Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

About us

Architects' Association of Catalonia:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Maria Jesús Quintero

With the support of:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Design & Development:

edittio Nubilum
Suggestions

Suggestion box

Request the image

We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.

The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.

Image requested:

* If the memory has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments' .

Remove * If the photographs has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments'.
You can attach up to 5 files of up to 10 MB each.

Memory

Liebman Villavecchia Arquitectos es va establir a Barcelona el 1987. Des de llavors ha desenvolupat projectes molt diversos, d'entre els quals els projectes residencials i la intervenció en edificis existents han tingut especial rellevància. Alguns d'ells, així com altres relacionats amb l'escenografia i les exposicions, han estat reconeguts pels premis FAD i han estat publicades en revistes nacionals i estrangeres. Formen part de l'estudi des dels seus inicis, les arquitectes Mireia Comajuncosa Noguera (Barcelona 1966) i Ana Bracons Botaya (Castelló 1979).

Works (14)

On the Map

Constellation

Cronology (19)

  1. Street Cleaning Services Facilities

    Liebman Villavecchia Arquitectos, Eileen Liebman, Fernando Villavecchia Obregón, Patrizia Falcone

    Street Cleaning Services Facilities

    "Parc de Neteja" i "Jardins del Barri de la Primavera": un edifici sota un espai verd. El terreny de dues hectàrees, on es van construir els dos equipaments, se situa entre el teixit residencial del barri del "Poble Sec" i el vessant nord del Parc de Montjuïc i presentava una topografia molt accidentada i un fort desnivell. Gran part de la parcel·la, de titularitat municipal, estava coberta per construccions en ruïnes amagades per vegetació espontània. Partint de la topografia existent i de la plataforma creada per la coberta del centre de transferència, "Parcs i Jardins" va dissenyar una nova zona verda, amb infraestructures i instal·lacions de jardí urbà en sintonia amb la façana del nou edifici, garantint al mateix temps la continuïtat amb la resta de l'espai verd ja que un dels reptes més importants va ser resoldre la connexió per a vianants. El desenvolupament d'aquest recorregut va fer necessària una adaptació important de la topografia amb un moviment de terres considerable, generant un sistema de terrasses i talussos, que se sostenen amb l'ajuda de diversos murs de gabions. El resultat són uns jardins pràcticament verticals, orientats als habitatges situats als carrers inferiors que configuren un nou teló verd al barri. Aquests jardins actuen com a transició entre el barri del "Poble Sec" i el verd més frondós i salvatge de la muntanya de Montjuïc. A la terrassa situada a la zona inferior del parc, sobre la coberta del "Parc de Neteja", s'ubica una àrea de jocs infantils. El "Parc de Neteja", un edifici de 4.262m2 sota el parc que queda integrat en el territori, es desenvolupa en dues plantes i disposa d'una façana de 90 metres de llarg. Va ser l'execució d'un Pla de millora urbana la que ha permès embeure en el terreny aquest nou equipament destinat a centre de transferència de residus de neteja viària de "Poble Sec" i de "Ciutat Vella". L'encàrrec de l'edifici plantejava un complex programa de requeriments: un gàlib determinat, l'imperatiu de no incorporar il·luminació zenital, i una única façana a Nord que havia de resoldre les necessitats d'il·luminació i ventilació d'un programa interior molt divers (accés de personal i de camions, oficines, zona de camions, aules, vestidors, ET, instal·lacions ...). Es va buscar un sistema de doble pell amb panells perforats prefabricats de formigó, capaç d'adaptar-se tots els requeriments de la façana: un sistema senzill per a un programa complex. Amb aquest sistema i la col·locació dels accessos de camions i de personal en els extrems de l'edifici, s'ha aconseguit mitjançant un joc geomètric de llums i ombres, transformar un lloc fosc i hostil, en un carrer il·luminada a la nit i de lectura no tant d'edifici sinó com de mur de jardí. L'edifici en si és una potent estructura que suporta les càrregues del parc i que al seu interior acull els vestidors i serveis dels treballadors, un centre d'informació per a veïns, les oficines del centre i espais per el manteniment i rentat de vehicles. Incorpora també, tres contenidors estancs per a la compactació d'escombraries, que són retirats cada dia, i està dotat d'un innovador sistema de filtrat de sòlids en suspensió. Les aigües freàtiques que s'utilitzen a l'edifici, tant per omplir els camions cisterna, com per a la neteja, provenen del pou de captació del Teatre del Liceu. Gaudeixen dels nous jardins tant gent del barri com els vianants que van i vénen del parc de Montjuïc. Les antigues voreres, brutes i trencades, s'han transformat en camins agradables de recórrer. La poma, que abans ens impressionava pel seu estat salvatge i impenetrable, s'ha transformat en un nou i ben utilitzat espai verd que ha donat lloc a una nova "façana-mur-de-jardí" que dia i nit dóna vida al barri.
  2. Remodelling and Extension of Mas Verd

