Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

About us

Project by:

Created by:

Directors:

2019-2023 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2023 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2023 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Maria Jesús Quintero

With the support of:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Design & Development:

edittio Nubilum
Suggestions

Suggestion box

Request the image

We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.

The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.

Image requested:

* If the memory has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments' .

Remove * If the photographs has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments'.
You can attach up to 5 files of up to 10 MB each.

Memory

Arquitecte nascut a Barcelona l'any 1873 que obté el títol d'arquitecte el 1903, compartint per tant promoció amb Josep Pijoan Soteras, reconegut historiador de l'art, i Bernardi Martorell Puig, arquitecte modernista de gran prestigi. Entre els professors que marcarien la seva formació cal destacar Elies Rogent, Joan Torras Guardiola, August Font Carreras i J. Rovira Rabassa, Lluís Domènech i Montaner, J. Vilaseca i Josep Puig i Cadafalch. A partir del contacte amb personatges tant representatius del modernisme, els joves estudiants conegueren l'obra d'Otto Wagner, J.M. Olbrich, G. Semper, H.P. Berlage i els postulat en matèria de restauració de monument de Viollet-le-Duc.

Jeroni Martorell va encetar la seva carrera professional amb edificis de ple modernisme, com és el cas de la seu de la Caixa d'Estalvis de Sabadell, l'Escola Industrial i el Cinema Imperial a la mateixa ciutat, a més d'edificis de vivendes particulars i reformes. A partir de 1915 projecta edificis per a institucions públiques, sobretot escoles, on segueix els postulats de renovació pedagògica impulsats per la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925). Exemples d'aquesta pedagogia d'avantguarda aplicada als edificis escolars són els projectes de Granollers, Calella, Torroella de Montgrí, Vilobí, Banyoles, Batea, Súria, Sant Joan de les Abadeses, Ribes de Freser i Vilassar de Dalt, executats entre 1917 i 1925.
Durant aquests anys projectarà altres tipologies d'edificis públics: ajuntaments, mercats i escorxadors, ublicats tant en el territori català com a la resta de l'Estat: Súria, Brea de Aragón, Castellfollit del Boix, Sant Esteve Sesrovires, Centelles, Manresa, Olesa de Montserrat, Calella, etc. No podem oblidar les seves intervencions en el camp de l'arquitectura religiosa (les esglésies de Súria i Santa Maria de Vilafranca del Penedés) abans de la guerra civil i, també, les restauracions posteriors d'edificis i altars malmesos.

En la seva trajectòria professional destaca el punt d'inflexió que representa el seu nomenament, l'any 1914, com a Director del Servei de Conservació de Monuments (Diputació de Barcelona). Aquest nomenament va ser proposat per Josep Puig i Cadafalch i el seu company de promoció Josep Pijoan. A partir d'aquest moment i fins a la seva mort (1951), la seva tasca professional es centra de forma decidida cap a la protecció del patrimoni monumental. En són bons exemples les intervencions a les muralles d'Hostalric, a Montblanc i a Tossa; en els monestirs de Poblet i Sant Cugat del Vallès, en el conjunt de Sant Pere de Rodes, en el pont de Martorell, a les esglésies romàniques de Terrassa, a les Reials Drassanes i a la Casa dels Velers de Barcelona... Per altra banda, en col·laboració amb la Diputació de Girona, s'emprén la restauració dels Banys Àrabs.

Aquest interés per la divulgació i la valoració del patrimoni Jeroni Martorell el desenvolupa també a través del Centre Excursionista de Catalunya, on el 1904 impulsa la creació de la Secció d'Arquitectura, que ell mateix presideix. En aquest ambient d'impuls a l'excursionisme com element difusor del patrimoni i la seva salvaguarda, l'any 1907 Martorell projecta el Xalet-Refugi d'Ull de Ter (Setcases) com a primera iniciativa d'aquestes característiques a Catalunya. Pocs anys més tard, amb Puig i Cadafalch fomentarà des del CEC la creació de l'inventari Gràfic de Catalunya, com a base de treball per a una recopilació i valoració de la riquesa del patrimoni monumental del país.

