About
In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.
The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.
The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.
Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.
The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.
The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.
About us
Project by: 
Created by: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueDocumental Commission:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Francesc Rafat Antoni López Daufí Joan Falgueras Anton Pàmies Mercè Bosch Josep Ferrando Fernando Marzá Aureli Mora Omar OrnaqueExternal Collaborators:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Helena Cepeda Inès Martinel Maria Jesús QuinteroWith the support of:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaCollaborating Entities:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Arxiu Mas
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Suggestion box
Request the image
We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.
The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.
close
close
Memory
unparelld'arquitectes és un estudi d’arquitectura dirigit per Eduard Callís i Guillem Moliner des de la ciutat d'Olot, establert l’any 2004.
Els projectes de l’estudi son un lloc de trobada entre mons i escales diverses. Propicien intercanvis entre la infraestructura i la decoració, entre l’esfera domèstica i l’espai públic, entre la ciutat i el jardí. Basteixen escenaris radiants, escenaris capaços d’activar l’activitat, de narrar un nou relat atent a la vida real i de construir una atmosfera per les seves característiques d’espai, simbologia, materialitat i llum.
L’obra de l’estudi s’ha exposat a les biennals de Venècia, São Paulo i Buenos Aires i a centres culturals de diferents ciutats europees. Ha estat premiada a la Bienal Española de Arquitectura y Urbanismo (2018), Palmarés Technal (2018), Premi d’Arquitectura de Girona (2019/2017/2016/2004), Premi AJAC (2016/2012), Darc Awards (2016), essent finalista als AR Emerging Awards (2016), Premi Europeu de l'Espai Públic Urbà (2016), Premis FAD d'Arquitectura i Interiorisme (2017/2014) o Lamp Lighting Solutions Awards (2017/2015), entre d’altres.
Works (7)
On the Map
Awarded
Cataloged
Disappeared
All works
Constellation
Chronology (12)
-
Premi AJAC (Associació de Joves Arquitectes de Catalunya)
Award-Winner / Winner. Category: UrbanismePlaça de CampdenmàsMarunys House
unparelld'arquitectes, Eduard Callís Freixas, Guillem Moliner Milhau
L’edifici, d’aparença massiva, corona un promontori a la vora del teixit urbà, completant la fisiografia del lloc. L’entrada, presidida per una placeta i un pedrís reconeix el punt més alt, just on convergeixen dos camins. Partint d’una hipotètica casa rectangular, amb coberta a dues aigües i d’estructura de voltes paral·leles, el volum s’aixamfrana per resseguir el camí i abraçar el jardí. Manté una posició de bis a bis amb el mas Marunys. Les respectives cares estretes es miren franquejant el camí. La nova construcció també estén vincles amb la tradició constructiva local, recordant l’estratègia d’implantació, el sistema estructural i la volumetria de la masia. El conjunt està concebut amb estructures laminars que adopten inèrcia per la forma, a partir d’operacions de plegat i corbat. La concavitat de sostres i parets acompanya l’activitat interior, diferenciant àmbits i racons en una planta baixa concebuda com a un espai fluid. El sostre i els envans son responsables de vestir un estoig refinat per a l’interior, en contrast amb el caràcter auster del formigó encofrat amb llata de pi. El patró de la volta i l’enllistonat de les parets remeten al tèxtil, als estampats, en definitiva a l’escena domèstica. Acullen, donen confort i son sensibles a la variació lumínica i cromàtica, reverberant en funció de les condicions de l’entorn.Àgora Sport Amenities
unparelld'arquitectes, Eduard Callís Freixas, Guillem Moliner Milhau
Una plaça quadrada, definida per dues porxades i oberta als camps de futbol. Aquest és el centre de la "ciutat esportiva" del Morrot a Olot. És també la resposta a les contrarietats entre l’ús i l’emplaçament: un polígon industrial i amb un carrer d’accés gairebé sense voreres. La plaça connecta visualment amb els fets geogràfics naturals, el perfil de l'Alta Garrotxa i Santa Magdalena. Al mateix temps, s’aparta de les fàbriques i del carrer transitat per camions. El conjunt s’assenta sobre una plataforma horitzontal. Una interrupció en aquest basament dóna inici a un recorregut d’entrada complex i gradual: cancell, escales i rampa, porxo a tres alçades, per desembocar de forma tangencial a l’espai central. Els pavellons són bessons però no són iguals. Comparteixen perfil i porxades, i mantenen diferències derivades de la posició i l’ús: un es destina a vestidors i l’altre a recepció, cafeteria i serveis. El volum escalonat respon a les proporcions de la plaça, del basament i a la organització interna. Tot és estructura. Atenent a l’ajustat pressupost s’inverteix en allò més transcendent: l’activació d'un lloc comú, el volum generós dels espais interiors i l'entrada de llum natural. En aquest sentit, la construcció amb murs portants de bloc de morter és senzilla i fàcil execució. La seva lògica interna defineix la cal·ligrafia de l'obra i pauta la mida de les estances. La parella de pavellons que es miren vesteix un escenari per a cultivar un dels valors més preuats de l’esport de base: la sociabilització.Two Houses in One
