Intro

Sobre el proyecto

En esta primera etapa, el catálogo se focaliza en la arquitectura moderna y contemporánea proyectada y construida entre el 1832 –año de edificación de la primera chimenea industrial de Barcelona que establecemos como el inicio de la modernidad– hasta la actualidad.

El proyecto nace con el objetivo de hacer más accesible la arquitectura tanto a los profesionales como al conjunto de la ciudadanía por medio de una web que se irá actualizando y ampliando mediante la incorporación de las obras contemporáneas de mayor interés general, siempre con una necesaria perspectiva histórica suficiente, a la vez que añadiendo gradualmente obras de nuestro pasado, con el ambicioso objetivo de comprender un mayor período documental.

El fondo se nutre de múltiples fuentes, principalmente de la generosidad de estudios de arquitectura y fotografía, a la vez que de gran cantidad de excelentes proyectos editoriales históricos y de referencia, como guías de arquitectura, revistas, monografías y otras publicaciones. Asimismo, tiene en consideración todas las fuentes de referencia de las diversas ramas y entidades asociadas al COAC y de otras entidades colaboradoras vinculadas con los ámbitos de la arquitectura y el diseño, en su máximo espectro.

Cabe mencionar especialmente la incorporación de vasta documentación procedente del Archivo Histórico del COAC que, gracias a su riqueza documental, aporta gran cantidad de valiosa –y en algunos casos inédita– documentación gráfica.

El rigor y el criterio de la selección de las obras incorporadas se establece por medio de una Comisión Documental, formada por el Vocal de Cultura del COAC, el director del Archivo Histórico del COAC, los directores del Archivo Digital del COAC y profesionales y otros expertos externos de todas las Demarcaciones que velan por ofrecer una visión transversal del panorama arquitectónico presente y pasado alrededor del territorio.

La voluntad de este proyecto es la de devenir el fondo digital más extenso sobre arquitectura catalana; una herramienta clave de información y documentación arquitectónica ejemplar que se convierta en un referente no solo local, sino internacional, en la forma de explicar y mostrar el patrimonio arquitectónico de un territorio.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directores arquitecturacatalana.cat

credits

Quiénes somos

Proyecto de:

Impulsado por:

Directores:

2019-2023 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comisión Documental:

2019-2023 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Colaboradores Externos:

2019-2023 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Con el soporte de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entidades Colaboradoras:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Diseño y Programación:

edittio Nubilum
Sugerencias

Buzón de sugerencias

Solicita la imagen

Te invitamos a ayudarnos a mejorar la difusión de la arquitectura catalana mediante este espacio, donde podrás proponernos obras, aportar o enmendar información sobre obras, autores y fotógrafos, además de hacernos todos aquellos comentarios que consideres. Los datos serán analizados por la Comisión Documental. Rellena sólo aquellos campos que consideres oportunos para añadir o subsanar información.

El Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya es uno de los centros de documentación más importantes de Europa, que custodia los fondos profesionales de más de 180 arquitectos, cuya obra es fundamental para comprender la historia de la arquitectura catalana. Mediante este formulario, podras solicitar copias digitales de los documentos de los que el Arxiu Històric del COAC gestiona los derechos de explotación de los autores, además de aquellos que se encuentren en dominio público. Una vez realizada la solicitud, el Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya te hará llegar una estimación del presupuesto, variable en cada casuística de uso y finalidad.

Imagen solicitada:

* Si la memoria tiene autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios' .

Eliminar * Si las fotografías tienen autoría o derechos conocidos, puede citarlos en el campo anterior 'Comentarios'.
Puedes adjuntar hasta 5 archivos de 10 MB cada uno como máximo.

Memoria

Arquitecte per l’ETSAB titulat l’any 2011.

Des del 2008 fins a l’actualitat, és fundador i forma part de l’equip editorial d’Arxius d‘Arquitectura a Catalunya, web de referència en la catalogació del patrimoni arquitectònic del país (www.arxiusarquitectura.cat).

L’any 2008 col·labora amb l’estudi B720 Arquitectes (Fermín Vázquez).

