Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Joan Arias i Roig

Memòria

Arquitecte per la Universitat de Barcelona des de 1974. Amb estudi propi des de 1974, projecta i dirigeix obres tant de nova planta com de rehabilitació a Catalunya, Balears i País Basc, compaginant la professió amb la docència durant tota la seva carrera. Professor de projectes a l'Escola d'Arquitectura (1976-2014) i professor de projectes d'interiorisme a l'Escola de Disseny Elisava (1996-99) Actualment, a més del treball professional d’arquitecte, és membre jurat de Tribunal de Projectes Fi de Carrera en diverses escoles d'arquitectura Membre de l'associació AxA, arquitectes per l'arquitectura.

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Botiga Jardín

    Joan Arias i Roig, Luis Pérez, Luis Twose

  2. Premi FAD

    Finalista. Categoria: Interiorisme

    Premi FAD

    Botiga Jardín

    Joan Arias i Roig, Luis Pérez, Luis Twose

  3. Habitatges Sant Quintí II

    Joan Arias i Roig, Lluís Pérez de la Vega, Luis Twose

    Habitatges Sant Quintí II

    L’edifici Sant Quintí II forma part d'un projecte més ampli que inclou un conjunt d'habitatges i apartaments que ocupa un dels costats i dos xamfrans d'una illa de l'Eixample, edificis independents pel tipus de promoció en permuta, encara que mantenint la unitat de façana i d'accés a la planta de aparcament. Situat entre mitgeres, arribant fins al xamfrà amb el c. Industria, es desenvolupa en: sis plantes tipus i àtic, destinades a habitatges, planta altell a oficines, planta baixa per vestíbuls i locals comercials, i planta soterrani, per aparcament. Es disposen 12 habitatges per planta servits per tres escales. Aquests són de renda lliure, amb programa de sala-menjador, cuina, tres dormitoris, dos banys i terrassa. L'esquema segueix la tipologia actual de l'Eixample barcelonès, amb el pati interior com a element vertebrador i escala que serveix a quatre habitatges per planta. A la part central del solar, es situen dues escales, cada una amb dos habitatges orientats al carrer i dos al pati de illa. A la part central es situen els patis de llum comunicats entre ells. Els habitatges tenen doble ventilació a façana i pati. A la zona del xamfrà, un altre escala serveix a quatre habitatges orientats al carrer i amb patís de llums a mitgera. La façana es resol de manera unitària en el conjunt d'ambdós edificis, seguint les pautes de Sant Quintí I: Es tracta com edifici exteriorment compacte, on la façana es mostra com una envoltant que ho cobreix tot i que fins i tot intenta abastar les plantes àtic, perforada per obertures, on no es distingeixen les funcions de l'interior i que, determinada per la geometria de cantonada de l'eixample adopta diferents alteracions en els voladissos per accentuar la unitat de façana i donar direcció a la mateixa.
  4. Habitatges Sant Quintí I

    Joan Arias i Roig, Lluís Pérez de la Vega, Luis Twose

    Habitatges Sant Quintí I

    L’edifici Sant Quintí I forma part d'un projecte més ampli que inclou un conjunt d'habitatges i apartaments que ocupa un dels costats i dos xamfrans d'una illa de l'Eixample, edificis independents pel tipus de promoció, encara que mantenint la unitat de façana i d'accés a la planta de aparcament. Consta de 87 apartaments moblats de lloguer, oficines, locals comercials, bugaderia comuna, bar-restaurant connectat amb el vestíbul i aparcament. Es tracta d'un edifici exteriorment compacte, hermètic, on la façana es mostra com una envoltant que ho cobreix tot i que fins i tot intenta abastar les plantes àtic, perforada per obertures, on no es distingeixen les funcions de l'interior i que, determinada per la geometria de cantonada de l'eixample adopta diferents alteracions en els voladissos per accentuar la unitat de façana i donar direcció a la mateixa. Les dues plantes àtic, reculades respecte la façana s'entenen com a part de la mateixa, pertanyents a la mateixa envoltant, i s'utilitza, a més de la variació entre les plantes tipus, una estructura metàl·lica afegida a les terrasses de àtics com a element que difumina les variacions amb la resta i dona direcció longitudinal. L'esquema segueix la tipologia de l'Eixample barcelonès, amb el pati interior com a element vertebrador dels habitatges. Molt lluminós, amb parets enrajolades de rajola blanc, es travessat pels camins d'accés als apartaments, amb obertura a l'exterior i a el sol a través d'una escala circular de 4 m de diàmetre a la zona central, de vidre i connectada a el pati d'illa orientat a SO. El pati central, a què ventila la majoria de dormitoris, organitza la distribució en planta, i també en alçada ja que arriba a la planta baixa i puntualment fins a la planta soterrani i constitueix el gran espai de vestíbul.
  5. Edifici de 48 Habitatges i Centre Cívic