unparelld'arquitectes, Eduard Callís Freixas, Guillem Moliner Milhau
El programa domèstic d’aquesta casa entre mitgeres es desenvolupa en una sola planta de 12 x 15 m, situada mitja planta per sobre la cota del terreny. La terrassa d’accés i el jardí medien entre la casa i l’espai públic. Aquesta peça queda suspesa sobre un espai semisoterrat de les mateixes dimensions. És una gran sala rectangular d’ús polivalent, de caràcter infraestructural i definida per murs de formigó armat. S’obre pels extrems a l’exterior, enllaçant amb plans inclinats el carrer amb el jardí. Els portals envidrats proveeixen llum natural i permeten convertir-la en un gran porxo a l’estiu. A sobre s’hi basteix la casa amb peces de formigó prefabricat, que a mode de grans jàsseres salven la llum del basament. Per optimitzar els costos de construcció, els panells es presenten a l’interior sense revestiment, amb un acabat polit tipus terratzo. Un sistema de sòcols, cantoneres i frisos de fusta son la resposta a resoldre la junta correctament, atorgant al conjunt un caràcter domèstic. La planta pot llegir-se com un conjunt de quatre files d’habitacions iguals dislocades. El gran espai buit central, a cavall de dues crugies, n’és l’excepció; subverteix la lògica de les peces entre jàsseres, emfasitzant la presència dels diafragmes estructurals. Aquesta sala interior està connectada a quatre espais menors que la rodegen. Li aporten llum natural de diferents orientacions, acomoden activitats complementàries i articulen les estances restants.FAD Award
Shortlisted. Category: ArchitectureÀgora Sport AmenitiesEscenografia d'Urgència
unparelld'arquitectes, Eduard Callís Freixas, Guillem Moliner Milhau
Els enderrocs es repeteixen al barri vell d’Olot. Davant diferents motius, les mateixes conseqüències: solars abandonats, pèrdua d’urbanitat, desfiguració del carrer, destrucció del paisatge ordinari. La meitat de can Sau, tangent al santuari del Tura, estava afectada per alineació de vial. El solar restant, presidit per una mitgera i quatre contraforts escalonats, queda buit. Davant la sol·licitud d’un projecte de paviment, i un contracte en curs per a un envà pluvial de planxa metàl·lica, es replanteja l’encàrrec. És urgent destinar els recursos en el pla vertical per dotar d’urbanitat l’espai, apart de garantir l’estanqueïtat de la mitgera. A la ciutat compacta, les façanes assumeixen la responsabilitat de donar forma i caràcter al carrer. Amb maó calat es construeix una escenografia d’urgència que completa el que insinuen els contraforts, deixant veure al fons les empremtes de l’activitat domèstica marcades a la mitgera. Una construcció de tres voltes i quatre nínxols s’ofereix a l’espai públic com una façana porosa, acompanyada d’una mínima graderia. És una estructura inacabada i apropiable. L’artista visual Quim Domene intervé als nínxols, amb elements al·legòrics al ric passat comercial i artesanal del barri. La intervenció reconeix que la ciutat és fruit d’una transformació continuada sobre el seus propis estrats i posa en relleu el conglomerat de capes anteriors, sumant-hi una més. Aquesta escenografia relata una història irreal, simbòlica. Dona un nou rumb a aquest solar i per extensió a la part més degradada del centre. L’església del Tura, confinada entre carrers estrets, guanya ara un espai públic lateral, on presideix la porta tapiada de l’antic temple romànic.Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona
Award-Winner / Winner. Category: ArchitectureTwo Houses in OneFontada
unparelld'arquitectes, Eduard Callís Freixas, Guillem Moliner Milhau
Tres terrasses de pedra volcànica amb fileres de plàtans configuren el millor espai públic d’Olot: les fonts de Sant Roc. Cent cinquanta bombetes i els seus cables dibuixen un llum de saló, de 8 metres d’alçària i 8 metres de diàmetre. Corona un eixamplament semicircular presidit per la font principal i una fila d’arbres esvelts. Tots els components són reutilitzables i els difusors, cons per a maquinària tèxtil, són reciclats. La làmpada reconeix el doble caràcter del paratge: l’engalana celebrant el seu paper com a estança comunitària de la ciutat, al mateix temps que construeix una atmosfera propícia per al passeig introspectiu. Durant les llargues nits d’hivern i pandèmia del 2020, la llum, com un imant, va convidar els ciutadans a redescobrir aquest lloc públic únic. I no únicament redescobrir; a l’aixopluc de la làmpada, les fonts van tornar a esdevenir l’escenari de moltes activitats espontànies. Per petició popular, la instal·lació del festival Lluèrnia va seguir en funcionament tres mesos més.FAD Award
Award-Winner / Winner (opinion). Category: City and LandscapeEscenografia d'UrgènciaPremis d’Arquitectura de les Comarques de Girona
Award-Winner / Winner. Category: Intervencions EfímeresFontadaAuthors