Des del 2014, i fins el 2017, és Coordinador de Cultura d’Arquitectes per l’Arquitectura, associació que promou l’arquitectura com a instrument social, tècnic i de progrés cultural (www.arqxarq.es). Ha estat comissari dels cicles de conferències ‘Entre avui i l’ara: Arquitectes en Trànsit’ (2015), ‘Converses d’Arquitectura’ (2016), ‘East-Coast / West-Coast Arquitectura entre Barcelona i Lisboa’ (2017), 'Anada / Tornada: trajectes, converses, arquitectura' (2018), ‘Architecture Interviewed’ (2019). L’any 2018 passa a ser vocal adjunt de la junta.

Des del 2018 forma part de la Comissió d’Arquitectura de l’Ajuntament de Barcelona, en qualitat d’assessor extern vinculat a la pràctica professional.

L’any 2019 s’incorpora al CoAC com a co-director de l’Arxiu Digital d’Arquitectura.

Col·labora professionalment amb Aureli Mora Sanvisens des de l’any 2011, amb qui s’estableix en societat l’any 2014 formant l’estudi AMOO.

Obras

Sobre el Mapa

Constelación

Cronología

  1. Nuevo Hall para los Cines Filmax Gran Via

    AMOO (Aureli Mora + Omar Ornaque), Arquitecturia, Josep Camps Povill, Olga Felip Ordis, Aureli Mora Sanvisens, Omar Ornaque Mor

    Nuevo Hall para los Cines Filmax Gran Via

    Els Cinemes Filmax Gran Via, ubicats dins el Centre Comercial Gran Via 2, van obrir les seves portes 15 anys enrere, amb el boom d’aquest model de negoci basat en el consum i l’oci massiu que va portar a omplir els nuclis urbans de multitud de centres comercials, combinant botigues, restauració i cinemes multisales. Passada aquesta etapa daurada i davant del canvi de paradigma, el client cerca un projecte per redreçar els cinemes: reduir la seva dimensió optimitzant el seu funcionament i oferir una experiència més enllà del què succeeix dins la sala. FUNCIONAMENT I EFICIÈNCIA: ÚNIC PUNT DE VENDA S’elimina el concepte convencional de taquilles, prescindint del volum destinat a aquesta funció en la terrassa de restauració del centre comercial. Al mostrador principal, el públic pot comprar ara, tant les entrades als cinemes com les crispetes, begudes i d’altres, fent una única cua. REDUCCIÓ DEL NÚMERO DE SALES Els cinemes passen de tenir 15 a 12 sales. Aquestes sales es reconvertiran en una bolera, a la qual es tindrà accés des dels cinemes. ELIMINACIÓ DE BARRERES En la distribució prèvia, el hall dels cinemes estava totalment tancat al pas del públic excepte en un únic punt d’accés on es tallava l’entrada. Aquestes barreres s’han eliminat, endarrerint el pas d’accés i obrint el hall, apropiant-se de tota la planta i facilitant la lliure circulació. Ja no cal anar al cinema per poder consumir els seus productes. OPTIMITZACIÓ DEL TREBALL Amb l’execució dels punts anteriors, s’aconsegueix un mostrador que permet al treballador poder exercir totes les feines sense desplaçar-se ni interferir en la circulació del públic: reposar els productes dels punts de venda i del magatzem, vendre entrades, vendre begudes, crispetes i dolços, controlar els accesos a les diferents sales, controlar els contiguts digitals dinàmics, controlar la il·luminació de l’espai. JERARQUIA DEL TREBALL La nova barra, formada pel mostrador i el moble de treball, fa que els 10 punts de venda funcionin només com a tals i que, des de darrere i en contacte directe amb el magatzem, dos treballadors vagin facilitant tot el producte de consum que sigui necessari reposar. AMBIENT: SECCIÓ S’enderroca tot el fals sostre, de manera que la secció de lloses de les graderies de les sales de cinema queda sobre el hall, a la vista, enriquint el concepte d’entrada al cinema amb l’esquelet del mateix. Donada la gran alçada en alguns punts, s’opta per una alçada de confort de 2.70m, fins a on arribaran tots els elements i revestiments. A partir d’aquesta alçada, només instal·lacions vistes i estructura, pintades d’un mateix color uniformitzant. INFORMACIÓ Davant del desordre i l’aleatorietat original, s’opta per endreçar la informació digital en dos eixos. El primer, frontal des de l’acces i paralel·l al mostrador, anunciarà els horaris de les pel·lícules, begudes i d’altres consumibles. En el sentit perpendicular, i apantallant els pilars originals, contindrà la cartelleria de les pel·lícules i els trailers. L’arquitectura serà canviant en la mesura que ho serà la informació, dinamitzant l’espai. IL·LUMINACIÓ L’experiencia d’entrar a uns cinemes és, entre d’altres coses, el pas de la llum a la foscor. A l’alçada de 270cm, es crea una subestructura de suport de tota la il·luminació disposada en tires continues que, amb el seu zig zag, guien de les portes a l’entrada de les sales. El hall es converteix, doncs, en el primer gradient de foscor. PAVIMENT L’enfosquiment de tot l’ambient es remata amb un terrazo negre de grans àrids blancs que, simulant l’efecte de crispetes caigudes, ajuda a evitar la sensació de deixadesa en les hores puntes de servei i impossibilitat de neteja. RECLAM Dins el conjunt, de geometria reticulada, s’opta per un element singular, disonant i amb rodes, que serà el carret dels dolços. Aquest element pot variar la seva posició, que canvia segons el dia i l’ús de les sales.
  2. El Villa - Vermutería del Mar

