Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

Memòria

Arquitecte. Titulat el 1927. Arquitecte Municipal de Cambrils, president-delegat del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya a Tarragona. Entre les seves obres trobem la Casa de la Punxa, la Universitat Laboral, i l’Hotel Imperial Tarraco

Font: Arxiu Històric del COAC

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Casa Joan Escorsa

    Antoni Pujol i Sevil

  2. Ideal Cinema

    Antoni Pujol i Sevil

  3. Casa Serres

    Antoni Pujol i Sevil

  4. Casa Francesc Vila

    Antoni Pujol i Sevil

  5. Pòsit de Pescadors

    Antoni Pujol i Sevil

  6. Casa d'Antònia Sancho Trill

    Antoni Pujol i Sevil

  7. Casa Josep Antoni Martorell

    Antoni Pujol i Sevil

  8. Casa Castelló

    Antoni Pujol i Sevil

  9. Edifici Gravina

    Antoni Pujol i Sevil

  10. Edifici Firmo

    Antoni Pujol i Sevil

  11. Farmacia Sanromà

    Antoni Pujol i Sevil

  12. Cinema Teatre Tarragona

    Antoni Pujol i Sevil

  13. Xalet Bonet Amigó

    Antoni Pujol i Sevil

  14. Casa Raimunda Bergada Felip

    Antoni Pujol i Sevil

  15. Hotel Continental

    Antoni Pujol i Sevil

  16. Universitat Laboral de Tarragona

    Josep Maria Monravà i López, Luis Peral Buesa, Antoni Pujol i Sevil, Manuel Sierra Nava, Antonio de la Vega Martínez

    Universitat Laboral de Tarragona

    El projecte de les universitats laborals respon a la iniciativa de l’aleshores ministre de Treball, José Antonio Girón de Velasco, per tal de “formar, a més d’obrers tècnicament millors, homes de cap a peus, capacitats per a totes les conteses de la intel·ligència, ensinistrats per a les batalles de l’esperit...”. La primera que es va fer fou la de Gijón, i tot seguit es varen construir les de Sevilla i Tarragona. Per a aquesta darrera es van escollir dues finques anomenades mas de la Pineda i mas de Palau, que sumaven un total de 150 hectàrees situades a tres quilòmetres de Tarragona. La construcció resultant és el fruit de l’evolució de tres propostes, que parteixen d’una clara separació de les funcions en una organització general que recorda un enclavament urbà. La versió definitiva queda diferenciada en tres parts, que van anar a càrrec de cadascun dels arquitectes autors: els dormitoris i el menjador —units per galeries subterrànies—, les aules i els tallers. Aquesta disposició per parts clarament separades obeeix a la intenció d’estendre el conjunt i obligar els estudiants a recórrer certes distàncies entre les seves activitats, igual que en un emplaçament urbà.
  17. Ampliació de l'Església i Convent dels Pares Carmelites

    Antoni Pujol i Sevil

  18. Ciutat de Repòs i de Vacances La Residencial

    Josep Maria Monravà i López, Antoni Pujol i Sevil

    El propio nombre del proyecto pone de manifiesto su relación con el ideario GATCPAC y la asunción de las líneas maestras del Pla Macià aplicadas a Tarragona. Cabe recordar que Monravà había sido socio del GATCPAC durante la Segunda República y que después de la guerra civil construyó una Casa Bloc (1940-1945) en Tarragona. Siguiendo el modelo urbanístico de la Carta de Atenas, este proyecto constituye una verdadera ciudad jardín para el descanso de los trabajadores y sus familias en las afueras de la ciudad. Este proyecto se encuentra situado en primera línea de mar y se divide en tres zonas, a causa de las infraestructuras que la atraviesan: la carretera N-340 y la vía del tren. La zona más elevada y alejada del mar es la residencial. La zona intermedia es la deportiva, que se encuentra situada entre la carretera y la vía de tren. Finalmente se encuentra la zona marítima, junto a la playa. Cabe destacar que todo el proyecto se construyó de una sola vez, lo que ha permitido que esté dotado de una cierta unidad arquitectónica y constructiva. Aquí se rodó la película "La familia y uno más", que explica los avatares de una familia que ha seguido creciendo hasta los dieciséis hijos.
  19. Habitatges Rambla Nova 7

    Lluis Maria Albín i Solé, Antoni Pujol i Sevil

  20. Segona Fase del Col·legi La Salle de Tarragona

    Antoni Pujol i Sevil

  21. Hotel Imperial Tarraco

    Josep Maria Monravà i López, Antoni Pujol i Sevil

  22. Plaça de Mossèn Cinto Verdaguer

    Lluis Maria Albín i Solé, Josep Maria Monravà i López, Antoni Pujol i Sevil

  23. Edifici d'Habitatges per a la Caixa de Pensions a Tarragona

    Josep Maria Monravà i López, Antoni Pujol i Sevil

  24. Edifici Horòscop

    Josep Maria Monravà i López, Antoni Pujol i Sevil

  25. Edifici Mixt Colom

    Antoni Pujol i Sevil

Bibliografia