Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores del Archivo Digital del COAC

credits

Quiénes somos

Colegio de Arquitectos de Cataluña:

Àrea de Cultura

Directores:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Diseño y Programación:

Nubilum Edittio

En Imágenes

  • Liebman Villavecchia Arquitectos

Memoria

Liebman Villavecchia Arquitectos es va establir a Barcelona el 1987. Des de llavors ha desenvolupat projectes molt diversos, d'entre els quals els projectes residencials i la intervenció en edificis existents han tingut especial rellevància. Alguns d'ells, així com altres relacionats amb l'escenografia i les exposicions, han estat reconeguts pels premis FAD i han estat publicades en revistes nacionals i estrangeres. Formen part de l'estudi des dels seus inicis, les arquitectes Mireia Comajuncosa Noguera (Barcelona 1966) i Ana Bracons Botaya (Castelló 1979).

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Casa Valldoreix

    Liebman Villavecchia Arquitectos, Eileen Liebman, Fernando Villavecchia Obregón

    Casa Valldoreix

  2. Casa Klein

    Liebman Villavecchia Arquitectos, Eileen Liebman, Fernando Villavecchia Obregón

    Casa Klein

  3. Casa EM8

    Liebman Villavecchia Arquitectos, Eileen Liebman, Fernando Villavecchia Obregón

    Casa EM8

  4. Parque de Limpieza

    Liebman Villavecchia Arquitectos, Eileen Liebman, Fernando Villavecchia Obregón

    Parque de Limpieza

    "Parc de Neteja" i "Jardins del Barri de la Primavera": un edifici sota un espai verd. El terreny de dues hectàrees, on es van construir els dos equipaments, se situa entre el teixit residencial del barri del "Poble Sec" i el vessant nord del Parc de Montjuïc i presentava una topografia molt accidentada i un fort desnivell. Gran part de la parcel·la, de titularitat municipal, estava coberta per construccions en ruïnes amagades per vegetació espontània. Partint de la topografia existent i de la plataforma creada per la coberta del centre de transferència, "Parcs i Jardins" va dissenyar una nova zona verda, amb infraestructures i instal·lacions de jardí urbà en sintonia amb la façana del nou edifici, garantint al mateix temps la continuïtat amb la resta de l'espai verd ja que un dels reptes més importants va ser resoldre la connexió per a vianants. El desenvolupament d'aquest recorregut va fer necessària una adaptació important de la topografia amb un moviment de terres considerable, generant un sistema de terrasses i talussos, que se sostenen amb l'ajuda de diversos murs de gabions. El resultat són uns jardins pràcticament verticals, orientats als habitatges situats als carrers inferiors que configuren un nou teló verd al barri. Aquests jardins actuen com a transició entre el barri del "Poble Sec" i el verd més frondós i salvatge de la muntanya de Montjuïc. A la terrassa situada a la zona inferior del parc, sobre la coberta del "Parc de Neteja", s'ubica una àrea de jocs infantils. El "Parc de Neteja", un edifici de 4.262m2 sota el parc que queda integrat en el territori, es desenvolupa en dues plantes i disposa d'una façana de 90 metres de llarg. Va ser l'execució d'un Pla de millora urbana la que ha permès embeure en el terreny aquest nou equipament destinat a centre de transferència de residus de neteja viària de "Poble Sec" i de "Ciutat Vella". L'encàrrec de l'edifici plantejava un complex programa de requeriments: un gàlib determinat, l'imperatiu de no incorporar il·luminació zenital, i una única façana a Nord que havia de resoldre les necessitats d'il·luminació i ventilació d'un programa interior molt divers (accés de personal i de camions, oficines, zona de camions, aules, vestidors, ET, instal·lacions ...). Es va buscar un sistema de doble pell amb panells perforats prefabricats de formigó, capaç d'adaptar-se tots els requeriments de la façana: un sistema senzill per a un programa complex. Amb aquest sistema i la col·locació dels accessos de camions i de personal en els extrems de l'edifici, s'ha aconseguit mitjançant un joc geomètric de llums i ombres, transformar un lloc fosc i hostil, en un carrer il·luminada a la nit i de lectura no tant d'edifici sinó com de mur de jardí. L'edifici en si és una potent estructura que suporta les càrregues del parc i que al seu interior acull els vestidors i serveis dels treballadors, un centre d'informació per a veïns, les oficines del centre i espais per el manteniment i rentat de vehicles. Incorpora també, tres contenidors estancs per a la compactació d'escombraries, que són retirats cada dia, i està dotat d'un innovador sistema de filtrat de sòlids en suspensió. Les aigües freàtiques que s'utilitzen a l'edifici, tant per omplir els camions cisterna, com per a la neteja, provenen del pou de captació del Teatre del Liceu. Gaudeixen dels nous jardins tant gent del barri com els vianants que van i vénen del parc de Montjuïc. Les antigues voreres, brutes i trencades, s'han transformat en camins agradables de recórrer. La poma, que abans ens impressionava pel seu estat salvatge i impenetrable, s'ha transformat en un nou i ben utilitzat espai verd que ha donat lloc a una nova "façana-mur-de-jardí" que dia i nit dóna vida al barri.
  5. Reforma y Ampliación del Mas Verd