    Liebman Villavecchia Arquitectos, Eileen Liebman, Fernando Villavecchia Obregón

    Remodelling and Extension of Mas Verd

    Als afores d'un petit poble de l'Empordà es trobava en estat de ruïna el conjunt d'edificacions del segle XVIII que conformen el Mas Verd. A l'inici del projecte, el conjunt d'edificacions constava d'un antic graner ja rehabilitat com a habitatge, el Mas en si i l'annex (antic molí), en estat d'abandó des de fa dècades. La morfologia del conjunt, era el resultat d'una sèrie d'ampliacions fetes al llarg de dos segles que van desvirtuar el caràcter serè i ordenat - tot i que d'humil factura - del Mas primigeni. Vàrem trobar una mola imponent de maçoneria amb un perfil caòtic i desdibuixat de cobertes. Tot i així, l'interior era una col·lecció d'espais poc vertebrats entre si d'enorme potencial. L'encàrrec requeria la rehabilitació total del Mas i l'adequació a quatre programes independents: habitatge principal amb annex, habitatge de masovers, apartament independent i casa de convidats. Així mateix es devien reestructurar tots els camins de la finca inclòs l'accés, repoblar i introduir nova vegetació, situar una piscina amb vestuaris, un garatge, un galliner, i un cobert-hivernacle per servir a l'hort biològic, el recuperat olivar i els camps de cultiu de nova implantació. A més, calia racionalitzar els elements d'abastament d'aigua existents, deslligats entre si (pou, cisterna, bassa i estany) i reforçar-los amb un dipòsit nou per aconseguir una autonomia de consum gairebé total. La intervenció al Mas respecta l'estructura i proporcions dels interiors mitjançant l'acurada modificació i creació de buits i la utilització de nous materials. Malgrat tot, la introducció d'elements singulars nous (revestiments de rajola hidràulica, mobles de roure massís, fusteries d'iroko) s'ha tractat com a part integral de la transformació, i no com a decoració supèrflua. Només l'espai central de l'escala - il·luminat per una lluerna - es va projectar com un espai completament nou. A més, es va crear: un sistema de talls a la façana amb marcs i porticons de ferro per distingir els nous buits, noves cobertes de perfil més regi i eficaç, dos cossos nous de grandària modesta i es van formalitzar els espais exteriors (era, pèrgola, porxo, escalinata d'accés i pati d'estiu), així com diverses terrasses. El garatge, sota una coberta vegetal, és la primera peça d'una seqüència d'espais que comença amb l'arribada amb cotxe. A continuació, i mitjançant un pati enfonsat, una escala condueix a la piscina-mirador, que serveix de nexe entre l'era-Mas i els camps-garatge. L'estratègia d'aquesta nova construcció de formigó vist va ser la de embeure-la al talús més proper al mas, d'una dimensió i orientació idònies, sense desfigurar la topografia. L'estany (antiga bassa), a més de rebre les aigües pluvials i d'escorrentia, serveix juntament amb el cobert-hivernacle, d'ancoratge i avantsala d'arribada al Mas.
  3. FAD Award

