Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

About us

Project by:

Created by:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Collaborators:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres

External Collaborators:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

With the support of:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Design & Development:

edittio Nubilum
Suggestions

Suggestion box

Request the image

We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.

The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.

Detail:

* If the memory has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments' .

Remove * If the photographs has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments'.
You can attach up to 5 files of up to 10 MB each.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Memory

Arquitecte. Titulat el 1926, va ser deixeble de Francesc Galí. Soci del GATCPAC. Algunes de les obres són: el vestíbul de l’Estació de França, el Palau de les Arts Gràfiques per a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 en col·laboració amb Pelai Martínez, la Casa Espona (1935), la Casa Cardenal (1940), va acabar l’Església de Montserrat de Barcelona; a la Garriga va construir la casa Pérez (1928) i la Casa Blanca Mitjà (1942)

Source: Arxiu Històric del COAC

Works (23)

On the Map

Awarded
Cataloged
Disappeared
All works

Constellation

Chronology (24)

  1. Palace of the Graphic Arts

    Raimon Duran i Reynals, Pelayo Martínez Paricio

    Palace of the Graphic Arts

    The palace is located on a steeply sloping site, which served to centralise the access in the middle of two curved ramps that converge. The organisation of the building is based on creating a central body that takes the form of a triumphal arch or Renaissance façade, crowned with a pediment, and a dome with a hexagonal drum that acts as a lantern that illuminates the interior from above. Two loggias or porticoed galleries start from the main body on each side, with semicircular arches supported by Tuscan columns, which are crowned by small temples with hexagonal domes. These porticoed galleries conceal the two wings in which the building completes its space. The work that Pelai Martínez carried out in La Bisbal d'Empordà as municipal architect and the relationship with the firm Terracotta Fuster in the production of terracotta is evident in every detail of the building, as it is with these materials that all the ornamental elements are made, which give the whole a strong chromatic contrast with the smooth, whitish stucco of the walls. The echoes of Florence are evident and, in this sense, the admiration that both architects felt for Brunelleschi is very noticeable. It was built between 1927 and 1929 to become the Palace of Graphic Arts for the 1929 Barcelona International Exhibition, under the design of the architect Pelai Martínez i Paricio, with the collaboration of Raimon Duran i Reynals. The latter made a long trip to the Italian city in 1920, accompanied by Nicolau M. Rubió Tudurí, a great admirer of Brunelleschi.
  2. Escoles a Sant Joan de les Abadesses

    Raimon Duran i Reynals

    Escoles a Sant Joan de les Abadesses

    Edifici que neix del primer i més delicat renaixement toscà. L'edifici el formen una sèrie d'arcades de terracota, on la combinació en porxos, finestres (algunes cegues), dóna una unitat exemplar a l'obra. Aquest edifici va ésser realitzat sota el mecenatge de Jaume Espona i Brunet. A l'interior, un domini de l'espai molt reeixit, junt amb l'enginy de solucions, donen l'obra més acurada de Duran i Reinals a Sant Joan junt amb l'exemplar restauració del monestir. Són destacables, tot i la seva degradació, les pintures de la façana.
  3. J. Espona Apartment Building

    Raimon Duran i Reynals

    J. Espona Apartment Building

    The building is undergoing a rationalisation of the Eixample’s traditional houses in terms of the excessive space occupied by the corridors. On a plot of 22 x 28 metres with a two-street façade, there are four houses per floor forming a double axis of symmetry. The vertical communications are placed in the centre, so that from the landing you reach directly to the heart of each house. These are organised into three bays, supported by load-bearing walls, which allow the living room and dining room to be placed on the façade, and the bedrooms next to the partition. The light is received by two interior courtyards of minimum dimensions.
  4. Mercè Ymbern de Cardenal House

    Raimon Duran i Reynals

    Mercè Ymbern de Cardenal House

    This residential building in Barcelona's Eixample district presents an elevation that alternates strips of full and empty spaces with great compositional simplicity. The three façades that make up the chamfer are unified by continuous balconies, with beige stuccoed parapets and topped with a steel tube handrail. The façade plane is maroon to increase the contrast and reinforce the depth of the balcony. It is interesting how the dining room windows come forward and are integrated into the balconies, achieving an almost imperceptible vertical counterpoint. The composition of the volume shows clear references to Mies van der Rohe's concrete office building but adapted to a residential building. The layout of the plant is fully functional. It has three houses per landing, two of which face the chamfer, while the third presents a façade to an existing side passage. This passage allows most of the rooms in the building to ventilate to the outside. The wet areas are grouped to form service cores that ventilate interior patios: the central core, shared by the two symmetrical houses on the corner, deserves special attention. Due to his Noucentista training, Duran i Reynals changed styles very easily. He could make a neoclassical building and a rationalist one simultaneously, depending on the commission. In this case, he opted for the rationalist style at the insistence of the client's husband.
  5. New Benedictine Monastery of Mare de Déu de Montserrat