    Liebman Villavecchia Arquitectos, Eileen Liebman, Fernando Villavecchia Obregón

    Reforma y Ampliación del Mas Verd

    Als afores d'un petit poble de l'Empordà es trobava en estat de ruïna el conjunt d'edificacions del segle XVIII que conformen el Mas Verd. A l'inici del projecte, el conjunt d'edificacions constava d'un antic graner ja rehabilitat com a habitatge, el Mas en si i l'annex (antic molí), en estat d'abandó des de fa dècades. La morfologia del conjunt, era el resultat d'una sèrie d'ampliacions fetes al llarg de dos segles que van desvirtuar el caràcter serè i ordenat - tot i que d'humil factura - del Mas primigeni. Vàrem trobar una mola imponent de maçoneria amb un perfil caòtic i desdibuixat de cobertes. Tot i així, l'interior era una col·lecció d'espais poc vertebrats entre si d'enorme potencial. L'encàrrec requeria la rehabilitació total del Mas i l'adequació a quatre programes independents: habitatge principal amb annex, habitatge de masovers, apartament independent i casa de convidats. Així mateix es devien reestructurar tots els camins de la finca inclòs l'accés, repoblar i introduir nova vegetació, situar una piscina amb vestuaris, un garatge, un galliner, i un cobert-hivernacle per servir a l'hort biològic, el recuperat olivar i els camps de cultiu de nova implantació. A més, calia racionalitzar els elements d'abastament d'aigua existents, deslligats entre si (pou, cisterna, bassa i estany) i reforçar-los amb un dipòsit nou per aconseguir una autonomia de consum gairebé total. La intervenció al Mas respecta l'estructura i proporcions dels interiors mitjançant l'acurada modificació i creació de buits i la utilització de nous materials. Malgrat tot, la introducció d'elements singulars nous (revestiments de rajola hidràulica, mobles de roure massís, fusteries d'iroko) s'ha tractat com a part integral de la transformació, i no com a decoració supèrflua. Només l'espai central de l'escala - il·luminat per una lluerna - es va projectar com un espai completament nou. A més, es va crear: un sistema de talls a la façana amb marcs i porticons de ferro per distingir els nous buits, noves cobertes de perfil més regi i eficaç, dos cossos nous de grandària modesta i es van formalitzar els espais exteriors (era, pèrgola, porxo, escalinata d'accés i pati d'estiu), així com diverses terrasses. El garatge, sota una coberta vegetal, és la primera peça d'una seqüència d'espais que comença amb l'arribada amb cotxe. A continuació, i mitjançant un pati enfonsat, una escala condueix a la piscina-mirador, que serveix de nexe entre l'era-Mas i els camps-garatge. L'estratègia d'aquesta nova construcció de formigó vist va ser la de embeure-la al talús més proper al mas, d'una dimensió i orientació idònies, sense desfigurar la topografia. L'estany (antiga bassa), a més de rebre les aigües pluvials i d'escorrentia, serveix juntament amb el cobert-hivernacle, d'ancoratge i avantsala d'arribada al Mas.
  6. Reforma de las Viviendas Ballester