Jeroni Martorell es va interessar i va teoritzar sobre els problemes urbanístics. És coneguda la seva disconformitat amb la rigidesa geomètrica de l'urbanisme de Barcelona.

Jeroni Martorell mor a Barcelona l'any 1951.

Source: Arxiu Històric del COAC

Works (14)

On the Map

Constellation

Cronology (14)

  1. Casa Miquel Blanxart i Estapé

    Jeroni Martorell Terrats

    Casa Miquel Blanxart i Estapé

    Fruit de la reforma d'un antic edifici, que dóna a dos carrers i amb una mitgera. Consta de planta baixa i dos pisos. La Façana principal de composició simètrica; el balcó és corregut al llarg de les dues façanes. Les finestres del segon pis porten un guardapols molt original, en forma de cercle. A la planta baixa hi ha les típiques finestres modernistes amb traceria de motius vegetals i animals. En destaca una figura femenina que aguanta la tribuna. La façana està decorada amb esgrafiats geomètrics florals de llenguatge modernista. J. M. Barnardas, fou l'encarregat de la decoració. L'edifici està situat al carrer-carretera que travessa la població: prové del primer eixample de finals del XIX, i és l'actual eix principal del casc urbà on trobem representats els moviments arquitectònics dels darrers cent anys (Casa Margarit, Casa Torrebadella, Museu..)
  2. Industrial School of Arts and Crafts

    Jeroni Martorell Terrats

    Industrial School of Arts and Crafts

    Edifici públic destinat a escola d'ensenyament professional. Està format per dues grans naus i una torre lateral que conté l'escala. Una de les naus està col·locada de forma paral·lela al carrer i consta de baixos i dos pisos. L'altra nau és perpendicular a la primera, té el tester al carrer i és només de planta baixa. La torre de l'escala és de planta circular, està coronada per una coberta de pavelló d'escames ceràmiques i les seves obertures superiors tenen forma d'arc parabòlic. Les façanes són modernistes i tenen un sòcol de pedra i a la resta del parament s'hi combina l'obra vista i l'estucat. La cornisa i els ampits de les finestres estan decorats amb ceràmica de color verd. La nau principal té la coberta a dues vessants, l'altre té la coberta de dent de serra. L'actual edifici de l'Obra Social de la Caixa de Sabadell havia d'acollir les aules, els tallers i les dependències de l'Escola d'Arts i Oficis. Va ser construït entre el 1907 i el 1910 per Jeroni Martorell, al mateix temps que construïa l'edifici de la Caixa d'Estalvis ajudat pel mateix equip d'artesans. Hi col·laborà l'escultor Tomàs Priu i Marine. L'escola va ocupar l'edifici durant cinquanta anys, però posteriorment va patir una reforma a l'interior, a fi d'adequar l'edifici a seu de l'Obra Cultural de La Caixa d'Estalvis, aquesta fou realitzada per l'arquitecte J. Vila Juanico i el decorador R. Ribalta. El 1992 es van fer obres de reforma de la planta baixa per adequació a biblioteca creant un accés pel carrer Font.
  3. Caixa d'Estalvis de Sabadell

