Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors of the COAC Digital Archive

credits

About us

Architects' Association of Catalonia:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Design & Development:

Nubilum Edittio

In Pictures

  • Omar Ornaque Mor

Memory

Arquitecte per l’ETSAB titulat l’any 2011. Des del 2008 fins a l’actualitat, és fundador i forma part de l’equip editorial d’Arxius d‘Arquitectura a Catalunya, web de referència en la catalogació del patrimoni arquitectònic del país (www.arxiusarquitectura.cat). L’any 2008 col·labora amb l’estudi B720 Arquitectes (Fermín Vázquez). Des del 2014, i fins el 2017, és Coordinador de Cultura d’Arquitectes per l’Arquitectura, associació que promou l’arquitectura com a instrument social, tècnic i de progrés cultural (www.arqxarq.es). Ha estat comissari dels cicles de conferències ‘Entre avui i l’ara: Arquitectes en Trànsit’ (2015), ‘Converses d’Arquitectura’ (2016), ‘East-Coast / West-Coast Arquitectura entre Barcelona i Lisboa’ (2017), 'Anada / Tornada: trajectes, converses, arquitectura' (2018), ‘Architecture Interviewed’ (2019). L’any 2018 passa a ser vocal adjunt de la junta. Des del 2018 forma part de la Comissió d’Arquitectura de l’Ajuntament de Barcelona, en qualitat d’assessor extern vinculat a la pràctica professional. L’any 2019 s’incorpora al CoAC com a co-director de l’Arxiu Digital d’Arquitectura. Col·labora professionalment amb Aureli Mora Sanvisens des de l’any 2011, amb qui s’estableix en societat l’any 2014 formant l’estudi AMOO.

Works

On the Map

Constellation

Cronology

  1. New Foyer of Filmax Gran Via cinema Complex

    AMOO (Aureli Mora + Omar Ornaque), Arquitecturia, Josep Camps Povill, Olga Felip Ordis, Aureli Mora Sanvisens, Omar Ornaque Mor

    New Foyer of Filmax Gran Via cinema Complex

    Els Cinemes Filmax Gran Via, ubicats dins el Centre Comercial Gran Via 2, van obrir les seves portes 15 anys enrere, amb el boom d’aquest model de negoci basat en el consum i l’oci massiu que va portar a omplir els nuclis urbans de multitud de centres comercials, combinant botigues, restauració i cinemes multisales. Passada aquesta etapa daurada i davant del canvi de paradigma, el client cerca un projecte per redreçar els cinemes: reduir la seva dimensió optimitzant el seu funcionament i oferir una experiència més enllà del què succeeix dins la sala. FUNCIONAMENT I EFICIÈNCIA: ÚNIC PUNT DE VENDA S’elimina el concepte convencional de taquilles, prescindint del volum destinat a aquesta funció en la terrassa de restauració del centre comercial. Al mostrador principal, el públic pot comprar ara, tant les entrades als cinemes com les crispetes, begudes i d’altres, fent una única cua. REDUCCIÓ DEL NÚMERO DE SALES Els cinemes passen de tenir 15 a 12 sales. Aquestes sales es reconvertiran en una bolera, a la qual es tindrà accés des dels cinemes. ELIMINACIÓ DE BARRERES En la distribució prèvia, el hall dels cinemes estava totalment tancat al pas del públic excepte en un únic punt d’accés on es tallava l’entrada. Aquestes barreres s’han eliminat, endarrerint el pas d’accés i obrint el hall, apropiant-se de tota la planta i facilitant la lliure circulació. Ja no cal anar al cinema per poder consumir els seus productes. OPTIMITZACIÓ DEL TREBALL Amb l’execució dels punts anteriors, s’aconsegueix un mostrador que permet al treballador poder exercir totes les feines sense desplaçar-se ni interferir en la circulació del públic: reposar els productes dels punts de venda i del magatzem, vendre entrades, vendre begudes, crispetes i dolços, controlar els accesos a les diferents sales, controlar els contiguts digitals dinàmics, controlar la il·luminació de l’espai. JERARQUIA DEL TREBALL La nova barra, formada pel mostrador i el moble de treball, fa que els 10 punts de venda funcionin només com a tals i que, des de darrere i en contacte directe amb el magatzem, dos treballadors vagin facilitant tot el producte de consum que sigui necessari reposar. AMBIENT: SECCIÓ S’enderroca tot el fals sostre, de manera que la secció de lloses de les graderies de les sales de cinema queda sobre el hall, a la vista, enriquint el concepte d’entrada al cinema amb l’esquelet del mateix. Donada la gran alçada en alguns punts, s’opta per una alçada de confort de 2.70m, fins a on arribaran tots els elements i revestiments. A partir d’aquesta alçada, només instal·lacions vistes i estructura, pintades d’un mateix color uniformitzant. INFORMACIÓ Davant del desordre i l’aleatorietat original, s’opta per endreçar la informació digital en dos eixos. El primer, frontal des de l’acces i paralel·l al mostrador, anunciarà els horaris de les pel·lícules, begudes i d’altres consumibles. En el sentit perpendicular, i apantallant els pilars originals, contindrà la cartelleria de les pel·lícules i els trailers. L’arquitectura serà canviant en la mesura que ho serà la informació, dinamitzant l’espai. IL·LUMINACIÓ L’experiencia d’entrar a uns cinemes és, entre d’altres coses, el pas de la llum a la foscor. A l’alçada de 270cm, es crea una subestructura de suport de tota la il·luminació disposada en tires continues que, amb el seu zig zag, guien de les portes a l’entrada de les sales. El hall es converteix, doncs, en el primer gradient de foscor. PAVIMENT L’enfosquiment de tot l’ambient es remata amb un terrazo negre de grans àrids blancs que, simulant l’efecte de crispetes caigudes, ajuda a evitar la sensació de deixadesa en les hores puntes de servei i impossibilitat de neteja. RECLAM Dins el conjunt, de geometria reticulada, s’opta per un element singular, disonant i amb rodes, que serà el carret dels dolços. Aquest element pot variar la seva posició, que canvia segons el dia i l’ús de les sales.
  2. El Villa - Vermutería del Mar