    Liebman Villavecchia Arquitectos, Eileen Liebman, Fernando Villavecchia Obregón

    Reforma de las Viviendas Ballester

  7. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Interiorismo

    Premio FAD

    Reforma y Ampliación del Mas Verd

    Liebman Villavecchia Arquitectos, Eileen Liebman, Fernando Villavecchia Obregón

  8. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Ciudad y Paisaje

    Premio FAD

    Parque de Limpieza

    Liebman Villavecchia Arquitectos, Eileen Liebman, Fernando Villavecchia Obregón

  9. Estudio para Músico y Escuela de Tai-Chi

    Liebman Villavecchia Arquitectos, Eileen Liebman, Fernando Villavecchia Obregón

    Estudio para Músico y Escuela de Tai-Chi

    Un petit local al barri de Sant Gervasi a les faldes del Putxet, és l'espai escollit pels clients -una parella- per habilitar-lo com estudi de dansa i música. El local, en un edifici de principis del segle XX, és un cub encaixonat entre immobles, amb dos plans lliures: la façana al carrer Ballester i la coberta. Aquesta última és alhora la terrassa dels habitatges del mateix edifici. Al llarg dels anys, aquest espai ha estat ocupat successivament per tallers artesanals, petites indústries i comerços, patint intervencions molt agressives que van amagar totalment el seu estat original. Després d'eliminar tot el superflu, ens trobem amb una caixa diàfana, de doble alçada, amb entrada de llum en dos extrems, una zenital i una altra en façana, i amb un únic element que presideix l'espai: un pilar de dos fustos de fusta que recull les jàsseres de la coberta. La incorporació d'un altell respon al programa (que requeria més superfície): sales de mides i qualitats diverses per a dansa o música i d'ús flexible, així com annexos. Sense renunciar a la possibilitat de poder seguir tenint la lectura global de l'espai, vam decidir col·locar aquesta peça buscant que el volum i la llum fluïssin d'un costat a un altre. L'altell s'entén com un element individual i autoportant en si mateix. La seva estructura, exempta de la resta de l'edifici, té el seu origen de partida en el doble pilar de fusta i des d'aquest punt s'expandeix de manera isotròpica creant una quadrícula estructural de tres crugies iguals. Es puja a la planta superior a través d'un moble de fusta que té la doble funció de contenidor i escala. S'entra al local per un primer espai de doble altura i després de passar per sota de la zona comprimida pel altell, el espai torna a guanyar alçada i s'expandeix cap al claraboia. L'altell s'embolica per dos espais de doble altura, els espais per on entra la llum omplint tots els racons. Les diferents divisions de vidre permeten també una continuïtat visual de l'espai tant en el nivell inferior com en el superior, igual que una col·locació precisa d'uns miralls-paret que multipliquen el volum creant geometries inesperades. El local és un espai tancat en si mateix, les obertures en façana, molt altes, i la lluerna amb prou feines permeten vistes a l'exterior. No obstant això, en ser obertures de grans dimensions i bona orientació (a sud-est en façana), fa que el cicle de la llum natural es visqui intensament a l'interior i es vagi fonent a poc a poc amb la llum artificial al llarg del dia. Els pocs materials utilitzats han estat escollits amb molt rigor i intenció. En el nivell d'entrada trobem paviment continu de microciment a les zones de pas i tarima de pi a la sala gran. Arrencant ja a l'escala i en tota la planta altell el paviment de linòleum, d'un color saturat, ens va portant per les estades d'aquest nivell. Tant a la sala gran en planta baixa, com en les dues de mida més petita del nivell superior, l'acabat del sostre és de Heraklith per aconseguir confort acústic i ambiental.
  10. Casa Voltes

    Liebman Villavecchia Arquitectos, Sergison Bates Architects, Stephen Bates, Eileen Liebman, Jonathan Sergison, Fernando Villavecchia Obregón

    Casa Voltes

    La casa es col·loca sobre un antic celler salvant una volta exemplar, únic element rescatat d’una ruïna, en un solar retranquejat i enclaustrat per veïns. El retranqueig dóna lloc a dues geometries amb l’entrada a la seva unió. La façana és de maçoneria amb finestres emmarcades amb recrescut de morter donant a la composició lliure un caràcter més fi. Tot està pintat d’un blanc homogeni i distintiu, creant una renovada identitat pel casc antic. Dues “sales-hall” són el cor de la casa. El vestíbul d’entrada, generòs espai d’arribada, mira cap a l’espai de doble alçada del soterrani il·luminat zenitalment. La sala principal és un espai de cinc costats on la tensió geomètrica es nota en el diagonal del cel ras i els plans inclinats de la llar de foc. Els materials interiors són escollits amb rigor: mosaic hidràulic, marbre blanc, parets de pedra o enguixades. És preten participar de les idees del regionalisme crític explorat per Coderch, Correa-Milá i Harnden-Bombelli.
  11. Casa Sant Llorenç

