About
In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.
The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.
The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.
Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.
The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.
The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.
Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors of the COAC Digital Archive
About us
Architects' Association of Catalonia:
Àrea de CulturaDirectors:
2019-2020 Aureli Mora i Omar OrnaqueDocumental Commission:
2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueExternal Collaborators:
2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero:
Generalitat de Catalunya Departament de CulturaCollaborating Entities:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Design & Development:
Nubilum Edittio
Memory
Mario Corea és el fundador de Mario Corea Arquitectura, una signatura internacional amb despatxos a Barcelona i Buenos Aires. Els seus treballs per a hospitals i clíniques han convertit a la signatura líder en l'arquitectura sanitària, un dels camps més exigents de la professió.
Va rebre el títol d'arquitecte a la Universitat del Litoral de Rosario, Argentina i va obtenir el Master of Architecture in Urban Design de la GSD Graduate School of Design de Harvard University i el Diploma en Urban Studies de l'AA Architectural Association de Londres. De 1976 a 2007 va ser professor a l'ETSAV Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès i ha estat professor a moltes universitats internacionals. Des de l'any 2015 ha estat Director Acadèmic del LA(H)B Laboratori Arquitectura Hospitalària Barcelona, una plataforma per a l’investigació i aplicació de nous conceptes en el disseny de l'arquitectura sanitària.
Entre els seus nombrosos premis, al 2010 Corea va rebre el Premi A + i la designació com a Honorary Fellow de l'American Institute of Architects (Hon. FAIA). Al 2016 va rebre el Premi Nacional d'Arquitectura a la Trajectòria del Fons Nacional de les Arts del Ministeri de Cultura d'Argentina. Al 2018 dos hospitals a Argentina projectat conjuntament amb Silvana Codina, Francesc Quijano, Bruno Reinheimer i l'equip de la Unitat de Projectes Especials del MOP de Santa Fe van ser guardonats amb el Premi ex-aequo de la SCA (Hospital Dr. Gutiérrez); i el Primer Premi ARQ FADEA i el OR Gran Premi Nacional (CEMAFE Centre d'Especialitats Mèdiques).
Works
On the Map
Constellation
Cronology
-
Remodelling and Rehabilitation of the Tuberculosis Dispensary as a Primary Healthcare Centre
Mario Luis Corea Aiello, Francisco Gallardo-Bravo, Edgardo Mannino
L'edifici del dispensari central antituberculós de Barcelona és una de les realitzacions més representatives de l'arquitectura racionalista de Catalunya en el període de pre-guerra i constitueix una peça d'interès arquitectònic excepcional. L'edifici presentava després de més de cinquanta anys d'ús, el deteriorament propi d'una construcció que ha sabut respondre a l'evolució dels requeriments funcionals, a partir de successives intervencions puntuals en el caràcter de l'arquitectura sobre la qual s’intervenia. Quan vàrem assumir el compromís d'intervenció sabíem que l'edifici era el mestre, i que ens aniria proporcionant totes les respostes, tant pel que fa a un nou programa funcional, com a les constructives referents a la restauració de les seves patologies i la incorporació de noves instal·lacions. Va ser també, el propi edifici qui ens va donar les claus formals per a la recuperació del jardí situat al pati central de la tanca perimetral original, de l'esquema de colors tant a l'exterior com a l'interior de l'edifici, la resolució de la nova façana. El procés es va iniciar per un treball de 'desconstrucció' de l'edifici, seguint les diferents tipologies que presentava i es va començar a recuperar determinats sectors dels forjats. Es van canviar les instal·lacions existents. El procés d'adequació als nous programes funcionals va ser fàcil, ja que l'edifici requeria poques modificacions per emplaçar els nous requeriments. Un altre tema al qual vàrem donar especial importància va ser la recuperació de colors originals, per això es va fer una investigació metòdica mitjançant mostres processades en laboratori. Finalment es va recuperar la façana lateral inèdita ja que es va derruir un cos annex. La intervenció en el conjunt sempre intenta respectar al màxim l'obra, de manera que la seva modernització i rehabilitació no representa, en la mesura del possible, repercussions formals o espacials per obra. -
Olympic Baseball Stadium
Mario Luis Corea Aiello, Francisco Gallardo-Bravo, Edgardo Manino
L'Estadi Olímpic de Beisbol formava part de les construccions pels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992, pel que havia de transcendir del caràcter local, i alhora, esdevenir una obra per promoure una renovació urbana de la localitat. El projecte s'enfrontava a la ubicació de l'edifici en un context complex per les condicions urbanes i el caràcter de l'encàrrec: s’havia emplaçar en un descampat al costat de l'Hospitalet, envoltat de grans blocs d'habitatge social, una residència d'avis i la Ciutat Sanitària de Bellvitge; es tractava d'un terrain vague perifèric que plantejava escasses condicions per establir un diàleg entre l’estadi i les edificacions existents; i havia de ser l'escenari internacional per a la celebració de la primera trobada de beisbol com a esport olímpic. El disseny es va basar en el desenvolupament de l'edifici com una mega forma capaç de reestructurar el lloc alhora que creava les condicions específiques per a allotjar a 8.000 espectadors, partint de la planta tradicional d'un estadi de lliga menor de beisbol. El vèrtex del camp en forma de V es troba en alineació directa amb la cantonada i l'entrada principal a l'edifici, mentre que en els marges d'ambdós braços s'aixequen les tribunes que conformen la façana externa. Un factor fonamental del projecte va ser que el llenguatge arquitectònic no emmascarés l'aspecte tecnològic, que les capacitats expressives del material es revelessin en tota la seva dimensió, conseqüentment, rebutjant recórrer a qualsevol ostentació supèrflua. Així, es va decidir emprar el formigó pre-fabricat i una coberta metàl·lica per a les grades. L'encàrrec implicava també el desenvolupament de l'anomenada 'Illa Olímpica', que havia d'incloure una sèrie d'instal·lacions com camps de futbol i de rugbi, un poliesportiu, una piscina i un hotel. Excepte les dues últimes, tots aquests espais van ser construïts per consolidar el lloc, a través de la redefinició, com a centre esportiu obert als veïns. -
Tortosa Trade Fair Complex
Mario Luis Corea Aiello, Emiliano López Matas, Lluís Morán Molins
L'edifici va ser concebut com un gran ‘contenidor’. La seva orientació est-oest permet l'entrada òptima de la llum natural, la qual cosa és especialment important per a les zones esportives. L'entrada, a través d'una plaça rectangular, té un vestíbul exterior que està cobert pel volum vidriat de la façana que es projecta sobre l'espai públic. L'edifici es compon de tres volums: el més gran, de vidre i metall per a diverses activitats, un de formigó que pot ser utilitzat tant per a esdeveniments a l’interior com a l'aire lliure i en el tercer, recolzat sobre una base de formigó, és on se situen els vestidors i altres àrees de servei. Mentre que la seva claredat tectònica permet que l'edifici compleixi amb els seus requisits funcionals per a una màxima flexibilitat, la seva escala i simplicitat formal li permeten complir la seva funció urbana en la construcció de la ciutat, creant una nova fita per a servir els ciutadans de Tortosa. -
Mostres d'Arquitectura (Ebre)
Shortlisted
Tortosa Trade Fair ComplexMario Luis Corea Aiello, Emiliano López Matas, Lluís Morán Molins
Bibliography