    Jeroni Martorell Terrats

    Caixa d'Estalvis de Sabadell

    L'any 1902, davant del creixement al què s'enfrontava la Caixa de Sabadell, es va decidir adquirir un solar entre mitgeres al centre de Sabadell per ubicar la seu central de l'entitat. Es coneix com el Palau de l'Estalvi, i ha esdevingut una peça clau en el panorama de l'art modernista. L'edifici, d'estil neogòtic amb interior modernista, va pensar-se per a que acollís les dependències de la caixa, la biblioteca i un saló d'actes. Consta de tres nivells: soterrani, planta baixa i planta pis. La planta baixa originàriament estava ocupada per la biblioteca, però actualment alberga les oficines d'atenció i servei al públic, així com les dependències pròpies de la gestió i el govern de la institució. En aquesta mateixa planta hi ha un ampli vestíbul porticat. A la planta pis s'hi troba el Saló Modernista i la Sala del Consell. A l'interior de l'immoble destaca l'ús de pedra obrada amb motius medievalistes i vegetals. Destaquen els capitells de les columnes, esculpits amb roses i gira-sols. Cal destacar un monument dedicat al fundador Pere Turull. Al saló principal hi ha diverses vidrieres policromades amb representacions al·lusives a la Indústria, l'Agricultura, el Comerç, l'Estat i el Clergat. La claraboia del pati és també de vitralls exornats. La façana és de pedra, amb dues escultures que representen la Virtut i el Treball. S'estructura en tres cossos: el central està més elevat i té el pla de la façana desplaçat destacant sobre el laterals, amb molta menys decoració i una acusada horitzontalitat i sobrietat. Són significatius els vitralls i els esgrafiats de motius florals i simbòlics. Per construir l'edifici, els directius de La Caixa van convocar un concurs entre arquitectes catalans o residents a Catalunya. Foren cinc els presentats, però segons el jurat cap d'ells reunia les condicions previstes i hom va decidir encarregar el projecte a un dels presentats, que fou Jeroni Martorell. Les obres varen començar-se al 1906 i dos anys més tard, amb l'estructura acabada, s'iniciaren els treballs de decoració interior. Al 1910 es van aturar les obres parcialment per la construcció paral·lela de l'Escola Industrial d'Arts i Oficis, actual seu de l'Obra Social Caixa Sabadell. Des del 1916, la major part dels serveis de la Caixa de Sabadell es desenvolupen al nou edifici. Entre 1968-1970 es portà a terme una reforma per l'arquitecte G. Bracons, modificant la planta baixa i substituint la façana posterior de rajola i estuc per una de formigó.
  4. El Campet

    Jeroni Martorell Terrats

    Habitatge situat a la cruïlla entre els carrers Pius Macià i Ignasi Abadal. Es tracta d'una construcció de planta baixa i tres plantes. La façana de les tres primeres plantes és de maçoneria de pedra amb les obertures ressaltades per brancals de maó vist. S'hi ha realitzat una remunta d'obra vista. Destaca la decoració de ceràmica vidriada en blanc i negre que s'emplaça a l'emmarcament d'algunes de les obertures. El nom prové del topònim del lloc. Els anys 1905 i 1906 aquell indret era conegut com el “Campet de l’Ermenter”. La casa “Villa Carmen” la va construir, cap a 1920, Lluís Fàbrega i Planas.
  5. Primera Restauració dels Banys Àrabs

    Emili Blanch Roig, Jeroni Martorell Terrats, Rafael Masó i Valentí

    Primera Restauració dels Banys Àrabs

    Establiment públic de bany situat extramurs, al peu de la ciutat i en terreny del rei. Els seus orígens es remunten a una permuta d’Alfons el Cast als Llers, en què la Suda de Lleida es bescanvia per aquesta concessió (1194); la presa de possessions àrabs fa retrobar costums i imitar arquitectures als cristians. L’edifici resulta destruït arran del setge del 1285 i es genera una nova concessió estatal, de Jaume II a Ramon de Taialà, que basteix un costós i ampli conjunt del qual ens ha arribat una part. Ja intramurs, Pere III el cedeix per contracte al metge Arnau de Sarriera el 1342. Al llarg de 190 anys queda en mans dels Capmany com a banys privats, i el 1618 les caputxines el compren per al seu convent, on es reclou i perviu fins al 1929, moment en què acaba un llarg procés d’expropiació. Aquest edifici cristià, completament romànic i amb elements de «moda» arabitzant, s’estructura seguint la seqüència tipològica nord-africana, hereva del termalisme romà. L’accés per llevant (no era l’actual) mena al vestidor (maslah o apoditeri), lloc de relació, preparació i conversa; al frigidari, amb latrines i voltes de pedra tosca; al tepidari dels massatges i, finalment, al caldari o hararà per al bany calent i de vapor. Aquest darrer limita amb l’equip tècnic, format per forn, calderes i cisternes. La seqüència gaudeix d’un sistema integrat de conducció d’aigua calenta i desguassa a una impecable claveguera existent. A Girona, el vestidor és l’espai arquitectònic més brillant, amb la piscina central per a ablucions vuitavada amb elegants columnes d’estilitzats capitells corintis, damunt de les quals s’assenta un tambor octogonal que gaudeix d’una llanterna i s’entrega en trompa cònica a l’estructura voltada de canó. Les finestres apuntades de ponent miraven al jardí. Després de la restauració del 1930, el treball recent ha estat d’investigació i d’organització de cobertes, instal·lacions i deambulatori turístic.
  6. Restoration of the Lloctinent Palace