    Finalist. Category: City and Landscape

    FAD Award

    Street Cleaning Services Facilities

  4. Studio for a Musician and School of Tai Chi

    Liebman Villavecchia Arquitectos, Eileen Liebman, Fernando Villavecchia Obregón

    Studio for a Musician and School of Tai Chi

    A small place the Sant Gervasi neighbourhood is the space chosen by the customers - a couple - to enable it as a dance and music studio. The premises, in a building from the beginning of the 20th century, is a cube enclosed between buildings, with two free levels: the façade on Ballester Street and the roof. The latter is also the terrace of the homes in the same building. Over the years, this space has been successively taken up by craft workshops, small industries and shops, suffering very aggressive interventions that completely hid its original state. After removing all the superfluous, we find a diaphanous, double-height box, with light entering at two ends, one zenithal and the other one on the façade, and with a single element that presides over the space: a pillar of two wooden shafts that collect the rafters of the roof. The addition of a mezzanine responds to the program (which required more surface area): rooms of various sizes and qualities for dance or music and of flexible use, as well as annexes. Without renouncing the possibility of being able to continue having the overall reading of the space, we decided to place this piece looking for volume and light to flow from one side to the other. The loft is understood as an individual and self-supporting element. Its structure, exempt from the rest of the building, has its starting point in the double wooden pillar and from this point it expands isotropically, creating a structural grid of three equal spans. You go up to the upper floor through a wooden piece of furniture that has the double function of container and ladder. You enter the premises through a first double-height space and after passing under the area compressed by the loft, the space gains height again and expands towards the skylight. The loft is wrapped around two double-height spaces, the spaces through which light enters, filling all the corners. The different glass divisions also allow a visual continuity of the space both on the lower and upper level, as well as a precise placement of some wall mirrors that multiply the volume by creating unexpected geometries. The place is a closed space; the openings in the façade are very high, and the skylight barely allow views to the outside. However, because of its large openings and good orientation (south-east façade), the cycle of natural light is lived intensely inside and gradually melts with the artificial light throughout the day. The few materials used have been chosen with great rigour and intention. At the entrance level we find continuous microcement flooring in the passage areas and pine flooring in the great room. The linoleum flooring, which starts on the staircase and on the entire mezzanine floor, takes us through the rooms on this level. Both in the large room on the ground floor, and in the two smaller rooms on the upper level, the ceiling is finished in Heraklith to achieve acoustic and environmental comfort.
  5. Voltes House

    Liebman Villavecchia Arquitectos, Sergison Bates Architects, Stephen Bates, Eileen Liebman, Jonathan Sergison, Fernando Villavecchia Obregón

    Voltes House

    La casa es col·loca sobre un antic celler salvant una volta exemplar, únic element rescatat d’una ruïna, en un solar retranquejat i enclaustrat per veïns. El retranqueig dóna lloc a dues geometries amb l’entrada a la seva unió. La façana és de maçoneria amb finestres emmarcades amb recrescut de morter donant a la composició lliure un caràcter més fi. Tot està pintat d’un blanc homogeni i distintiu, creant una renovada identitat pel casc antic. Dues “sales-hall” són el cor de la casa. El vestíbul d’entrada, generòs espai d’arribada, mira cap a l’espai de doble alçada del soterrani il·luminat zenitalment. La sala principal és un espai de cinc costats on la tensió geomètrica es nota en el diagonal del cel ras i els plans inclinats de la llar de foc. Els materials interiors són escollits amb rigor: mosaic hidràulic, marbre blanc, parets de pedra o enguixades. És preten participar de les idees del regionalisme crític explorat per Coderch, Correa-Milá i Harnden-Bombelli.
  6. FAD Award