    AMOO (Aureli Mora + Omar Ornaque), Aureli Mora Sanvisens, Omar Ornaque Mor

    El Villa - Vermutería del Mar

    El local s’ubica als baixos d’un edifici del barri de Gràcia, catalogat amb una protecció de nivell C (Bé d’Interès Urbanístic). Des dels anys 90 ha funcionat com a bar amb llicència mixta. La geometria interior, com en la majoria de baixos d’edificis entre mitgeres del 1900, té forma de tub allargassat, amb un petit pati al final. Per reformar l’antic establiment, s’han tingut en compte els següents criteris: Restitució de la façana: En l’estat original, el forat d’entrada de 4,50m d’alçada es trobava cobert fins la seva meitat, amb reixes d’una antiga extracció de fums i un gran rètol opac. La proposta elimina aquests elements, tornant a la composició original i dignificant el conjunt de la finca. Accesibilitat: S’eliminen els desnivells interiors en l’accés, substituint-los per un pendent suau, inferior al 4% i imperceptible, que va des de l’entrada fins l’inici de la barra. Il·luminació natural: La restitució de la façana patrimonial, retallant el cel-ras original, duplica l’entrada de llum des de l’accés. Al final del local, s’enderroquen els tancaments de l’antic office i es modifica la distribució dels lavabos per tal de realitzar dues grans obertures que generen una nova entrada de llum natural, molt necessària. Confort acústic: Donada l’exigència acústica d’un local de pública concurrència, s’ha revestit el cel-ras i part dels laterals amb panells de suro, material fono-absorbent, per evitar la reverberació i aminorar la transmissió als veïns. S’aprofiten les qualitats plàstiques de l’acabat del suro com a motiu decoratiu principal del local. Completats aquests criteris essencials, l’estratègia projectual consisteix en diferenciar dos sectors, dins d’un únic espai. En primer lloc, es projecta l’embolcall perimetral, format pels revestiments de suro i rajola, i paviment i murs amb un revestiment continu. En segon lloc, es construeix un seguit d’objectes d’obra, amb sobres revestits de lloseta de marbre, escampats pel local. Amb les seves geometries, endreçaran els usos: Embolcall: Com hem comentat anteriorment, el cel-ras i les parets es revesteixen de suro, element que evoca materials pesquers, aprofitant el seu especejament per generar franges que marcaran un ritme al llarg de tot el local i on es col·locaran les bombetes, flotant. En aquest cel-ras (existent) s’hi practiquen un seguit de forats, per a descongestionar el local i accentuar el ritme cap a l’interior, buscant sensació d’il·luminació natural zenital. La major part de les parets compten amb barres auxiliars d’obra, revestides de rajola de cartabó blanca/blava i rajola blanca; els diferents motius combinatoris acaben generant murals abstractes que es distribueixen per tot el local i que, altre cop, evoquen arabesques andaluses. Finalment, un paviment autonivellant continu es relaciona amb les parets, donant abstracció al conjunt. Objectes: Dues tauletes auxiliars, el tòtem, la barra-mostrador i la taula. Cada element, amb les seves singularitats, dona un caràcter diferent a cada zona del local, generant ambients diferents per a clients que busquin diferents maneres d’habitar-lo. Es dissenyen tamborets alts que relacionen el suro del cel-ras amb la resta del local. Finalment, s’opta per una pica exempta al vestíbul dels banys, que contrasta amb el verd del pati. En conjunt, un seguit d’elements que formen part de les restes d’un naufragi fictici d’un gran vaixell pesquer de marbre.
  3. FAD Award

    Shortlisted. Category: Interior Design

    FAD Award

    El Villa - Vermutería del Mar

    AMOO (Aureli Mora + Omar Ornaque), Aureli Mora Sanvisens, Omar Ornaque Mor

Bibliography

Societies