Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors of the COAC Digital Archive

credits

About us

Architects' Association of Catalonia:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Design & Development:

Nubilum Edittio

In Pictures

  • Joan Arias i Roig

Memory

Arquitecte per la Universitat de Barcelona des de 1974. Amb estudi propi des de 1974, projecta i dirigeix obres tant de nova planta com de rehabilitació a Catalunya, Balears i País Basc, compaginant la professió amb la docència durant tota la seva carrera. Professor de projectes a l'Escola d'Arquitectura (1976-2014) i professor de projectes d'interiorisme a l'Escola de Disseny Elisava (1996-99) Actualment, a més del treball professional d’arquitecte, és membre jurat de Tribunal de Projectes Fi de Carrera en diverses escoles d'arquitectura Membre de l'associació AxA, arquitectes per l'arquitectura.

Works

On the Map

Constellation

Cronology

  1. Jardín Shop

    Joan Arias i Roig, Luis Pérez, Luis Twose

  2. FAD Award

    Finalist. Category: Interior Design

    FAD Award

    Jardín Shop

    Joan Arias i Roig, Luis Pérez, Luis Twose

  3. Sant Quintí II Dwellings

    Joan Arias i Roig, Lluís Pérez de la Vega, Luis Twose

    Sant Quintí II Dwellings

    L’edifici Sant Quintí II forma part d'un projecte més ampli que inclou un conjunt d'habitatges i apartaments que ocupa un dels costats i dos xamfrans d'una illa de l'Eixample, edificis independents pel tipus de promoció en permuta, encara que mantenint la unitat de façana i d'accés a la planta de aparcament. Situat entre mitgeres, arribant fins al xamfrà amb el c. Industria, es desenvolupa en: sis plantes tipus i àtic, destinades a habitatges, planta altell a oficines, planta baixa per vestíbuls i locals comercials, i planta soterrani, per aparcament. Es disposen 12 habitatges per planta servits per tres escales. Aquests són de renda lliure, amb programa de sala-menjador, cuina, tres dormitoris, dos banys i terrassa. L'esquema segueix la tipologia actual de l'Eixample barcelonès, amb el pati interior com a element vertebrador i escala que serveix a quatre habitatges per planta. A la part central del solar, es situen dues escales, cada una amb dos habitatges orientats al carrer i dos al pati de illa. A la part central es situen els patis de llum comunicats entre ells. Els habitatges tenen doble ventilació a façana i pati. A la zona del xamfrà, un altre escala serveix a quatre habitatges orientats al carrer i amb patís de llums a mitgera. La façana es resol de manera unitària en el conjunt d'ambdós edificis, seguint les pautes de Sant Quintí I: Es tracta com edifici exteriorment compacte, on la façana es mostra com una envoltant que ho cobreix tot i que fins i tot intenta abastar les plantes àtic, perforada per obertures, on no es distingeixen les funcions de l'interior i que, determinada per la geometria de cantonada de l'eixample adopta diferents alteracions en els voladissos per accentuar la unitat de façana i donar direcció a la mateixa.
  4. Sant Quintí I Dwellings

    Joan Arias i Roig, Lluís Pérez de la Vega, Luis Twose

    Sant Quintí I Dwellings

    L’edifici Sant Quintí I forma part d'un projecte més ampli que inclou un conjunt d'habitatges i apartaments que ocupa un dels costats i dos xamfrans d'una illa de l'Eixample, edificis independents pel tipus de promoció, encara que mantenint la unitat de façana i d'accés a la planta de aparcament. Consta de 87 apartaments moblats de lloguer, oficines, locals comercials, bugaderia comuna, bar-restaurant connectat amb el vestíbul i aparcament. Es tracta d'un edifici exteriorment compacte, hermètic, on la façana es mostra com una envoltant que ho cobreix tot i que fins i tot intenta abastar les plantes àtic, perforada per obertures, on no es distingeixen les funcions de l'interior i que, determinada per la geometria de cantonada de l'eixample adopta diferents alteracions en els voladissos per accentuar la unitat de façana i donar direcció a la mateixa. Les dues plantes àtic, reculades respecte la façana s'entenen com a part de la mateixa, pertanyents a la mateixa envoltant, i s'utilitza, a més de la variació entre les plantes tipus, una estructura metàl·lica afegida a les terrasses de àtics com a element que difumina les variacions amb la resta i dona direcció longitudinal. L'esquema segueix la tipologia de l'Eixample barcelonès, amb el pati interior com a element vertebrador dels habitatges. Molt lluminós, amb parets enrajolades de rajola blanc, es travessat pels camins d'accés als apartaments, amb obertura a l'exterior i a el sol a través d'una escala circular de 4 m de diàmetre a la zona central, de vidre i connectada a el pati d'illa orientat a SO. El pati central, a què ventila la majoria de dormitoris, organitza la distribució en planta, i també en alçada ja que arriba a la planta baixa i puntualment fins a la planta soterrani i constitueix el gran espai de vestíbul.
  5. Building with 48 Dwellings and Civic Centre

