Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors of the COAC Digital Archive

credits

About us

Architects' Association of Catalonia:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Design & Development:

Nubilum Edittio

Works

On the Map

Constellation

Cronology

  1. Bloc d'Habitatges Blanc

    Frederic Cabré i Segarra, Àlex Sibils i Ensesa

    Bloc d'Habitatges Blanc

    Bloc d’oficines i habitatges d’alta qualitat, emprès per un industrial aliè a la construcció. S’hi pot destacar el pati cilíndric que ventila l’angle agut de l’illa, la volumetria del front d’edifici, que tracta les alçades establertes en cada carrer tot mantenint un equilibri axial respecte al xamfrà, la planitud del volum general, de pedra artificial i amb finestram industrial, i finalment, i amb un resultat potser feble envers l’evident ambició, una volumetria i uns materials fortament expressius a la cantonada, evocant patrons eclèctics vuitcentistes d’altres eixamples.
  2. Reforma de les Sales Municipals

    Josep Maria Birulés i Bertran, Frederic Cabré i Segarra, Pià Romans de Fonsdeviela

  3. Museu d'Història dels Jueus

    BCR Arquitectes, Josep Maria Birulés i Bertran, Frederic Cabré i Segarra, Pià Romans de Fonsdeviela

    Museu d'Història dels Jueus

    Els edificis arribats a mitjan s. xx són recomposicions renaixentistes de diverses finques medievals i daten de després del 1492. Els trets de la casa Cella Canet —finestres de façana (parcialment desfigurades), portalada i arcs carpanells del pati inferior, dimensió de les sales—, situada al núm. 8, no modificaren gaire alguns espais de les plantes inferiors, en què es conserven elements estructurals i rituals indicatius de la presència de la comunitat jueva a la ciutat (994-1492). L’adquisició pública de l’edifici, forçada per la fallida d’un projecte de centre cultural privat, dugué progressivament a la formulació d’un discurs museístic sobre la trajectòria del món jueu en la societat catalana, amb intel·lectuals gironins de la talla de Moisès ben Nahman. La intervenció contemporània, inacabada el 2008, implanta petits apartaments universitaris a les plantes superiors, clarifica les circulacions per al nou ús i tracta de conservar les seqüències de ple i buit, de llum i penombra, en la relació amb els patis interns, així com les textures originals, amb independència de llur interès arquitectònic específic. Entre altres finques del carrer de la Força que ja es ressenyen, convé destacar la del núm. 19, amb un excepcional conjunt plateresc al jardí; la casa Girbal, al núm. 22, pel seu pati; la casa Manresa o Boschmonar, situada al solar de la segona sinagoga, al núm. 23, per la torre de fortificació que s’hi conserva íntegrament; i al núm. 25, la casa Santamaria, dels s. xviii -xix, amb interiors i mobiliari notables.
  4. Diví-Baena House

    BCR Arquitectes, Josep Maria Birulés i Bertran, Frederic Cabré i Segarra, Pià Romans de Fonsdeviela

    Diví-Baena House

    En una parcel·la de grans dimensions i orientada al nord s’havia de desenvolupar un programa domèstic igualment ampli. La posició de la casa ve determinada per l’orientació i el pendent, que fan col·locar la casa al fons del jardí, contenint les terres. La casa es fa ressò de les bones vistes cap al nord a través d’un porxo de doble orientació, connectat alhora amb el jardí i la sala d’estar. La distribució de la planta baixa reflecteix la voluntat de definir uns cossos diàfans acuradament articulats per mitjà de la geometria. La sala d’estar queda definida amb independència, com un espai quadrat maclat diagonalment a la traça ortogonal de la resta de la casa. Si bé la implantació general forma una L en una cantonada de la parcel·la, el plantejament es desdiu del llegat tipològic de l’habitatge domèstic i proposa un encaix de les diverses estances que parteix d’una lectura genuïna de les condicions específiques del lloc.
  5. Reforma de la Casa Desvalls

    Frederic Cabré i Segarra, Pià Romans de Fonsdeviela

    Reforma de la Casa Desvalls

    Obra de foment empresa per una societat paramunicipal sobre un edifici deteriorat i sotmès a especulació. L’obra s’expressa de manera quasi imperceptible al carrer de la Força i, en canvi, desclou un espai completament renovat dins la massa edificatòria. El programa, de deu habitatges, s’arrenglera sobre cada façana segons les crugies ja existents i s’organitza amb un nou gran celobert que facilita llum i circulació, una incisió radical que obre l’arcaica muralla de la Força Vella i en la secció i complexitats de la qual rau l’interès del projecte.
  6. Edifici Ginesta

    Josep Maria Birulés i Bertran, Frederic Cabré i Segarra, Pià Romans de Fonsdeviela

    Edifici Ginesta

    Inicialment concebut a tall de rehabilitació de tres edificis dels s. xvi i xix, aquest projecte de nova planta amb programa de comerç i apartaments els substituí per una interpretació ortodoxa del nucli antic. També juga, però, amb recursos contemporanis al ràfec, a la galeria de persianes i en el joc dislèctic de la cantonada.
  7. Reforma i Ampliació de la Casa Joaquim Vinyals

    Frederic Cabré i Segarra, Pià Romans de Fonsdeviela

  8. Reforma de la Casa Estor

    BCR Arquitectes, Josep Maria Birulés i Bertran, Frederic Cabré i Segarra, Pià Romans de Fonsdeviela

    Reforma de la Casa Estor

    Malgrat l’aparença de to medieval de l’eix arcaic de la ciutat antiga —el cardo romà o carrer de la Força (‘de la fortalesa’)—, el fet és que la cotilla murària i la restricció militar suscitaren densitats importants intramurs i donaren lloc a contínues reformes sobre teixits antics. Les realineacions del s. xix en canviaren molt la fesomia, aquí després d’abatre la presó i el portal sud (1857), amb resultats d’un neoclàssic poc rellevant. El casal, reformat per a una promoció immobiliària, conserva restes d’una llotja gòtica (castell de Cartellà?) al pati posterior.

Societies