    Joan Arias i Roig, Lluís Pérez de la Vega

    Edifici de 48 Habitatges i Centre Cívic

    L'edifici, construït al casc antic de Barcelona reflexa la voluntat d’adaptació a l’entorn sense mimetismes, respectant volumetria, una distribució uniforme de plens i buits i l’ús de materials de façana sostenibles i amb un bon envelliment. Es considera important la reutilització d'elements dels antics edificis enderrocats que es van determinar més valuosos, com els arcs neogòtics de pedra de Montjuïc situats a la planta baixa. L'estructura és de formigó armat, vista a la major part de l'edifici. Les parets tenen com acabat exterior peces de pedra de Begur amb especejament irregular i junta plena. Un gruix considerable de façana dona una forta inèrcia tèrmica a l'edifici, així com millor aïllament acústic. Disposa de 48 habitatges de dues habitacions, un equipament del barri a plantes baixa i pis amb terrassa a SO i aparcament a soterrani Situat en cantonada, a c. Nou de La Rambla, i c. de l’Est. L'accés a la zona d’habitatges es fa per c. de l'Est, per un porxo de gran alçada que envolta la façana sud, col·labora a donar més espai a aquesta part del carrer i connecta amb la zona verda prevista pel PERI, deixant l'accés del c/ Nou de la Rambla per els equipaments públics. La distribució en planta es fa amb un sol nucli d'accessos a la zona central que serveix a dotze habitatges per planta, i a cada un dels extrems del passadís en L, una zona singular il·lumina l'escala d'emergència i un espai comú orientat a sud. Aquesta solució minimitza els costos de construcció, manteniment, neteja i control. L’equipament de barri s’obra de manera limitada a l’espai exterior en espera de seva renovació, i s’obra a una gran terrassa a sud-oest a la planta superior. La coberta de l'edifici s'aprofita com a lloc d'esbarjo per els veïns.
  6. Institut La Serreta

    Joan Arias i Roig, Martín Azkarate

    Institut La Serreta

    Hi ha observacions a l’hora de veure el terreny, en els primers moments, que influeixen de manera decisiva durant la realització del projecte. El solar destinat a la construcció d’un institut a Rubí mostrava un gran buit d’edificació que deixava veure molt lluny, de fet fins la muntanya de Montserrat. Ens varen determinar que un cop edificat l’edifici això no es perdés. Hi havia també la limitada superfície del solar per el programa necessari, de manera que es tenia que ocupar el mínim de terreny per utilitzar la resta per les pistes esportives i altres activitats. Es va projectar doncs d’un edifici compacte, situat a la part sud del solar i donant front a la plaça de nova creació. La forta presència de la plaça és recolzada per l’edifici, però evitant l’axialitat que imposa. L’accés, des de la plaça, es fa per un costat, prop del c. Lepant, per un gran porxo que travessa l’edifici i dóna pas al pati posterior, quedant l’entrada principal com un balcó cap a les pistes i enlairat respecte el carrer. El centre s’organitza en quatre plantes, amb accés directe des de les dues inferiors, que es destinen a activitats més públiques: sala polivalent, gimnàs, vestidors, menjador, administració i sales de professors. Les dues plantes superiors es destinen exclusivament a aules i tallers. L’organització de les circulacions es produeix en forma de pinta supeditada als dos patis interiors que, a més d’il·luminar i ventilar les peces més allunyades de les façanes, són un fort element configurador de l’interior de l’edifici. A la planta més baixa l’edifici es torna transparent de costat a costat. Aspectes, com l’acabat de les façanes. La pedra de Begur, utilitzada de manera tan habitual en sòcols d’edificacions populars, l’eliminació de les arestes, fan que l’edifici aparegui ancorat al lloc original, desvinculant-se de les edificacions properes de caràcter molt divers que l’envolten per relacionar-se amb un entorn més llunyà.

Bibliografia