    AMOO (Aureli Mora + Omar Ornaque), Aureli Mora Sanvisens, Omar Ornaque Mor

    El Villa - Vermutería del Mar

    El local se ubica en los bajos de un edificio del barrio de Gràcia, catalogado con una protección de nivel C (Bien de Interés Urbanístico). Desde los años 90 ha funcionado como bar con licencia mixta. La geometría interior, como en la mayoría de los bajos de edificios entre medianeras de 1900, tiene forma de tubo alargado, con un pequeño patio al final. Para reformar el antiguo establecimiento, se han tenido en cuenta los siguientes criterios: Restitución de la fachada: en el estado original, el agujero de entrada de 4,50m de altura se encontraba cubierto hasta su mitad, con rejas de una antigua extracción de humos y un gran letrero opaco. La propuesta elimina estos elementos, volviendo a la composición original y dignificando al conjunto de la finca. Accesibilidad: se eliminan los desniveles interiores en el acceso, sustituyéndolos por una pendiente suave, inferior al 4% e imperceptible, que va desde la entrada hasta el inicio de la barra. Iluminación natural: la restitución de la fachada patrimonial, recortando el falso techo original, duplica la entrada de luz desde el acceso. Al final del local, se derriban los cierres del antiguo office y se modifica la distribución de los lavabos para realizar dos grandes aperturas que generan una nueva entrada de luz natural, muy necesaria. Confort acústico: dada la exigencia acústica de un local de pública concurrencia, se ha revestido el falso techo y parte de los laterales con paneles de corcho, material fonoabsorbente, para evitar la reverberación y reducir la transmisión a los vecinos. Se aprovechan las cualidades plásticas del acabado del corcho como principal motivo decorativo del local. Una vez completados estos criterios esenciales, la estrategia proyectual consiste en diferenciar dos sectores dentro de un único espacio. En primer lugar, se proyecta la envoltura perimetral, formada por los revestimientos de corcho y de ladrillo, y pavimento y muros con un revestimiento continuo. En segundo lugar, se construye una serie de objetos de obra con sobres revestidos de loseta de mármol, esparcidos por el local. Con sus geometrías, ordenarán los usos: Envoltura: como hemos comentado anteriormente, el falso techo y las paredes se revisten de corcho, elemento que evoca materiales pesqueros, aprovechando su despiece para generar franjas que marcarán un ritmo a lo largo de todo el local y donde se colocarán las bombillas, flotando. En este falso techo (ya existente) se practican una serie de agujeros para descongestionar el local y acentuar el ritmo hacia el interior, buscando una sensación de iluminación natural cenital. La mayor parte de las paredes cuentan con barras auxiliares de obra, revestidas de baldosa de cartabón blanco/azul y baldosa blanca; los diferentes motivos combinatorios acaban generando murales abstractos que se distribuyen por todo el local y que, de nuevo, evocan arabescas andaluzas. Por último, un pavimento autonivelante continuo se relaciona con las paredes, dando abstracción al conjunto. Objetos: dos mesitas auxiliares, el tótem, la barra-mostrador y la mesa. Cada elemento, con sus singularidades, da un carácter diferente a cada zona del local, generando ambientes distintos para clientes que busquen diferentes formas de habitarlo. Se diseñan taburetes altos que relacionan el corcho del falso techo con el resto del local. Finalmente, se opta por un fregadero exento en el vestíbulo de los baños, que contrasta con el verde del patio. En conjunto, una serie de elementos que forman parte de los restos de un naufragio ficticio de un gran barco pesquero de mármol.
  3. Premio FAD

