directament a l'interior de l'estació. Els paraments verticals laterals de les diferents plantes es revesteixen amb panells retro il·luminats i acer inoxidable, en canvi la paret frontal respecte a les escales mecàniques que donen accés a les andanes es reserva per una composició de panells de Trespa de diferents colors de l'artista Pere Bellès. El cel ras del vestíbul principal es projecta d’un entramat quadriculat de perfils metàl·lics i relliga que diferencia aquesta planta de la resta amb cel ras de plafons d’acer inoxidable prefabricats. Les andanes es revesteixen amb panells de Trespa prefabricats disposats a manera d'escates.

Autors