Intro

Sobre el projecte

En aquesta primera etapa, el catàleg es focalitza en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any d’edificació de la primera xemeneia industrial de Barcelona que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte neix amb l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que s’anirà actualitzant i ampliant, tot incorporant les obres contemporànies de major interès general, sempre amb una necessària perspectiva històrica suficient, alhora que afegint progressivament obres del nostre passat, amb l’ambiciós objectiu d’abastar un major període documental.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses branques i entitats associades al COAC i d’altres entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la incorporació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en alguns casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC i professionals i d’altres experts externs de totes les Demarcacions que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

La voluntat d’aquest projecte és la d’esdevenir el fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau d’informació i documentació arquitectònica exemplar que passi a ser un referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús Quintero

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Arxiu Mas

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental. Emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

L'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Mitjançant aquest formulari, podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya et farà arribar una estimació del pressupost, variable en cada casuística d'ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Memòria

Arquitecte. Titulat el 1899. Estudià a l’Escola d’Arquitectura de Madrid i a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Arquitecte municipal del Papiol on trobem la Casa Bou (1914). A Barcelona va realitzar la Casa Comalat (1911) i les Cases Espona i Llaudet (1915), la Casa d'estiueig de Fèlix Trian a Sant Vicenç dels Horts o La Fàbrica Roca i Clos (1923) a Igualada

Font: Arxiu Històric del COAC

Obres (7)

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (7)

  1. Casa Comalat

    Salvador Valeri i Pupurull

    Casa Comalat

    El casal s’emplaça en una illa irregular triangular, idèntica a la que, uns centenars de metres en direcció Besòs, conté la Casa de les Punxes, que queda a uns dos-cents metres. És un casal de tres crugies (amb tres finestres per planta a la façana principal) que presenta façanes a la Diagonal i al carrer Còrsega. Valeri concep l’edifici com si estigués a l’interior d’una illa de l’Eixample, amb dues façanes clarament diferenciades: l’anterior, abocada a la Diagonal, representativa, treballada amb pedra vista, i la posterior, al carrer Còrsega, treballada com si fos donés a un pati interior d'illa, amb uns detalls cuidadíssims i un sòcol singular que valoren el seu paper ambigu de façana del darrere urbana. L’edifici no té cap accés a través d’aquesta façana posterior. La planta baixa de l’edifici està aixecada mig nivell i deixa un semisoterrani que la separa del carrer. La porta d’accés a la Diagonal té tota l’alçada del semisoterrani i la planta baixa (una planta i mitja), i queda arrecerada sota una tribuna de disseny atractiu per crear un portal singular, amb un disseny interior i uns mobles molt treballats. La façana a la Diagonal queda coronada per un frontó orgànic molt aparent que recorda una bandera catalana en monocrom. La façana posterior de l’edifici, que dóna al carrer Còrsega, és una de les més singulars de la ciutat: consisteix en una tribuna molt semblant a la popa d’un vaixell, en voladís espectacular sobre el carrer, singularitzada per unes veritables finestres seguides protegides per persianes corredisses que prefiguren el racionalisme, decorades amb uns ampits ceràmics molt atractius. El sòcol és de terratzo policromat en massa, amb un treball d’emmotllatge i poliment espectacular, de disseny bellíssim. Les dues plantes superiors presenten la galeria partida en dos, en un joc ambigu que prescindeix de l’organització en tres crugies per marcar els dos habitatges en planta que té l’edifici. La casa és de propietat privada i no pot ser visitada interiorment.
  2. Can Bou

    Salvador Valeri i Pupurull

    Can Bou

    Edifici de pedra, de planta gairebé triangular i tres pisos d'alçada; té un cos central cobert a quatre aigües. A banda i banda d'aquest cos central hi ha dos cossos laterals que s'avancen a les façanes de tramuntana i migdia. Al primer pis es comuniquen tots tres cossos per una balconada, també de pedra. Els acabats són en formes ondulades que recorden la manera gaudiniana. A la part posterior de la casa hi ha un jardí, tancat per una porta també modernista amb reixes de ferro forjat on hi consta el nom de l'edifici. Va ser construïda el 1914 pel que aleshores era arquitecte municipal: Salvador Valeri i Pupurull.
  3. Fàbrica-Magatzem Roca i Clos

    Salvador Valeri i Pupurull

    Senzilla construcció industrial del Modernisme de la segona època, on el més remarcable és la façana exterior construïda amb pedra recoberta d'estuc de color ocre que deixa ressaltar el totxo vermell que domina la decoració amb línies sinuoses que arriben fins a l'acabament superior de l'edifici. Destaquen també les obertures amb un acabat excel·lent de totxo. Cal remarcar la preocupació de l'arquitecte per amagar les rasants de la teula aixecant per això el cos superior de l'edifici. La façana de l'Amor adopta un caràcter més racional.

Bibliografia

Bústia suggeriments

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai, on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.