    Raimon Duran i Reynals, Nicolau Maria Rubió i Tudurí

    New Benedictine Monastery of Mare de Déu de Montserrat

    Ubicat al districte de Les Corts, el conjunt monacal de Santa Maria de Montserrat de Pedralbes ocupa íntegrament l'illa de cases delimitada per la Carretera d'Esplugues i els carrers dels Moneders, de Miret i Sans, de l'Ardena i de l'Abadessa Olzet. L'accés principal al conjunt es produeix des de la Carretera d'Esplugues. El conjunt va ser projectat per l'arquitecte i paisatgista Nicolau Maria Rubió i Tudurí, que dissenyà una àmplia zona de jardins que complementen un grup d'edificis d'estil neorenaixentista florentí, amb una forta influència de l'arquitectura de Filippo Brunelleschi. El conjunt està integrat per una església en forma de creu llatina flanquejada per dos claustres i amb un campanar adossat al presbiteri. Adossats a l'església pel costat septentrional s'hi troben els edificis annexos del monestir, que avui són un col·legi major. El conjunt queda tancat per un mur de paredat comú i s'hi accedeix a través d'una reixa de ferro forjat flanquejada per dos pilons coronats amb les escultures de dos gossos. El jardí, poblat de pins, xiprers, i palmeres, acull una gran escalinata de pedra amb parterre central que mena vers el cim del turó, rematat per la façana monumental del monestir. Els murs exteriors es mostren íntegrament revestits amb un aplacat de marbre blanc, gris i rosat, seguint la tradició florentina. La façana principal orientada al jardí està dividida en tres cossos: el central, que conté el pòrtic de l'església; i els dos laterals, que contenen els dos claustres annexos. Aquests cossos laterals presenten una façana inspirada en l'Ospedale degli Innocenti, construït a Florència per Brunelleschi. Com aquella façana, la present s'articula a partir de diàfanes galeries de columnes toscanes que sostenen arcs de mig punt ornats amb medallons als carcanyols. Aquestes façanes queden rematades per una cornisa que recull la teulada a doble vessant que cobreix les galeries dels claustres. El cos central de la façana, corresponent a l'atri, es dissenyà seguint els models que Leon Battista Alberti havia proposat per a l'església de Sant Andreu de Màntua, és a dir, com un arc de triomf coronat per un frontó triangular. Així, dues parelles de semi columnes corínties i, amunt, dues parelles de pilastres del mateix ordre, emmarquen un gran arc de mig punt motllurat i sostingut per dues parelles més de pilastres corínties amb els fusts estriats. El fris de l'entaulament conté la inscripció "ALMAE MONTIS SERRATI DEIPARAE SACRVM" i tot queda rematat per un frontó triangular amb un medalló en relleu de la Verge i el Nen. El gran arc central dóna accés, com s'ha dit, a l'atri de l'església, un ric espai cobert per una volta de canó amb llunetes sostinguda per pilastres corínties de pedra i murs ornats a quarterons de marbre de colors. El més destacat d'aquest espai és la decoració mural que cobreix la volta, realitzada per Josep Obiols. La volta presenta el Crismó envoltat de garlandes de flors, mentre la lluneta central presenta una monumental Assumpció de la Verge envoltada d'àngels i querubins en un jardí exòtic. Les llunetes laterals mostren, darrere d'un parapet, les imatges de Santa Eulàlia i de Sant Jordi, patrons de Barcelona i de Catalunya. L'accés a l'església es realitza per una porta amb una llinda de marbre gris rematada per un fris triangular i un fris amb la inscripció "El noble i il·lvstre pròcer català en Josep Nicolav de Olzina i de Ferret disposà l'edificació d'aqvesta església i la llegà per al cvlte de la Verge de Montserrat, patrona de Catalvnya, llivrant-se a l'Arqvebisbat de Barcelona el dia 22-VII-1964". L'església té planta de creu llatina i una sola nau coberta amb volta de canó, interrompuda per una cúpula sobre el creuer i finalitzada en un absis poligonal. Els murs i les voltes es presenten revestits amb morter blanc, mentre que els elements portants (pilars, arcs i entaulaments) estan acabats en pedra grisa. Les pilastres que sostenen els arcs faixons mostren un capitell corinti i un fust estriat clàssic. Al presbiteri, l'altar major queda protegit per un gran baldaquí daurat sostingut per quatre columnes corínties de marbre negre. La cúpula del creuer, en forma de mitja taronja, reposa sobre petxines ornades amb medallons i s'inspira directament de la Capella Pazzi que Brunelleschi construí a la basílica de Santa Croce de Florència. Tanmateix, la seva aparença exterior s'inspira del Baptisteri de Sant Joan de Florència, construcció altmedieval coberta per un cimbori tancat amb teulada de vuit vessants i coronat per una estreta llanterna de marbre blanc. El braç esquerre del transsepte mena a un espai mortuori de planta de creu grega coronat per una cúpula que a l'exterior es manifesta en forma de teulada de quatre vessants rematada per una llanterna de marbre blanc. Adossat a l'absis hi ha el campanar del convent, una edificació de planta quadrada i tres cossos de dimensió decreixent coronats per una piràmide que s'inspira molt lliurement del Campanile de la catedral de Venècia. El conjunt, dissenyat per l'arquitecte i paisatgista Nicolau Maria Rubió i Tudurí, va ser construït a partir de 1920 amb la finalitat d'establir a Barcelona un monestir benedictí filial del de Montserrat. La construcció va ser finançada per l'industrial sabadellenc Josep Nicolau d'Olzina i de Ferrer i la seva esposa Mercè de Pallejà i de Bassa, Marquesos de Montsoliu. Entre els anys 1921 i 1924, el matrimoni va morir sense deixar descendència però els seus nebots, en Guillem de Pallejà Ferrer-Vidal i Clotilde Ricart Roger van voler continuar amb el projecte. Els sufragadors de l'església desitjaven un edifici d'estil Renaixement, i els monjos de Montserrat, als quals el temple anava destinat, una església romànica. Davant aquesta disjuntiva Rubió decidí arrencar del greco-romà toscà per continuar amb Brunelleschi, donant així relativa satisfacció a tots dos contendents. Un dels seus deixebles, Joan Mirambell, donà forma al conjunt enjardinat. Les obres del monestir es paralitzaren en esclatar la Guerra Civil, quan Rubió i Tudurí hagué d'exiliar-se. Les obres foren represes l'any 1950, quan Raimon Duran i Reynals es feu càrrec del projecte i Josep Obiols fou contractat per realitzar les pintures que decoren el pòrtic. L'any 1964 passà a mans de l'Arquebisbat de Barcelona, que el convertí en Parròquia de Santa Maria Reina.
  6. Blanca Mitjà House