    Liebman Villavecchia Arquitectos, Eileen Liebman, Fernando Villavecchia Obregón

    Casa Sant Llorenç

    La parcel·la es situa a Sant Llorenç de Morunys, “La Vall de Lord”. La casa de dues plantes i soterrani, aprofita la part més ampla de la zona edificable. Dos volums encaixats a la topografia i girats l’un respecte de l’altre, es col·loquen sota una única coberta a dues aigües – de llosa de pissarra – que reemplaça el tradicional carener central per un gran aiguafons. Aquesta morfologia representa una aposta novedosa i confereix interés formal a més a més de ser pràctic: allarga l’assolejament a SE i SO, facilita la recollida d’aigües pluvials i permet ubicar dues terrasses tipus loggia. La distribució combina la riquesa d’espais amb les necessitats del client. Cada estància gaudeix d’il·luminació natural des de ben bé dues orientacions. La producció d’ACS i la calefacció per terra radiant utilitzen energia geotèrmica. Les façanes exposades a les condicions climàtiques més adverses estan folrades amb parets de mamposteria de pedra; les més domèstiques i assolejades estan estucades.
  12. Reforma Casa Klein

    Liebman Villavecchia Arquitectos, Eileen Liebman, Fernando Villavecchia Obregón

    Reforma Casa Klein

  13. Rehabilitació de la Casa Villavecchia

    Liebman Villavecchia Arquitectos, Eileen Liebman, Fernando Villavecchia Obregón

    Rehabilitació de la Casa Villavecchia

  14. Premio FAD

    Finalista. Categoría: Arquitectura

    Premio FAD

    Casa Voltes

    Liebman Villavecchia Arquitectos, Sergison Bates Architects, Stephen Bates, Eileen Liebman, Jonathan Sergison, Fernando Villavecchia Obregón

  15. Premio FAD

    Seleccionado. Categoría: Interiorismo

    Premio FAD

    Estudio para Músico y Escuela de Tai-Chi

    Liebman Villavecchia Arquitectos, Eileen Liebman, Fernando Villavecchia Obregón

  16. Casa NC64

    Liebman Villavecchia Arquitectos, Eileen Liebman, Fernando Villavecchia Obregón

    Casa NC64

    Reforma i ampliació d'un xalet dels anys cinquanta en un barri residencial. L'escala dels edificis veïns i les restriccions de la normativa en un solar estret, van donar les pistes per abordar el projecte de reforma. Més enllà del volum rectangular de partida, queda poca evidència de la casa original A la casa original se li treu la coberta a quatre aigües i s'afegeixen una planta àtic i una galeria de construcció lleugera orientada al jardí. L'estretor del volum es compensa en les façanes laterals amb finestres fora d'escala amb lames orientables, aportant llum natural i privacitat al centre de la casa. Protagonista de l'interior, l'escala enllaça visualment les diferents estances. El garatge-annex emmarca el jardí al costat d'una piscina aixecada en forma de plint-seient i una sala exterior amb pèrgola. Una altra pèrgola emmarca la porta d'entrada de la casa. A la planta baixa, el menjador-galeria s'obre al jardí, mentre que la sala d'estar es protegeix del carrer. A les plantes superiors, el dormitori principal i un despatx s'ubiquen en els volums nous. Finalment, el remat-gelosia, de la façana al carrer, protegeix la terrassa de l'àtic convertint-la en sala a l'aire lliure.
  17. Casa EM26

    Liebman Villavecchia Arquitectos, Eileen Liebman, Fernando Villavecchia Obregón

    Casa EM26

    Reforma d’una casa de principis del segle XX a segona línia de mar. La façana principal està protegida per un Pla Especial. El projecte s’ha centrat en la recuperació i reinterpretació dels elements i espais originals de la casa i la recuperació del jardí, tot gairebé en estat de ruïna, subratllant allò més noble: tres voltes exemplars i els murs de pedra seca. La casa s’organitza com una col·lecció d’habitacions, cadascuna d’elles caracteritzada per la relació amb l’exterior i la qualitat de la llum. A la planta baixa s’excava la roca del jardí per permetre l’entrada de llum a l’antic dipòsit d’aigua. Un pati central recuperat serveix de llanterna de llum. A la planta superior es distorsiona la geometria ortogonal per articular un únic espai connectat amb la terrassa cap al mar i el menjador del jardí. L’escala interior aporta un nou caràcter als espais a través dels quals es desenvolupa, com una cinta contínua que s’estén des de l’interior fins a l’escala de pedra exterior.
  18. Mostres d'Arquitectura (Comarques Centrals)

    Seleccionado
    Casa Sant Llorenç

    Liebman Villavecchia Arquitectos, Eileen Liebman, Fernando Villavecchia Obregón

  19. Restauració i Adequació de la Casa Coderch Milá

    Liebman Villavecchia Arquitectos, Eileen Liebman, Fernando Villavecchia Obregón

    Restauració i Adequació de la Casa Coderch Milá

Autores