Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

About us

Architects' Association of Catalonia:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

With the support of:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Design & Development:

Nubilum Edittio
Suggestions

Suggestion box

Request the image

We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.

The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain.

Image requested:

* If the memory has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments' .

* If the photographs has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments'.
You can attach up to 5 files of up to 10 MB each.

Memory

Josep Esteve Corredor neix a Girona l’any 1896. El pare, August Esteve, d’origen rossellonès, va exercir de professor de francès al carrer de l’Argenteria i era també el cónsol de França a la ciutat. La mare, Llucieta Corredor era natural de Girona. Josep Esteve realitzarà els primers estudis als Maristes de Girona, on acabà el Batxillerat l’any 1913, compartint promoció amb l’escriptor Josep Pla i el metge Pompeio Pascual. Els estudis d’arquitectura els cursarà a Barcelona on a més col·laborarà en el despatx d’Eusebi Bona, delineant obres com el Palau de Pedralbes. Durant les vacances treballarà al despatx de Rafael Masó, on col·laborarà, entre d’altres, en el projecte del concurs per a la nova seu de Correus. Anys més tard, després de la mort de Masó, Josep Esteve serà l’encarregat de realitzar nombroses reformes i ampliacions d’edificis projectats per Masó. Al llarg de la seva vida professional també col·laboraria amb Joaquim M. Masramon i Joan M. de Ribot. L’any 1922 obté el títol d’arquitecte amb el “Proyecto de Estación Universal para Portbou” i s’instal·la a Girona on obre despatx professional a l’immoble de la Ronda Ferran Puig, 1, que mantindrà obert entre 1922 i 1936. La fi de la Guerra Civil va provocar que les tropes italianes saquegessin la vivenda de Josep Esteve perquè també era la seu del consolat, càrrec que també exercí com el seu pare. Aleshores obrí nou despatx en un pis del número 12 del carrer Nou. Josep Esteve Corredor es casà amb Maria Jornet Callicó i va tenir dos fills, Xavier i Lluís. Entre el gener de 1923 i el maig de 1934 exercí el càrrec d’arquitecte municipal d’Olot, tot i que el 1927 va ser protagonista d’un pleit contra l’ajuntament d’aquella ciutat per l’intent de fer-lo cessar del càrrec tot modificant-ne les condicions inicials de prestació del servei. El contenciós va resoldre’s favorablement per Josep Esteve Corredor. A la capital de la Garrotxa, entre d’altres obres va projectar la segona part de l’Eixample Malagrida, que havia iniciat l’any 1916 Joan Roca Pinet. Josep Esteve hi dissenyà la part corresponent a l’hemisferi americà i el pont de Colom, que fou enderrocat després de la guerra. També va intervenir, l’any 1932, en el disseny de la nova zona en expansió de la ciutat per la banda sud, al l’altre costat del Fluvià, L’eixample de les Fonts, on hi va projectar diverses cases de baix pressupost. Entre les cases construïdes a Olot cal esmentar la casa Gratacós, avui Capdevila (1923), la reforma de la casa Trias, avui Bartrina (1923), la casa Masllopart (1924), la casa Griñó, avui Corominas (1925), la casa Farjas (1926) i la casa Pagés (1927-28). Al mateix temps mantenia obert el despatx professional a Girona, des d’on va projectar edificis com la Casa Sureda-Bordas (1924) a la Rambla, el Col·legi de La Salle (1926), la Casa Valls (1927) al carrer del Carme, la Casa Sarrà (1928) al carrer Barcelona, la capella del Immaculat Cor de Maria (1935) a la ronda Pare Claret i la seu del Banc Hispano-Americà (1944) a la plaça Marquès de Camps. En general en la distribució geográfica de les obres de Josep Esteve hi dominen les localitzacions de Girona i Olot, on hi projecta habitatges de diferents tipologies, edificis industrials i locals recreatius com el cine Familiar de Vista Alegre i les reformes interiors dels cinemes Colisseu i Gran Via. Una segona àrea de treball la trobem a la Costa Brava central, Platja d’Aro i Palamós, on treballar en projectes d’equipaments turístics com l’Hotel Rocafosca de Palamós i nombrosos projectes d’urbanització a Platja d’Aro, des de l’any 1928. És l’arquitecte de l’església d’aquella població, d’un projecte de Ciutat-Jardí i d’un bon nombre de xalets i hotels, com per exemple el Cliper, el Columbus, i el Cosmopolita. Fou membre de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya, i afí a la Lliga Regionalista. També va pertànyer al CAME (Cuerpo de Arquitectos Municipales de España) i fou present al I Congrés d'Arquitectes en Llengua Catalana (1932). Va ser el primer delegat a Girona del Delegat del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Balears, l’any 1932. Passada la guerra, va tornar a exercir el càrrec durant el periode 1947-1952. Va morir a Girona el 16 de juny de 1965, i els seus treballs prrofesionals foren acabats pel seu amic Joan M. de Ribot.

Source: Arxiu Històric del COAC

Works

On the Map

Constellation

Cronology

  1. Bloc d'Habitatges Valls

    Josep Esteve Corredor

    Bloc d'Habitatges Valls

    El deixeble de Rafael Masó projecta aquí un noucentisme més afrancesat que centreeuropeu, en una evocació dels habitatges urbans barrocs que desnaturalitza la ideologia inicial d’aquell moviment. El bloc sembla acusar un declivi a favor del monumentalisme o el «prestigi» que podia aportar el motlluratge barroc. La qualitat de l’obra i l’exercici compositiu són brillants i més escenogràfics que renovadors.
  2. Casa Sarrà

    Josep Esteve Corredor

    Casa Sarrà

    Tardana mostra d’un tipus entre mitgeres vigent durant el primer terç del s. xx: l’habitatge del propietari ocupa dues plantes o deixa les superiors per a renda, i el principal exhibeix àmplia tribuna i balconada. Ja lluny de la seva edulcorada obra anterior, Esteve tracta la façana —molt plana— com un tapís, barrejant-hi rajol i esgrafiats florals, i introdueix unes vagues sèrlies a la planta baixa. Hi persisteix la tribuna, però la sobrietat de balustres i cornisa així com la teranyina art déco de les baranes denoten nous corrents.
  3. Primera Reforma de la Casa Ruyra

    Josep Esteve Corredor

Bibliography