    Seleccionado. Categoría: Interiorismo

    Premio FAD

    El Villa - Vermutería del Mar

  4. Nau-Museu de Material Històric FGC

    AMOO (Aureli Mora + Omar Ornaque), Mora-Sanvisens Arquitectes Associats, Gabriel Mora i Gramunt, Aureli Mora Sanvisens, Omar Ornaque Mor, Carmina Sanvisens Montón

    Nau-Museu de Material Històric FGC

    Es tracta d'una intervenció d'ampliació a gran escala de la nau de tallers i edifici principal del Centre Operatiu de FGC a Rubí amb tres principals objectius: - Cobrir l'antiga via de proves dinàmiques per a emmagatzematge i museïtzació de diverses unitats històriques. - Donar una nova façana i imatge vers el carrer d'accés al Centre, tot donant major privacitat als habitatges del nucli suburbà més proper. - Actuar com a expositor de les unitats històriques vers l'aparcament i accés a les oficines del Centre. L'envergadura de la nau de tallers i oficines —amb major superfície en planta que una illa de l'eixample Cerdà— i la longitud de la via de proves dinàmiques a cobrir, requerien d'una intervenció contundent i simbòlica, que a la vegada donés continuïtat material i volumètrica al Centre i aportés una imatge contemporània en sintonia amb els requeriments actuals de la institució. Es projecta una llarga estructura contigua a la nau de tallers de 173,00m de longitud i secció contínua en forma d'arc que evita el problema de distinció entre façana i coberta i que, recolzant-se al mur de formigó existent que delimita el perímetre del Centre i separant-se formalment de la nau de tallers, crea una òptima transició entre les cobertes corbes i inclinades ja existents i el carrer, vers el qual n'esdevé la nova imatge. Aquesta estructura és revestida per l'exterior amb xapa llisa contínua amb unió de pestanya, evitant qualsevol junta en secció i aportant un ritme continu en tota la longitud de la nova nau, només interromput per l'escala d'emergència —un volum expressament singular, exempt de l'estructura principal— i per la grafia de grans lletres corporatives que subtilment presenten la institució i remarquen l'accés principal. En l'interior, aquesta estructura es presenta de forma racional i totalment nua, potenciant la seva bellesa tectònica i marcant un ritme constant que sorprèn per la seva longitud. El revestiment interior del tancament en arc és també de xapa —aquesta grecada, embotida, micro-perforada i disposada sobre grans gruixos d'aïllament tèrmic i acústic— per tal de minimitzar la reverberació interior i la contaminació acústica vers l'exterior, en cas de moviment puntual de les unitats històriques. En arribar a l'accés principal al Centre, la nova nau s'obre vers les oficines mitjançant una gran façana vidriada de dalt a baix que permet observar les unitats històriques des de l'exterior, a mode de gran aparador patrimonial. Aquesta façana es desintegra en un volum irregular més baix en arribar a l'extrem de la nau, remarcant-ne el seu accés mitjançant un doble pilar i deixant veure part de la cara interior de la coberta en forma d'arc. Aquest final de nau descompost i més lleuger, s'adapta de forma més amable al conjunt d'elements de l'accés principal del Centre i deixa encara entreveure la nau de tallers original des del carrer. En definitiva, una gran i contundent intervenció infraestructural que reforça la imatge ferroviària del Centre per mitjà de la seva extensa longitud i permet allargar la vida útil d'un dels conjunts més singulars de FGC.

Bibliografía

Sociedades