Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Imagen solicitada:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

* Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Memoria

Josep Esteve Corredor neix a Girona l’any 1896. El pare, August Esteve, d’origen rossellonès, va exercir de professor de francès al carrer de l’Argenteria i era també el cónsol de França a la ciutat. La mare, Llucieta Corredor era natural de Girona. Josep Esteve realitzarà els primers estudis als Maristes de Girona, on acabà el Batxillerat l’any 1913, compartint promoció amb l’escriptor Josep Pla i el metge Pompeio Pascual. Els estudis d’arquitectura els cursarà a Barcelona on a més col·laborarà en el despatx d’Eusebi Bona, delineant obres com el Palau de Pedralbes. Durant les vacances treballarà al despatx de Rafael Masó, on col·laborarà, entre d’altres, en el projecte del concurs per a la nova seu de Correus. Anys més tard, després de la mort de Masó, Josep Esteve serà l’encarregat de realitzar nombroses reformes i ampliacions d’edificis projectats per Masó. Al llarg de la seva vida professional també col·laboraria amb Joaquim M. Masramon i Joan M. de Ribot. L’any 1922 obté el títol d’arquitecte amb el “Proyecto de Estación Universal para Portbou” i s’instal·la a Girona on obre despatx professional a l’immoble de la Ronda Ferran Puig, 1, que mantindrà obert entre 1922 i 1936. La fi de la Guerra Civil va provocar que les tropes italianes saquegessin la vivenda de Josep Esteve perquè també era la seu del consolat, càrrec que també exercí com el seu pare. Aleshores obrí nou despatx en un pis del número 12 del carrer Nou. Josep Esteve Corredor es casà amb Maria Jornet Callicó i va tenir dos fills, Xavier i Lluís. Entre el gener de 1923 i el maig de 1934 exercí el càrrec d’arquitecte municipal d’Olot, tot i que el 1927 va ser protagonista d’un pleit contra l’ajuntament d’aquella ciutat per l’intent de fer-lo cessar del càrrec tot modificant-ne les condicions inicials de prestació del servei. El contenciós va resoldre’s favorablement per Josep Esteve Corredor. A la capital de la Garrotxa, entre d’altres obres va projectar la segona part de l’Eixample Malagrida, que havia iniciat l’any 1916 Joan Roca Pinet. Josep Esteve hi dissenyà la part corresponent a l’hemisferi americà i el pont de Colom, que fou enderrocat després de la guerra. També va intervenir, l’any 1932, en el disseny de la nova zona en expansió de la ciutat per la banda sud, al l’altre costat del Fluvià, L’eixample de les Fonts, on hi va projectar diverses cases de baix pressupost. Entre les cases construïdes a Olot cal esmentar la casa Gratacós, avui Capdevila (1923), la reforma de la casa Trias, avui Bartrina (1923), la casa Masllopart (1924), la casa Griñó, avui Corominas (1925), la casa Farjas (1926) i la casa Pagés (1927-28). Al mateix temps mantenia obert el despatx professional a Girona, des d’on va projectar edificis com la Casa Sureda-Bordas (1924) a la Rambla, el Col·legi de La Salle (1926), la Casa Valls (1927) al carrer del Carme, la Casa Sarrà (1928) al carrer Barcelona, la capella del Immaculat Cor de Maria (1935) a la ronda Pare Claret i la seu del Banc Hispano-Americà (1944) a la plaça Marquès de Camps. En general en la distribució geográfica de les obres de Josep Esteve hi dominen les localitzacions de Girona i Olot, on hi projecta habitatges de diferents tipologies, edificis industrials i locals recreatius com el cine Familiar de Vista Alegre i les reformes interiors dels cinemes Colisseu i Gran Via. Una segona àrea de treball la trobem a la Costa Brava central, Platja d’Aro i Palamós, on treballar en projectes d’equipaments turístics com l’Hotel Rocafosca de Palamós i nombrosos projectes d’urbanització a Platja d’Aro, des de l’any 1928. És l’arquitecte de l’església d’aquella població, d’un projecte de Ciutat-Jardí i d’un bon nombre de xalets i hotels, com per exemple el Cliper, el Columbus, i el Cosmopolita. Fou membre de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya, i afí a la Lliga Regionalista. També va pertànyer al CAME (Cuerpo de Arquitectos Municipales de España) i fou present al I Congrés d'Arquitectes en Llengua Catalana (1932). Va ser el primer delegat a Girona del Delegat del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Balears, l’any 1932. Passada la guerra, va tornar a exercir el càrrec durant el periode 1947-1952. Va morir a Girona el 16 de juny de 1965, i els seus treballs prrofesionals foren acabats pel seu amic Joan M. de Ribot.

Fuente: Arxiu Històric del COAC

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Bloc d'Habitatges Valls

    Josep Esteve Corredor

    Bloc d'Habitatges Valls

    El deixeble de Rafael Masó projecta aquí un noucentisme més afrancesat que centreeuropeu, en una evocació dels habitatges urbans barrocs que desnaturalitza la ideologia inicial d’aquell moviment. El bloc sembla acusar un declivi a favor del monumentalisme o el «prestigi» que podia aportar el motlluratge barroc. La qualitat de l’obra i l’exercici compositiu són brillants i més escenogràfics que renovadors.
  2. Casa Sarrà

    Josep Esteve Corredor

    Casa Sarrà

    Tardana mostra d’un tipus entre mitgeres vigent durant el primer terç del s. xx: l’habitatge del propietari ocupa dues plantes o deixa les superiors per a renda, i el principal exhibeix àmplia tribuna i balconada. Ja lluny de la seva edulcorada obra anterior, Esteve tracta la façana —molt plana— com un tapís, barrejant-hi rajol i esgrafiats florals, i introdueix unes vagues sèrlies a la planta baixa. Hi persisteix la tribuna, però la sobrietat de balustres i cornisa així com la teranyina art déco de les baranes denoten nous corrents.
  3. Primera Reforma de la Casa Ruyra

    Josep Esteve Corredor

Bibliografía