De la primitiva masia només es manté el celler, ja que fou absolutament renovada. La reforma de 1904 destruí les bellíssimes línies arquitectòniques que posseïa, característiques de la casa pairal catalana, malgrat el notable interès format del resultat final, classificable dins del corrent modernista d'orientació medievalista. Àdhuc cal observar que es manté clarament l'esquema preexistent amb un cos central de tres tramades, al qual s'hi afegeix la capella a la dreta i un cos acabat per una galeria a l'esquerra. La casa es troba enmig d'un jardí encerclat per un mur sinuós. El conjunt resultant conté un gran nombre d'elements de reminiscència medieval. Posseeix interessants elements decoratius interns, entre els quals destaquen els bells arrambadissos ceràmics, afegits a la darrera reforma, i els embigats del 1904. A la planta baixa hi ha una llinda del 1403 i a l'interior una altra del 1669. Mentre que al primer pis hi ha una del 1703 i coronant l'edifici la del 1904. En el 1904 es realitza el projecte de reforma per Joan Bta. Modolell. Consta en obres d'enderroc i reconstrucció de tota la crugia que conté la galeria, en l'elevació d'un metre de la part central del terrat i la construcció de la capella i el mur de tanca. També inclou les reparacions de les façanes.

Noucentista complex by Marcel·lí Coquillat located around a farmhouse from the 16th - 18th centuries. The farmhouse is a three-bay building with a double-sloped roof and ridge perpendicular to the façade with an added body at the back covered with a double slope and off-centre ridge. It has a ground floor, main floor and attic with a symmetrical composition of the openings. The portal, located in the centre, is vaulted and accessed via a five-step semicircular staircase. It is accompanied on both sides by two stone windows, the one on the right is molded and has a sill. On the first floor two molded stone windows open on each side with a central balcony covered with a small gabled roof and an almond-shaped sundial. In the attic you can see three openings of recent manufacture. To the right of the farmhouse, we can find the 19th century tower. It is a quadrangular building with a built-up roof. In the central part a square lookout tower stands with a roof on four sides and watchtowers at the top crowned with pinnacles. A glazed gallery of undulating shapes protrudes from the main facade, which is accessed by a staircase of eight semicircular steps. The roof constitutes the balcony of the first floor. On the east façade, a semicircular body protrudes, the roof of which serves as a balcony with a side opening. The rest of the openings combine rectangular and compound shapes. A rectangular body is attached to the rear façade which serves as a first-floor terrace. The wide wooden eaves crowned by an acroterium at the top of the ridge should be highlighted. To the left of the farmhouse there are the stables. It is a double building with a U-shaped front body with a ground floor covered on one side. On one of the sides a polygonal tower stands with a pavilion roof. In the centre, a large wooden door covered with a gabled roof gives way to an L-shaped rear body covered with gables with the ridge running parallel to the façade. In the north corner there is a second tower with similar characteristics to that of the previous body but with a circular plan. All these structures are located on a terrace delimited by masonry walls covered with stone and crowned by a balustrade of wavy shapes. The east side of the wall is crowned by a profusely decorated wrought iron trellis. In the north-eastern corner of the enclosure there is a viewpoint with a circular plan which is accessed by a staircase attached to the wall that takes the form of a curve. It is made with the same construction equipment as the fence, covered with a metal structure in the form of a pergola with a tiled roof placed in the form of scales. Outside the complex there is the chapel, which is part of a garden area. It is a single nave building with a gabled roof preceded by a large porch of lesser height and a gabled roof with a large central opening of a semi-circular arch and buttresses at the corners. At the back there is the apse, pentagonal in plan and lower in height with a composite roof. Can Bordoi is a farmhouse documented in the 13th century. It is mentioned in the 1553 census as "en Bordoy". The noucentista work is a commission from Josep Comas i Masferrer (1842 - 1908), a Catalan industrialist and politician, founder of the Monarch Liberal Circle, deputy and provincial senator for Barcelona and president of the Barcelona City Council. It is believed that the building was built by the architect Marcel·lí Coquillat, because there is a plan of an architectural element of the garden not built but signed by him. The whole set is of a stylistic homogeneity that suggests a single author.

House that takes up an entire end of the block, with three sides facing the street and the fourth acting as a party wall. It has a ground floor and two landings. A ground-floor stands at the corner of the boulevard with Plaça de Llorens i Barba, a three-storey tower with a pavilion roof, which forms part of the image of the boulevard. The side gallery with roof is interesting. The asymmetrical composition of the façades combines elements of various styles: "revival" windows, modernist mouldings, noucentist balustrades, etc., that insert the work into the eclectic current of the beginning of the century. The Elias Valero House project is shared by the architects Santiago Güell and M. Coquisllat. The work plans were presented on July 19, 1910. Since 1985 it has been the seat of the Berger Balaguer Forum.

