Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Memòria

Mario Corea és el fundador de Mario Corea Arquitectura, una signatura internacional amb despatxos a Barcelona i Buenos Aires. Els seus treballs per a hospitals i clíniques han convertit a la signatura líder en l'arquitectura sanitària, un dels camps més exigents de la professió.

Va rebre el títol d'arquitecte a la Universitat del Litoral de Rosario, Argentina i va obtenir el Master of Architecture in Urban Design de la GSD Graduate School of Design de Harvard University i el Diploma en Urban Studies de l'AA Architectural Association de Londres. De 1976 a 2007 va ser professor a l'ETSAV Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès i ha estat professor a moltes universitats internacionals. Des de l'any 2015 ha estat Director Acadèmic del LA(H)B Laboratori Arquitectura Hospitalària Barcelona, una plataforma per a l’investigació i aplicació de nous conceptes en el disseny de l'arquitectura sanitària.

Entre els seus nombrosos premis, al 2010 Corea va rebre el Premi A + i la designació com a Honorary Fellow de l'American Institute of Architects (Hon. FAIA). Al 2016 va rebre el Premi Nacional d'Arquitectura a la Trajectòria del Fons Nacional de les Arts del Ministeri de Cultura d'Argentina. Al 2018 dos hospitals a Argentina projectat conjuntament amb Silvana Codina, Francesc Quijano, Bruno Reinheimer i l'equip de la Unitat de Projectes Especials del MOP de Santa Fe van ser guardonats amb el Premi ex-aequo de la SCA (Hospital Dr. Gutiérrez); i el Primer Premi ARQ FADEA i el OR Gran Premi Nacional (CEMAFE Centre d'Especialitats Mèdiques).

Obres

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (5)

  1. Estadi Olímpic de Beisbol

    Mario Luis Corea Aiello, Francisco Gallardo-Bravo, Edgardo Manino

    Estadi Olímpic de Beisbol

    L'Estadi Olímpic de Beisbol formava part de les construccions pels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992, pel que havia de transcendir del caràcter local, i alhora, esdevenir una obra per promoure una renovació urbana de la localitat. El projecte s'enfrontava a la ubicació de l'edifici en un context complex per les condicions urbanes i el caràcter de l'encàrrec: s’havia emplaçar en un descampat al costat de l'Hospitalet, envoltat de grans blocs d'habitatge social, una residència d'avis i la Ciutat Sanitària de Bellvitge; es tractava d'un terrain vague perifèric que plantejava escasses condicions per establir un diàleg entre l’estadi i les edificacions existents; i havia de ser l'escenari internacional per a la celebració de la primera trobada de beisbol com a esport olímpic. El disseny es va basar en el desenvolupament de l'edifici com una mega forma capaç de reestructurar el lloc alhora que creava les condicions específiques per a allotjar a 8.000 espectadors, partint de la planta tradicional d'un estadi de lliga menor de beisbol. El vèrtex del camp en forma de V es troba en alineació directa amb la cantonada i l'entrada principal a l'edifici, mentre que en els marges d'ambdós braços s'aixequen les tribunes que conformen la façana externa. Un factor fonamental del projecte va ser que el llenguatge arquitectònic no emmascarés l'aspecte tecnològic, que les capacitats expressives del material es revelessin en tota la seva dimensió, conseqüentment, rebutjant recórrer a qualsevol ostentació supèrflua. Així, es va decidir emprar el formigó pre-fabricat i una coberta metàl·lica per a les grades. L'encàrrec implicava també el desenvolupament de l'anomenada 'Illa Olímpica', que havia d'incloure una sèrie d'instal·lacions com camps de futbol i de rugbi, un poliesportiu, una piscina i un hotel. Excepte les dues últimes, tots aquests espais van ser construïts per consolidar el lloc, a través de la redefinició, com a centre esportiu obert als veïns.
  2. Reforma i Rehabilitació del Dispensari Antituberculós per a CAP

    Mario Luis Corea Aiello, Francisco Gallardo-Bravo, Edgardo Mannino

    Reforma i Rehabilitació del Dispensari Antituberculós per a CAP

    L'edifici del dispensari central antituberculós de Barcelona és una de les realitzacions més representatives de l'arquitectura racionalista de Catalunya en el període de pre-guerra i constitueix una peça d'interès arquitectònic excepcional. L'edifici presentava després de més de cinquanta anys d'ús, el deteriorament propi d'una construcció que ha sabut respondre a l'evolució dels requeriments funcionals, a partir de successives intervencions puntuals en el caràcter de l'arquitectura sobre la qual s’intervenia. Quan vàrem assumir el compromís d'intervenció sabíem que l'edifici era el mestre, i que ens aniria proporcionant totes les respostes, tant pel que fa a un nou programa funcional, com a les constructives referents a la restauració de les seves patologies i la incorporació de noves instal·lacions. Va ser també, el propi edifici qui ens va donar les claus formals per a la recuperació del jardí situat al pati central de la tanca perimetral original, de l'esquema de colors tant a l'exterior com a l'interior de l'edifici, la resolució de la nova façana. El procés es va iniciar per un treball de 'desconstrucció' de l'edifici, seguint les diferents tipologies que presentava i es va començar a recuperar determinats sectors dels forjats. Es van canviar les instal·lacions existents. El procés d'adequació als nous programes funcionals va ser fàcil, ja que l'edifici requeria poques modificacions per emplaçar els nous requeriments. Un altre tema al qual vàrem donar especial importància va ser la recuperació de colors originals, per això es va fer una investigació metòdica mitjançant mostres processades en laboratori. Finalment es va recuperar la façana lateral inèdita ja que es va derruir un cos annex. La intervenció en el conjunt sempre intenta respectar al màxim l'obra, de manera que la seva modernització i rehabilitació no representa, en la mesura del possible, repercussions formals o espacials per obra.
  3. Recinte Firal de Tortosa

    Mario Luis Corea Aiello, Emiliano López Matas, Lluís Morán Molins

    Recinte Firal de Tortosa

    L'edifici va ser concebut com un gran ‘contenidor’. La seva orientació est-oest permet l'entrada òptima de la llum natural, la qual cosa és especialment important per a les zones esportives. L'entrada, a través d'una plaça rectangular, té un vestíbul exterior que està cobert pel volum vidriat de la façana que es projecta sobre l'espai públic. L'edifici es compon de tres volums: el més gran, de vidre i metall per a diverses activitats, un de formigó que pot ser utilitzat tant per a esdeveniments a l’interior com a l'aire lliure i en el tercer, recolzat sobre una base de formigó, és on se situen els vestidors i altres àrees de servei. Mentre que la seva claredat tectònica permet que l'edifici compleixi amb els seus requisits funcionals per a una màxima flexibilitat, la seva escala i simplicitat formal li permeten complir la seva funció urbana en la construcció de la ciutat, creant una nova fita per a servir els ciutadans de Tortosa.
  4. Mostres d'Arquitectura (Terres de l'Ebre)

    Seleccionat
    Recinte Firal de Tortosa

Bibliografia (29)

Rutes i Apunts (3)

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!