Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors of the COAC Digital Archive

credits

About us

Architects' Association of Catalonia:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2020 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2020 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2020 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Design & Development:

Nubilum Edittio

Memory

Pelayo Martínez Paricio va néixer a Figueres el 15 d´octubre de 1898. El seu pare era metge i molt aficionat a les arts. Començà els estudis bàsics a les escoles de Sant Vicenç de Paül. Els estudis de batxillerat els cursà a l'Institut de Figueres. L'any 1914 ingressà a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona i quan el 1920 va obtenir el títol, va esdevenir l'arquitecte més jove d'Espanya. L'agost de 1921 anà al Marroc a complir el servei militar, allà entrà en contacte amb l'arquitectura àrab que més endavant influenciaria la seva obra primerenca. En tornar del servei militar va exercir la professió a Figueres, la seva ciutat natal i també a Barcelona, on participà, durant la dècada dels 20, en els diferents concursos dels Palaus projectats per a la gran Exposició Internacional del 1929. Guanyà el concurs del Palau de les Arts Gràfiques i va dirigir les obres del Palau d´Agricultura. L'any 1925 fou nomenat Professor Auxiliar de Projectes de l'ETSAB i el 1942 en va obtenir la Càtedra del Tercer Curs. El 1925 també fou designat arquitecte interí de l'Ajuntament de Figueres càrrec que ocupà durant tres anys i que li permeté començar una bona relació amb nombrosos personatges del món de l'art i de la cultura. Des d'aleshores es distingí per la seva tasca de defensa i protecció del patrimoni arquitectònic i artístic de l'Alt Empordà. L'any 1928 fundà a La Bisbal d´Empordà una indústria ceràmica destinada a l'ornamentació arquitectònica i creada per satisfer, entre d'altres, les necessitats de revestiment dels dos Palaus de l'Exposició. L'any 1934 es casà amb Caterina Espigulé Cortada i el 1935 neix la seva única filla, Caterina. El mateix any, la Generalitat de Catalunya el nomena Arquitecte del Patronat de la Costa Brava càrrec que exercí solament durant dos mesos ja que al guanyar les eleccions el front popular es dissolgué el Patronat. L'any 1937 va obtenir la plaça de professor de Tecnologia de Construcció a l'Escola d'Arts i Oficis de Figueres tasca que exerceix fins a final dels anys cinquanta. L'any 1940, acabada la guerra, va ésser designat Arquitecte de Regiones Devastadas, projectà les obres de reconstrucció del Nou Llers. El febrer de 1945 fou nomenat acadèmic de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando fruit de la seva preocupació per la preservació del patrimoni: Santa Maria de Vilabertran, parròquia de La Bisbal, Sant Pere de Rodes, la Salut de Terrades. L'any 1957 assistí a l´Haia al Congrés de la Unió Internacional d´Arquitectura (UIA) representant a l´ETSAB. Aquell mateix any rebé l'encàrrec, juntament amb dos professors més, de projectar la nova seu de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. Durant la dècada dels 60 i els 70 les seves realitzacions van lligades a l'esclat del turisme. Un exemple el tenim en el Club Mediterraneé i l'Hostal Bon Retorn que volen ésser una reinterpretació de l'arquitectura popular mediterrània. Pelayo Martínez morí el 13 de juny de 1978 a Figueres tot deixant-nos un bon llegat d'obres principalment a l'Alt i el Baix Empordà i a la Costa Brava: Cadaqués, el Port de la Selva, Roses, Calonge, S'Agaró... A la ciutat de Figueres són remarcables l'Escalinata del Parc de Bosc, la Casa Comet, la Casa Dalfó, la Casa Galter, la Casa Cordomí-Canet, la Casa Soler, l'edifici d'habitatges Argemí Abadal i el Monument a Pep Ventura, entre d'altres. També realitzà nombroses obres d´arquitectura pública com a arquitecte municipal de La Bisbal d'Empordà i de Cadaqués. Pelayo Martínez fou un arquitecte de la segona generació noucentista que creà escola i, des de la seva professió, va intentar salvaguardar els valors arquitectònics llegats del passat.

Source: Arxiu Històric del COAC

Works

On the Map

Constellation

Cronology

  1. Estació de França Railway Station

    Pedro de Muguruza, Raimon Duran i Reynals, Pelayo Martínez Paricio, Andreu Montaner i Serra

    Estació de França Railway Station

  2. Palace of the Graphic Arts

    Raimon Duran i Reynals, Pelayo Martínez Paricio

  3. Barcelona School of Architecture (ETSAB)

    Eusebi Bona i Puig, Pelayo Martínez Paricio, José M. Segarra Solsona

    Barcelona School of Architecture (ETSAB)

Bibliography