    Raimon Duran i Reynals

    Blanca Mitjà House

    The building was constructed on the site of a 17th century house that was demolished by order of Blanca Mitjà. It was located at the foot of the royal road, in the historic centre of La Garriga, opposite the Santa Isabel square and the site that had been occupied by the Hospital de Banys until 1881. It is a civil building built between partitions and on a corner, with a façade on two streets. It consists of a ground floor and two floors originally intended for summer residences. The façades are flat and have a classical layout. They are structured on the basis of vertical axes of openings; five on the main façade and seven on the side. Horizontally, the forging lines are emphasised with a solid railing on the first floor and prominent cornices on the second floor and also on the top. The two façades are covered with sgraffito work: the ground floor and the corner are covered with a broken ashlar stucco. The rest have various motifs such as baluster railings, lintel pediments, vases, geometric elements, pilasters and floral elements. Of particular note is the representation of four female figures representing the four seasons. This building is representative of Duran i Reynals' architecture – it represents a conscious return to Renaissance language due to the imposition of rationalist trends. The Mitjà House was built in 1942. In 1987, the interior was completely refurbished and the openings on the ground floor were modified, although the sgraffito work was preserved and restored.
  7. Remodelling of Lleó Morera House

    Raimon Duran i Reynals, Francisco Ferrer Bartolomé

    Remodelling of Lleó Morera House

  8. Colònia d'Obrers Espona

    Raimon Duran i Reynals

    Colònia d'Obrers Espona

    Edifici de planta baixa i pis i a nivell de planta configura una U. Orientat al sud, amb accés frontal a partir d'una arcada que dóna simetria al conjunt. La fàbrica és de materials del país amb pedra de riu, lloses i teula àrab. Dins el conjunt es troben uns jardins comunitaris de factura neoclàssica que permeten l'accés als habitatges. Les llindes de les finestres de la planta superior són de fusta de pi. Es disposen simètricament respecte la planta baixa, on fan funció de trencaaigües. És significativa la manera en què els espais de jardí es relacionen amb els espais públics immediats, és a dir la carretera de Camprodon i la plaça Pompeu Fabra. L'obra es realitzà sota el mecenatge de Jaume Espona i serveix per donar habitatge als treballadors de la fàbrica de filats. És una de les obres més acurades de Duran i Reynals.
  9. Muñoz Tower Block

    Raimon Duran i Reynals

    Muñoz Tower Block

    The Muñoz Tower is attached to Palau Robert’s garden through a small two-storey body, and it was built in 1949 by the architect Raimon Duran i Reynals. It was commissioned by Julio Muñoz Ramonet, a businessman and then owner of the palace. The tower has a ground floor and ten more floors, which house offices. On the ground floor there are three openings in the shape of a semi-circular arch, of which the central one is the access door, while the others are large windows. The entire façade is padded and, as decoration, a pair of embossed panels are placed on either side of the door. A set of twelve fluted brackets support the corrugated balustrade on the main floor, which has eleven windows on both sides of the façade. In the following levels, the same number of windows is repeated, but without any decoration, beyond the padded facing that divides the façade into several bodies. On the last two floors, the walls become smooth, and this is complemented by the appearance of double columns. Finally, the closure is made with a winged cornice supported by modillions. All in all, this is a building with a classicising aesthetic that aims to harmonise with the architecture of the neighbouring Palau Robert.

Archive

  • Perspectiva de la Torre Muñoz

    Drawing

    Perspectiva de la Torre Muñoz

    Fons Raimon Duran i Reynals / Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de la Torre Muñoz

    Drawing

    Perspectiva de la Torre Muñoz

    Arxiu Històric del COAC

Bibliography (20)

Routes & Notes (5)

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!