Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors of the COAC Digital Archive

credits

About us

Architects' Association of Catalonia:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Design & Development:

Nubilum Edittio

Works

On the Map

Constellation

Cronology

  1. Museu d'Art de Girona

    Josep Maria Fina i Segura, Joan Maria de Ribot de Balle

    Museu d'Art de Girona

    La dilatada evolució registrada des del 995 dC hi genera una suggestiva complexitat espacial. El primer conjunt queda definit al s. xiii amb tres capelles —Sant Salvador, ogival però plenament romànica (Peratallada, s. xii ), Santa Maria i Sants Evangelistes (Cabanelles, 1234)—, una galeria romànica i una residència. Al s. xiv s’hi produeix una gran ampliació vers el sud, amb la torre central de façana, la torre de presó i la sala del tron. El conjunt esdevé així un palau fortificat, convertit en refugi reial durant la guerra civil del 1462 i incendiat en la dels Remences. Fou al s. xvi quan s’hi materialitzà la configuració que ha perviscut: entre els anys 1508 i 1597, els bisbes Boïl, Margarit i Cassador van practicar diverses reestructuracions a la façana (finestrals i gran blasó renaixentistes) i bastiren l’ala sud. El paper de Margarit s’ha estudiat com el d’un dirigent i intel·lectual del Renaixement, moviment que ha deixat una petja construïda minsa en un món català sumit en una llarga crisi. Als s. xviii i xix tornà a haver-hi canvis en la façana (arcuació romànica) o ampliacions (casa Falló i jardí, a llevant). Cal destacar la colossal potència dels seus volums i del pati així com la posició funcional de les obertures a la façana, característica del gòtic català. El 1973 deixà de ser seu bisbal, i poc després naixia l’actual i formidable col·lecció gràcies al pacte (1976) subscrit entre Bisbat i Diputació i, després, la Generalitat (1992). Pel que fa a la intervenció contemporània, cal remarcar que s’inicià sense un discurs museístic global i que aquest fou redactat a posteriori, ja el 1989, amb algun problema pel que fa a desenvolupament formal i funcional. La feina de sistematització duta a terme des d’aleshores presenta, anys després, un resultat de gran interès sobre 4.000 m2 d’exposició.
  2. Reforma de Can Viñas Graugés

    Josep Maria Fina i Segura

    Reforma de Can Viñas Graugés

    El portal i la seqüència d’obertures renaixentistes en arc conopial, decorat al mode flamíger, doten la façana d’un interès que continua en un pati reduït i en la disposició d’escala i replà amb balustres; una configuració atípica, forçada pel solar. Destaca el feliç i gràcil detall oblic del finestral de cantonada. La reforma contemporània l’amplia amb un nou cos, que es dol del hieratisme de les regulacions patrimonials.
  3. Reforma de l'Esglèsia del Carme

    Josep Maria Fina i Segura

    Reforma de l'Esglèsia del Carme

    La presa (1653), durant la guerra de Separació, del vulnerable convent situat extramurs (1293, barri del Carme) en va comportar el trasllat. Amb aquest fi, es va confiscar la casa palau gòtica del francòfil baró Margarit (governador general de Catalunya), que fou abatuda per acollir els nous usos monàstics. El temple sosté una relació críptica amb l’entorn urbà, potser per la seva funció monàstica i per l’encaix topogràfic; així, renunciant a una façana eloqüent, s’estén a una cota constant i delega a fondes capelles anteriors la relació amb la pujada. En l’ampli pany cec, doncs, només l’aplicació d’un sobri pòrtic barroc i de diversos blasons assenyala l’accés. Després del 1939 es va reconstruir la decoració d’aquest interessant interior barroc, amb un retaule espectacular. A llevant i a major rasant, un auster convent circumda el claustre, esvelt i incomplet. La confiscació del 1837 va adscriure el cenobi a institucions estatals; la Diputació hi ha romàs fins avui. L’obra del s. xx ha delimitat les intrusions mútues amb el temple, ha envidrat les galeries claustrals i les ha destinades a foyers, ha aclarit accessos i ha tractat les crugies com a contenidors segregats de façana.