Casal o torre residencial modernista de dimensions considerables, obra inicial d'Ignasi Oms. Està estructurat en diferents cossos. Tot el conjunt forma un clos tancat. Els murs de càrrega són de pedra. L'edifici té múltiples façanes; en general els diferents cossos són de planta rectangular. Les cobertes són a doble vessant, amb la teulada vermella i el ràfec motllurat. Les façanes principals presenten planta baixa i tres plantes superiors, a més d'unes golfes possiblement habilitades. Les obertures estan decorades amb ceràmica i ferro forjat. En un extrem de la façana nord s'aixeca una torre coronada amb merlets, i a la façana del costat sud, a l'angle, hi ha una altra torre circular, aquesta rematada amb un pinacle. També destaquen les nombroses galeries, balcons i esgrafiats de la façana de tramuntana del Casal. L'exterior és ple d'elements cerámics, relleus de pedra, baranes calades i esgrafiats amb motius florals, tot i que presenta una facana íntegrament de revestiment contínu, amb l'emmarcat de la porta principal de pedra, com també ho es la font ubicada a punt mig del cos sota la galería corredor. Les obertures estas tancades amb persianas de fusta de llibret i algunes mostren unes formes ondulades de marcat estil modernista, tot i que la majoria són perfectament rectangulars. També hi ha diversos coberts de construcció moderna. Alguns van fer servei quan la casa era restaurant i hotel. La casa del guarda presenta unes facanes artísticament executades que combinen la cerámica vermella, verda i blanca i el revestiment continu. La casa anomenada de Cal Noguera (que podria tenir un origen antic, com a mínin del segle XVI) fou adquirida l'any 1862 per l'industrial de Manresa Francesc Gallifa i Parera al Capítol de la Seu de Manresa, que se'n havia fet càrrec per endeutament de la família Noguera. A partir de llavors es va coneixer com a Torre de Cal Gallifa, tot i que l'actual propietat va recuperar i impulsar el nom de La Noguera (la façana llueix el retol modernista "Manso Noguera"). La instal·lació dels Gallifa a Rajadell va tenir un gran ressò, ja que es tractava d'una de les principals famílies industrials manresanes. L'insigne arquitecte Ignasi Oms Ponsa (1863-1914), deixeble de Doménech i Muntaner, i responsable dels edificis modernistes més notables de Manresa (el Casino, l'Escorxador, casa Lluvià, Casa Torra, Casa Torrents, Ca la Buresa, la Florinda ...) va rebre l'encàrrec de la família Gallifa, el 1901, de remodelar la casa. L'any 1914, arran de la mort d'Ignasi Oms, l'arquitecte valencià Marcel·lí Coquillat (Elx, 1865 - Busot 1924), que va estudiar a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, es fa cárrec de les obres. Les obres es feren entre 1901 i 1920. Ignasi Oms va planejar la reforma de la casa pairal, a la qual va adossar una nova edificació de planta baixa i dos pisos, amb secció basilical, amb grans finestrals i una torre circular de dues alçades a I‘extrem dret de la façana sud, coberta per una cúpula cònica. Marcel·lí Coquillat va assumir les obres d'ampliació els anys 1914-1915 modificant el projecte original d'Ignasi Oms i aixecant una planta més a la casa senyorial. També va projectar la galeria corredor, la casa del masover, la casa del guarda i, finalment (1922), la capella, però sempre mantenint, en bona part, l'estil i la funcionalitat marcats per Oms. cercant la voluntat de fondre l'arquitectura amb el paisatge i d'aprofitar la llum natural i la ventilació. Possiblement, l'arquitecte manresà Alexandre Soler i March (1874-1949), també deixeble de Domènech i Muntaner, es feu càrrec amb anterioritat d'una primera remodelació a finals del segle XIX,, amb jardins i edificis d'inspiració neogòtica i neoclàssica, abans de la que va fer Oms a principis del segle XX.. Durant la guerra civil 1936-39, Can Gallifa, es reconvertí en La Llar de l'Infant, on s'acollia a nens i nenes refugiats i/o orfes a causa del conflicte bèl·lic. També coneguda com Torre de Can Gallifa o com La Noguera. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 51), amb el nom de La Noguera (Al Catàleg de bens protegits, que inclou altres immobles, rep el mateix nom; segons aquest catàleg, és BCIL i també seria AEA, Àrea d'Expectativa Arqueològica). De l'interior cal remarcar el vestíbul amb la gran volta sobre colurnnes i l'escala principal, una banana molt ornamentada amb motius vegetals, la riquesa dels paviments, la fusteria i fins i tot els elements del mobiliari. Can Gallifa i el seu entorn natural constitueixen un conjunt residencial de gran interès arquitectònic i paisatgístic. En una construcció independent s'aixeca la capella de la Verge dels Àngels de can Gallifa (fitxa 15), construïda per Marcel·lí Coquillat.. Cal destacar la font de la Girada, contruida per la família Gallifa, a 700 m- al sud de la mansió, amb elements modernistes (fitxa 392). Fins fa poc Can Gallifa ha tingut un ús, a més de residencial, de restauració i hosteleria (hotel) (actualment tancat). Hotel i restaurant eren independents un de l'altre. L'Hotel es deia Manso-Noguera i era luxós. Disposava de 12 habitacions dobles (incloses dues suits) decorades amb mobles antics. El restaurant de Carles Pressegué oferia cuina d'autor. El casal disposa de 80.000m2 de jardí i es troba envoltada de vegetació arbòrea, amb amples vistes pel costat de tramuntana. Es destacable la casa de nines. La finca disposa d'un heliport. Els Gallifa es van vendre la finca i des de 2010 pertany a la familia de joiers Tous. El molí de Can Gallifa (fitxa 123), situat a un km. a l'oest del casal, fou construit pels Gallifa el 1910, tal com indica una inscripció. Servia per fer arribar l'aigua a uns dipòsits, i d'aquests, la corrent anava a Can Gallifa. Al 2020 no s'ha pogut accedir a la finca. La descripció correspon al PEP 1993, al Catàleg de Masies 2014 i altres fonts bibliogràfiques. La foto 2 està extreta del web Conèixer Catalunya i la foto 3 -que correspon a la Torre ddel Guarda- està extreta del web Barcelona Modernista.