Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

About us

Architects' Association of Catalonia:

Àrea de Cultura

Directors:

2019-2022 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2022 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

External Collaborators:

2019-2022 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero

With the support of:

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

Design & Development:

Nubilum Edittio
Suggestions

Suggestion box

Request the image

We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.

The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.

Image requested:

* If the memory has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments' .

* If the photographs has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments'.
You can attach up to 5 files of up to 10 MB each.

In Pictures

  • Salvador Valeri i Pupurull

Memory

Arquitecte. Titulat el 1899. Estudià a l’Escola d’Arquitectura de Madrid i a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Arquitecte municipal del Papiol on trobem la Casa Bou (1914). A Barcelona va realitzar la Casa Comalat (1911) i les Cases Espona i Llaudet (1915), la Casa d'estiueig de Fèlix Trian a Sant Vicenç dels Horts o La Fàbrica Roca i Clos (1923) a Igualada

Source: Arxiu Històric del COAC

Works

On the Map

Constellation

Cronology

  1. Fàbrica-Magatzem Roca i Clos

    Salvador Valeri i Pupurull

    Senzilla construcció industrial del Modernisme de la segona època, on el més remarcable és la façana exterior construïda amb pedra recoberta d'estuc de color ocre que deixa ressaltar el totxo vermell que domina la decoració amb línies sinuoses que arriben fins a l'acabament superior de l'edifici. Destaquen també les obertures amb un acabat excel·lent de totxo. Cal remarcar la preocupació de l'arquitecte per amagar les rasants de la teula aixecant per això el cos superior de l'edifici. La façana de l'Amor adopta un caràcter més racional.
  2. Sant Jordi House

    Salvador Valeri i Pupurull

    Sant Jordi House

  3. Comalat House

    Salvador Valeri i Pupurull

    Comalat House

    El casal s’emplaça en una illa irregular triangular, idèntica a la que, uns centenars de metres en direcció Besòs, conté la Casa de les Punxes, que queda a uns dos-cents metres. És un casal de tres crugies (amb tres finestres per planta a la façana principal) que presenta façanes a la Diagonal i al carrer Còrsega. Valeri concep l’edifici com si estigués a l’interior d’una illa de l’Eixample, amb dues façanes clarament diferenciades: l’anterior, abocada a la Diagonal, representativa, treballada amb pedra vista, i la posterior, al carrer Còrsega, treballada com si fos donés a un pati interior d'illa, amb uns detalls cuidadíssims i un sòcol singular que valoren el seu paper ambigu de façana del darrere urbana. L’edifici no té cap accés a través d’aquesta façana posterior. La planta baixa de l’edifici està aixecada mig nivell i deixa un semisoterrani que la separa del carrer. La porta d’accés a la Diagonal té tota l’alçada del semisoterrani i la planta baixa (una planta i mitja), i queda arrecerada sota una tribuna de disseny atractiu per crear un portal singular, amb un disseny interior i uns mobles molt treballats. La façana a la Diagonal queda coronada per un frontó orgànic molt aparent que recorda una bandera catalana en monocrom. La façana posterior de l’edifici, que dóna al carrer Còrsega, és una de les més singulars de la ciutat: consisteix en una tribuna molt semblant a la popa d’un vaixell, en voladís espectacular sobre el carrer, singularitzada per unes veritables finestres seguides protegides per persianes corredisses que prefiguren el racionalisme, decorades amb uns ampits ceràmics molt atractius. El sòcol és de terratzo policromat en massa, amb un treball d’emmotllatge i poliment espectacular, de disseny bellíssim. Les dues plantes superiors presenten la galeria partida en dos, en un joc ambigu que prescindeix de l’organització en tres crugies per marcar els dos habitatges en planta que té l’edifici. La casa és de propietat privada i no pot ser visitada interiorment.
  4. Torre Fitó

    Salvador Valeri i Pupurull

  5. Cal Blanc

    Salvador Valeri i Pupurull

  6. Can Bou

    Salvador Valeri i Pupurull

    Can Bou

    Edifici de pedra, de planta gairebé triangular i tres pisos d'alçada; té un cos central cobert a quatre aigües. A banda i banda d'aquest cos central hi ha dos cossos laterals que s'avancen a les façanes de tramuntana i migdia. Al primer pis es comuniquen tots tres cossos per una balconada, també de pedra. Els acabats són en formes ondulades que recorden la manera gaudiniana. A la part posterior de la casa hi ha un jardí, tancat per una porta també modernista amb reixes de ferro forjat on hi consta el nom de l'edifici. Va ser construïda el 1914 pel que aleshores era arquitecte municipal: Salvador Valeri i Pupurull.

Bibliography