Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors of the COAC Digital Archive

credits

About us

Architects' Association of Catalonia:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Design & Development:

Nubilum Edittio

Works

On the Map

Constellation

Cronology

  1. Parc de la Devesa

    Martí Sureda Deulovol

    Parc de la Devesa

    Arbreda dedicada a la contenció fluvial a l’areny entre el riu Ter i el Güell —avui desviat—; amb 40 ha de superfície, és una de les platanedes urbanes més grans que es coneixen. Daten del 1400 les concessions reials per a l’explotació de la fusta, i del 1424 la donació estatal del parc a la ciutat. El mite n’atribueix la creació a l’època napolèonica: de fet, s’hi produí planimetria, reposició després del setge i ús com a camp de Mart (Vacani, Lamarque). El projecte es materialitza en els passeigs principals, la glorieta, els jardins afrancesats i els brolladors i l’ús sistemàtic del plàtan; la funció de parc urbà com a únic lloc d’esbarjo estiuenc s’allargarà fins a la generació del week-end rodat. Del 1891 al 1979 van clapejar el parc diverses concessions privades —plaça de toros, estadi d’atletisme, piscines, hípica, restaurant—, i des del 1966 un cinturó viari n’ha accentuat l’esmorteïda accessibilitat. Un pla especial del 1985-86, escassament aplicat, en va plantejar la recuperació amb la creació d’eixos per a vianants, l’eliminació d’opacitats concessionals, l’ampliació de les zones assolellades, la connexió amb el nord sobre el riu, etc. Els debats respecte als nous usos i la revitalització perduren el 2008. L’any 1996, la pressió dels comerciants per ubicar-hi àmplies zones d’aparcament va mediatitzar el projecte de vialitat, accessibilitat i espais perifèrics. A la perifèria trobem el palau firal (Llist. & Monts.,1987-89), part d’un ambiciós projecte amb auditori i palau de congressos —finalment guanyat per Bosch i Tarrús—, un gràcil edicle turístic (J. Bosch, 1964) i l’orgànic local Rosaleda (1963), de Masramon, Negre, Duixans i Masgrau.
  2. Bloc d'Habitatges Collell

    Martí Sureda Deulovol

  3. Bloc d'Habitatges Pol

    Martí Sureda Deulovol

    Bloc d'Habitatges Pol

    El tòpic d’una Girona vella i perdurablement medieval no s’adiu amb la realitat de quasi cap indret urbà: higienitzacions i noves alineacions (s. xix i xx) canviaren i densificaren nombroses trames i fàbriques preexistents. El neoclàssic vuitcentista fou un funcionalisme hostil a la continuïtat històrica. En aquest cas, l’elaborada foneria de les baranes i el joc de la terra cuita aporten expressió i relleu al bloc. L’original constava d’un pis menys.
  4. Teatre Municipal de Girona

    Martí Sureda Deulovol

  5. Plaça de Sant Agustí

    Martí Sureda Deulovol

    Plaça de Sant Agustí

    Cent trenta-vuit anys va durar la plasmació —alterada— d’una conspícua operació neoclàssica entre les moltes que la Il·lustració suscità a tot Europa. Un decadent convent agustinià del període 1608-80 fou confiscat (1836), parcel·lat i privatitzat sense projecte, i la proposta de Sureda va ser acceptada amb reticències pels nous propietaris. El projecte va definir amb claredat, a través dels documents del 1859, l’ordre edificatori dels fronts externs i del porxo públi de volta. La plaça ocupa una superfície de 92 x 45 m i està circumdada per porxos, molt amplis als costats llargs. La prefiguració interna dels habitatges denota una actitud higienista més profunda que la simple creació d’escenografies urbanes. Al front est va fracassar la interposició d’un immoble públic destinat a marcar una inflexió axial en la seqüència de projecte, i el 1900 Sureda i Vila, fill de l’autor, dissocià el front nord per enllaçar la plaça i les noves rondes de la muralla. Així, l’operació —potser la més ambiciosa de l’urbanisme vuitcentista— va anar quedant desnaturalitzada, i encara més amb les recents i empobrides versions del seu llenguatge. Al centre se situen l’escultura Girona, 1809, de Parera (1894), i l’enjardinament (1924) de R. Giralt. El 1994 es va redactar un projecte municipal de restauració de façanes i porxos i de revaloració de l’espai central, concretat de moment en successives accions d’ampliació de l’espai perifèric a càrrec dels propietaris.
  6. Església del Sagrat Cor de Girona

    Francesc Manuel Almeda, Martí Sureda Deulovol

    Església del Sagrat Cor de Girona

    En una paradoxa universal, just quan l’enginyeria de l’acer imposa la seva nuesa, l’ansietat ideològica per una arquitectura noble evoca el gòtic, entre altres revivals. Enmig dels escassos exemples locals (la reconstrucció del temple del Mercadal, el col·legi dels salesians), aquest destaca per dimensió i façana. L’espai consta de tres naus d’elevació notable, formades per columnes nervades i sense creuer. El llenguatge neogòtic és epidèrmic, molt succintament un estil, i no fa aportacions arquitectòniques significatives.

Bibliography