    Joan Arias i Roig, Lluís Pérez de la Vega

    Building with 48 Dwellings and Civic Centre

    L'edifici, construït al casc antic de Barcelona reflexa la voluntat d’adaptació a l’entorn sense mimetismes, respectant volumetria, una distribució uniforme de plens i buits i l’ús de materials de façana sostenibles i amb un bon envelliment. Es considera important la reutilització d'elements dels antics edificis enderrocats que es van determinar més valuosos, com els arcs neogòtics de pedra de Montjuïc situats a la planta baixa. L'estructura és de formigó armat, vista a la major part de l'edifici. Les parets tenen com acabat exterior peces de pedra de Begur amb especejament irregular i junta plena. Un gruix considerable de façana dona una forta inèrcia tèrmica a l'edifici, així com millor aïllament acústic. Disposa de 48 habitatges de dues habitacions, un equipament del barri a plantes baixa i pis amb terrassa a SO i aparcament a soterrani Situat en cantonada, a c. Nou de La Rambla, i c. de l’Est. L'accés a la zona d’habitatges es fa per c. de l'Est, per un porxo de gran alçada que envolta la façana sud, col·labora a donar més espai a aquesta part del carrer i connecta amb la zona verda prevista pel PERI, deixant l'accés del c/ Nou de la Rambla per els equipaments públics. La distribució en planta es fa amb un sol nucli d'accessos a la zona central que serveix a dotze habitatges per planta, i a cada un dels extrems del passadís en L, una zona singular il·lumina l'escala d'emergència i un espai comú orientat a sud. Aquesta solució minimitza els costos de construcció, manteniment, neteja i control. L’equipament de barri s’obra de manera limitada a l’espai exterior en espera de seva renovació, i s’obra a una gran terrassa a sud-oest a la planta superior. La coberta de l'edifici s'aprofita com a lloc d'esbarjo per els veïns.
  6. La Serreta Secondary School

    Joan Arias i Roig, Martín Azkarate

    La Serreta Secondary School

    Hi ha observacions a l’hora de veure el terreny, en els primers moments, que influeixen de manera decisiva durant la realització del projecte. El solar destinat a la construcció d’un institut a Rubí mostrava un gran buit d’edificació que deixava veure molt lluny, de fet fins la muntanya de Montserrat. Ens varen determinar que un cop edificat l’edifici això no es perdés. Hi havia també la limitada superfície del solar per el programa necessari, de manera que es tenia que ocupar el mínim de terreny per utilitzar la resta per les pistes esportives i altres activitats. Es va projectar doncs d’un edifici compacte, situat a la part sud del solar i donant front a la plaça de nova creació. La forta presència de la plaça és recolzada per l’edifici, però evitant l’axialitat que imposa. L’accés, des de la plaça, es fa per un costat, prop del c. Lepant, per un gran porxo que travessa l’edifici i dóna pas al pati posterior, quedant l’entrada principal com un balcó cap a les pistes i enlairat respecte el carrer. El centre s’organitza en quatre plantes, amb accés directe des de les dues inferiors, que es destinen a activitats més públiques: sala polivalent, gimnàs, vestidors, menjador, administració i sales de professors. Les dues plantes superiors es destinen exclusivament a aules i tallers. L’organització de les circulacions es produeix en forma de pinta supeditada als dos patis interiors que, a més d’il·luminar i ventilar les peces més allunyades de les façanes, són un fort element configurador de l’interior de l’edifici. A la planta més baixa l’edifici es torna transparent de costat a costat. Aspectes, com l’acabat de les façanes. La pedra de Begur, utilitzada de manera tan habitual en sòcols d’edificacions populars, l’eliminació de les arestes, fan que l’edifici aparegui ancorat al lloc original, desvinculant-se de les edificacions properes de caràcter molt divers que l’envolten per relacionar-se amb un entorn més llunyà.
  7. Building of 28 Subsidised Housing Units for Young People

    Joan Arias i Roig

    Building of 28 Subsidised Housing Units for Young People

    L'edifici se situa en un solar del Casc Antic de Barcelona i està destinat a habitatges d'una o dues habitacions, en règim de lloguer per a gent jove. La distribució és el resultat de la voluntat de que el major nombre d'habitatges tinguin la millor orientació i il·luminació natural possibles, sense patis interiors. S'ha previst un sol accés vertical, escala i ascensor, per a tots els habitatges. L'accés de planta baixa se situa en la inflexió de l'edifici al carrer Lancaster. Amb aquesta inflexió es milloren les condicions de la façana d'aquest carrer, augmentant la seva amplada visual i il·luminació. La solució constructiva proposada es basa en una estructura de formigó armat i forjat reticular, tancaments d'obra de fàbrica revestida amb pedra i estuc de calç i finestres d'alumini anoditzat.

Bibliography