Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors de l’Arxiu Digital del COAC

credits

Qui som

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Disseny i Programació:

Nubilum Edittio

En Imatges

  • Mario Luis Corea Aiello

Memòria

Mario Corea és el fundador de Mario Corea Arquitectura, una signatura internacional amb despatxos a Barcelona i Buenos Aires. Els seus treballs per a hospitals i clíniques han convertit a la signatura líder en l'arquitectura sanitària, un dels camps més exigents de la professió. Va rebre el títol d'arquitecte a la Universitat del Litoral de Rosario, Argentina i va obtenir el Master of Architecture in Urban Design de la GSD Graduate School of Design de Harvard University i el Diploma en Urban Studies de l'AA Architectural Association de Londres. De 1976 a 2007 va ser professor a l'ETSAV Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès i ha estat professor a moltes universitats internacionals. Des de l'any 2015 ha estat Director Acadèmic del LA(H)B Laboratori Arquitectura Hospitalària Barcelona, una plataforma per a l’investigació i aplicació de nous conceptes en el disseny de l'arquitectura sanitària. Entre els seus nombrosos premis, al 2010 Corea va rebre el Premi A + i la designació com a Honorary Fellow de l'American Institute of Architects (Hon. FAIA). Al 2016 va rebre el Premi Nacional d'Arquitectura a la Trajectòria del Fons Nacional de les Arts del Ministeri de Cultura d'Argentina. Al 2018 dos hospitals a Argentina projectat conjuntament amb Silvana Codina, Francesc Quijano, Bruno Reinheimer i l'equip de la Unitat de Projectes Especials del MOP de Santa Fe van ser guardonats amb el Premi ex-aequo de la SCA (Hospital Dr. Gutiérrez); i el Primer Premi ARQ FADEA i el OR Gran Premi Nacional (CEMAFE Centre d'Especialitats Mèdiques).

Obres

Sobre el mapa

Constel·lació

Cronologia

  1. Reforma i Rehabilitació del Dispensari Antituberculós per a CAP

    Mario Luis Corea Aiello, Francisco Gallardo-Bravo, Edgardo Mannino

    Reforma i Rehabilitació del Dispensari Antituberculós per a CAP

    L'edifici del dispensari central antituberculós de Barcelona és una de les realitzacions més representatives de l'arquitectura racionalista de Catalunya en el període de pre-guerra i constitueix una peça d'interès arquitectònic excepcional. L'edifici presentava després de més de cinquanta anys d'ús, el deteriorament propi d'una construcció que ha sabut respondre a l'evolució dels requeriments funcionals, a partir de successives intervencions puntuals en el caràcter de l'arquitectura sobre la qual s’intervenia. Quan vàrem assumir el compromís d'intervenció sabíem que l'edifici era el mestre, i que ens aniria proporcionant totes les respostes, tant pel que fa a un nou programa funcional, com a les constructives referents a la restauració de les seves patologies i la incorporació de noves instal·lacions. Va ser també, el propi edifici qui ens va donar les claus formals per a la recuperació del jardí situat al pati central de la tanca perimetral original, de l'esquema de colors tant a l'exterior com a l'interior de l'edifici, la resolució de la nova façana. El procés es va iniciar per un treball de 'desconstrucció' de l'edifici, seguint les diferents tipologies que presentava i es va començar a recuperar determinats sectors dels forjats. Es van canviar les instal·lacions existents. El procés d'adequació als nous programes funcionals va ser fàcil, ja que l'edifici requeria poques modificacions per emplaçar els nous requeriments. Un altre tema al qual vàrem donar especial importància va ser la recuperació de colors originals, per això es va fer una investigació metòdica mitjançant mostres processades en laboratori. Finalment es va recuperar la façana lateral inèdita ja que es va derruir un cos annex. La intervenció en el conjunt sempre intenta respectar al màxim l'obra, de manera que la seva modernització i rehabilitació no representa, en la mesura del possible, repercussions formals o espacials per obra.
  2. Estadi Olímpic de Beisbol

    Mario Luis Corea Aiello, Francisco Gallardo-Bravo, Edgardo Manino

    Estadi Olímpic de Beisbol

    L'Estadi Olímpic de Beisbol formava part de les construccions pels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992, pel que havia de transcendir del caràcter local, i alhora, esdevenir una obra per promoure una renovació urbana de la localitat. El projecte s'enfrontava a la ubicació de l'edifici en un context complex per les condicions urbanes i el caràcter de l'encàrrec: s’havia emplaçar en un descampat al costat de l'Hospitalet, envoltat de grans blocs d'habitatge social, una residència d'avis i la Ciutat Sanitària de Bellvitge; es tractava d'un terrain vague perifèric que plantejava escasses condicions per establir un diàleg entre l’estadi i les edificacions existents; i havia de ser l'escenari internacional per a la celebració de la primera trobada de beisbol com a esport olímpic. El disseny es va basar en el desenvolupament de l'edifici com una mega forma capaç de reestructurar el lloc alhora que creava les condicions específiques per a allotjar a 8.000 espectadors, partint de la planta tradicional d'un estadi de lliga menor de beisbol. El vèrtex del camp en forma de V es troba en alineació directa amb la cantonada i l'entrada principal a l'edifici, mentre que en els marges d'ambdós braços s'aixequen les tribunes que conformen la façana externa. Un factor fonamental del projecte va ser que el llenguatge arquitectònic no emmascarés l'aspecte tecnològic, que les capacitats expressives del material es revelessin en tota la seva dimensió, conseqüentment, rebutjant recórrer a qualsevol ostentació supèrflua. Així, es va decidir emprar el formigó pre-fabricat i una coberta metàl·lica per a les grades. L'encàrrec implicava també el desenvolupament de l'anomenada 'Illa Olímpica', que havia d'incloure una sèrie d'instal·lacions com camps de futbol i de rugbi, un poliesportiu, una piscina i un hotel. Excepte les dues últimes, tots aquests espais van ser construïts per consolidar el lloc, a través de la redefinició, com a centre esportiu obert als veïns.
  3. Recinte Firal de Tortosa

    Mario Luis Corea Aiello, Emiliano López Matas, Lluís Morán Molins

    Recinte Firal de Tortosa

    L'edifici va ser concebut com un gran ‘contenidor’. La seva orientació est-oest permet l'entrada òptima de la llum natural, la qual cosa és especialment important per a les zones esportives. L'entrada, a través d'una plaça rectangular, té un vestíbul exterior que està cobert pel volum vidriat de la façana que es projecta sobre l'espai públic. L'edifici es compon de tres volums: el més gran, de vidre i metall per a diverses activitats, un de formigó que pot ser utilitzat tant per a esdeveniments a l’interior com a l'aire lliure i en el tercer, recolzat sobre una base de formigó, és on se situen els vestidors i altres àrees de servei. Mentre que la seva claredat tectònica permet que l'edifici compleixi amb els seus requisits funcionals per a una màxima flexibilitat, la seva escala i simplicitat formal li permeten complir la seva funció urbana en la construcció de la ciutat, creant una nova fita per a servir els ciutadans de Tortosa.
  4. Mostres d'Arquitectura (Ebre)

    Seleccionat
    Recinte Firal de Tortosa

    Mario Luis Corea Aiello, Emiliano López Matas, Lluís Morán Molins

Bibliografia