Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors of the COAC Digital Archive

credits

About us

Architects' Association of Catalonia:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Design & Development:

Nubilum Edittio

In Pictures

  • Miquel Mariné Núñez

Memory

Estudia a l’Escola Tècnica Superior de Barcelona (ETSAB) on es gradua al 2005 i realitza un màster a la Faculty of Architecture at the Technical University of Delft (TU Delft) a Holanda. Ha treballat a Londres i Barcelona abans de fundar el seu propi estudi al 2010. Treballa associat amb Beatriz Borque i també amb Pol Esteve com a GOIG, estudi d’arquitectura amb presència a Londres i Barcelona. La seva feina ha estat publicada en revistes nacionals i internacionals. Complementa el seu estudi amb altres disciplines fundant la col·lecció “Pasarela” amb Moisés Puente i David Bestué. Actualment és professor a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), a ELISAVA, al Màster “Interior Design for Commercial Spaces” de l’Instituto Europeo di Design, IED Barcelona, i a ESDISabadell, i ha estat professor anteriorment a Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallè

Works

On the Map

Constellation

Cronology

  1. House Remodelling in Poble-sec

    Miquel Mariné Núñez, Pepe Ramos Temiño

    House Remodelling in Poble-sec

  2. FAD Award

    Award-Winner / Winner (opinion). Category: Interior Design

    FAD Award

    House Remodelling in Poble-sec

    Miquel Mariné Núñez, Pepe Ramos Temiño

  3. Antònia Vilàs Gardens

    Beatriz Borque Badenas, Miquel Mariné Núñez

    Antònia Vilàs Gardens

    Els jardins Antònia Vilàs es troben al barri de la Barceloneta, en un solar que limita amb els carrers de Balboa i Ginebra, i dos edificis residencials. L’Ajuntament de Barcelona planteja crear un nou espai públic mitjançant un procés de participació ciutadana. Fruït del mateix es genera un programa de necessitats i els primers esboços del projecte. Les sessions de participació serveixen per definir el caràcter nou d’ aquest espai. Aquest ha de ser un jardí on hi hagi espais de joc, espais per estar, una font i un recinte on diverses cooperatives del barri puguin plantar un hort. A la suma de requeriments per part dels veïns s’afegeixen els condicionants dels serveis tècnics de l’Ajuntament com l’accessibilitat de persones i vehicles de manteniment i altres; la relació respecte els edificis veïns, tant des del punt de vista de les visuals del jardí cap a l’edifici com dels habitatges cap al jardí; i altres condicionants ambientals propis del lloc com l’assoleiament i la topografía. Amb totes aquestes premises, el projecte es planteja com una successió d’espais d’escala més petita on tota una sèrie d’elements susceptibles de ser elements de joc i dissenyats expressament es col·loquen estratègicament dins aquest solar allargat. Aquesta successió d’espais van configurant un recorregut de paviment de formigó en zigzag que creua tot el jardí i va de carrer a carrer, fent tot el jardí accessible. Els diferents episodis tenen la voluntat de recrear possibles seqüències i experiències que es puguin tenir en un jardí. Les escenes es construeixen de diverses maneres, ja sigui a partir de la vegetació; de les catifes del paviment tou en sauló, sorra o terra; dels diversos elements metàl·lics; de topografies en cautxú que sorgeixen del terra; de roques reals que passen d’estar varades sobre la sorra a pujar per una paret de formigó esgarrapada; o d’un futur sostre vegetal suportat per dos pòrtics en creu. El disseny de l’espai a través del joc ens permet crear una nova concepció de l’espai públic on els diversos elements que el conformen no hagin de tenir necessàriament una única funció definida i on els diversos elements puguin ser usats diferentment pels diferents usuaris. Pretén ser en aquest sentit un al·legat de l’espai públic com un lloc on infants i adults es puguin trobar i viure experiències lliurement. La vegetació és un dels materials més importants i presents en el lloc per tal de potenciar el caràcer de jardí, sempre sota la premisa que l’ús de la vegetació no ens invalidi l’ús de l’espai. És per aixó que les catifes de vegetació están estratègicament col·locades per tal de crear les diferents atmòsferes de les escenes. En el cas dels límits longitudinals de l’espai, un seto vegetal corregut conformat per eugènies, magraners, xoÍssies i codony japonès ens separa dels edificis residencials. La vegetàcio aèria majoritàriament caduca tal com els arbres (tamarius i sòfores), la palmera (palmera pindó) i la pérgola vegetal formada per glicina i bignonia, filtrarà la llum solar i generarà en el propers anys, a part de privacitat respecte visions des de dalt, una bona atmòsfera en el jardí. El cromatisme del jardí varia al llarg de tot l’any potenciant així la idea d’episodis diferents gràcies a la vegetació. Espècies de fulla caduca o amb coloració a les seves fulles com la forsÍtia, la glicina o la nandina són un exemple. El cromatisme donat per la vegetació se suma al dels dels elements i paviments del jardí on els colors hi són presents.

Bibliography