Sobre el projecte
En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors Externs:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.
close
close
Obres (7)
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (8)
-
Reforma de les Sales Municipals
Josep Maria Birulés i Bertran, Frederic Cabré i Segarra, Pià Romans de Fonsdeviela
-
Bloc d'Habitatges Blanc
Frederic Cabré i Segarra, Àlex Sibils i Ensesa
Bloc d’oficines i habitatges d’alta qualitat, emprès per un industrial aliè a la construcció. S’hi pot destacar el pati cilíndric que ventila l’angle agut de l’illa, la volumetria del front d’edifici, que tracta les alçades establertes en cada carrer tot mantenint un equilibri axial respecte al xamfrà, la planitud del volum general, de pedra artificial i amb finestram industrial, i finalment, i amb un resultat potser feble envers l’evident ambició, una volumetria i uns materials fortament expressius a la cantonada, evocant patrons eclèctics vuitcentistes d’altres eixamples. -
Casa Diví-Baena
BCR Arquitectes, Josep Maria Birulés i Bertran, Frederic Cabré i Segarra, Pià Romans de Fonsdeviela
En una parcel·la de grans dimensions i orientada al nord s’havia de desenvolupar un programa domèstic igualment ampli. La posició de la casa ve determinada per l’orientació i el pendent, que fan col·locar la casa al fons del jardí, contenint les terres. La casa es fa ressò de les bones vistes cap al nord a través d’un porxo de doble orientació, connectat alhora amb el jardí i la sala d’estar. La distribució de la planta baixa reflecteix la voluntat de definir uns cossos diàfans acuradament articulats per mitjà de la geometria. La sala d’estar queda definida amb independència, com un espai quadrat maclat diagonalment a la traça ortogonal de la resta de la casa. Si bé la implantació general forma una L en una cantonada de la parcel·la, el plantejament es desdiu del llegat tipològic de l’habitatge domèstic i proposa un encaix de les diverses estances que parteix d’una lectura genuïna de les condicions específiques del lloc. -
Edifici Ginesta
Josep Maria Birulés i Bertran, Frederic Cabré i Segarra, Pià Romans de Fonsdeviela
Inicialment concebut a tall de rehabilitació de tres edificis dels s. xvi i xix, aquest projecte de nova planta amb programa de comerç i apartaments els substituí per una interpretació ortodoxa del nucli antic. També juga, però, amb recursos contemporanis al ràfec, a la galeria de persianes i en el joc dislèctic de la cantonada. -
Reforma de la Casa Desvalls
Frederic Cabré i Segarra, Pià Romans de Fonsdeviela
Obra de foment empresa per una societat paramunicipal sobre un edifici deteriorat i sotmès a especulació. L’obra s’expressa de manera quasi imperceptible al carrer de la Força i, en canvi, desclou un espai completament renovat dins la massa edificatòria. El programa, de deu habitatges, s’arrenglera sobre cada façana segons les crugies ja existents i s’organitza amb un nou gran celobert que facilita llum i circulació, una incisió radical que obre l’arcaica muralla de la Força Vella i en la secció i complexitats de la qual rau l’interès del projecte. -
Museu d'Història dels Jueus
BCR Arquitectes, Josep Maria Birulés i Bertran, Frederic Cabré i Segarra, Pià Romans de Fonsdeviela
Els edificis arribats a mitjan s. xx són recomposicions renaixentistes de diverses finques medievals i daten de després del 1492. Els trets de la casa Cella Canet —finestres de façana (parcialment desfigurades), portalada i arcs carpanells del pati inferior, dimensió de les sales—, situada al núm. 8, no modificaren gaire alguns espais de les plantes inferiors, en què es conserven elements estructurals i rituals indicatius de la presència de la comunitat jueva a la ciutat (994-1492). L’adquisició pública de l’edifici, forçada per la fallida d’un projecte de centre cultural privat, dugué progressivament a la formulació d’un discurs museístic sobre la trajectòria del món jueu en la societat catalana, amb intel·lectuals gironins de la talla de Moisès ben Nahman. La intervenció contemporània, inacabada el 2008, implanta petits apartaments universitaris a les plantes superiors, clarifica les circulacions per al nou ús i tracta de conservar les seqüències de ple i buit, de llum i penombra, en la relació amb els patis interns, així com les textures originals, amb independència de llur interès arquitectònic específic. Entre altres finques del carrer de la Força que ja es ressenyen, convé destacar la del núm. 19, amb un excepcional conjunt plateresc al jardí; la casa Girbal, al núm. 22, pel seu pati; la casa Manresa o Boschmonar, situada al solar de la segona sinagoga, al núm. 23, per la torre de fortificació que s’hi conserva íntegrament; i al núm. 25, la casa Santamaria, dels s. xviii -xix, amb interiors i mobiliari notables. -
Reforma de la Casa Estor
BCR Arquitectes, Josep Maria Birulés i Bertran, Frederic Cabré i Segarra, Pià Romans de Fonsdeviela
Malgrat l’aparença de to medieval de l’eix arcaic de la ciutat antiga —el cardo romà o carrer de la Força (‘de la fortalesa’)—, el fet és que la cotilla murària i la restricció militar suscitaren densitats importants intramurs i donaren lloc a contínues reformes sobre teixits antics. Les realineacions del s. xix en canviaren molt la fesomia, aquí després d’abatre la presó i el portal sud (1857), amb resultats d’un neoclàssic poc rellevant. El casal, reformat per a una promoció immobiliària, conserva restes d’una llotja gòtica (castell de Cartellà?) al pati posterior.