    Finalist. Category: Architecture

    FAD Award

    Voltes House

  7. FAD Award

    Shortlisted. Category: Interior Design

    FAD Award

    Studio for a Musician and School of Tai Chi

  8. Premi Europeu d'Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic AADIPA

    Finalist. Category: Intervenció en el Patrimoni Construït

    Premi Europeu d'Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic AADIPA

    Remodelling and Extension of Mas Verd

  9. Sant Llorenç House

    Liebman Villavecchia Arquitectos, Eileen Liebman, Fernando Villavecchia Obregón

    Sant Llorenç House

    La parcel·la es situa a Sant Llorenç de Morunys, “La Vall de Lord”. La casa de dues plantes i soterrani, aprofita la part més ampla de la zona edificable. Dos volums encaixats a la topografia i girats l’un respecte de l’altre, es col·loquen sota una única coberta a dues aigües – de llosa de pissarra – que reemplaça el tradicional carener central per un gran aiguafons. Aquesta morfologia representa una aposta novedosa i confereix interés formal a més a més de ser pràctic: allarga l’assolejament a SE i SO, facilita la recollida d’aigües pluvials i permet ubicar dues terrasses tipus loggia. La distribució combina la riquesa d’espais amb les necessitats del client. Cada estància gaudeix d’il·luminació natural des de ben bé dues orientacions. La producció d’ACS i la calefacció per terra radiant utilitzen energia geotèrmica. Les façanes exposades a les condicions climàtiques més adverses estan folrades amb parets de mamposteria de pedra; les més domèstiques i assolejades estan estucades.
  10. EM26 House

    Liebman Villavecchia Arquitectos, Eileen Liebman, Fernando Villavecchia Obregón

    EM26 House

    Reforma d’una casa de principis del segle XX a segona línia de mar. La façana principal està protegida per un Pla Especial. El projecte s’ha centrat en la recuperació i reinterpretació dels elements i espais originals de la casa i la recuperació del jardí, tot gairebé en estat de ruïna, subratllant allò més noble: tres voltes exemplars i els murs de pedra seca. La casa s’organitza com una col·lecció d’habitacions, cadascuna d’elles caracteritzada per la relació amb l’exterior i la qualitat de la llum. A la planta baixa s’excava la roca del jardí per permetre l’entrada de llum a l’antic dipòsit d’aigua. Un pati central recuperat serveix de llanterna de llum. A la planta superior es distorsiona la geometria ortogonal per articular un únic espai connectat amb la terrassa cap al mar i el menjador del jardí. L’escala interior aporta un nou caràcter als espais a través dels quals es desenvolupa, com una cinta contínua que s’estén des de l’interior fins a l’escala de pedra exterior.
  11. Mostres d'Arquitectura (Comarques Centrals)

    Shortlisted
    Sant Llorenç House

  12. NC64 House

    Liebman Villavecchia Arquitectos, Eileen Liebman, Fernando Villavecchia Obregón

    NC64 House

    Refurbishment and extension of a villa from the 50s in a residential area. The scale of the neighbouring buildings and the restrictions of the regulations on a narrow site gave the necessary clues to tackle the refurbishment project. Beyond the starting rectangular volume, little evidence remains of the original house. The gabled roof is removed from the original house and an attic floor and a gallery of light construction facing the garden are added. The narrowness of the volume is compensated in the lateral façades with out-of-scale windows with adjustable slats, bringing natural light and privacy to the centre of the house. Protagonist of the interior, the staircase visually links the different rooms. The attached garage frames the garden next to a pool raised in the form of a plinth-seat and an outdoor room with a pergola. Another pergola frames the front door of the house. On the ground floor, the gallery-dining room opens onto the garden, while the living room is sheltered from the street. On the upper floors, the master bedroom and an office are located in the new volumes. Finally, the finial-lattice protects the attic terrace from the façade to the street, turning it into an open-air room.

Authors