Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors of the COAC Digital Archive

credits

About us

Architects' Association of Catalonia:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Design & Development:

Nubilum Edittio

In Pictures

  • Antoni Pujol i Sevil

Memory

Arquitecte. Titulat el 1927. Arquitecte Municipal de Cambrils, president-delegat del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya a Tarragona. Entre les seves obres trobem la Casa de la Punxa, la Universitat Laboral, i l’Hotel Imperial Tarraco

Source: Arxiu Històric del COAC

Works

On the Map

Constellation

Cronology

  1. Casa Joan Escorsa

    Antoni Pujol i Sevil

  2. Ideal Cinema

    Antoni Pujol i Sevil

  3. Casa Serres

    Antoni Pujol i Sevil

  4. Casa Francesc Vila

    Antoni Pujol i Sevil

  5. Pòsit de Pescadors

    Antoni Pujol i Sevil

  6. Casa d'Antònia Sancho Trill

    Antoni Pujol i Sevil

  7. Casa Josep Antoni Martorell

    Antoni Pujol i Sevil

  8. Casa Castelló

    Antoni Pujol i Sevil

  9. Edifici Gravina

    Antoni Pujol i Sevil

  10. Edifici Firmo

    Antoni Pujol i Sevil

  11. Farmacia Sanromà

    Antoni Pujol i Sevil

  12. Cinema Teatre Tarragona

    Antoni Pujol i Sevil

  13. Xalet Bonet Amigó

    Antoni Pujol i Sevil

  14. Casa Raimunda Bergada Felip

    Antoni Pujol i Sevil

  15. Hotel Continental

    Antoni Pujol i Sevil

  16. Laboral University of Tarragona

    Josep Maria Monravà i López, Luis Peral Buesa, Antoni Pujol i Sevil, Manuel Sierra Nava, Antonio de la Vega Martínez

    Laboral University of Tarragona

    El projecte de les universitats laborals respon a la iniciativa de l’aleshores ministre de Treball, José Antonio Girón de Velasco, per tal de “formar, a més d’obrers tècnicament millors, homes de cap a peus, capacitats per a totes les conteses de la intel·ligència, ensinistrats per a les batalles de l’esperit...”. La primera que es va fer fou la de Gijón, i tot seguit es varen construir les de Sevilla i Tarragona. Per a aquesta darrera es van escollir dues finques anomenades mas de la Pineda i mas de Palau, que sumaven un total de 150 hectàrees situades a tres quilòmetres de Tarragona. La construcció resultant és el fruit de l’evolució de tres propostes, que parteixen d’una clara separació de les funcions en una organització general que recorda un enclavament urbà. La versió definitiva queda diferenciada en tres parts, que van anar a càrrec de cadascun dels arquitectes autors: els dormitoris i el menjador —units per galeries subterrànies—, les aules i els tallers. Aquesta disposició per parts clarament separades obeeix a la intenció d’estendre el conjunt i obligar els estudiants a recórrer certes distàncies entre les seves activitats, igual que en un emplaçament urbà.
  17. Ampliació de l'Església i Convent dels Pares Carmelites

    Antoni Pujol i Sevil

  18. Ciutat de Repòs i de Vacances La Residencial

    Josep Maria Monravà i López, Antoni Pujol i Sevil

    El propio nombre del proyecto pone de manifiesto su relación con el ideario GATCPAC y la asunción de las líneas maestras del Pla Macià aplicadas a Tarragona. Cabe recordar que Monravà había sido socio del GATCPAC durante la Segunda República y que después de la guerra civil construyó una Casa Bloc (1940-1945) en Tarragona. Siguiendo el modelo urbanístico de la Carta de Atenas, este proyecto constituye una verdadera ciudad jardín para el descanso de los trabajadores y sus familias en las afueras de la ciudad. Este proyecto se encuentra situado en primera línea de mar y se divide en tres zonas, a causa de las infraestructuras que la atraviesan: la carretera N-340 y la vía del tren. La zona más elevada y alejada del mar es la residencial. La zona intermedia es la deportiva, que se encuentra situada entre la carretera y la vía de tren. Finalmente se encuentra la zona marítima, junto a la playa. Cabe destacar que todo el proyecto se construyó de una sola vez, lo que ha permitido que esté dotado de una cierta unidad arquitectónica y constructiva. Aquí se rodó la película "La familia y uno más", que explica los avatares de una familia que ha seguido creciendo hasta los dieciséis hijos.
  19. Habitatges Rambla Nova 7

    Lluis Maria Albín i Solé, Antoni Pujol i Sevil

  20. Segona Fase del Col·legi La Salle de Tarragona

    Antoni Pujol i Sevil

  21. Hotel Imperial Tarraco

    Josep Maria Monravà i López, Antoni Pujol i Sevil

  22. Plaça de Mossèn Cinto Verdaguer

    Lluis Maria Albín i Solé, Josep Maria Monravà i López, Antoni Pujol i Sevil

  23. Edifici d'Habitatges per a la Caixa de Pensions a Tarragona

    Josep Maria Monravà i López, Antoni Pujol i Sevil

  24. Edifici Horòscop

    Josep Maria Monravà i López, Antoni Pujol i Sevil

  25. Edifici Mixt Colom

    Antoni Pujol i Sevil

Bibliography