    Jeroni Martorell Terrats

    The project seeks to restore the typological and morphological values of this Renaissance Palace, locating the broadcasting and public attention services of the archive. The action determines a remodeling of the area of some old houses where the core of vertical communications and public services are placed, and with the general control on the ground floor of this core. The exhibition space is in the corridors on the ground floor, which has independent public access from the rest of the archive. The meeting room is on the main floor, with a foyer that takes advantage of the existing carpeted room and representative offices. On the second floor, the crevices are left clean, open to various didactic and administrative uses, and an ambulatory is enabled above the patio loggia to ensure circulation. The internal services are in the third tier. The action tends to value the building as a public facility, underlining the function of the courtyard as an open space in the city, with double access from Rei Square and Comtes Street.
  7. Cal Sanyes

    Jeroni Martorell Terrats

    Edifici situat a la cantonada entre els carrers González Solesio i Vilanova. Es tracta d'una construcció de quatre altures i terrat. Destaca la composició simètrica de les obertures en forma d'arc deprimit còncau, les balustrades corregudes del primer i segon pis, el revestiment de la façana en forma de carreus esgrafiats i el treball de les baranes metàl·liques que presenten formes corbes. Del primer pis destaca la tribuna situada en la cantonada. Tota la construcció és coronada per un ràfec amb decoració d'escacs o dentada i amb un terrat tancat per una barana metàl·lica i petites pilastres de fàbrica. L'edifici originàriament pertanyia a la família Sañes, nissaga de sastres de la localitat.
  8. Ajuntament i Escoles de Súria

    Jeroni Martorell Terrats

    Edifici aïllat, situat en el barri central de la vila, ubicat en un gros solar de 3480 metros quadrats ocupant-ne l'edifici sols 382'70 (17'20m x 22'25 de fons). Presenta planta baixa i dos pisos amb un pati central d'il·luminació i ventilació on hi ha l'escala que permet accedir a la primera planta. Té una composició de façanes regular i simètrica mitjançant eixos verticals d'obertures, en arc lleugerament trevolat, amb alternança de balcons amb baranes de ferro i finestres. L'eix central de la façana principal conté el portal de llinda i el balcó representatiu, en arc dovellat i amb l'escut en relleu de l'ajuntament a la clau. Per sobre la cornisa, un frontó mixtilini. El portal condueix a un pati amb l'escala noble al voltant del qual s'organitzen les dependències. El pati i l'escala estan concebuts seguint la tradició de la casa gòtica catalana, un tret noucentista que, unit a la racionalitat i simplificació de les formes, dona caràcter a l'edifici. La coberta és de fusta i teules. El material emprat és el totxo. L'obra fou promoguda pel batlle del moment Jaume Biadiu i Morera degut a que els locals que ocupava la Casa Consistorial eren necessaris per vivenda. L'adjudicació de les obres a Jeroni Martorell sense el previ concurs fou motivat per la seva coneixença amb el secretari de l'ajuntament en Mario Arnal Duran. L'edifici va néixer com a Casa Consistorial i Escoles publiques que eren dos cocos annexes a banda i banda del cos de l'ajuntament. Dels dos annexes avui en dia un ja no existeix i l'altra ni tan sols s'arribà a construir.

Archive

  • Perspectiva de la façana posterior de l'Escola Industrial d'Arts i Oficis.

    Drawing

    Perspectiva de la façana posterior de l'Escola Industrial d'Arts i Oficis.

    Arxiu Històric del COAC

Bibliography