Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors of the COAC Digital Archive

credits

About us

Architects' Association of Catalonia:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Design & Development:

Nubilum Edittio

In Pictures

  • Maria Charneco Llanos

Works

On the Map

Constellation

Cronology

  1. 110 Rooms

    MAIO, Maria Charneco Llanos, Alfredo Lérida Horta, Guillermo López Ibáñez, Anna Puigjaner Barberà

    110 Rooms

    Aquest projecte neix de la radicalització de tot el que ens semblava valuós de la tradició tipològica domèstica de l'Eixample barceloní. Així, les plantes tipus es formalitzen seguint la distribució d'habitacions iguals (o gairebé iguals) que tradicionalment va caracteritzar l'habitatge de finals del s. XIX de la zona. Habitatges que han vist modificat el seu ús al llarg de les dècades sense canvis substancials. Un sistema aparentment rígid que, no obstant això, ha permès canviar el seu ús en el curs del temps. Entenent aquesta condició tipològica, l'edifici d'habitatges s'ha concebut com un sistema d'habitacions en el qual cada apartament pot ser ampliat o reduït -afegint o restant peces- per a respondre a les necessitats futures dels seus habitants. Amb aquesta flexibilitat en ment, les habitacions tenen dimensions similars permetent eliminar qualsevol tipus de jerarquia espacial i predeterminació del programa. Cada pis pot ser definit i reprogramat segons convingui, fins i tot la posició de la cuina pot variar. Aquesta flexibilitat és possible gràcies a la situació dels banys, on es concentren les instal·lacions verticals que poden connectar amb totes les habitacions. Inicialment, cada planta es divideix en 4 apartaments de 5 habitacions connectades entre si sense necessitat de passadís. La cuina es col·loca en el centre, les altres habitacions es poden utilitzar, indistintament, com a dormitoris, estudis o sales d'estar. La planta baixa, per part seva, reinterpreta els vestíbul tradicionals i populars de l'Eixample, on els marbres i els grans espais defineixen el lloc de recepció i representació. A manera de grans objectes habitables, els mobles tradicionals es transformen aquí en volums petris col·locats enmig d'un gran espai obert. Els patis interiors descoberts permeten la ventilació natural i, literalment, converteixen la planta baixa en una extensió del jardí i del carrer, on plou. Una cosa similar ocorre amb la façana, on la composició arquetípica tradicional ha estat directament replicada. La façana es proposa seguint una relectura directa de l'arquitectura “ordinària” i tradicional de l'eixample de Cerdà, en el qual predominen els estucs de calç amb motius decoratius, les obertures verticals, els balcons i les persianes de llibret.
  2. Jardí Interior 110 Rooms

    MAIO, Beatriz Borque Badenas, Maria Charneco Llanos, Alfredo Lérida Horta, Guillermo López Ibáñez, Anna Puigjaner Barberà

    Jardí Interior 110 Rooms

    El projecte crea un jardí a l'interior d'illa a nivell de carrer. Els requeriments inicials són els de crear una atmosfera agradable tenint en compte els condicionaments físics i generar una lectura contínua des de l'interior de l'edifici fins al pati. La planta baixa i el pati plantegen una seqüència d'elements geomètrics que marquen els diferents ritmes del recorregut i l'estar. El volum petri en marbre passa a ser substituït pel volum vegetal. La llum natural i la forma en com es va fent present a poc a poc, sempre amb el referent a la fi de jardí obert, és part important d'aquest trànsit. La introducció de la vegetació comença per una caiguda de vegetació des d’una jardinera ubicada a la planta primera que filtra la llum que entra a l’interior del vestíbul. Un cop fora, es genera un passadís vegetal gràcies a una tanca que tanca les terrasses de planta baixa formant un cub vegetal. El següent pas és un cercle de grava traçat sobre el paviment de marbre potenciat amb arbrat de diferents ports. Les espècies vegetals barregen el full caducifòlia amb la perenne creant diferents sensacions. Finalment, i com a transició dels dos nivells de pati, es col·loca la piscina hexagonal. En aquest cas, la vegetació tanca l'espai en el perímetre creant un fons perenne i amb cert caràcter tropical. La vegetació juntament amb els materials d'urbanització es veuen sotmesos a aquest trànsit del que canviant al fix generant diferents atmosferes o habitacions dins el lloc. Aquestes habitacions tenen elements complementaris com la rampa, la dutxa o el cilindre de la xemeneia. Els colors de l'arquitectura es complementen amb el verd de les plantes, gairebé sempre jugant amb el groc del marbre, el verd i el blanc de gresite. Al jardí, els colors de la vegetació són els predominants: la floració rosa i lila a principis de primavera, el verd brillant de les primeres fulles del Parthenocissus a les parets de jardí que tornen a cobrir-poc a poc després de l'hivern, el verd intens de l'estiu, els tons groguencs i ataronjats de fons durant la tardor i les branques nues a l'hivern.
  3. Nou Bar

    MAIO, Maria Charneco Llanos, Alfredo Lérida Horta, Guillermo López Ibáñez, Anna Puigjaner Barberà

    Nou Bar

    Situat en una cantonada de l'Eixample barceloní, la reforma de l'antic bar exigia la creació d'una nova formulació espacial que estigués d'acord amb la seva nova identitat, associada de forma bastant lliure amb la cuina tradicional catalana. Per això s'ha creat un nou sistema de voltes que permet reconstruir una successió d'àmbits diferenciats i que dota a l'espai d'un caràcter domèstic sense perdre per això una percepció contínua entre les diferents zones. Partint de la forma en planta preexistent en forma de V, la intervenció es concentra en el cel ras, que consisteix en una seqüència de voltes de fusta de mig punt i diàmetres variables. Una vegada definides les regles formals de joc, aquestes se segueixen rigorosament. Aquest sistema constructiu s'estén fins a la línia de façana i intersecciona amb la preexistència de manera lliure en tots els seus punts. D'aquesta manera, la trobada del cel ras amb la façana permet mostrar la secció voltada a través de les finestres, de manera que el perfil de l'espai interior es retalla sobre el límit exterior. La secció es converteix d'aquesta manera en el propi aparador. Però no existeix sistema sense excepció. En l'accés s'ha deixat vist, a manera de tramoia, el extradós de les voltes per a fer evident el seu caràcter no estructural i reforçar així el seu caràcter escenogràfic i ficcional. Tota identitat es funda en una construcció simbòlica.
  4. FAD Award

    Finalist. Category: Architecture

    FAD Award

    110 Rooms

    MAIO, Maria Charneco Llanos, Alfredo Lérida Horta, Guillermo López Ibáñez, Anna Puigjaner Barberà

Bibliography

Societies